ORDRE VEH/128/2019, de 27 de juny, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2020.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda |
| Rango de Ley | Ordre |
Durant el 2018 l'economia catalana va prolongar la fase expansiva iniciada l'any 2014. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 2,6 %, vuit dècimes per sota de l'any anterior, en un context de progressiva desacceleració de l'activitat global, en el marc d'un panorama internacional menys favorable. La persistència en la moderació del creixement de la zona euro, l'escalada del proteccionisme comercial i les incerteses al voltant del desenllaç del Brexit són elements que condicionen l'evolució futura de l'economia catalana. Així, les previsions actuals pronostiquen una estabilització del creixement amb un augment estimat del PIB del 2,2 % l'any 2019 i de l'1,9 % l'any 2020. Entrem, per tant, en una fase més madura del cicle econòmic, en què el creixement de l'economia catalana va convergint cap al seu valor potencial o de llarg termini.
El PIB, tot i que és un indicador sintètic rellevant per a mesurar la salut d'una economia, no ens diu molt sobre el nivell de benestar de la societat. Una economia pot estar creixent a bon ritme però pot estar, simultàniament, augmentant la desigualtat en renda de la població, creixent el nivell de pobresa o empitjorant la qualitat del medi ambient.
A instàncies de la resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, juntament amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), van impulsar l'elaboració de 52 indicadors destinats a mesurar el progrés social i el benestar des d'una dimensió més enllà de l'econòmica mesurada pel PIB. Aquests indicadors agrupen els àmbits de: condicions de vida i treball; salut; educació; medi ambient; habitatge; seguretat i transport; inclusió, drets i participació; i, oci i cultura. Per a l'orientació de l'actuació política de la Generalitat, aquests indicadors, el seu valor i la seva evolució, impliquen disposar d'un diagnòstic de l'estat del benestar i del progrés social a Catalunya, que ha de ser tingut en compte en la definició de l'agenda política i de les prioritats del Govern.
Els indicadors de benestar i progrés social mostren que el creixement econòmic no es trasllada completament a les llars catalanes que segueixen mostrant debilitats en els indicadors de pobresa i de desigualtat i, en aquest sentit, els pressupostos per al 2020 tenen el repte d'intentar pal·liar i revertir aquesta situació tot impulsant una societat inclusiva, on tothom pugui tenir l'oportunitat de progressar d'acord amb les seves aspiracions i anhels i on la sostenibilitat en sentit ampli sigui un valor compartit.
En aquesta línia, els 17 objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible són també una guia cabdal per a orientar les prioritats del Govern i que s'han de traduir en els pressupostos.
Els pressupostos per al 2020 s'elaboren en el marc dels escenaris pressupostaris de la Generalitat de Catalunya per al període 2020-2023 i s'han d'ajustar als objectius de dèficit, deute i regla de despesa establerts pel Govern Central i aprovats el 7 de juliol de 2017. Posteriorment, l'Acord del Consell de Ministres de 20 de juliol de 2018 va aprovar una revisió dels objectius que, tanmateix, no va ser aprovada pel Senat. Per tant, per a l'exercici 2020, l'objectiu és assolir l'equilibri pressupostari. Cal insistir, de nou, que aquests objectius són injustos i arbitraris i no respecten el repartiment per nivells d'administració pública de la mateixa normativa d'estabilitat pressupostària.
El text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, determina, en l'article 31, les normes a què s'ha d'ajustar l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
D'acord amb aquest context normatiu, aquesta Ordre dicta les normes d'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020 i estableix els criteris generals a què s'ha d'ajustar l'assignació dels recursos públics, l'àmbit institucional, el procediment d'elaboració i la documentació annexa al pressupost.
Per circumstàncies diverses, durant el 2019 s'han hagut de prorrogar, de nou, els pressupostos de 2017, els darrers aprovats. El Decret 273/2018, de 20 de desembre, n'estableix els criteris d'aplicació.
En aquest context, s'inicia l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020 en el marc normatiu constituït per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol; el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre; la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovada en compliment de les previsions del marc del Pacte d'estabilitat i creixement europeu i la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
D'acord amb les facultats conferides en el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, s'aproven les normes següents, a les quals s'ha d'ajustar l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020.
Per tot això,
Ordeno:
Criteris generals de pressupostació
1.1 El pressupost de la Generalitat per al 2020 ha de donar compliment als objectius fiscals d'estabilitat i sostenibilitat, així com a la regla de la despesa, establerts a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Així mateix, cal ajustar-se al límit de despesa no financera que aprovi el Govern, d'acord amb els objectius fiscals fixats per al 2020.
Per a l'any 2020 l'objectiu d'estabilitat pressupostaria és l'equilibri pressupostari, és a dir, dèficit zero. Segons la regla de despesa, la despesa computable pot créixer com a màxim un 2,9%.
1.2 L'assignació dels recursos ha de tenir lloc en el marc de compliment de la disciplina fiscal, tot vetllant per l'eficiència i l'eficàcia dels recursos públics. Els criteris d'assignació de la despesa han de tenir com a objectiu maximitzar el benestar social i l'increment sostingut de la renda familiar disponible. En concret, es prioritzaran les intervencions que:
- Millorin l'abast i la qualitat dels serveis públics.
- Disminueixin les desigualtats socials i territorials.
- Promoguin el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica.
- Contribueixin a assolir l'horitzó de zero emissions i zero residus.
1.3. El pressupost per al 2020 s'inscriu en el marc de l'escenari pressupostari 2020-2023, i qualsevol nova proposta de despesa o d'ingrés ha de tenir en compte l'impacte en els exercicis futurs i el seu encaix dins dels límits de despesa no financera d'aquest escenari.
Àmbit institucional
2.1. Els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2020 han d'incloure els pressupostos dels organismes següents:
-
L'Administració de la Generalitat, en la qual s'inclouen el Parlament i els organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi, els departaments del Govern i els fons pressupostaris no departamentals.
-
Les entitats autònomes de caràcter administratiu i el Servei Català de la Salut.
-
Les entitats autònomes de caràcter comercial i financer.
-
Les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris.
-
Les societats mercantils en què la Generalitat participa d'una manera total o majoritària.
-
Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, els que té adscrits i les entitats assimilades.
-
Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
Es considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de més d'un cinquanta per cent del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de govern.
Pel que fa als consorcis i fundacions, es considera que la participació de la Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels membres que designa el mateix òrgan de govern o patronat. Es consideren consorcis adscrits aquells que, d'acord amb els estatuts vigents, estan adscrits a l'Administració de la Generalitat.
2.2 Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020 han d'incloure, en un annex específic, els pressupostos de les altres entitats que, tot i no estar participades...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba