Crònica legislativa: Estat espanyol

AutorSantiago Vilardell i Codina
CargoCap del Negociat de Normalització de l’Administració Local de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Páginas255-306

Page 255

(BOE d’1 de juliol a 31 de desembre de 2001)

Activitats audiovisuals

Llei 15/2001, de 9 de juliol (boe núm. 164, de 10 de juliol; suplement boe núm. 12 en llengua catalana, d’1 d’agost), de foment i promoció de la cinematografia i el sector audiovisual:

Exposició de motius

[...].

Les activitats de foment i promoció de la cinematografia i el sector audiovisual que desplega aquesta Llei i la reglamentació que se’n deriva es basa en els principis de llibertat d’expressió, pluralisme, protecció dels autors i les seves obres, promoció de la diversitat cultural i lingüística, protecció dels menors i de la dignitat humana i protecció dels consumidors.

[...].

La llibertat de distribució cinematogràfica és compatible amb el manteniment de mesures de protecció al sector del cinema i a la indústria audiovisual, «indústria cultural per excel.lència», segons que descriu la Resolució del Consell de la Unió Europea de 12 de febrer de 2001, sobre els ajuts al sector del cinema i al sector audiovisual, que estableix, així mateix , que «els ajuts nacionals al sector del cinema i al sector audiovisual constitueixen un dels mitjans principals per garantir la diversitat cultural». Per tot això, aquesta Llei possibilita ajuts específics a la producció, a la promoció i a la distribució de les obres audiovisuals en una llengua oficial espanyola pròpia d’una comunitat autònoma.

[...].

Article 1. Objecte de la Llei i competències.

[...].

Especialment es fomenta la creació, la producció i la difusió de la identitat cultural dels diferents pobles espanyols, així com la igualtat d’accés de tots els ciutadans al coneixement de les diferents formes d’expressió, tant per part dels creadors com per part del públic al qual va destinat, per tal d’aconseguir un enriquiment global del patrimoni cultural del sector audiovisual.

Article 2. Nacionalitat de les obres cinematogràfiques i audiovisuals.

  1. Sens perjudici del que disposa la normativa de la Unió Europea i dels convenis i dels acords internacionals aplicables, tenen la nacionalitat espanyola les obres realitzades per una empresa de producció espanyola, o les realitzades per una empresa d’un estat membre de la Unió Europea, o de l’Espai Econòmic Europeu, establerta a Es-Page 256panya, a les obres de la qual un òrgan competent hagi expedit un certificat de nacionalitat espanyola, amb el reconeixement previ que compleixen els requisits següents:

    c) Que la pel.lícula es faci preferentment en la versió original en castellà o en qualsevol de les altres llengües oficials espanyoles.

    Article 5. Ajuts a la producció.

  2. El foment de la producció cinematogràfica s’ha de fer mitjançant la concessió anual d’ajuts a empreses productores per a l’amortització del cost de producció de les pel.lícules, tenint en compte criteris objectius de caràcter automàtic, com l’acceptació dels espectadors en el període de projecció en sales d’exhibició cinematogràfica, i la recaptació obtinguda per aquestes sales durant el temps que es determini reglamentàriament. Aquests ajuts han de preveure incentius complementaris concordes a la difusió entre els espectadors, a la utilització de tècniques que possibilitin l’acostament de les persones amb discapacitats, i al coneixement de l’obra cinematogràfica o audiovisual, així com pel que fa a qualitats com són la incorporació de professionals nous, el pressupost baix o la utilització d’alguna llengua oficial espanyola pròpia d’una comunitat autònoma. [...].

    Article 6. Promoció i distribució d’obres cinematogràfiques i audiovisuals.

    [...].

    Així mateix, es poden acordar ajuts complementaris específics a la promoció i la distribució de pel.lícules en alguna llengua oficial espanyola pròpia d’una comunitat autònoma.

    [...].

    Article 7. Quota de pantalla.

  3. Les sales d’exhibició cinematogràfica estan obligades a programar dins de cada any natural obres cinematogràfiques d’estats membres de la Unió Europea en versió original o doblades, de tal manera que en concloure cada any natural s’hagi observat la proporció d’un dia com a mínim d’obra cinematogràfica comunitària per cada tres dies d’exhibició de pel.lícules de països tercers en versió doblada a qualsevol llengua oficial espanyola.

  4. En substitució de la proporció anterior s’aplica la d’un dia d’obra cinematogràfica comunitària per cada quatre dies d’exhibició de pel.lícules de països tercers, quan aquestes s’exhibeixin en totes les sessions ordinàries d’un mateix dia doblades a alguna llengua oficial espanyola pròpia d’una comunitat autònoma. La mateixa proporció s’aplica als dies de projecció de les pel.lícules comunitàries que es projectin en sales o complexos cinematogràfics que en el transcurs de l’any de còmput obtinguin una recaptació bruta inferior a 900.000 euros (14.974.740 pessetes).

  5. En els complexos cinematogràfics formats per dues o més sales d’exhibició, inscrits en el Registre al qual fa referència l’article 11 d’aquesta Llei, el compliment de les proporcions assenyalades anteriorment, el pot executar el complex en el conjunt en la forma que es determini reglamentàriament.

    Article 8. Distribució de pel.lícules cinematogràfiques.

  6. Les empreses distribuïdores legalment constituïdes i que acreditin ser titulars dels drets d’explotació pertinents poden distribuir lliurement a Espanya obres cinematogràfiques procedentsPage 257 d’un altre estat en qualsevol versió i llengua oficial espanyola, tot això sens perjudici de les competències atribuïdes al Ministeri d’Economia pel que fa a la importació de pel.lícules.

    Article 12. Infraccions.

    Les infraccions al que disposen les normes d’aquesta Llei es classifiquen en infraccions molt greus, infraccions greus i infraccions lleus.

  7. Són infraccions molt greus:

    a). L’incompliment de la quota de pantalla en un percentatge superior al 60 per 100, referit al nombre de dies d’exhibició de pel.lícules comunitàries que correspongui projectar a cada sala, en aplicació del que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.

  8. Són infraccions greus:

    a) L’incompliment de la quota de pantalla en un percentatge inferior al 60 per 100 i superior al 30 per 100, referit al nombre de dies d’exhibició de pel.lícules comunitàries que correspongui projectar a cada sala, en aplicació del que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.

  9. Són infraccions lleus:

    a) L’incompliment de la quota de pantalla en un percentatge igual o inferior al 30 per 100, referit al nombre de dies d’exhibició de pel.lícules comunitàries que correspongui projectar a cada sala, en aplicació del que disposa l’article 7 d’aquesta Llei.

    Disposició addicional segona. Inversió dels operadors de televisió.

    Es modifica el segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 25/1994, de 12 de juliol, per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 89/552/cee, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres, relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva, modificada per la Llei 22/1999, de 7 de juny, que queda redactat de la manera següent:

    Els operadors de televisió que tinguin la responsabilitat editorial de canals de televisió en la programació dels quals s’incloguin llargmetratges cinematogràfics de producció actual, és a dir, amb una antiguitat menor de set anys des de la data de producció, han de destinar, com a mínim, cada any, el 5 per 100 de la xifra total d’ingressos meritats durant l’exercici anterior, conforme al seu compte d’explotació, al finançament anticipat de la producció de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i pel.lícules per a televisió europeus, inclosos els supòsits que preveu l’article 5.1 de la Llei de foment i promoció de la cinematografia i del sector audiovisual. El 60 per 100 d’aquest finançament s’ha de destinar a produccions la llengua original de les quals sigui qualsevol de les oficials a Espanya.

    [...].

    Disposició addicional tercera.

    El Govern pot signar acords amb l’Institut Cervantes o amb altres institucions culturals de caràcter públic o privat per a la promoció i la distribució d’obres cinematogràfiques espanyoles a l’estranger.

    Disposició final segona. Títols competencials.

    Els articles 4, 5 i 6 d’aquesta Llei es dicten a l’empara del que disposa l’article 149.1.13ª, i la resta a l’empara de l’article 149.2 de la Constitució.

    Page 258

    D’una banda, aquest text legal deroga la Llei 17/1994, de 8 de juny (rld núm. 22), de protecció i foment de la cinematografia i, d’altra banda, modifica la Llei 25/1994, de 12 de juliol (rld núm. 23, pàg. 256), per la qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 89/552/cee, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva.

    En vist el Reial decret 81/1997 (rld núm. 28, pàg. 360 i 361), no hi ha variacions respecte a la quota de pantalla, tret del criteri del paràgraf 2 in fine de l’article 7 de la Llei 15/2001, de 9 de juliol, respecte al paràgraf 2 de l’article 1 del Reial decret 81/1997, de 24 de gener.

    Ordre de 12 de juliol de 2001 (boe núm. 174, de 21 de juliol) del Ministeri de Ciència i Tecnologia, per la qual es modifica l’Ordre de 21 de març de 2000 (rld núm. 34, pàg. 298-305), per la qual es regula el sistema d’assignació de noms de domini d’Internet sota el codi de país corresponent a Espanya (.es):

    Article únic

    Es modifiquen els següents articles i apartats de l’annex de l’Ordre de 21 de març de 2000 per la qual es regula el sistema d’assignació de noms de domini d’Internet sota el codi de país corresponent a Espanya (.es):

    U. L’apartat 3 de l’article 2 té la redacció següent:

    3. En cas de notable interès públic, l’Entidad Pública Empresarial Red.es pot designar noms de domini especials, incloent-ne de genèrics i topònims, sense subjectar-se a les normes que es reprodueixen en l’annex, perquè els interessats els utilitzin.

    Amb aquesta finalitat, els sol.licitants de noms de domini especials han d’acompanyar a la sol.licitud una memòria explicativa de les finalitats a què vulguin destinar cada nom de domini, els continguts o serveis que pretenguin facilitar mitjançant els seu ús i els terminis estimats per a la utilització efectiva dels noms esmentats.

    Els beneficiaris de la designació de noms de domini especials han de sol.licitar la seva posterior assignació per l’autoritat d’assignació, d’acord amb els procediments establerts amb caràcter general per als noms de domini regulars.

    Cinc. Se suprimeix l’article 6.

    Sis. L’article 7 passa a ser l’article 6 i se li dóna la redacció següent: «En l’assignació dels noms de domini de segon nivell sota el codi de país corresponent a Espanya (“.es”) s’ha de procurar la cooperació necessària amb el Registre Mercantil Central, l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, els altres registres públics nacionals i l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior. Aquesta coordinació s’ha de portar a terme amb la celeritat deguda, emprant, sempre que sigui possible, mitjans telemàtics.»

    Vuit. S’introdueix una nova disposició transitòria quarta, amb la redacció següent:

    Fins que els mecanismes de reco-Page 259neixement dels caràcters multilingües en el sistema de noms de domini d’Internet no siguin operatius, no es poden assignar noms de domini sota el codi de país corresponent a Espanya que continguin lletres pròpies de les llengües espanyoles distintes de les incloses en l’alfabet anglès. Mentre duri aquesta situació, les lletres indicades han de ser substituïdes per altres d’afins (per exemple: «ñ» per «n» o «ny»).

    L’autoritat d’assignació ha de donar publicitat amb antelació suficient a la possibilitat de sol.licitar noms de domini que continguin les indicades lletres de les llengües espanyoles, tan aviat com els mecanismes tècnics de reconeixement de caràcters permetin que s’utilitzin en el sistema de noms de domini d’Internet.

    Les persones o organitzacions que, per possibilitar-ne l’assignació, hagin hagut de modificar els seus noms de domini perquè contenien lletres pròpies de les llengües espanyoles distintes de les de l’alfabet anglès, poden sol.licitarne el canvi per altres que continguin les lletres esmentades. Aquesta opció es pot exercitar en el termini de tres mesos des de la data anunciada per l’autoritat d’assignació perquè s’utilitzin en el sistema de noms de domini sota el codi de país corresponent a Espanya. Si els interessats no fan ús d’aquest dret en el termini indicat, els dominis afectats queden disponibles per ser assignats als sol.licitants que hi tinguin dret.

