La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda (CA-EN)
| Autor | Martí Petit |
| Páginas | 1-16 |
LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DEL SEGLE XXI: INTERNET I LA PROMINÈNCIA DELS
CONTINGUTS EN CATALÀ EN ELS SERVEIS AUDIOVISUALS A DEMANDA
Martí Petit*
Resum
La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb
més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes
polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en
català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu
connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts
nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també
per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.
A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou
context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de
comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora
el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en
els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la
prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la
pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.
Paraules clau: Servei públic audiovisual; Internet; serveis audiovisuals a demanda; prominència, Directiva de serveis
de comunicació audiovisual (DSCAV).
LANGUAGE POLICY IN THE 21ST CENTURY: INTERNET AND THE PROMINENCE OF
CATALAN CONTENT IN ON-DEMAND AUDIOVISUAL SERVICES
Abstract
Language is a vehicle for the cultural expression of a given community. For decades, the cultural technology with the
most social impact has been audiovisual, with television at the forefront. In the end, Catalonia has been able to deploy
some precarious but effective policies and instruments to carry out its own audiovisual expression of Catalan. Since the
emergence of the Internet, however, audiovisual content on demand accessible from any connected device has become
more and more important. This change has handed a considerable advantage to the dissemination of North American
non-Anglo-Saxon European cultures and their content industries.
From here, what possible language policy will guarantee the survival and dissemination of Catalan in the new
communicative context? The present article provides a key, the key to the way back we might say, from the new
Audiovisual Media Services Directive, approved on October 2 (European Parliament 2018). This European standard
incorporates the principle of prominence on the Internet for works of European production and for general interest
content in audiovisual services on demand (in the form of menus, search engines, recommendation systems, etc.). Thus,
prominence could become the European hook from which to hang the legislation and regulatory development that
allows the Catalan language to survive in the communicative ecosystem of the 21st century.
Keywords: Audiovisual public services; Internet; audiovisual services on demand; prominence, Audiovisual Media
Services Directive (AVMSD).
* Martí Petit, cap de la Unitat de Projectes de Recerca, Consell de l’Audiovisual de Catalunya: mpetit.cac@gencat.cat; mpetitbozzo@
gmail.com
Citació recomanada: Petit, Martí (2018). La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els
serveis audiovisuals a demanda. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, (70), 1-16, DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3186.
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 2
Sumari
1 Evolució del consum audiovisual: de la TV tradicional a Internet
2 La prominència de continguts com a principi regulador. El Regne Unit i la nova Directiva de serveis de
comunicació audiovisual
2.1 La forja de la prominència com a principi jurídic al Regne Unit
2.2 El principi de prominència salta a Europa
3 Conclusions: la prominència dels continguts en català a Internet. Oportunitats jurídiques i polítiques
B
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 3
1 Evolució del consum audiovisual: de la TV tradicional a Internet
Groupe, l’única empresa no anglosaxona de publicitat inclosa dins de l’anomenat grup “The Big Four”, junt
amb WPP (Regne Unit), Omnicom (EUA) i Interpublic (EUA). L’opció és intencionada, ja que el sector de
la publicitat és un dels primers afectats pel canvi d’hàbits de consum audiovisual. El seu model de negoci
ja no es basa tant en l’impacte sobre audiències massives (i anònimes) a través dels mitjans tradicionals.
Aquest model de negoci heretat del segle XX deixa de ser vigent, després de la irrupció d’Internet, de les
personalitzada. El nou model publicitari basat en Internet permet que la inversió publicitària sigui més
personalitzada i, executiva sobre els nous reptes del sector
publicitari, vegeu Garrahan, Daneshkhu, i Nicolaou, 2017).
En el seu informe anual Media Consumption Forecasts 2018, Zenith (2018) preveu que ben aviat el temps
les plataformes de distribució de vídeos com YouTube i els continguts audiovisuals de les xarxes socials
2019, moment en què el consum audiovisual diari per Internet superarà per la mínima el de la televisió (170,6
minuts vs. 170,3 minuts, vegeu el Quadre 1).
Quadre 1. Minuts al dia dedicats al consum de TV i d’Internet. Mitjana mundial. Anys 2011-2020 (2018 a 2020
són previsions).
Font: Zenith (2018).
Ens trobem davant d’un canvi en primer lloc tecnològic: la principal plataforma de distribució de continguts
audiovisuals deixa de ser la radiodifusió, que empra l’espectre radioelèctric per a les seves transmissions,
consum massiu, passiu i anònim dels continguts audiovisuals passem a formes personalitzades, interactives
i que deixen rastre digital. Aquest darrer aspecte marca una sèrie de canvis (no tan) nous: la fragmentació
de la societat, que veu que els sistemes de comunicació deixen de ser el sistema nerviós que la cohesiona,
o el qüestionament de drets bàsics com la privacitat, que són el preu a pagar per al nostre consum triple W
(“Where, when, what you want”).
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 4
Aquesta tendència es veu accentuada en funció de l’edat: els menors presenten un consum molt inferior
de mitjans tradicionals (la televisió en primer lloc) i són els que més es connecten a Internet. Per contra,
alineada amb aquest corrent (vegeu el Quadre 2).
Quadre 2. Consum audiovisual per Internet a Catalunya per franges d’edat. Any 2017.
Font: Centre d’Estudis d’Opinió (2018), citat a Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2018).
A més, entre els menors, les primeres opcions de consum audiovisual per Internet corresponen a actors
nous, provinents dels EUA i de caràcter global, com ara
la versió a Internet de televisions tradicionals, molt conegudes i reconegudes, no capten l’atenció del públic
més jove. Per il·lustrar aquesta tendència citarem el Regne Unit, que gaudeix d’un sistema de comunicació
molt madur, amb una estructura reguladora molt sòlida i, sobretot, amb un servei audiovisual públic referent
a tot Europa i al món. Doncs bé, a l’hora d’accedir a continguts audiovisuals per Internet, els menors de 12
que fa a consciència de marca (vegeu el quadre 3).
Quadre 3. Consciència de marca dels proveïdors de continguts entre els menors de 12 a 15 anys del Regne Unit,
a l’hora de connectar-se a Internet. En percentatge. Any 2017
Font: Ofcom (2018).
El conjunt de serveis en línia citats al Quadre 3 inclouen una diversitat d’operadors. D’una banda, trobem
Over the top o operadors de transmissió lliure), que
estan subjectes a una normativa mínima i, doncs, gaudeixen d’una asimetria reguladora en relació amb les
televisions tradicionals. Així, les OTT no estan subjectes de la mateixa manera que els canals de televisió
a la Directiva europea de serveis de comunicacions audiovisuals (DSCAV) i la corresponent transposició a
l’ordenament jurídic de cada estat. Canals de televisió com la BBC i la ITV tenen obligacions més estrictes
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 5
que les OTT en relació amb la producció local original, la promoció de la producció europea, la protecció de
menors o el pluralisme informatiu, entre d’altres.
Enfront de les OTT, el Quadre 3 inclou els serveis en línia corresponents als canals de televisió que són, per
portfolio
channels (CBBC, CITV, E4 i BBC3). Cal consignar que al Regne Unit, el servei públic és prestat tant per
corporacions de titularitat estatal (BBC i Channel4), com de titularitat privada, que gestionen el servei de
i ús de l’espectre radioelèctric (un bé públic escàs imprescindible per a les emissions en TDT) i la prominència
directe gràcies al cànon o licence fee, l’impost que han de pagar totes les llars per rebre serveis televisius (per
Quadre 4. Principals canals i plataformes de TV i les seves característiques (cobertura: Anglaterra)
Font: Channel 4 (2017).
En comparació, veiem que a l’Estat espanyol les televisions privades també tenien caràcter de servei públic.
para la gestión indirecta del servicio público de la televisión” (vegeu Preàmbul i articles 2, 8 i 18). Una
manca de desplegament regulador posterior a la citada llei va afavorir l’“oblit” d’aquest precepte. Mitjans
com Telecinco (ara Mediaset) i Antena3 (ara Atresmedia) van anteposar una interpretació indeguda
de principis com la llibertat d’expressió o la llibertat d’empresa per damunt de la legislació audiovisual
aplicable. Finalment, el caràcter de servei públic de Mediaset i Atresmedia va quedar derogat per la Llei
de titularitat pública”.
a Catalunya.
Per tant, tots els canals de televisió citats del Regne Unit tenen obligacions de servei públic, més intenses
o menys depenent dels casos, però que en matèria de continguts inclouen la inversió en producció original,
producció independent (externalitzada al sector privat com a motor industrial), producció de continguts
regionals i de cada nació, producció descentralitzada (Made-out-of-London TV programming) i la promoció
de la producció audiovisual europea.
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 6
I vistes les tendències en els hàbits de consum audiovisual, en especial entre el públic més jove, ens trobem
amb un fenomen que no és neutral. Que les preferències basculin de les cadenes de televisió del país als
seus serveis en línia, sotmesos a un conjunt de polítiques públiques, en favor d’uns operadors globals de
matriu nord-americana amb una regulació molt més laxa, té conseqüències importants. Tant des d’un punt de
vista industrial com cultural, com, en el cas de Catalunya, lingüístic. En aquest article ens centrarem en les
conseqüències que aquestes mutacions tenen per a la llengua catalana, i en especial als canvis i adaptacions
que requereixen les polítiques audiovisuals a Catalunya davant del nou panorama.
2 La prominència de continguts com a principi regulador. El Regne Unit i la nova Directiva
de serveis de comunicació audiovisual
2.1 La forja de la prominència com a principi jurídic al Regne Unit
jurídica “prominència del servei públic”), perquè és un cas d’èxit en polítiques reguladores. Establert per
la Communications Act 2003 (CA 2003) i desplegat per l’autoritat de regulació britànica (Ofcom), ha estat
Catalunya.
Tal com explicarem en aquest epígraf, el 2012 la BBC va plantejar actualitzar-lo i ampliar el seu àmbit
d’aplicació. En efecte, l’informe PSB prominence in a converged media world va obrir un debat que encara
es manté viu al Regne Unit. D’altra banda, és destacable que la Unió Europea hagi manllevat el concepte
prominència en la nova Directiva europea de serveis en comunicació audiovisual (DSCAV), que es preveu
de prominència sigui incorporat als ordenaments jurídics dels estats membres. A partir d’aquí, si se sap
desenvolupar una bona estratègia jurídica i política, pot esdevenir l’anella des d’on penjar una normativa
actualitzada de la política lingüística a Catalunya en l’audiovisual. Per això cal analitzar-ne, d’entrada, la
genealogia del principi de prominència.
Al Regne Unit, la migració de la televisió analògica hertziana a la TDT es va iniciar l’octubre de 2007 i es
va concloure l’octubre de 2012. El digital switchover, en terminologia anglesa, va anar acompanyat d’una
mesura que assegurava la visibilitat dels canals de servei públic en el nou ecosistema comunicatiu. Davant
la multiplicació de l’oferta televisiva digital i de la subsegüent fragmentació de les audiències, calia una
amb diners i avantatges públics es veuria desvirtuat. Així, la CA 2003 i l’Ofcom van establir que l’oferta
l’espectador el menú en pantalla dels canals disponibles per a un eventual zàping). En concret, les EPG
servei públic en el context multicanal digital. A partir d’aquí, l’Ofcom va determinar que “una ‘prominència
apropiada’ permet una mesura de discriminació en favor dels canals de servei públic [PSB channels]” (Ofcom
2004).1 Com diem, la mesura es pot considerar un cas d’èxit, ja que la migració de la televisió analògica a la
TDT no va afectar considerablement les audiències dels canals de servei públic, com sí ha succeït de forma
1 Les traduccions dels informes o de la legislació europea que tenen com a llengua original l’anglès són de l’autor.
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 7
Quadre 5. Quotes d’audiència de les televisions d’emissió terrestre de 1989 a 2017
Font: Ofcom (2018).
El desembre de 2012, quasi 10 anys més tard de l’aprovació de la CA 2003, la BBC va publicar l’estudi PSB
prominence in a converged media world, encarregat a la consultora Communications Chambers (Foster i
Broughton, 2012). Aquest informe assumia l’èxit irreversible de la prominència del servei públic en l’entorn
la televisió tradicional, sinó també i de manera creixent a través de les diverses modalitats de serveis a
demanda. I aquest fet va tenir derivacions importants.
Des de l’aparició d’Internet i l’extensió de la banda ampla, l’audiovisual i les telecomunicacions convergeixen
en un nou macrosector on s’imposa la lògica de les telecomunicacions. Això vol dir que les prioritats
en polítiques de comunicació passen a ser les relacionades amb la connectivitat, les infraestructures i la
regulació de la competència entre operadores de xarxes. L’adveniment de la societat connectada, portadora
d’una ultimíssima i renovada modernitat, no és políticament neutre. El servei públic audiovisual, un factor
de vertebració social durant les darreres dècades, passa a un segon pla, junt amb tots els principis reguladors
que porta associats. Així doncs, en aquest nou paradigma, quin és el lloc del servei públic?
En concret, l’informe de la BBC plantejava la seqüència argumental següent:
• En un ecosistema comunicatiu amb convergència de mitjans (audiovisual + telecomunicacions),
canvien els patrons tradicionals de difusió i de consum.
• A més
electròniques (Internet).
• Aquestes noves formes de comunicació permeten l’entrada al mercat de nous operadors, circumstància
que redueix la incidència del servei públic.
• Els nous intermediaris entre usuari i continguts (“content gateways”) tenen una importància creixent.2
• Les EPG tradicionals de la TDT deixen de ser l’única interfície usuari-contingut i s’hi afegeixen
noves formes d’ordenar, presentar i promoure continguts als usuaris. En destaquen els sistemes de
recomanació o els motors de cerca.
2 Per “gateway” s’entén tot intermediari entre continguts audiovisuals i l’audiència. Els gateways ofereixen una selecció de continguts
uns continguts sobre uns altres. Entre els nous intermediaris destaquen les IPTV (o serveis audiovisuals oferts pels operadors de
vídeos (com YouTube) i les xarxes socials en la seva difusió de continguts audiovisuals (com Facebook).
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 8
• Com a curiositat, l’informe introduïa el terme “descobribilitat” (discoverability), un concepte pro-
vinent de l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació. Fa referència a la capacitat d’un contingut
per ser descobert en un catàleg o base de dades molt extens, sobretot en repositoris digitals i altres
a la capacitat que havia de tenir el servei públic a Internet.
Amb l’objectiu de garantir una prominència apropiada del servei públic en el futur, l’informe de la BBC
remarcava que caldria una actualització de la CA 2003. Deixava clar que el sistema de prominència havia
d’aplicar-se a qualsevol plataforma tecnològica i interfície, sigui una graella de canals de TDT o un menú de
serveis a demanda. I que calia fer-ho de forma coordinada dins de l’àmbit europeu. En l’entorn d’Internet,
el servei públic també ha de rebre un tractament apropiat com a servei que té un interès general. Així, en un
context connectat, el servei públic hauria de tenir com a mínim una icona/botó en la primera pàgina de la guia
o el seu equivalent (BBC, 2012).
El debat no va entrar en via morta. El 2016, el Departament de Cultura, Mitjans de comunicació i Esport
(DCMS, de rang ministerial) del Govern britànic va obrir una consulta pública sobre la conveniència
d’actualitzar la regulació de les EPG. “La descobribilitat (discoverability) serà un repte cada vegada més
l’espectador una gamma més gran de maneres de trobar i explorar els continguts.” (DCMS, 2016). També
observava que, a part de les EPG de la TDT tradicional, havien aparegut noves interfícies per a continguts
d’accés temporal (catch up) o els continguts a demanda. Això incloïa plataformes digitals com Sky o
YouView, i també fabricants de televisors intel·ligents (Samsung i Panasonic) amb la seva pròpia tecnologia
d’accés a Internet. Una objecció a aquesta situació era que el nou sistema d’accés als continguts no estava
subjecte a regulacions de prominència del servei públic i, doncs, es plantejava un cas d’assimetria reguladora
dels mateixos continguts en funció de la tecnologia de distribució.
situació i els seus riscos, però optava per no introduir canvis reguladors. La mutació era massa recent, el
panorama tecnològic i d’hàbits de consum evolucionaven molt ràpidament i les mesures podrien comportar
content gateways com els fabricants de smart TV
Samsung i Panasonic tenen una perspectiva de mercat global i una regulació unilateral d’un estat podria
distorsionar aquesta realitat. Wait and see.
Public service broadcasting
in the digital age. Supporting PSB for the next decade and beyond (Ofcom 2018). El punt de partida d’aquest
informe és la constatació que la prominència del servei públic en les EPG de la televisió convencional és
una regulació prèvia a la generalització dels nous serveis audiovisuals en línia (com per exemple l’oferta a
smart TV de Panasonic o Samsung). Amb tot, és cert que al Regne Unit l’oferta de
servei públic en entorns connectats és ben visible, però això no es deu als efectes d’una regulació, sinó al
resultat de negociacions comercials entre els mateixos prestadors de servei públic i les plataformes. Mentre
hi hagi interès per part de l’audiència a accedir a aquests continguts, és raonable que aquesta situació es
mantingui així. Però això és circumstancial. Per tant, mentre la societat i el poder públic considerin que
el servei públic té un valor que cal preservar més enllà de les dinàmiques del mercat, cal desplegar una
regulació.
En el futur immediat, la prominència del servei públic a les EPG continuarà sent important, observa el
document de l’Ofcom. Però tanmateix, el regulador britànic es planteja una revisió de la normativa per
serveis a demanda, que caldrà seguir d’a prop. “Si el Parlament considerés que la prominència en serveis
a demanda és crucial per a la salut futura dels prestadors de servei públic i només pogués aconseguir-se
aquesta iniciativa s’hauria d’inserir dins d’un debat internacional i, en aquest sentit, es fa ressò del debat
actual a Alemanya i la proposta de la Bund-Länder-Kommission per a la convergència de mitjans. Aquesta
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 9
proposta inclou un nou marc legal que ampliaria la prominència del servei públic a les noves plataformes,
amb l’objectiu de garantir la varietat i la pluralitat de continguts (vegeu Bund-Länder-Kommission, 2016).
En qualsevol cas, però, després del Brexit aquesta coordinació internacional esdevé més complicada per al
Regne Unit.
2.2 El principi de prominència salta a Europa
El més destacat de tot el procés d’elaboració de la prominència del servei públic a Internet és que aquesta idea
política va saltar les fronteres i es va instal·lar en les institucions europees. El 2013, el Parlament Europeu
va publicar l’informe Report on Connected TV, en què assumia la necessitat d’una regulació favorable al
servei públic en un entorn connectat. La novetat d’aquest informe era la introducció d’un concepte afí a
prominència, la “trobabilitat” (). És un terme provinent del disseny de webs i de l’arquitectura
informacional, que denota
Spagnolo, Bolchini
Paolini, i Di Blas, 2010). En l’informe, el Parlament Europeu aplicava la trobabilitat (), sense
Les actuals normes Must-carry han de ser complementades per normes Must-be-found. S’ha de donar
un estatus apropiadament privilegiat (“appropriately privileged status”), en relació amb la trobabilitat
() en plataformes híbrides (inclosos els portals, les home pages i les EPGs), a aquells proveïdors
de continguts a qui els estats membres assignin una funció de servei públic, que ajudin a promoure objectius
d’interès públic, com ara el pluralisme dels mitjans i la diversitat cultural, o que es comprometin a mantenir
la qualitat i independència informativa i promoguin la diversitat d’opinió. (Parlament Europeu, 2013).
Poc després, la Comissió Europea va obrir una consulta pública titulada Green Paper – Preparing for a
Fully Converged Audiovisual World: Growth, Creation and Values (Comissió Europea, 2013). És interessant
repassar l’argumentari desplegat en les respostes de l’European Broadcasting Union (EBU, UER en les seves
inicials en francès).3
L’EBU recordava que gràcies a Internet i a la convergència dels sectors audiovisual i de les telecomunicacions,
se supera la limitació en la capacitat de transmetre continguts. Internet es basa en una tecnologia il·limitada,
a diferència de la radiodifusió (broadcast), que usa un bé escàs i limitat com és l’espectre radioelèctric. Per
continguts. Però ara ens trobem amb un altre coll d’ampolla, que és la dependència de l’usuari a interfícies
que gestionen i ordenen la sobreabundància de continguts a la xarxa. En cercadors, OTT, portals web i
EPG, la primera pàgina d’accés és fonamental. Aquesta és la nova escassetat. Degut a aquesta escassetat
d’espai en la primera pantalla, sostenia l’EBU, s’ha de prioritzar aquells serveis i continguts que els Estats
membres de la UE considerin pel seu valor social, cultural o polític. S’hauria d’evitar que els gateways
redireccionin el consumidor a determinats continguts, per estrictes raons comercials, i bandegin l’oferta
de servei públic. D’aquesta manera, una normativa en trobabilitat ()/prominència per a aquests
continguts audiovisuals a Internet és una evolució lògica de les normes tradicionals must-carry. Finalment,
l’EBU reclamava una regulació a escala europea sobre la trobabilitat ()/prominència dels continguts
de servei públic en un context connectat (European Broadcasting Union, 2013).
És destacable la seva funció com a think tank i lobby en defensa del servei públic. Com a representants d’Espanya, hi ha tres
membres: RTVE, SER i Cope [Sic]. La CCMA no forma part de l’EBU més que través de Catalunya Música, que participa al projecte
d’intercanvi de música clàssica.
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 10
Quadre 6. Televisió tradicional vs. Internet: diferents models d’escassetat
Font: elaboració pròpia a partir d’European Broadcasting Union (2013).
Cal constatar que, com d’altres organismes, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya també va respondre la
consulta de la Comissió Europea (2013), en sintonia amb l’esmentat informe del Parlament Europeu (2013).
En les seves respostes, el CAC també va incloure una referència a la necessitat d’una regulació favorable
al servei públic en un entorn connectat: “En el cas de Catalunya, la llengua ha de ser un criteri fonamental
a l’hora d’establir quins són els continguts de servei públic i d’interès general que han de gaudir d’una
visibilitat privilegiada. Així, els continguts en català han d’aparèixer com a primeres opcions per a l’usuari
connectat a Catalunya en totes les plataformes de distribució” (Consell de l’Audiovisual de Catalunya,
2013). Sobre com desplegar aquesta noció genèrica, dediquem el proper epígraf del present article. Abans,
però, expliquem com ha evolucionat el debat i com el principi de prominència ha estat incorporat a la nova
Directiva de serveis de comunicació audiovisual (DSCAV), tal com demanava l’EBU.
en el marc de l’estratègia per al Mercat Únic Digital (Comissió Europea, 2016). La proposta inicial ampliava
la jurisdicció de la Directiva: a més d’incloure la televisió convencional o lineal (com TV3, 8tv i els canals
plataformes de distribució de vídeos (PDV, com YouTube). Les PDV no tenen responsabilitat editorial sobre
els continguts que editen, però els emmagatzemen, organitzen, etiqueten i proposen als usuaris en funció del
feia referència a la protecció als menors i a la persecució dels continguts que inciten a l’odi, a la violència o
a la discriminació.
Hi va haver un cert debat sobre si calia incorporar també les xarxes socials, com ara Facebook, dins de
l’àmbit d’aplicació de la nova DSCAV. En la seva aportació al procés, el Consell de la UE les va incloure
acceptada per les dues altres contraparts, la Comissió i el Parlament Europeu. Així doncs, la Directiva
és el fet que la
Comissió manlleva el concepte “prominència”, el fa seu i l’aplica als serveis audiovisuals a demanda. I a
partir d’aquesta proposta inicial, tant el Consell com el Parlament Europeu l’assumeixen. Així, una vegada
d’incorporar als seus ordenaments jurídics. A partir d’aquí:
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 11
• Els estats de la UE hauran de donar prominència a les obres de producció europea en els serveis a
• Els estats de la UE podran pendre mesures per assegurar una “prominència apropiada dels serveis de
obres europees i d’interès general, en serveis a demanda
Prominència de les obres europees en serveis a
demanda
Prominència dels continguts d’interès general
Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual
a demanda han de promoure la producció i distribució
de les obres europees, i garantir que els seus catàlegs
continguin un percentatge mínim d’obres europees i
S’haurà de promoure l’etiquetatge en metadades de
a obra europea, per tal que aquestes metadades
estiguin disponibles per als prestadors de serveis de
comunicació. La prominència es refereix a la promoció
a les mateixes. Aquesta prominència pot garantir-
se de formes diverses, com per exemple creant una
secció dedicada a obres europees a la qual es pugui
accedir a través de la pàgina web inicial del servei, la
possibilitat de buscar obres europees en l’eina de cerca
disponible com a part del servei, la utilització d’obres
europees en les campanyes del servei o promoure un
percentatge mínim d’obres europees al catàleg, per
exemple utilitzant anuncis o instruments similars.
Article 13
Els estats membres vetllaran perquè els prestadors de
serveis de comunicació audiovisual a demanda que
estiguin sota la seva competència judicial disposin d’un
percentatge d’almenys el 30 % d’obres europees al seu
catàleg i garanteixin la prominència d’aquestes obres.
La present Directiva ha d’entendre’s sense perjudici
de la facultat dels estats membres d’imposar
obligacions per garantir la prominència adequada
dels continguts d’interès general conformement
el pluralisme dels mitjans de comunicació,
la llibertat d’expressió i la diversitat cultural.
Aquestes obligacions solament han d’imposar-se
quan siguin necessàries per aconseguir objectius
membres de conformitat amb el dret de la
Unió. En els casos en què els estats membres
decideixin imposar normes sobre la prominència
adequada, han de limitar-se a imposar obligacions
proporcionades a les empreses, per raons legítimes
d’ordre públic.
Article 7a
Els estats membres poden adoptar mesures per
assegurar la prominència apropiada dels serveis
de mitjans audiovisuals d’interès general.
Font: Parlament Europeu (2018).
Una altra aportació remarcable de la nova DSCAV és una consciència terminològica destacable. Tot sovint el
trinomi prominència – trobabilitat () – descobribilitat (discoverability) apareixia en els documents
servei públic. Això generava una polisèmia, ja que l’accessibilitat és principalment un principi d’inclusió
En aquest sentit, l’opció de la Directiva en aquest àmbit és clara: estableix com a únic terme la prominència
i desterra descobribilitat (discoverability) i trobabilitat (
de forma intuïtiva i resultaven poc operatius des d’un punt de vista regulador. De fet, aquests dos mots no
terminologia el trobem comparant la proposta de la Comissió Europea i l’articulat que ha d’entrar en vigor
(vegeu el quadre 8).
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 12
Text de la proposta de la Comissió Europea
(2016)
Parlament Europeu i el Consell de la Unió
Europea
Considerant 38
La present Directiva ha d’entendre’s sense
perjudici de la facultat dels estats membres
d’imposar obligacions per garantir la
descobribilitat (discoverability) i accessibilitat
dels continguts d’interès general conformement
el pluralisme dels mitjans de comunicació, la
llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Tals
obligacions solament han d’imposar-se quan
siguin necessàries per aconseguir objectius
membres de conformitat amb el dret de la
Unió. Referent a això, els estats membres han
d’examinar, en particular, la necessitat d’una
intervenció reguladora contra els resultats de
l’acció de les forces del mercat. En els casos
en què els estats membres decideixin imposar
normes sobre descobribilitat (discoverability),
han de limitar-se a imposar obligacions
proporcionades a les empreses, per raons
legítimes d’ordre públic.
La present Directiva ha d’entendre’s sense
perjudici de la facultat dels estats membres
d’imposar obligacions per garantir la
prominència adequada dels continguts
d’interès general conformement a objectius
pluralisme dels mitjans de comunicació, la
llibertat d’expressió i la diversitat cultural.
Tals obligacions solament han d’imposar-
se quan siguin necessàries per aconseguir
pels estats membres de conformitat amb el
dret de la Unió. En els casos en què els estats
membres decideixin imposar normes sobre
la prominència adequada, han de limitar-se
a imposar obligacions proporcionades a les
empreses, per raons legítimes d’ordre públic.
[Nota: les negretes són nostres].
Fonts: Comissió Europea (2016) i Parlament Europeu (2018).
El 2 d’octubre de 2018, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva
de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV) (Parlament Europeu 2018). Després de l’adopció formal
per part del Consell, la Directiva entrarà en vigor al 20è dia després de la seva publicació al
la Unió Europea i els estats membres tindran 21 mesos per transposar-la al seu ordenament jurídic.
És en aquest moment en què el Govern i el Parlament de Catalunya poden plantejar-se el desplegament d’una
normativa audiovisual actualitzada i pròpia (incloent-hi qüestions de política lingüística), d’acord amb les
seves competències actuals (o les eventuals futures) i respectant els preceptes de la Directiva.
3 Conclusions: la prominència dels continguts en català a Internet. Oportunitats jurídiques
i polítiques
de serveis de comunicació audiovisual. Això representa establir una intervencio política sobre els algoritmes
que gestionen els continguts d’una plataforma de serveis audiovisuals a demanda.
Així mateix, suposa reconèixer i cristal·litzar que l’univers d’Internet té dues capes de regulació: d’una banda
és un mercat d’accés i requereix una legislació en qüestions com les infraestructures i la interconnexió. Però
per sobre d’aquest nivell es desenvolupa un mercat de continguts audiovisuals. Aquesta realitat bicèfala
d’Internet (xarxes de telecomunicacions i contiguts audiovisuals) és peculiar respecte d’altres mercats d’accés,
com podria ser l’energètic. I això és rellevant per a Catalunya, sigui quin sigui el marc politicolegislatiu de
què disposi en el futur per dissenyar i executar polítiques digitals pròpies. Tant si es manté l’statu quo del
Règim de 1978, com si hi ha una reforma de la Constitució Espanyola per blindar les competències culturals i
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 13
lingüístiques de la Generalitat, com si es proclama una república independent, la prominència del servei públic
a Internet lligat a la llengua catalana és un element nuclear. Malgrat el seu caire tecnològic, és un aspecte
fonamental de les polítiques culturals i lingüístiques de la Generalitat, i ha de quedar clar que forma part del
seu corpus competencial sistèmic, sigui quina sigui l’estructuració de poder que s’escometi en el futur.
incloent-hi l’àmbit dels serveis a demanda. La Constitució Espanyola (article 149.1.27) estableix que les
competències en l’audiovisual són repartides entre l’Estat (que aprova la legislació bàsica) i les comunitats
autònomes (que la despleguen). Aquesta opció requeriria una lectura generosa de l’esmentat article de la
Constitució vigent, acompanyada d’una legislació bàsica del Govern espanyol inclusiva i sostinguda en el
temps en relació amb les competències de la Generalitat en la matèria. Però veient com s’han desenvolupat
diversos processos en l’audiovisual a Espanya, com per exemple la migració de la televisió analògica a la
TDT, no sembla una via plausible.4
hauria de quedar clar que les competències en llengua i cultura integren totes les formes culturals, i molt
especialment les noves formes de consum audiovisual. Això inclou els serveis audiovisuals a demanda,
les plataformes d’intercavi de vídeos, els continguts audiovisuals de xarxes socials i tots aquells serveis
equivalents que puguin sorgir en el futur. Aquestes competències, a més, no serien solament de disseny i
execució de les polítiques dins de Catalunya, sinó també de participació de la Generalitat en els fòrums
europeus i internacionals on es debaten i s’aproven els acords que després cauen en cascada sobre els estats.