    Onze. La lletra (a) de l’apartat 3.2 de l’annex té la redacció següent:

    (a) Els únics caràcters vàlids per a un nom de domini són les lletres dels alfabets de les llengües espanyoles (el sistema de noms de domini no distingeix entre majúscules i minúscules), els dígits (“0” - “9”) i el guionet (“-”).

    Dotze. La lletra (h) de l’apartat 3.3 de l’annex queda redactat en els termes següents:

    h) Es composi exclusivament de noms propis o cognoms, llevat de quan es correspongui literalment amb una marca o nom comercial registrat en l’Oficina Espanyola de Patents i Marques o a l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior a nom de l’organització o persona física sol.licitant del domini.

    Catorze. La lletra (c) del subapartat 3.4.1 de l’annex té la redacció següent:

    (c) Un o diversos noms comercials o marques registrades legalment, tal com consten inscrits a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques o a l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior. No s’admeten rètols d’establiments, atès el caràcter local que tenen.

    Setze. L’apartat 3.4.4 de l’annex té la redacció següent:

    3.4.4 Quan de l’aplicació de les presents normes generals de derivació de noms de domini en resulti un en contradicció amb el que disposen els apartats 3.2 i 3.3, el nom de domini no s’ha d’admetre i ha de ser modificat o qualificat de tal manera que compleixi les normes esmentades. Fins i tot és així quan el nom de domini proposat es correspongui literalment amb el nom complet de l’organització sol.licitant o amb el d’una de les marques o noms comercials registrats pel sol.licitant. Per exemple, si conté caràcters no permesos, aquests han de ser substituïts per altres d’afins; si el nom de domini resulta que és un genèric o toponímic ha de ser qualificat amb la forma jurídica de l’organització (per exemple, “-sa”, “-sl”, “-sc”, “fundación-” “fund-”, “asociación-” o “asoc-”) o, si es tracta d’una marca, ambPage 260 el nombre de la classe del nomenclàtor internacional de productes i serveis en què està registrada pel sol.licitant del domini (per exemple, “-38”, “-c38” o “-clase38”).

    Llei 24/2001, de 27 de desembre (boe núm. 313, de 31 de desembre; suplement núm. 2, boe de 16 de gener de 2002, en llengua catalana), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social:

    Disposició addicional setzena. Modificació de la Llei 4/1980, de 10 de gener, d’Estatut de la ràdio i la televisió .

    U. Es modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 4/1980, de 10 de gener, d’Estatut de la ràdio i la televisió, que queda redactat de la manera següent:

    3. L’organització, l’atribució i la definició de la funció de servei públic i el control parlamentari del tercer canal regional previst al paràgraf anterior, així com de la radiodifusió sonora i televisió en el mateix àmbit territorial, s’articulen orgànicament i funcionalment d’acord amb els criteris que estableixen els articles 5 a 12 i 26 d’aquest Estatut, i segons la llei de la comunitat autònoma.

    Dos. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut de la ràdio i la televisió, que queda redactat de la manera següent:

    1. La gestió directa dels serveis públics de radiodifusió sonora i televisió s’exerceix a través de l’Ens Públic rtv, al qual se li encomana, sense perjudici del que disposa l’article anterior, la funció de servei públic que queda definida de la manera següent:

    a) La producció i l’emissió d’un conjunt equilibrat de programacions i canals, generalistes i temàtics, de ràdio i televisió, que integrin programes diversificats, de tot tipus de gèneres, a fi d’atendre les necessitats democràtiques, socials i culturals del conjunt dels ciutadans, garantint l’accés de la ciutadania a informació, cultura, educació i entreteniment de qualitat.

    A aquests efectes, les programacions de rtve, compatibilitzant l’objectiu de rendibilitat social amb el principi d’eficiència econòmica, han de:

    [...].

    Impulsar la diversitat cultural i lingüística.

    [...].

    b) El conjunt de les produccions i les emissions de ràdio i televisió efectuades per rtve han de complir les obligacions integrades en la funció de servei públic definida en aquest article, tant en les seves programacions d’àmbit nacional, com en les altres que s’adrecin als àmbits territorials de les corresponents comunitats i ciutats autònomes, que han d’estar orientades al foment, la promoció i el coneixement de les diversitats culturals, lingüístiques i socials de cada una d’aquestes.

    c) Així mateix, forma part de la funció de servei públic oferir emissions internacionals, que coadjuvin a la projecció cap a l’exterior de les llengües, les cultures i les realitats de l’Estat espanyol i a l’adequada atenció als ciutadans espanyols residents o desplaçats a l’estranger.

    Page 261

    @Administració de justícia

    En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

    Reial decret 936/2001, de 3 d’agost (boe núm. 186, de 4 d’agost de 2001; correcció d’errades, boe núm. 220, de 13 de setembre; suplement boe núm. 14, en llengua catalana, d’1 de setembre de 2001, correcció d’errades: suplement boe núm. 15, d’1 d’octubre) del Ministeri de Justícia, pel qual es regula l’exercici permanent a Espanya de la professió d’advocat amb títol professional obtingut en un altre estat membre de la Unió Europea:

    Capítol II

    Exercici a Espanya amb el títol professional d’origen

    Secció 1ª Inscripció en un col.legi d’advocats

    Article 5. Formalitats de la inscripció.

    3. Tots els documents que s’aportin en fotocòpia han de figurar degudament autenticats, i els que estiguin redactats en l’idioma d’altres estats membres han d’anar acompanyats de la corresponent traducció oficial al castellà.

    Resolució de 5 de setembre de 2001 (boe núm. 221, de 14 de setembre) de la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves d’aptitud per accedir a l’exercici de la professió d’advocat a Espanya per part de ciutadans de la Unió Europea i altres estats parts en l’Acord sobre l’espai econòmic europeu:

    Vuitè. Desenvolupament de la prova d’aptitud.

    1. La prova d’aptitud consta de dues fases:

    1.1 La primera fase consisteix en la resolució, per escrit i en castellà, d’un cas pràctic, a escollir entre aquells que proposi la Comissió d’Avaluació, i que han de versar sobre alguna o algunes de les matèries que apareixen relacionades en l’annex II d’aquesta Resolució. La Comissió d’Avaluació ha d’elegir d’entre aquestes matèries aquells temes que pel seu contingut essencialment pràctic hagin de ser objecte de la prova, podent optar per la selecció de supòsits i casos pràctics diferents en funció del nombre de sol.licitants i de la formació acreditada per ells.

    Per a la resolució del cas pràctic els aspirants han de disposar d’un temps màxim de sis hores, i s’ha de permetre la utilització de tot tipus de textos legals i manuals jurídics que siguin aportats per l’interessat per a l’ocasió.

    Page 262

    @Administració local

    Resolució d’1 d’octubre de 2001 (boe núm. 253, del 22) de la Direcció General de Programació Econòmica del Ministeri de Foment, per la qual s’ordena la publicació del Conveni de col.laboració entre el Ministeri de Foment, a través de la Direcció General de Programació Econòmica a la qual està adscrita la Subdirecció General d’Estadística i Estudis, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Institut d’Estadística de Catalunya, per a la realització de l’enquesta conjuntural de la indústria de la construcció en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    Estipulacions

    3. Qüestionari i full de ruta.

    El qüestionari i el full de ruta a utilitzar a Catalunya ha de ser el dissenyat pel Ministeri de Foment (annex i, ambdós poden ser objecte de modificacions futures).

    L’Institut d’Estadística de Catalunya pot dissenyar un qüestionari idèntic bilingüe, català-castellà, i encapçalat pels logotips dels organismes que signen el present Conveni. El cost del disseny i edició d’aquest qüestionari ha d’anar a càrrec de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

    Resolució de 3 d’octubre de 2001 (boe núm. 254, de 23 d’octubre) de la Direcció General de Programació Econòmica del Ministeri de Foment, per la qual s’ordena la publicació del Conveni de col.laboració entre el Ministeri de Foment, a través de la Direcció General de Programació Econòmica a la qual està adscrita la Subdirecció General d’Estadística i Estudis i l’Institut Basc d’Estadística, per a la realització de les Enquestes conjuntural i estructural de la indústria de la construcció en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma del País Basc per als anys 2001, 2002, 2003 i 2004:

    Metodologia

    A. Normes sobre l’enquesta conjuntural.

    1. Qüestionari i full de ruta.

    1.1 Correspon a la sgee.

    El disseny del qüestionari, que es recull en l’annex i, i que s’ha d’omplir d’acord amb les normes que a l’efecte s’estableixin.

    Així mateix, la sgee ha de dissenyar i facilitar un full de ruta perquè s’anotin les incidències diverses detectades en el treball de camp.

    1.2 Correspon a eustat.

    El disseny d’un qüestionari bilingüe, castellà-èuscar, per fer enquestes a les empreses radicades en el seu territori. Ha d’anar encapçalat pels logotips dels organismes signants del present Conveni. El cost de disseny i edició d’aquest qüestionari ha d’anar a càrrec d’eustat.

    Page 263

    Llei 24/2001, de 27 de desembre (boe núm. 313, de 31 de desembre; suplement núm. 2, boe de 16 de gener de 2002, en llengua catalana), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social:

    Títol III

    Del personal al servei de les administracions públiques

    Capítol I

    Personal funcionari i estatutari

    Secció 3ª Funcionaris de l’Administració local

    Article 53. Modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

    Es modifiquen els preceptes següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local:

    U. Es modifica el paràgraf vuitè de l’apartat 1 de l’article 99 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, que queda redactat de la manera següent:

    El Ministeri d’Administracions Públiques ha d’efectuar, supletòriament, en funció dels mèrits generals i els de valoració autonòmica i d’acord amb les comunitats autònomes respecte del requisit de la llengua, la convocatòria anual dels llocs de treball vacants reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional que s’hagin de proveir mitjançant concurs i que estiguin en alguna de les situacions següents:

    a) Els llocs que, tot i estar vacants, no els han convocat les corporacions locals en el concurs ordinari.

    b) Els llocs que, havent estat convocats en el concurs ordinari, hagin quedat deserts.

    c) Els llocs que, havent estat inclosos en el concurs ordinari, no els ha adjudicat la corporació local per altres causes.

    d) Els llocs les corporacions locals dels quals sol.licitin incloure’ls expressament, malgrat haver resultat vacants posteriorment a la convocatòria del concurs ordinari. La sol.licitud de la inclusió de nous llocs en el concurs unitari l’efectua el president de la corporació, que l’ha de trametre a la Direcció General per a l’Administració Local del Ministeri d’Administracions Públiques.

Ensenyament

Reial decret 937/2001, de 3 d’agost (boe núm. 215, de 7 de setembre) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, pel qual es modifica el Reial decret 1345/1991, de 6 de setembre (rld núm. 18, pàg. 275-276), modificat pel Reial decret 1390/1995, de 4 d’agost (rld núm. 25, pàg. 240), pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria:

Article únic. Modificació del Reial decret 1345/1991, de 6 de setembre, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria.

Page 264

El present Reial decret, d’aplicació en l’àmbit de gestió directa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, modifica en els següents termes aquells articles i apartats del Reial decret 1345/1991, de 6 de setembre, modificat al seu torn pel Reial decret 1390/1995, de 4 d’agost, que quedin afectats pel Reial decret 3473/2000, de 29 de desembre , pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria.

  1. «Article 4rt.

    Amb la finalitat de desenvolupar les capacitats a les quals es refereix l’article 19 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre , d’Ordenació General del Sistema Educatiu, els alumnes han d’assolir els següents objectius al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria.

    a) Comprendre i crear missatges orals i escrits en llengua castellana amb propietat, autonomia i creativitat, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i la contribució d’aquest a l’organització dels propis pensaments.

    b) Comprendre i expressar-se amb propietat en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi.

    l) Conèixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic d’Espanya, atenent a la seva diversitat pluricultural i plurilingüe.

    Reial decret 938/2001, de 3 d’agost (boe núm. 215, de 7 de setembre), del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, pel qual es modifica el Reial decret 1179/1992, de 2 d’octubre , pel qual s’estableix el currículum de batxillerat:

    Article únic. Modificació del Reial decret 1179/1992, de 2 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del Batxillerat.

    El present Reial decret, d’aplicació en l’àmbit de gestió directa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, modifica en els següents termes aquells articles i apartats del Reial decret 1179/1992, de 2 d’octubre, que queden afectats pel Reial decret 3474/2000, de 29 de desembre , pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del Batxillerat:

  2. Article 5è., paràgraf a): a) Dominar la Llengua Castellana.

Etiquetatge

En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

Ordre de 18 de juliol de 2001 (boe núm. 185, de 3 d’agost) del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es ratifica el Reglament de la indicació geogràfica protegida «Cítrics valencians»:

Page 265

Annex

Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida «Cítrics Valencians» i del seu Consell Regulador

Capítol I

Disposicions generals

Article 1.

[...].

La protecció atorgada s’estén al nom en castellà «Cítricos Valencianos», i al nom en valencià «Cítrics Valencians», fins i tot en cas que vagin precedits dels termes, «tipus», «estil», «varietat», «envasat a», o altres d’anàlegs. També queden protegides les expressions referides als grups de «taronges», «mandarines» o «llimones», les seves varietats i «conreus» acompanyats del nom geogràfic de la Denominació.

Reial decret 1083/2001, de 5 d’octubre (boe núm. 247, de 15 d’octubre), del Ministeri de la Presidència, pel qual s’aprova la norma de qualitat per al pernil ibèric, «paleta» ibèrica i «caña» de llom elaborats a Espanya:

  1. Etiquetatge.

    Sense perjudici del que estableix el Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol , pel qual s’aprova la Norma General d’Etiquetatge, Presentació i Publicitat dels Productes Alimentaris, i tenint en compte el que disposa el Reial decret 1904/1993, de 29 d’octubre , que estableix les condicions sanitàries de producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal, la denominació de venda dels productes objecte de la present norma han d’incloure les designacions de qualitat establertes en funció de la raça i l’alimentació a l’apartat 10.

    Reial decret 1230/2001, de 8 de novembre (boe núm. 279, de 21 de novembre; suplement boe núm. 17, en llengua catalana, d’1 de desembre), del Ministeri de la Presidència, pel qual s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària per a l’elaboració, la circulació i la venda de les olives de taula:

    Article 11. Etiquetatge, presentació i publicitat.

    La informació de l’etiquetatge dels envasos dels productes subjectes a aquesta Reglamentació s’ha d’ajustar al que disposa el Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris i, a més, ha de tenir les especificacions següents: [...]

    Les dues últimes disposicions, amb la remissió a la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, el que fan és exigir la presència del castellà en les etiquetes d’aquesta mena de productes.

    Cal blasmar també la imposició del castellà en la norma següent, que,Page 266 d’acord amb la disposició final primera, es dicta en virtut de la competència estatal exclusiva en matèria de legislació sobre propietat industrial, prevista per l’article 149.1.9 de la Constitució:

    Llei 17/2001, de 7 de desembre (boe núm. 294, de 8 de desembre; suplement núm. 1, boe en llengua catalana, d’1 de gener de 2002), de marques:

    Títol III

    Sol.licitud i procediment de registre

    Capítol I

    Sol.licitud de registre

    Article 11. Presentació de la sol.licitud.

  2. Tant la sol.licitud com els altres documents que s’hagin de presentar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques han d’estar redactats en castellà. A les comunitats autònomes on també hi hagi una altra llengua oficial, els documents esmentats, a més de redactar-se en castellà, es poden redactar en la llengua de la comunitat autònoma.

    Article 14. Dret de prioritat unionista.

  3. El sol.licitant que vulgui reivindicar la prioritat d’una sol.licitud anterior ha de presentar, en la forma i els terminis que s’estableixin per reglament, una declaració de prioritat i una còpia certificada per l’oficina d’origen de la sol.licitud anterior acompanyada de la traducció al castellà, quan aquesta sol.licitud estigui redactada en un altre idioma. La reivindicació de prioritat implica el pagament de la taxa corresponent.

    Títol VIII

    Marques internacionals

    Article 83. Transformació d’un registre internacional.

  4. El peticionari de la transformació ha de presentar una sol.licitud de registre nacional d’acord amb el que disposa l’article 12 d’aquesta Llei. Aquesta sol.licitud ha d’incloure, a més, les dades següents:

    A la sol.licitud de registre, s’hi ha d’adjuntar una certificació de l’Oficina Internacional on s’indiquin la marca i els productes o serveis per als quals la protecció del registre internacional havia tingut efectes a Espanya abans de la seva cancel.lació. A aquesta certificació, s’hi ha d’adjuntar la seva traducció al castellà.

    Títol IX

    Marques comunitàries

    Article 86. Transformació de la marca comunitària.

  5. En el termini que s’estableixi per reglament des de la recepció de la petició de transformació per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, el sol.licitant ha de complir els requisits següents:

    b) Presentar una traducció al castellà de la petició de transformació i dels documents que l’acompanyen quan no estiguin redactats en aquest idioma.

    Disposició addicional setzena. Projecte de llei de noms de domini a la xarxa.

    El Govern, en el termini oportú i després dels estudis i les consultes ne-Page 267cessaris, ha de remetre al Congrés dels Diputats un projecte de llei sobre els noms inclosos en el domini a la xarxa de país de primer nivell «.es». La regulació s’inspira, entre altres, en els criteris aplicats als signes distintius protegits per la legislació de propietat industrial.

    Aquesta Llei deroga l’homònima 32/1988, de 10 de novembre (rld núm. 13, pàg. 236-237) i, d’altra banda, modifica el Reial decret llei 8/1998, de 31 de juliol, de mesures urgents en matèria de propietat industrial (rld núm. 31, pàg. 262-263).

Funció pública
Administració de justícia

Resolució de 5 de juliol de 2001 (boe núm. 170, de 17 de juliol) de la Secretaria d’Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen a concurs de trasllat places vacants de forensies i agrupacions de forensies i agrupacions de forensies per al cos de metges forenses:

Tercera. Criteris per a l’adjudicació de places. Valoració del coneixement de la llengua oficial a les Comunitats Autònomes.

  1. El nomenament dels metges forenses per a les places vacants ha de recaure en el sol.licitant amb major antiguitat en l’escalafó.

  2. Per a la provisió de llocs de treball vacants radicats a Comunitats Autònomes que tinguin llengua oficial pròpia, el coneixement oral i escrit és valorat de la següent forma:

    1. Dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

    a) Certificat de nivell B: Dos punts.

    b) Certificat de nivell C: Quatre punts.

    c) Certificat de nivell D: Sis punts.

    B) Per a valorar aquestes llengües oficials de les Comunitats Autònomes s’ha d’aportar juntament amb la instància certificació de les Comunitats Autònomes respectives de l’homologació i del nivell al qual corresponguin els títols aportats.

    C) Cada punt equival a un any d’antiguitat.

    Pel que fa a la Resolució de 5 de juliol de 2001 (boe núm. 170, de 17 de juliol, dogc núm. 3432, de 17 de juliol) del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllats per a la provisió de places vacants dePage 268 forensies i agrupacions de forensies per al cos de metges forenses a Catalunya, vegeu l’apartat «Catalunya» d’aquest mateix número.

    Resolució de 18 de juliol de 2001 (boe núm. 176, de 24 de juliol) de la Secretaria d’Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen a concurs de trasllat places vacants de nova creació entre oficials, auxiliars i agents de l’Administració de justícia:

    Tercera. Barems.- La valoració de mèrits per a l’adjudicació dels llocs de treball s’ha de fer d’acord amb el barem establert per valorar l’antiguitat i el coneixement de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes i els coneixements informàtics en aquelles places per a les quals s’estableixi així.

  3. Coneixement oral i escrit de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes.- A les places ubicades a les Comunitats Autònomes que tinguin llengua oficial pròpia, el coneixement oral i escrit d’aquesta degudament acreditat mitjançant certificat oficial de la comunitat autònoma, o homologació del títol aportat i del nivell al qual correspongui el títol, suposa el reconeixement a aquests sols efectes de fins a 6 punts segons el nivell de coneixements acreditat en els termes de la disposició addicional segona del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer , en la forma següent:

    2.1 A l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

    1r. Certificat de nivell B o títols homologats: 2 punts.

    2n. Certificat de nivell C o títols homologats: 4 punts.

    3r. Certificat de nivell D o títols homologats: 6 punts.

    Quant a la Resolució de 18 de juliol de 2001 (boe núm. 176, de 24 de juliol; dogc núm. 3439, de 26 de juliol; correcció d’errades en el dogc núm. 3508, de 7 de novembre) del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllat per a la provisió de places vacants de nova creació dels cossos d’oficials, auxiliars i agents de l’Administració de justícia a Catalunya, vegeu també l’apartat «Catalunya» d’aquest mateix número.

    En l’apartat, lamentablement esdevingut habitual, de recensió d’acords de reconeixement com a mèrit pel domini de dos «idiomes» tan singularment diferents com el català i el valencià, hem de ressenyar els acords de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial de 10 de juliol de 2001 (boe núm. 178, de 26 de juliol), de 24 de juliol de 2001 (boe núm. 184, de 2 d’agost), d’11 de setembre de 2001 (boe núm. 230, de 25 de setembre), de 2 d’octubre de 2001 (boe núm. 244, d’11 d’octubre), de 23 d’octubre de 2001 (boe núm. 261, de 31 d’octubre) i de 4 de desembre de 2001 (boe núm. 304, de 20 de desembre), pels quals es resolen sol.licitudsPage 269 sobre reconeixement del mèrit preferent del coneixement de l’idioma i del dret civil especial o foral propi de determinades comunitats autònomes. En els dos últims acords la distinció entre català i valencià s’amplia, de manera que desemboca en un confusionisme que potser la mateixa Comissió Permanent hauria de ser la primera interessada a evitar. Efectivament, l’Acord de 23 d’octubre contraposa, d’una banda, català amb valencià i, de l’altra, català (Catalunya) amb català (Balears), mentre que l’Acord de 4 de desembre, al seu torn, diferencia entre català, català (Catalunya) i català (Balears).

    Altres convocatòries d’aquest període són les següents:

    Ordre de 19 de juliol de 2001 (dogc núm. 3473, de 14 de setembre; boe núm. 218, d’11 de setembre) del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’auxiliars de l’Administració de justícia:

    Bases de la convocatòria

    —1 Normes generals

    1.1 Es convoquen proves selectives per ingressar en el cos d’auxiliars de l’Administració de justícia [...].

    —2 Torn de promoció interna

    2.3 Acreditació dels mèrits

    [...].

    Les equivalències i homologacions dels títols al.legats que no tinguin caràcter general s’han de justificar mitjançant una certificació del Ministeri d’Educació i Cultura o si s’escau de l’òrgan competent de la comunitat autònoma. El coneixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes s’ha d’acreditar mitjançant la presentació del certificat oportú expedit per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en els termes establerts a la base 9.4 de la present convocatòria.

    [...].

    2.4 Valoració dels mèrits.

    Seran mèrits avaluables per accedir al cos d’auxiliars els següents:

    e) Coneixement d’idiomes estrangers documentat mitjançant estudis d’especialització, fets en centres o institucions nacionals, autonòmics o internacionals reconeguts oficialment, o coneixement de llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes, acreditat d’acord amb els certificats recollits a la base 9.4 d’aquesta Ordre: un punt per cada un, amb un màxim de dos.