Sigui quin sigui, doncs, l’esdevenidor polític de Catalunya (statu quo, reforma o ruptura) serà necessària
una expertesa aguda en l’actualització de la normativa de l’audiovisual com a motor de la llengua. Perquè
primer lloc, Catalunya s’insereix dins del model comunicatiu mediterrani, condicionat per mancances en
la consolidació del mercat de les comunicacions, en la professionalització periodística, en les garanties
d’independència dels mitjans en relació al poder i sotmès a processos de “desregulació no controlada” del
sector per part de l’estat (Hallin, i Mancini, 2007). En aquest context, trobem obstacles interns (la temptació
dels governs de patrimonialitzar el servei públic) i relacionats amb Espanya (la inclusió de Catalunya en un
estat sense una cultura reguladora independent que vetlli pel servei públic).
En aquest sentit, cal destacar la Resolució 3/VI del Parlament de Catalunya sobre els mitjans audiovisuals
de Catalunya (Parlament de Catalunya, 1999). Aquest és el document fonamental per a les reformes
legislatives posteriors, de fundació del CAC com a autoritat independent de regulació (Llei 2/2000), de
estable, sostenible i pluriennal, de l’altra. La Resolució 3/VI, doncs, va ser un pas per canviar la cultura
políticocomunicativa de Catalunya, inserida en la tradició mediterrània descrita per Hallin i Mancini.
és una qüestió complexa,
vertebrador de les societats europees del segle XX, en la nova societat global connectada. En qualsevol cas,
4 Sobre la migració digital a la TDT, citarem l’Informe de l’Audiovisual a Catalunya 2016, presentat pel CAC al Parlament de
Catalunya. En el seu resum executiu, es llegeix:
“L’any 2000, hi havia dos canals de cobertura i llengua catalanes (TV3 i 33), per cinc canals espanyols (La1, La2, Antena 3 TV,
Telecinco i Canal+). Ara bé, el desenvolupament de les competències exclusives [en telecomunicacions] de l’Estat espanyol en
a Catalunya. Actualment, després de la migració digital cap a la TDT, hi ha 8 canals d’emissió catalana per 32 d’abast espanyol. Si
sumem les audiències de tots els canals, veiem que la digitalització ha reduït visiblement l’audiència de les televisions catalanes:
l’any 2000, la quota de TV3 i el 33 sumava 26,1 %, mentre que el 2016, el percentatge total de les televisions en català es va reduir
al 18,7 %. Una cosa ben diferent ha succeït en les televisions espanyoles a Catalunya: el 2000, l’audiència acumulada d’aquelles cinc
cadenes era del 69,0 %. El 2016, els 32 canals fruit de les llicències successives atorgades pel Govern central van sumar un 70,4 % de
han fet que l’Estat espanyol legislés en una determinada direcció (Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 2017).
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 14
però, hi ha consens que el servei públic es fonamenta sobre quatre pilars: continguts, informació, llengua i
cultura, i indústria i tecnologia (vegeu el quadre 9).
Quadre 9. Pilars del servei públic audiovisual
Continguts
El servei públic ha de proveir continguts innovadors i de qualitat, sense perdre la vocació d’un
servei universal, transversal i massiu. En un mercat fragmentat, el servei públic manté la missió
de generar comunitat entre els individus de la societat.
Informació
El servei públic és bàsic per una ciutadania crítica i informada i per això ha d’informar de forma plural
Llengua i cultura
El servei públic ha de suplir les carències del mercat en la producció i difusió de continguts en
la llengua pròpia. En mercats audiovisuals mitjans o petits, el mercat no sempre garanteix la
provisió de continguts en la llengua pròpia en totes les plataformes de distribució. Això succeeix
en la llengua catalana, però també en altres casos de llengües de la UE. Aquesta fallada de mercat
(market failure
servei públic i la seva regulació, per garantir aquest dret no satisfet pel mercat.
Indústria i tecnologia
El servei públic ha de ser motor de la indústria audiovisual pròpia, així com motor de recerca
aplicada en noves aplicacions tecnològiques en l’àmbit de producció i distribució de continguts
audiovisuals.
Font: Elaboració pròpia a partir de Petit (2017).
Ja hem mencionat que en la consulta de la Comissió Europea (2013), el CAC ja va apuntar que “la llengua
ha de ser un criteri fonamental a l’hora d’establir quins són els continguts de servei públic i d’interès general
Llibre blanc de l’audiovisual a Catalunya, presentat al Parlament el 23 de gener de 2017, i que exposa un
conjunt de mesures per a les polítiques audiovisuals a aplicar en el futur immediat. En el capítol 4 d’aquest
català en les pantalles connectades (vegeu el quadre 10).
Quadre 10. Recomanació del Llibre blanc de l’audiovisual a Catalunya en relació amb la prominència
dels continuts en català en les plataformes digitals
4. Estratègies de desenvolupament
A. Eixos d’actuació estratègics
Vetllar perquè les normatives europees i els acords internacionals de la UE reconeguin la necessitat de preservar i
promoure la diversitat lingüística en l’era de la comunicació digital per assegurar el necessari desenvolupament
de polítiques públiques de foment de llengües minoritàries reconegudes com el català o l’aranès.
Accions/Recomanacions:
(...)
Assolir el reconeixement de l’estatus apropiadament privilegiat de llengües com la catalana en relació
amb la seva prominència i visibilitat () en les plataformes digitals, per tal que els continguts en
català apareguin com a primeres opcions per a l’usuari connectat a Catalunya en totes les plataformes de
distribució dels serveis audiovisuals a demanda (AVAD).
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2016: 267).