    2.5 Coneixement de llengua autonòmica.

    Per als aspirants que concorren per a un àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1), el coneixement oral i escrit d’aquesta s’ha de valorar, a més del que preveu la base 2.4.1.e), amb una puntuació de fins a 6 punts, segons el nivell de coneixement d’aquest documentat en els termes establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria. Els punts quePage 270 s’obtinguin només s’apliquen en l’àmbit de la comunitat autònoma per a l’àmbit territorial de la qual concorren i només es tenen en compte per a l’adjudicació de destinació dins d’aquest àmbit, per la qual cosa han de figurar separats de la puntuació total obtinguda pels mèrits valorats per superar el concurs, d’acord amb el que preveu la base 2.4, a l’efecte de la inclusió en el subescalafó segons es determina en la base 11.7 d’aquesta Ordre.

    2.6 Documentació que cal aportar.

    Els aspirants han d’adjuntar a les sol.licituds per prendre part en el concurs la documentació que s’assenyala a continuació:

    c) [...].

    Els aspirants que concorrin per un àmbit territorial amb llengua autonòmica oficial pròpia, i desitgin que se’ls en valori el coneixement, han d’adjuntar les certificacions corresponents, d’acord amb el que preveu la base 9.4.

    2.8 Llista d’aprovats i adjudicació de destinacions.

    2.8.1 [...].

    En els àmbits territorials amb llengua oficial pròpia, els aspirants que n’hagin acreditat el coneixement d’acord amb el que preveu la base 2.5, han de tenir, juntament amb la puntuació total obtinguda d’acord amb el barem general de mèrits, la puntuació obtinguda en la llengua oficial de la comunitat autònoma per a la qual concorre. Aquesta última és determinant per fixar el número obtingut dins de l’àmbit territorial per al qual concursa l’aspirant.

    [...].

    —4 Pagament de la taxa d’examen i presentació de sol.licituds

    4.2 Presentació de sol.licituds.

    4.2.4 Els aspirants pel torn lliure que vulguin fer la prova optativa de nivell de coneixement de l’idioma de la comunitat autònoma on es convoquen places i per l’àmbit de la qual concorren han d’indicar-ho en el requadre C) de l’epígraf «Datos a consignar según las bases de la convocatoria» amb l’expressió «Realiza prueba lengua oficial», i a més en el requadre «Realiza» hi haurà de consignar una «X». En el supòsit que optin per l’acreditació documental d’aquest coneixement, han de remetre, juntament amb la sol.licitud de participació, els certificats acreditatius del coneixement d’aquest idioma, en els termes previstos a la base 9.4. En aquest segon supòsit no s’ha de fer la prova optativa de nivell de coneixements i cal ressenyar-ho a l’apartat «Documenta lengua oficial».

    Els aspirants de torn promoció interna que desitgin que se’ls valori el coneixement de la llengua oficial de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma on es convoquen places i per la qual concorren han d’indicar-ho a l’epígraf C) de la instància i adjuntar-hi els certificats que vulguin que se’ls valorin, en els termes que preveu la base 9.4.

    —8 Exercicis de l’oposició

    8.1.3 Tercer exercici. De caràcter optatiu i que han de fer els aspirants que hagin obtingut plaça en l’oposició, concorrin per àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i ho hagin sol.licitat en la sevaPage 271 instància. Consisteix en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma esmentada mitjançant els certificats que hagi presentat amb la sol.licitud de participació o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. En tots dos supòsits la valoració es farà d’acord amb els criteris establerts en la base 9.4 d’aquesta Ordre.

    —9 Normes sobre el desenvolupament i la valoració dels exercicis del torn lliure

    9.3 Tercer exercici. De caràcter optatiu, a realitzar pels aspirants que participen en els àmbits territorials especificats a la base 1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualificarà amb un màxim de 6 punts d’acord amb el nivell de coneixements demostrat per l’aspirant i els criteris de valoració establerts a la base 9.4 d’aquesta Ordre.

    L’acreditació dels nivells de coneixement es pot fer mitjançant una prova realitzada a aquest efecte o mitjançant l’acreditació del coneixement de la llengua referida amb la presentació, juntament amb la sol.licitud de participació, del certificat expedit per la comunitat autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorre, en els termes previstos a la base 9.4, que acrediti l’homologació i el nivell a què correspon el títol aportat.

    La puntuació de la prova optativa de llengua oficial de comunitat autònoma només es pot aplicar en l’àmbit de la comunitat autònoma respectiva als sols efectes d’establir el número en la relació d’aprovats dins de l’àmbit territorial per al qual concursa l’aspirant, per la qual cosa s’ha de reflectir separadament de l’obtinguda en els dos exercicis obligatoris, per tal d’incloure’ls en el subescalafó, d’acord amb el que preveu la base 11.7.

    9.4 Criteris de valoració de llengua autonòmica.

    La valoració del coneixement de la llengua autonòmica tant en promoció interna com en torn lliure es fa d’acord amb els criteris següents:

    9.4.1 De conformitat amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús de l’euskera a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc:

  4. Perfil lingüístic 2: dos punts.

  5. Perfil lingüístic 3: quatre punts.

  6. Perfil lingüístic 4: sis punts.

    A la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, de la Comunitat Foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris que hi ha establerts en l’apartat anterior.

    9.4.2 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    De conformitat amb l’Acord de la Comissió per a la normalització lingüística, de 19 de juny de 1991.

    L’acreditació del coneixement de l’idioma es farà mitjançant l’aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

  7. Certificat de nivell B: dos punts.

  8. Certificat de nivell C: quatre punts.

  9. Certificat de nivell D: sis punts.

    Page 272

    9.4.3 Comunitat autònoma gallega:

  10. Curs d’iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

  11. Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: quatre punts.

  12. Curs superior de llenguatge jurídic gallec: sis punts.

    9.4.4 Comunitat Autònoma Valenciana:

  13. Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

  14. Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

  15. Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    9.4.5 Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

  16. Certificat de nivell B: dos punts.

  17. Certificat de nivell C: quatre punts.

  18. Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.6 A les comunitats autònomes del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, on no hi ha establert cap certificat oficial corresponent als perfils 1 i 2, cal superar un examen d’acreditació que convoquin a aquest efecte els òrgans competents en aquesta matèria, cosa que els atorgaria el certificat corresponent.

    L’acreditació, en el torn de promoció interna i en el torn lliure, dels nivells de coneixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes, tal com disposa aquesta base, s’ha de fer mitjançant un certificat expedit per les comunitats autònomes i que acrediti l’homologació i el nivell a què corresponguin els títols aportats o bé mitjançant la realització d’una prova de nivell de coneixements en el torn lliure.

    —10 Llista d’aprovats

    10.1 [...].

    Els aspirants compresos en aquesta relació i que concorrin per un àmbit territorial amb llengua autonòmica pròpia han de ser citats per fer el tercer exercici de caràcter optatiu, si ho havien sol.licitat a la seva instància.

    10.2 Un cop conclosos tots els exercicis de l’oposició, el tribunal qualificador únic ha de publicar en el boe núm. i en el butlletí de les comunitats autònomes on es convoquen places la relació provisional d’aspirants que han superat l’oposició en cada àmbit territorial, d’acord amb el que preveuen els paràgrafs 4 i 5 de la base 10.1, amb la indicació del número obtingut en cada àmbit, el dni i la puntuació obtinguda en cada exercici, i total dels dos exercicis obligatoris; juntament amb aquesta nota total, però separada i no sumada, hi ha de figurar, si s’escau, la nota obtinguda en la llengua oficial de la comunitat autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorrin.

    —11 Presentació de documentació, sol.licituds de destinació i nomenament de funcionaris de carrera

    11.7 Atès el caràcter nacional del cos d’auxiliars de l’Administració de justícia, per al nomenament com a funcionaris de carrera, i a l’efecte de la seva incorporació en l’escalafó o subescalafó corresponent, s’han de confeccionar dues llistes per cada torn (promoció interna i lliure) en què s’han de tenir enPage 273 compte les puntuacions obtingudes pels opositors en cada àmbit territorial amb l’especificació de la que s’hagi obtingut en la prova de llengua oficial de la comunitat autònoma per a l’àmbit territorial de la qual es concorri, per tal d’integrar-se en el subescalafó esmentat. En cas d’empat, en el torn de promoció interna ha de regir l’ordre d’escalafó en el cos d’origen, i en el torn lliure, el que s’ha establert en la base 10.2 d’aquesta Ordre.

    Ordre de 19 de juliol de 2001 (boe núm. 230, de 25 de setembre; dogc núm. 3479, de 25 de setembre) del Ministeri de Justícia i del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’agents de l’Administració de justícia:

    Bases de la convocatòria

    —1 Normes generals

    1.1 Es convoquen proves selectives per ingressar en el cos d’agents de l’Administració de justícia […]

    —3 Pagament de la taxa d’examen i presentació de sol.licituds

    3.2 Presentació de sol.licituds.

    3.2.3 Els aspirants que vulguin fer la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma on es convoquen places i per l’àmbit de la qual concorre han d’indicar-ho en el requadre C) de l’epígraf «Datos a consignar según las bases de la convocatoria», amb l’expressió «realiza prueba lengua oficial» i a més marcant amb una X en el requadre «realiza». En el supòsit que opti per l’acreditació documental d’aquest coneixement, han de remetre, juntament amb la instància de participació, les certificacions acreditatives del coneixement d’aquest idioma, en els termes previstos a la base 8.4. En aquest segon supòsit no s’ha de fer la prova optativa de nivell de coneixement, i cal ressenyarho a l’apartat «documenta lengua oficial».

    —7 Exercicis de l’oposició

    7.1.3 Tercer exercici. De caràcter optatiu i que han de fer els aspirants que hagin obtingut plaça en l’oposició, concursin per àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i ho hagin sol.licitat en la instància. Consisteix en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma esmentada mitjançant les certificacions que hagi presentat amb la instància de participació o bé amb la realització d’una prova de nivell de coneixements. En tots dos supòsits la valoració es fa d’acord amb els criteris establerts en la base 8.4 d’aquesta convocatòria.

    —8 Normes sobre el desenvolupament i la valoració dels exercicis

    8.3 Tercer exercici. De caràcter optatiu, es du a terme pels aspirants que concorrin pels àmbits territorials de la base 1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualifica amb un màxim de 6 punts d’acord amb el nivell de coneixements demostrat per l’aspirant i els criteris dePage 274 valoració establerts a la base 8.4 d’aquesta Ordre.

    L’acreditació dels nivells de coneixement es pot fer mitjançant una prova realitzada a aquest efecte o mitjançant l’acreditació del coneixement de la llengua referida amb la presentació, juntament amb la instància de participació, de la certificació expedida per la comunitat autònoma per a la qual concursa, en els termes previstos a la base 8.4, que acrediti l’homologació i el nivell a què correspon el títol aportat.

    La puntuació de la prova optativa de llengua oficial de comunitat autònoma només es pot aplicar en l’àmbit de la comunitat autònoma respectiva, a l’efecte d’establir el número en la relació d’aprovats dins de l’àmbit territorial per al qual concursa l’aspirant, per la qual cosa s’ha de reflectir separadament de les puntuacions que s’hagin obtingut en els dos exercicis obligatoris, per tal d’incloure’ls en el subescalafó, d’acord amb el que preveu la base 10.7 d’aquesta Ordre.

    8.4 Criteris de valoració de llengua autonòmica.

    La valoració del coneixement de la llengua autonòmica es fa d’acord amb els criteris següents:

    8.4.1 De conformitat amb el que estableix el Reial decret 224/1989, de 17 d’octubre, que regula la planificació de la normalització de l’ús de l’euskera a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc:

    1r. Perfil lingüístic 2: dos punts.

    2n. Perfil lingüístic 3: quatre punts.

    3r. Perfil lingüístic 4: sis punts.

    A la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, de la Comunitat Foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris que hi ha establerts en l’apartat anterior.

    8.4.2 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    De conformitat amb l’acord de la Comissió per a la normalització lingüística, de 19 de juny de 1991.

    1r. Certificat de nivell B: dos punts.

    2n. Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r. Certificat de nivell D: sis punts.

    L’acreditació del coneixement de l’idioma es fa mitjançant l’aportació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

    8.4.3 A les comunitats autònomes del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, on no hi ha establert cap certificat oficial corresponent als perfils 1 i 2, cal superar un examen d’acreditació que convoquin a aquest efecte els òrgans competents en aquesta matèria, cosa que els atorgaria el certificat corresponent.

    L’acreditació dels nivells de coneixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes, tal com disposa aquesta base, s’ha de fer mitjançant una certificació expedida per les comunitats autònomes que acrediti l’homologació i el nivell a què corresponguin els títols aportats o bé mitjançant la realització d’una prova de nivell de coneixements.

    —9 Llista d’aprovats

    [...].

    Els aspirants compresos en aquesta relació i que concursin per un àmbit territorial amb llengua autonòmica prò-Page 275pia han de ser citats per fer el tercer exercici de caràcter optatiu, si ho havien sol.licitat a la instància.

    9.2 Un cop conclosos els exercicis de l’oposició, el tribunal qualificador únic ha de publicar amb caràcter provisional en el boe i en el butlletí de les comunitats autònomes on es convoquin places la relació d’aspirants que hagin superat l’oposició en cada àmbit territorial d’acord amb el que preveuen els paràgrafs 4 i 5 de la base 9.1, amb la indicació del número obtingut en cada àmbit, el dni i la puntuació obtinguda a cada exercici i total dels dos exercicis obligatoris; juntament amb aquesta nota total, però separada i no sumada, hi ha de figurar, si s’escau, la nota obtinguda en la llengua oficial de la comunitat autònoma per a l’àmbit territorial de la qual concursin.

    —10 Presentació de documentació, sol.licituds de destinació i nomenament de funcionaris de carrera

    10.7 Atès el caràcter nacional del cos d’agents de l’Administració de justícia, per al nomenament com a funcionaris de carrera, i a l’efecte de la seva incorporació en l’escalafó o subescalafó corresponent, s’han de confeccionar dues llistes en què s’han de tenir en compte les puntuacions obtingudes pels opositors en cada àmbit territorial amb l’especificació de la que s’hagi obtingut en la prova de llengua oficial de la comunitat autònoma per a l’àmbit territorial de la qual es concursi, per tal d’integrar-se en el subescalafó esmentat. En cas d’empat, ha de regir el que s’ha establert en la base 9.1 d’aquesta Ordre.

    Ordre de 19 de juliol de 2001 (boe núm. 224, de 18 de setembre; dogc núm. 3475, de 18 de setembre; correcció d’errades: dogc núm. 3493, de 16 d’octubre) del Ministeri de Justícia i del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’oficials de l’Administració de justícia:

    Bases de la convocatòria

    —1 Normes generals

    1.1 Es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos d’oficials de l’Administració de justícia […]

    —2 Torn de promoció interna

    2.2 Acreditació dels mèrits.

    [...].

    Les equivalències i homologacions dels títols al.legats que no tinguin caràcter general les ha de justificar l’interessat mitjançant certificat del Ministeri d’Educació i Cultura o, si escau, de l’òrgan competent de la comunitat autònoma. El coneixement de les llengües oficials de les comunitats autònomes s’acredita mitjançant la presentació del certificat corresponent expedit per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en els termes establerts a la base 9.4 d’aquesta convocatòria.

    [...].

    2.3 Valoració dels mèrits.

    Els mèrits avaluables per a l’accés al cos d’oficials són els següents:

    Page 276

    2.3.1 Historial acadèmic:

    e) Coneixement d’idiomes estrangers documentats mitjançant estudis d’especialització, realitzats a centres o a institucions nacionals, autonòmics o internacionals, reconeguts oficialment; o coneixement de llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes, acreditat d’acord amb els certificats recollits a la base 9.4 d’aquesta Ordre: un punt i mig per cadascun, amb un màxim de tres.

    2.4 Coneixement de la llengua autonòmica.

    Per a aquells aspirants que concorrin per a places convocades en l’àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1), el seu coneixement oral i escrit es valora, a més de la forma prevista en la base 2.3.1.e), fins a 6 punts, tot depenent del seu nivell dins dels termes establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria. Els punts obtinguts d’aquesta manera, només s’han d’aplicar en l’àmbit de la comunitat autònoma per l’àmbit territorial de la qual concorren, i només s’han de tenir en compte per a l’adjudicació de destinació dins d’aquest àmbit, per la qual cosa han de figurar separats de la puntuació total obtinguda pels mèrits valorats d’acord amb la base 2.3, i per tal d’incloure’ls al subescalafó, d’acord amb la base 11.7.

    2.5 Documentació que cal aportar.

    Per prendre part al concurs, els aspirants han d’adjuntar a les sol.licituds la documentació que tot seguit s’assenyala:

    c) [...].

    Els aspirants que concorrin per a un àmbit territorial amb llengua oficial pròpia el coneixement de la qual desitgin que se’ls valori, hi han d’adjuntar els certificats corresponents, d’acord amb el que preveu la base 9.4.

    2.7 Llista d’aprovats i adjudicació de destinacions.

    2.7.1 [...].

    Als àmbits territorials amb llengua oficial pròpia, quan els aspirants hagin acreditat el seu coneixement d’acord amb la base 2.4, a la puntuació total obtinguda d’acord amb el barem general de mèrits s’ha de reflectir també la puntuació obtinguda a la llengua oficial de la comunitat autònoma per la qual concorren. Aquesta darrera és determinant per fixar el número obtingut dins de l’àmbit territorial pel qual l’aspirant concorre.

    [...].

    —4 Pagament de la taxa d’examen

    4.2 Presentació de sol.licituds.

    4.2.4 Els aspirants del torn lliure que desitgin realitzar la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma on es convoquen places i per l’àmbit territorial de la qual participen ho han de fer constar al requadre C) de l’epígraf «dades a consignar segons les bases de la convocatòria» mitjançant l’expressió «prova llengua oficial» consignant una X al requadre «realitza”. En el supòsit que optin per l’acreditació documental de l’esmentat coneixement, han de trametre juntament amb la sol.licitud de participació la documentació que acrediti el coneixement de l’esmentat idioma en els terminis previstos a la base 9.4, sense que hagin d’efectuar, enPage 277 aquest segon supòsit, la prova optativa de nivell de coneixements, indicant-ho a l’apartat «documenta llengua oficial».

    Els aspirants del torn de promoció interna que desitgin que se’ls valori el coneixement de la llengua oficial de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma per la qual participen han de consignar-ho a l’epígraf C) de la sol.licitud, adjuntant-hi els certificats que desitgin els siguin valorats, en els terminis previstos a la base 9.4.

    —8 Exercicis de l’oposició

    8.1.3 Tercer exercici. De caràcter optatiu, l’han de realitzar aquells aspirants que han obtingut plaça a l’oposició, que concorrin per àmbit territorial de comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia (base 1.1) i que ho hagin demanat a la seva sol.licitud de participació. Consisteix en l’acreditació del coneixement de la llengua oficial d’aquesta comunitat mitjançant els certificats presentats juntament amb la sol.licitud de participació, o en la realització d’una prova de nivell de coneixements. En ambdós casos, la valoració s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris establerts en la base 9.4 d’aquesta convocatòria.

    —9 Normes sobre el desenvolupament i la qualificació dels exercicis del torn lliure

    9.3 Tercer exercici.

    De caràcter optatiu, a realitzar pels aspirants que concorren per aquells àmbits territorials de la base 1.1 amb idioma autonòmic propi. Es qualifica amb un màxim de 6 punts, d’acord amb el nivell de coneixements que demostri l’aspirant i amb els criteris de valoració establerts a la base 9.4 d’aquesta Ordre.

    Els opositors han d’acreditar el nivell de coneixements amb la prova corresponent o amb l’acreditació del coneixement de la llengua esmentada, per a la qual cosa han de presentar, juntament amb la sol.licitud de participació, el certificat que la comunitat autònoma per la qual concorren expedeixi per acreditar l’homologació i el nivell del títol aportat en els terminis previstos a la base 9.4.

    La puntuació de la prova optativa de la llengua oficial de la comunitat autònoma només s’ha d’aplicar a l’àmbit de la comunitat autònoma respectiva per tal d’establir el número corresponent en la relació d’aprovats de l’àmbit territorial pel qual concorre l’aspirant. Aquesta puntuació s’ha de reflectir separada de l’obtinguda als dos exercicis obligatoris, per tal d’incloure-la al subescalafó corresponent d’acord amb la base 11.7.

    9.4 Criteris de valoració de la llengua autonòmica.

    La valoració del coneixement de la llengua autonòmica, tant en la promoció interna com en el torn lliure, s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris següents:

    9.4.1 Comunitat Autònoma del País Basc.

    D’acord amb el Decret 224/1989, de 17 d’octubre, pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús de l’euskera a les administracions públiques de la Comunitat Autònoma del País Basc.

    1r Perfil lingüístic 2: dos punts.

    2n Perfil lingüístic 3: quatre punts.

    3r Perfil lingüístic 4: sis punts.

    Page 278

    A la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, de la Comunitat Foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris de l’apartat anterior.

    9.4.2 Comunitat Autònoma de Catalunya.

    D’acord amb l’Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística, de 19 de juny de 1991.

    1r Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    El coneixement de l’idioma s’ha d’acreditar mitjançant la presentació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

    9.4.3 Comunitat Autònoma de Galícia.

    1r Curs d’iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

    2n Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: quatre punts.

    3r Curs superior de llenguatge jurídic gallec: sis punts.

    9.4.4 Comunitat Autònoma de València.

    1r Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: dos punts.

    2n Certificat de grau mitjà oral i escrit del valencià: quatre punts.

    3r Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: sis punts.

    9.4.5 Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

    1r Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    9.4.6 A les comunitats autònomes del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, en què no hi ha un certificat oficial establert corresponent als perfils 1 i 2, els opositors han de superar l’examen d’acreditació que convoquin els òrgans competents en aquesta matèria, la qual cosa els atorgarà el certificat corresponent.

    D’acord amb aquesta base, l’acreditació en el torn de promoció interna i en el torn lliure del nivell de coneixements de les llengües oficials de les comunitats autònomes s’ha d’efectuar amb el certificat que les comunitats autònomes expedeixin per acreditar l’homologació i el nivell dels títols aportats, o amb la realització d’una prova de nivell de coneixements en torn lliure.

    —11 Presentació de documentació, sol.licituds de destinació i nomenament de funcionaris de carrera

    11.7 Atès el caràcter nacional del cos d’oficials de l’Administració de justícia, per nomenar els opositors funcionaris de carrera i per incorporar-los a l’escalafó o subescalafó corresponents, s’han de confeccionar dues llistes per cada torn (promoció i lliure). En les llistes s’han de tenir en compte les puntuacions que els opositors han obtingut a cada àmbit territorial. Per tal d’integrar-los al subescalafó esmentat, a les llistes s’ha d’especificar la puntuació obtinguda a la prova de llengua oficial de la comunitat autònoma per l’àmbit de la qual concorrin. En cas d’empat, el torn de promoció interna ha de tenir en compte l’ordre de l’escalafó al cos d’origen, i el torn lliure la base 10.1 d’aquesta Ordre.

    Page 279

    Com es pot veure, en les tres últimes convocatòries, en cas d’empat de puntuació prevalen els mèrits generals per damunt de la puntuació per llengües «autonòmiques».

    Resolució de 6 de setembre de 2001 (boe núm. 232, de 27 de setembre; dogc núm. 3481, de 27 de setembre) de la Secretaria d’Estat de Justícia del Ministeri de Justícia del Departament de Justícia, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés al cos nacional de metges forenses:

    Bases de convocatòria

  19. Pagament de la taxa d’examen i presentació d’instàncies

    3.2 Presentació de sol.licituds: En la tramitació de les sol.licituds els aspirants han de tenir en compte que:

    3.2.1 Efectuat el pagament de la taxa d’acord amb el que està previst a la base 3.1, a la sol.licitud (exemplar per a l’Administració full número 1), s’ha d’acompanyar unida una fotocòpia del document nacional d’identitat i, si escau, fotocòpia compulsada del certificat de coneixement de la llengua autonòmica per l’àmbit territorial de la qual concorre, quan l’aspirant opti per l’acreditació documental i no per realitzar prova del coneixement.