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 15
Els elements estan sobre la taula, doncs, per iniciar el desplegament legislatiu i regulador que garanteixi
que les expressions culturals en català del segle XXI estiguin degudament tractades i rebin la prominència
deguda en les pantalles connectades. Ens trobem en el moment idoni per engegar-ho. Encara que molts
tant a nivell intern (per repensar el país que volem per a les properes dècades), com a nivell europeu (amb
una DSCAV nova amb sorpreses favorables per a la regulació a Catalunya). Els passos enunciats per l’Ofcom
per al futur immediat sens dubte seran, una vegada més, una referència a seguir. A més de l’expertesa tècnica,
BIBLIOGRAFIA
Bund-Länder-Kommission (2016). Bericht: Bund-Länder-Kommission zur Medienkonvergenz. [Consulta: juny 2018].
Centre d’Estudis d’Opinió (2018). Òmnibus de la Generalitat de Catalunya, núm. 27, 2017-2. [Consulta: juny 2018].
Channel Four Television Corporation (2017). Britain’s Creative Greenhouse: Key Facts about Channel 4.
[Consulta: juny 2018].
Comissió Europea (2013). Green Paper – Preparing for a Fully Converged Audiovisual World: Growth,
Creation and Values. [Consulta: juny 2018].
Comissió Europea (2016). Proposal for a DIRECTIVE OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE
COUNCIL amending Directive 2010/13/EU on the coordination of certain provisions laid down by law,
regulation or administrative action in Member States concerning the provision of audiovisual media services
in view of changing market realities. [Consulta: juny 2018].
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2013). Answers from the Catalan Audiovisual Council (CAC). A:
Comissió Europea. Consultation on the Green Paper “Preparing for a Fully Converged Audiovisual World:
Growth, Creation and Values” – Read the contributions. Punt 16 “EU Regulatory Authorities (AV and
others)”. [Consulta: juny 2018].
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2016). Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya. [Consulta: juny 2018].
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2017). Informe de l’Audiovisual a Catalunya 2016. [Consulta: juny 2018].
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2018). Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya
(BIAC). Núm. 9. Tercer quadrimestre del 2017. Barcelona: CAC. [Consulta: juny 2018].
Consell de la Unió Europea (2017). Outcome of Proceedings. [Consulta: juny 2018].
Consell de la Unió Europea (2018a). Proposal for a Directive of the European Parliament and of the Council
amending Directive 2010/13/EU on the coordination of certain provisions laid down by law, regulation or
administrative action in Member States concerning the provision of audiovisual media services in view of
. [Consulta: juny 2018].
Consell de la Unió Europea (2018b). Audiovisual media services: agreement on a directive to protect minors,
boost competitiveness and promote European content. [Consulta: juny 2018].
DCMS (2016). The balance of payments between television platforms and public service broadcasters
consultation report: Government Response 5 July 2016. [Consulta: juny 2018].
European Broadcasting Union (2013). EBU reply to the European Commission Green Paper – Preparing for
a Fully Converged Audiovisual World: Growth, Creation and Values. [Consulta: juny 2018].
Foster, Robin; Broughton, Tom (2012). PSB prominence in a converged media world. BBC, Communications
Chambers. [Consulta: juny 2018].
Martí Petit A
La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 16
Garrahan, Matthew; Daneshkhu, Scheherazade; Nicolaou, Anna (2017, 17 de novembre). Advertising
companies struggle to adapt to a new world. The Finantial Times. Consultat el juny del 2018, a https://www.
. [Consulta: juny 2018].
Hallin, Daniel C.; Mancini, Paolo (2007). Sistemas mediáticos comparados: Tres modelos de relación entre
los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
Ambient Findability: What We Find Changes Who We Become. Sebastopol, CA
(USA): O’Reilly Media.
Ofcom (2004). The regulation of Electronic Programme Guides. [Consulta: juny 2018].
Public Service Broadcasting in the Internet Age: Ofcom’s Third Review of Public Service
Broadcasting. [Consulta: juny 2018].
Ofcom (2018). Public service broadcasting in the digital age: Supporting PSB for the next decade and
beyond. [Consulta: juny 2018].
Parlament de Catalunya (1999). Resolució 3/VI del Parlament de Catalunya sobre els mitjans audiovisuals
de Catalunya. [Consulta: juny 2018].
Parlament Europeu (2013) Report on connected TV. [Consulta: juny 2018].
Parlament Europeu (2018). European Parliament legislative resolution of 2 October 2018 on the proposal
for a directive of the European Parliament and of the Council amending Directive 2010/13/EU on the
coordination of certain provisions laid down by law, regulation or administrative action in Member States
concerning the provision of audiovisual media services in view of changing market realities (COM(2016)0287
– C8-0193/2016 – 2016/0151(COD)). [Consulta: octubre 2018].
Petit, Martí (2017). Comunicació, xarxes i algoritmes: Per una política digital pròpia a Catalunya. Barcelona: Angle.
Somerville, Mary M.; Schader, Barbara J.; Sack, John (2012). Improving the discoverability of scholarly
content in the Twenty-First Century: Collaboration opportunities for librarians, publishers, and vendors, A
SAGE White Paper. Los Angeles, CA: SAGE Publications Ltd. [Consulta: juny 2018].
Spagnolo, Luigi; Bolchini, Davide; Paolini, Paolo; Di Blas, Nicoletta. Beyond Findability Search-Enhanced
Information Architecture for Content-Intensive Rich Internet Applications. Journal Of Information
Architecture, 2 (1). [Consulta: juny 2018].
Zenith (2018). Media Consumption Forecasts 2018 . [Consulta: juny 2018]. [Nota: l’informe és de pagament].