    3.4 Els aspirants que desitgin realitzar la prova optativa de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma de l’àmbit territorial per on opta ho han d’indicar a la sol.licitud en el requadre C) de l’epígraf «Dades a consignar segons les bases de la convocatòria» «prova d’idioma autonòmic», o en cas contrari que li sigui valorada la documentació a l’efecte tramesa amb la instància.

  20. Exercicis i curs selectiu

    7.1.4 Quart exercici optatiu.- A realitzar, un cop finalitzat el tercer exercici, per aquells aspirants que hagin obtingut plaça a l’oposició i concorrin per àmbit territorial amb llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma (base 1.1), i haguessin sol.licitat la prova del nivell de coneixement a la seva instància de participació. Ha de consistir en l’acreditació del nivell de coneixement de la llengua oficial d’aquesta Comunitat, mitjançant la certificació del nivell de coneixement que hagi presentat juntament amb la instància de participació, o per la realització d’una prova de nivell de coneixements. Per a la realització de la prova de nivell de coneixements de la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, el Tribunal ha de demanar la col.laboració de la Comunitat Autònoma corresponent. En ambdós casos la valoració s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris establerts a la base 8. La puntuació de la prova optativa de nivell de coneixement de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma respectiva només és aplicable en l’àmbit de la Comunitat Autònoma per la qual concorre només a l’efecte d’establir el número en la relació d’aprovats dintre de l’àmbit territorial pel qual concorre l’aspirant, per la qual cosa s’ha de reflectir separada de l’obtinguda en els exercicis obligatoris, als efectes de la seva inclusió en el subescalafó al qual es refereix l’arti-Page 280cle 17.4 del Reglament Orgànic de Metges Forenses.

  21. Qualificació dels exercicis i del curs de valoració de la llengua autonòmica

    [...].

    La valoració del coneixement de la llengua autonòmica dels àmbits territorials amb llengua oficial pròpia on es convoquen places es puntua amb un màxim de sis punts.

    8.2 Els criteris per a la valoració de la prova optativa de coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma per la qual es concorre i on s’han convocat places són els següents:

    8.2.1 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    A la Comunitat Autònoma de Catalunya és possible acreditar el coneixement de l’idioma mitjançant la presentació dels certificats de la Junta Permanent de Català o equivalent de l’àmbit lingüístic català.

    1r Certificat de nivell B: dos punts.

    2n Certificat de nivell C: quatre punts.

    3r Certificat de nivell D: sis punts.

    8.2.2 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Galícia:

    1r Curs d’iniciació i perfeccionament o curs bàsic: dos punts.

    2n Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: quatre punts.

    3r Curs superior de llenguatge jurídic gallec: sis punts.

    8.3 La qualificació de l’oposició la determina la puntuació mitjana resultant de la suma de les puntuacions dels tres exercicis obligatoris i l’obtinguda en el curs realitzat en el Centre d’Estudis Jurídics.

    8.4 La puntuació de la prova optativa ha de figurar a part i s’ha de sumar a l’obtinguda a l’oposició, un cop supera da aquesta, només a efectes d’establir el número a la relació d’aprovats de l’àmbit territorial pel qual concorre l’aspirant i d’integració en el subescalafó.

    8.5 Els criteris per a la valoració del coneixement de la llengua autonòmica són els que figuren a la base 8.2.

    — 9 Llista d’aprovats

    9.1

    [...].

    Els aspirants inclosos en la relació d’aprovats del tercer exercici han de ser convocats per a la pràctica de la prova optativa, sempre que ho hagin sol.licitat en la seva instància de participació, o els serà valorada la documentació acreditativa del coneixement de la llengua autonòmica, si s’escau.

    9.2 El tribunal núm. 1 farà pública la llista provisional d’aspirants que han superat els exercicis obligatoris de l’oposició, ordenada per ordre de puntuació dins de cada àmbit territorial, en què ha de figurar separada la puntuació dels exercicis obligatoris de l’obtinguda a la prova optativa. En aquesta llista no hi pot figurar un nombre d’aspirants superior a les places convocades per àmbits. Tot acord que contravingui al que s’ha establert serà nul.

    Contra la llista provisional els aspirants poden interposar al.legacions en el termini de 10 dies hàbils, comptadors a partir de l’endemà de la seva publicació.

    Page 281

    Vistes i resoltes les al.legacions formulades a la llista provisional, el Tribunal número 1 elevarà a la Secretaria d’Estat de Justícia la proposta d’aprovats per àmbit territorial, ordenada per puntuació total; es resoldran els empats, atenent en primer lloc la puntuació assolida en el segon exercici, en segon lloc l’assolida en el primer exercici, en tercer lloc la del tercer exercici. En cas de persistir l’empat, aquest es resoldrà durant la realització del curs selectiu teoricopràctic a què fa referència la base 7.2.

    [...].

    Resolució de 19 de desembre de 2001 (boe núm. 310, de 27 de desembre) de la Secretaria d’Estat de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen a concurs de trasllat places vacants d’oficials, auxiliars i agents de l’Administració de Justícia:

    Tercera. Barems.- La valoració de mèrits per a l’adjudicació dels llocs de treball s’ha de fer d’acord amb el barem establert per a valorar l’antiguitat i el coneixement de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes i els coneixements informàtics en aquelles places per a les quals s’estableixi així, i cal acompanyar a la sol.licitud fotocòpies compulsades dels coneixements de llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes i dels coneixements informàtics, de manera que aquests no es valoren si no s’adjunten degudament compulsats.

  22. Coneixement oral i escrit de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes.- A les places ubicades a les comunitats autònomes que tinguin llengua oficial pròpia, el coneixement oral i escrit d’aquesta, degudament acreditat mitjançant certificat oficial de la comunitat autònoma, o homologació del títol aportat i del nivell al qual correspongui el títol, comporta el reconeixement a aquests sols efectes de fins a 6 punts segons el nivell de coneixements acreditat en els termes de la disposició addicional segona del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, en la forma següent:

    2.1 D’acord amb el que estableix el Decret 224/1989, de 17 d’octubre (lpv 1989.212), pel qual es regula la planificació de la normalització de l’ús de l’èuscar a les Administracions Públiques de la comunitat autònoma del País Basc (Boletín Oficial del Estado del País Vasco del 27), i altres disposicions de desplegament derivades dels plans de normalització de l’èuscar que puguin dictar-se en l’àmbit de l’esmentada comunitat autònoma, s’han de tenir en compte els següents criteris:

    1er Perfil lingüístic 2: 2 punts.

    2on Perfil lingüístic 3: 4 punts.

    3er Perfil lingüístic 4: 6 punts.

    En aquesta comunitat autònoma en la qual no hi ha establert certificat oficial corresponent al perfil 2, s’ha de superar un examen d’acreditació que a aquests efectes convoquin els òrgans competents en aquesta matèria, cosa que els atorgaria el certificat corresponent.

    2.2 En la zona bascòfona i mixta que determina l’article 5 de la Llei ForalPage 282 18/1986, de 15 de desembre, de la comunitat foral de Navarra, s’han d’aplicar els mateixos criteris que els establerts en l’apartat 2.1 anterior.

    2.3 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

    L’acreditació de coneixements de llengua catalana s’ha d’efectuar amb els certificats expedits per la Junta Permanent de Català, amb els certificats o diplomes equiparats, o amb els certificats o diplomes que es reconeguin com a eximents de les proves de llengua catalana per a l’accés a la funció pública, de conformitat amb el que estableix l’Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística, de 19 de juny de 1991, i segons els criteris següents:

    1r. Certificat de nivell B: 2 punts.

    2n. Certificat de nivell C: 4 punts.

    3r. Certificat de nivell D: 6 punts.

    2.4 En l’àmbit de la Comunitat Autònoma Valenciana:

    1r. Certificat de grau elemental oral i escrit del valencià: 2 punts.

    2n. Certificat de grau mig oral i escrit del valencià: 4 punts.

    3r. Certificat de grau superior oral i escrit del valencià: 6 punts.

    2.5 En l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

    1r. Certificat de nivell B o títols homologats: 2 punts.

    2n. Certificat de nivell C o títols homologats: 4 punts.

    3r. Certificat de nivell D o títols homologats: 6 punts.

    2.6 En l’àmbit de la comunitat autònoma de Galícia:

    1r. Curs d’iniciació i perfeccionament: 2 punts.

    2n. Curs mitjà de llenguatge jurídic gallec: 4 punts.

    3r. Curs superior de llenguatge jurídic gallec: 6 punts.

    Fem esment finalment, en aquest àmbit de la funció pública, d’aquests dos acords:

    Acord reglamentari número 4/2001, de 6 de novembre (boe núm. 279, de 21 de novembre), del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual es modifica el Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la carrera judicial, pel que fa a magistrats suplents i jutges substituts:

    Es modifiquen els següents articles del Reglament 1/1995, de 7 de juny, d’acord amb el text que s’indica:

  23. L’article 131.2, regla 4ª, del Reglament 1/1995, de 7 de juny, que ha de quedar redactat de la forma següent:

    4ª. 1. Les sol.licituds i documents que les acompanyin han de contenir, inexcusablement, les dades següents:

    5) Declaració formal del coneixement de les llengües autonòmiques constitucionalment reconegudes i d’idiomes estrangers.

    Acord de 16 de novembre de 2001 (boe núm. 299, de 14 de desembre) de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qualPage 283 s’anuncia concurs per a la provisió de determinats càrrecs judicials entre membres de la carrera judicial, amb categoria de magistrat:

    Tercera.- El concurs per a la provisió de les places anunciades s’ha de resoldre a favor dels Magistrats sol.licitants que ocupin el millor lloc escalafonal, amb les singularitats establertes en els paràgrafs següents.

    [...].

    Per als qui desitgin al.legar-ho, constitueix mèrit preferent el coneixement de la Llengua Oficial i el Dret Civil Especial o Foral propis de les Comunitats Autònomes, en els termes previstos en el títol III del Reglament 1/1995, de 7 de juny, de la Carrera Judicial.

Administració local

Ordre de 17 de setembre de 2001 (boe núm. 229, de 24 de setembre) del Ministeri d’Administracions Públiques, per la qual es convoquen proves selectives per a l’accés a la subescala d’intervenció-tresoreria, categoria d’entrada, de l’escala de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal:

Bases de la convocatòria

  1. Procés selectiu

    2.1.1 Accés lliure. Proves selectives. Oposició.

    La fase d’oposició ha de consistir en la realització de tres exercicis obligatoris, que han de ser eliminatoris i, opcionalment, els qui superin aquesta fase poden realitzar una prova complementària per a acreditar el coneixement d’altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d’idiomes estrangers.

    [...].

    2.1.2 Promoció interna. Proves selectives: Concurs-oposició.

    a) [...].

    Prova complementària: la seva realització té caràcter voluntari i consisteix a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de Comunitats Autònomes, elegits per l’aspirant en la seva sol.licitud, fins a un màxim de tres. El temps màxim per a la seva realització és d’1 hora per a cadascun dels idiomes i/o llengües elegits, fins a un màxim de tres.

  2. Sol.licituds

    4.3 L’aspirant ha d’observar les següents instruccions en la formalització de la seva sol.licitud:

    4.3.2 Instruccions per emplenar dades relatives a la convocatòria:

    [...].

    En el requadre número 25, els aspirants que desitgin realitzar la prova complementària, han d’especificar la llengua o llengües oficials de Comuni-Page 284tats Autònomes (apartat A) o l’idioma o idiomes estrangers (apartat B) dels quals desitgin examinar-se.

  3. Valoració de mèrits i qualificació dels exercicis

    8.1 Sistema d’accés lliure:

    Els exercicis de la fase d’oposició es qualifiquen de la forma següent:

    b) Prova complementària: es qualifica de 0 a 1 per a cadascun dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de 3 punts.

    La puntuació final de les proves selectives, a efectes d’ordenació dels opositors en la relació definitiva d’aprovats, a la qual es refereix la base 9.1 d’aquesta convocatòria, ve determinada per la suma total de les qualificacions obtingudes en cadascun dels exercicis obligatoris, i de la prova complementària, en cas que s’hagués realitzat aquesta darrera.

    En cas d’empat, l’ordre s’estableix atenent la major puntuació obtinguda en el segon exercici eliminatori; si això no fos suficient, en el tercer i el primer, per aquest ordre, i si continuava l’empat, s’ha de recórrer a la puntuació obtinguda en la prova complementària.

    Resolució de 31 d’octubre de 2001 (boe núm. 278, de 20 de novembre) de la Direcció General per a l’Administració Local del Ministeri d’Administracions Públiques, per la qual es convoca concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal:

    Bases

    Cinquena. Coneixement de la llengua pròpia i mèrits de determinació autonòmica.- El coneixement de llengua i mèrits de determinació autonòmica han de ser exigits en els termes que, per a cada Comunitat Autònoma, es detallen a continuació:

    C) Mèrits de determinació autonòmica en els llocs de la Comunitat Autònoma de Balears (Decret 75/1994, de 26 de maig).

    a) Coneixement de la llengua catalana:

    Llenguatge administratiu: 1’50 punts.

    Nivell superior: 1’20 punts.

    Nivell mitjà: 0’85 punts.

    Nivell elemental: 0’60 punts.

    Nivell d’iniciació: 0’30 punts.

  4. La justificació dels mèrits ressenyats s’ha de portar a terme, mitjançant l’aportació de la següent documentació:

    1. Coneixement de llengua catalana: Títol, diploma o certificat expedit o homologat per l’Institut Balear d’Administració Pública.

  5. Acreditació de mèrits.- Els concursants han d’acreditar els mèrits que al.leguin mitjançant la presentació del certificat corresponent o la còpia del títol degudament compulsada.

    F) Coneixement de la llengua catalana i mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

    a) Coneixement del català (Decret 14/1994, de 8 de febrer).

    1) Els concursants han d’acreditarPage 285 el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat del nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o títols equivalents que se citen en l’annex del Decret 14/1994.

    2) En cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títol esmentats, el tribunal de valoració del concurs ha d’avaluar aquests coneixements.

    En aquest cas, els membres del tribunal han d’estar assessorats, si escau, per personal amb títol idoni per a avaluar el coneixement de la llengua catalana.

    M) Mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma Valenciana (Decret 8/1995, de 10 de gener).

    c) Coneixements de valencià: d’acord amb la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, s’ha de valorar el coneixement del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana i de l’administració local.

    El coneixement del valencià s’ha d’acreditar mitjançant el certificat o homologació expedits per la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

    La valoració del coneixement del valencià s’entén sense perjudici de la seva consideració com a requisit en les bases específiques de les convocatòries que aprovin les entitats locals dels municipis del predomini lingüístic valencià, d’acord amb les seves relacions de llocs de treball i a l’empara de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià.

    En tot cas, les corporacions locals poden valorar el valencià com a mèrit específic en les bases de la seva convocatòria.

    c) Coneixement de valencià: El coneixement de valencià es valora fins a un màxim de 0’75 punts, d’acord amb la següent escala:

    a) Coneixement oral: 0’25 punts.

    b) Coneixement de grau elemental: 0’50 punts.

    c) Coneixement de grau mig: 0’65 punts.

    d) Coneixement de grau superior: 0’75 punts.

Administració de l’Estat

Cal esmentar, en primer lloc, la Llei 24/2001, de 27 de desembre (boe núm. 313, de 31 de desembre; suplement núm. 2, boe de 16 de gener de 2002, en llengua catalana), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social:

Títol V

De l’acció administrativa

Capítol XI

Acció administrativa en matèria de seguretat jurídica preventiva

Secció 4ª Règim disciplinari dels registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles

Article 101. Modificació del text refós de la Llei hipotecària aprovada pel Decret de 8 de febrer de 1946.

Page 286

  1. Els articles 313, 314 i 315 passen a ser els articles 319, 320 i 321.

  2. S’introdueixen, com a articles 313, 314, 315, 316, 317 i 318, els següents:

    Article 313.

    El règim disciplinari dels registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles es regeix pel que estableixen els articles següents i les restants normes de desplegament. Supletòriament, a falta de normes especials, s’aplica el que disposen les normes reguladores del règim disciplinari dels funcionaris civils de l’Estat, excepte pel que fa a la tipificació de les infraccions.

    Es consideren infraccions molt greus, greus o lleus dels registradors de la propietat, mercantils i de béns, les següents:

    A Són infraccions molt greus:

    j) Així mateix, són infraccions molt greus les següents:

    2. Qualsevol actuació professional que suposi discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

    Disposició final segona. Títol competencial.

    El que estableix el capítol IX del títol V d’aquesta Llei es dicta a l’empara de la competència que correspon a l’Estat de conformitat amb l’article 149.1.6ª i 8ª, a l’ordenació dels registres i instruments públics, i legislació civil, amb les excepcions establertes per al dret autonòmic especial.

    Del buidat de les convocatòries aparegudes durant aquest període es desprèn que valoren com a mèrit el coneixement de la llengua oficial pròpia les següents:


    Catalunya Places %
    Meriten 399 52 %
    No meriten 367 48 %
    Total de places 766 100 %
    Resta de l’Estat
    Meriten 733 54 %
    No meriten 627 46 %
    Total de places 1.360 100 %
    Total de l’Estat
    Meriten 1.132 53 %
    Total de places 2.126 100 %

    Els ministeris que han publicat convocatòries en què es meritava el coneixement del català, el basc o el gallec han estat els següents: Treball i Afers Socials, Hisenda, Sanitat i Consum, Foment, Administracions Públiques, Interior, Ciència i Tecnologia, Economia.

    Page 287

    Pel que fa als processos selectius, en moltes convocatòries continua figurant-hi la previsió de dubtosa eficàcia que tornem a reproduir:

    En compliment del que disposa l’article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, el Ministeri per a les Administracions Públiques, a través de l’Institut Nacional d’Administració Pública i en col.laboració amb els centres de formació de funcionaris competents en cada cas, ha de vetllar per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les Comunitats Autònomes en les quals obtinguin destinació, una vegada nomenats funcionaris de carrera.

    Destaquem finalment, en aquest apartat, l’Ordre d’11 de setembre de 2001 (boe núm. 227, de 21 de setembre) del Ministeri de Treball i Afers Socials, per la qual es convoquen proves selectives per a l’ingrés a l’escala de programadors d’informàtica de l’Administració de la Seguretat Social:

    Bases de la convocatòria

    1. Normes generals

    1.4 El procés selectiu les fases, exercicis i valoracions del qual s’especifiquen a l’annex I d’aquesta Ordre s’han de desenvolupar en la seva totalitat en llengua castellana [...]

    @Internacional

    Instrument de ratificació de data 2 de febrer de 2001 (boe núm. 222, de 15 de setembre; correcció d’errades boe núm. 281, de 23 de novembre; suplement boe núm. 15 en llengua catalana, d’1 d’octubre), de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, fet a Estrasburg el 5 de novembre de 1992. La versió que oferim a continuació és l’oficial del suplement del boe núm. 15 en llengua catalana, d’1 d’octubre de 2001, llevat d’errors en el picatge. Ometem el quadre dels estats part i les reserves, declaracions i ratificacions que figuren al boe a continuació del text de la Carta, i que podeu trobar per exemple a :

    Juan Carlos I

    Rei d’Espanya

    Atès que el dia 5 de novembre de 1992, el plenipotenciari d’Espanya, degudament nomenat a aquest efecte, va signar a Estrasburg la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, feta al mateix lloc i en la mateixa data,

    Vistos i examinats el preàmbul i els vint-i-tres articles de la Carta,

    Concedida per les Corts GeneralsPage 288 l’autorització que preveu l’article 94.1 de la Constitució,

    Aprovo i ratifico tot el que s’hi disposa, per mitjà d’aquest Instrument, i prometo complir-la, observar-la i fer que es compleixi i s’observi puntualment en la seva totalitat, i amb aquesta finalitat, perquè tingui més validesa i fermesa, mano expedir aquest Instrument de ratificació que signo i que segella i ratifica el sotasignat ministre d’Afers Exteriors, amb la declaració següent:

    Espanya declara que, als efectes que preveuen els articles esmentats, es consideren llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials en els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, València i Navarra.

    Així mateix, Espanya declara, als mateixos efectes, que també es consideren llengües regionals o minoritàries les que els estatuts d’autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen.

    S’apliquen a les llengües esmentades al paràgraf primer les disposicions que a continuació s’indiquen de la part III de la Carta:

    A l’article 8:

    Paràgraf 1, apartats a.i; b.i; c.i; d.i; e.iii; f.i; g, h, i.

    Paràgraf 2.

    A l’article 9:

    Paràgraf 1, apartats a.i; a.ii; a.iii; a.iv; b.i; b.ii; b.iii; c.i; c.ii; c.iii; d.

    Paràgraf 2, apartat a.

    Paràgraf 3.

    A l’article 10:

    Paràgraf 1, apartats a.i; b,c.

    Paràgraf 2, apartats a, b, c, d, e, f, g.

    Paràgraf 3, apartats a, b.

    Paràgraf 4, apartats a, b, c.

    Paràgraf 5.

    A l’article 11:

    Paràgraf 1, apartats a.i; b.i; c.i; d, e.i; f.ii; g.

    Paràgraf 2.

    Paràgraf 3.

    A l’article 12:

    Paràgraf 1, apartats a, b, c, d, e, f, g, h.

    Paràgraf 2.

    Paràgraf 3.

    A l’article 13:

    Paràgraf 1, apartats a, b c, d.

    Paràgraf 2, apartats a, b, c, d, e.

    A l’article 14:

    Apartat a.

    Apartat b.

    S’apliquen a les llengües esmentades al paràgraf segon totes les disposicions de la part III de la Carta que es puguin aplicar raonablement en consonància amb els objectius i els principis que estableix l’article 7.

    Madrid, 2 de febrer de 2001

    Juan Carlos R.

    El ministre d’Afers Exteriors

    Josep PiquÉ i Camps

    Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

    Estrasburg, 5-XI-1992

    Preàmbul

    Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquesta Carta,

    Atès que la finalitat del Consell d’Europa és aconseguir una unió més estreta entre els seus membres, en particularPage 289 per salvaguardar i promoure els ideals i els principis que són el seu patrimoni comú;

    Atès que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals corren el risc de desaparèixer amb el temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d’Europa;

    Atès que el dret a usar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis que conté el Pacte internacional de drets civils i polítics de les Nacions Unides, i d’acord amb l’esperit del Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals;

    Tenint en compte la tasca duta a terme en el marc de la csce, i en particular l’Acta final d’Hèlsinki de 1975 i el document de la reunió de Copenhaguen de 1990;

    Subratllant el valor del fet intercultural i del plurilingüisme i atès que la protecció i el foment de les llengües regionals o minoritàries no s’haurien de fer en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les;

    Conscients del fet que la protecció i el foment de les llengües regionals o minoritàries en els diferents països i regions d’Europa representen una contribució important a la construcció d’una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, en l’àmbit de la sobirania nacional i de la integritat territorial;

    Tenint en compte les condicions específiques i les tradicions històriques pròpies de cada regió dels països d’Europa,

    Han convingut:

    Part I. Disposicions generals

    Article 1. Definicions

    A les finalitats d’aquesta Carta:

    a) per l’expressió «llengües regionals o minoritàries», s’entenen les llengües:

    i) parlades tradicionalment en un territori d’un Estat per nacionals d’aquest Estat que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població de l’Estat, i

    ii) diferents de la llengua o les llengües oficials de l’Estat; no inclou els dialectes de la llengua o les llengües oficials de l’Estat ni les llengües dels immigrants;

    b) per «territori en el qual es parla una llengua regional o minoritària», s’entén l’àrea geogràfica en la qual aquesta llengua és el mode d’expressió d’un nombre de persones que justifica l’adopció de les diferents mesures de protecció i foment que preveu aquesta Carta;

    c) per «llengües sense territori», s’entenen les llengües parlades per nacionals de l’Estat que són diferents de la llengua o les llengües emprades per la resta de la població de l’Estat, però que, malgrat que s’empren tradicionalment en el territori de l’Estat, no es poden circumscriure a una àrea geogràfica concreta.

    Article 2. Compromisos

  3. Cada Part es compromet a aplicar les disposicions de la part II al conjuntPage 290 de les llengües regionals o minoritàries parlades al seu territori, que responguin a les definicions de l’article 1.

  4. Pel que fa a qualsevol llengua indicada en el moment de la ratificació, acceptació o aprovació, de conformitat amb l’article 3, cada una de les parts es compromet a aplicar com a mínim trenta-cinc paràgrafs o apartats elegits entre les disposicions de la part III d’aquesta Carta, dels quals tres, com a mínim, s’han d’elegir de cada un dels articles 8 i 12 i un de cada un dels articles 9, 10, 11 i 13.

    Article 3. Modalitats

  5. Cada Estat contractant ha d’especificar en el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació cada llengua regional o minoritària, o cada llengua oficial menys difosa en el conjunt o en una part del seu territori, a la qual s’han d’aplicar els paràgrafs elegits de conformitat amb el paràgraf 2 de l’article 2.

  6. Qualsevol Part, en qualsevol moment posterior, pot notificar al secretari general que accepta les obligacions que deriven de les disposicions de qualsevol altre paràgraf de la Carta que no hagi estat especificat en el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació, o que aplica el paràgraf 1 d’aquest article a altres llengües regionals o minoritàries, o a altres llengües oficials menys difoses en el conjunt o en una part del seu territori.

  7. Els compromisos que preveu el paràgraf precedent es consideren part integrant de la ratificació, acceptació o aprovació i tenen els mateixos efectes a partir de la data de la notificació.

    Article 4. Règims de protecció existents

  8. Cap de les disposicions d’aquesta Carta es pot interpretar en el sentit que limita o deroga els drets que garanteix el Conveni europeu de drets humans.

  9. Les disposicions d’aquesta Carta no afecten les disposicions més favorables que regeixin la situació de les llengües regionals o minoritàries, ni el règim jurídic de les persones que pertanyen a minories que ja hi hagi en una part o que estiguin previstes per acords internacionals bilaterals o multilaterals pertinents.

    Article 5. Obligacions existents

    No hi ha res en aquesta Carta que es pugui interpretar en el sentit que comporti el dret d’emprendre qualsevol activitat o de dur a terme qualsevol acció que contradiguin les finalitats de la Carta de les Nacions Unides o altres obligacions del dret internacional, inclòs el principi de sobirania i d’integritat territorial dels estats.

    Article 6. Informació

    Les parts es comprometen a vetllar perquè les autoritats, les organitzacions i les persones a les quals afecta aquesta Carta siguin informades dels drets i els deures que s’hi estableixen.

    Part II. Objectius i principis perseguits de conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 2

    Article 7. Objectius i principis

  10. En matèria de llengües regionals o minoritàries, en els territoris on es par-Page 291lin les llengües esmentades i d’acord amb la situació de cada una, les parts han de basar la seva política, la seva legislació i la seva pràctica en els objectius i principis següents:

    a) el reconeixement de les llengües regionals o minoritàries com a expressió de la riquesa cultural;

    b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, actuant de manera que les divisions administratives existents o les noves no siguin un obstacle per fomentar aquesta llengua regional o minoritària;

    c) la necessitat d’una acció resoluda de foment de les llengües regionals o minoritàries, a fi de salvaguardar-les;

    d) la facilitació i/o el foment de l’ús oral i escrit de les llengües regionals o minoritàries en la vida pública i en la vida privada;

    e) el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els àmbits que inclou aquesta Carta, entre els grups que emprin una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix Estat que parlin una llengua usada de manera idèntica o semblant, així com l’establiment de relacions culturals amb altres grups de l’Estat que emprin llengües diferents;

    f) la provisió de formes i mitjans adequats per a l’ensenyament i l’estudi de les llengües regionals o minoritàries en tots els nivells apropiats;

    g) la provisió de mitjans que permetin aprendre una llengua regional o minoritària als no parlants que resideixin a l’àrea en la qual s’empra aquesta llengua, si ho desitgen;

    h) la promoció d’estudis i recerca sobre les llengües regionals o minoritàries a les universitats o als centres equivalents;

    i) la promoció de formes apropiades d’intercanvis transnacionals, en els àmbits que abasta aquesta Carta, per a les llengües regionals o minoritàries utilitzades de manera idèntica o semblant en dos estats o més.

  11. Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades respecte a la utilització d’una llengua regional o minoritària l’objectiu de la qual sigui descoratjar o posar en perill el manteniment o el desenvolupament d’aquesta llengua. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants de les llengües i la resta de la població i orientades a tenir en compte les seves situacions peculiars no es considera un acte de discriminació amb els parlants de les llengües més esteses.

  12. Les parts es comprometen a fomentar, per mitjà de mesures apropiades, la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics del país, a actuar concretament de manera que el respecte, la comprensió i la tolerància cap a les llengües regionals o minoritàries figurin entre els objectius de l’educació i de la formació impartida al país, i a estimular els mitjans de comunicació social perquè persegueixin el mateix objectiu.

  13. En definir la seva política respecte a les llengües regionals o minoritàries, les parts es comprometen a tenir en consideració les necessitats i els desitjos que expressin els grups que emprin aquestes llengües. Se les convida que creïn, si és necessari, òrgans encarregats d’assessorar les autoritats sobre totes les qüestions que es refereixin a les llengües regionals o minoritàries.

    Page 292

  14. Les parts es comprometen a aplicar, mutatis mutandis, els principis enumerats als paràgrafs precedents 1 a 4 a les llengües sense territori. No obstant això, en el cas d’aquestes llengües, la naturalesa i l’abast de les mesures que cal prendre per aplicar aquesta Carta s’han de determinar de manera flexible, tenint en compte les necessitats i els desitjos, i respectant les tradicions i les característiques dels grups que parlen les llengües de què es tracti.

    Part III. Mesures que, per fomentar l’ús de les llengües regionals o minoritàries en la vida pública, cal adoptar de conformitat amb els compromisos contrets en virtut del paràgraf 2 de l’article 2. 1

    Article 8. Ensenyament

    1. En matèria d’ensenyament i, pel que fa al territori on es parlen aquestes llengües i segons quina sigui la situació de cada una, sens perjudici de l’ensenyament de la llengua o les llengües oficials de l’Estat, les parts es comprometen a:

    a i) preveure una educació preescolar garantida en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    ii) preveure que una part substancial de l’educació preescolar es faci en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    iii) aplicar una de les mesures a les quals es refereixen els punts i) i ii) anteriors, com a mínim, per als alumnes les famílies dels quals ho destigin i el nombre dels quals es consideri suficient; o

    iv) si els poders públics no tenen competència directa en matèria d’educació preescolar, afavorir i/o fomentar l’aplicació de les mesures a les quals es refereixen els punts i) a iii) anteriors;

    b i) preveure un ensenyament primari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    ii) preveure que una part substancial de l’ensenyament primari es faci en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    iii) preveure, en el marc de l’educació primària, que l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries corresponents formi part integrant del pla d’estudis; o

    iv) aplicar una de les mesures a les quals es refereixen els punts i) a iii) anteriors, com a mínim, per als alumnes les famílies dels quals ho desitgin i el nombre dels quals es consideri suficient;

    c i) preveure un ensenyament secundari garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    ii) preveure que una part substancial de l’ensenyament secundari es faci en les llengües regionals o minoritàries; o

    iii) preveure, en el marc de l’educació secundària, l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries com a part integrant del pla d’estudis; o

    iv) aplicar una de les mesures a les quals es refereixen els punts i) a iii) anteriors, com a mínim, per als alumnes que ho desitgin —o, si s’escau, les famílies dels quals ho desitgin— en un nombre que es consideri suficient;

    d i) preveure un ensenyament tècnic i professional garantit en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    Page 293

    ii) preveure que una part substancial de l’ensenyament tècnic i professional es faci en les llengües regionals o minoritàries corresponents; o

    iii) preveure, en el marc de l’educació tècnica i professional, l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries corresponents com a part integrant del pla d’estudis; o

    iv) aplicar una de les mesures a les quals es refereixen els punts i) a iii) anteriors, com a mínim, per als alumnes que ho desitgin o, si s’escau, les famílies dels quals ho desitgin en nombre que es consideri suficient;

    e i) preveure un ensenyament universitari i altres formes d’ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries, o

    ii) preveure l’estudi d’aquestes llengües, com a matèries de l’ensenyament universitari i superior, o

    iii) si, per raó del paper de l’Estat respecte als centres d’ensenyament superior, els apartats i) i ii) no es poden aplicar, fomentar i/o autoritzar l’establiment d’un ensenyament universitari o altres formes d’ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries, o de mitjans que permetin estudiar aquestes llengües a la universitat o en altres centres d’ensenyament superior;

    f i) prendre disposicions perquè s’imparteixin cursos d’ensenyament per a adults o d’educació permanent principalment o totalment en les llengües regionals o minoritàries; o

    ii) proposar aquestes llengües com a matèries en l’ensenyament d’adults i en l’educació permanent; o

    iii) si els poders públics no tenen competències directes en matèria d’educació per a adults, afavorir i/o fomentar l’ensenyament d’aquestes llengües en el marc de l’ensenyament per a adults i de l’educació permanent;

    g) prendre mesures per assegurar l’ensenyament de la història i la cultura de les quals la llengua regional o minoritària és expressió;

    1. garantir la formació inicial i permanent del professorat necessari per aplicar els paràgrafs a) a g) que hagi acceptat la Part;

      i) crear un o diversos òrgans de control encarregats del seguiment de les mesures adoptades i dels progressos duts a terme en l’establiment o el desenvolupament de l’ensenyament de les llengües regionals o minoritàries, i redactar-ne informes periòdics que s’han de fer públics.

      2. En matèria d’ensenyament i pel que fa a territoris diferents d’aquells on es parlen tradicionalment les llengües regionals o minoritàries, les parts es comprometen a autoritzar, fomentar o establir, si el nombre de parlants d’una llengua regional o minoritària ho justifica, l’ensenyament de la llengua regional o minoritària o en aquesta llengua als nivells que es considerin oportuns.

      Article 9. Justícia

      1. Les parts es comprometen, pel que fa a les circumscripcions de les autoritats judicials on el nombre de persones que hi resideixin i parlin les llengües regionals o minoritàries justifiqui les mesures específiques següents, segons quina sigui la situació de cada una d’aquestes llengües i amb la condició que el jutge no consideri que la utilització de les possibilitats que ofereix aquest paràgraf constitueix un obstacle per a la bona administració de la justícia:

    2. en els procediments penals:

      Page 294

      i) assegurar que els òrgans judicials, amb la sol.licitud d’una de les parts, portin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o

      ii) garantir a l’acusat el dret d’expres sar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o

      iii) assegurar que les demandes i les proves, escrites o orals, no es considerin desestimables només pel motiu que estiguin redactades en una llengua regional o minoritària; i/o

      iv) redactar en les llengües regionals o minoritàries, amb la sol.licitud prèvia, els documents relatius a un procediment judicial, i recórrer, si és necessari, a intèrprets i a traduccions sense despeses addicionals per als interessats;

      b) en els procediments civils:

      i) assegurar que els òrgans judicials, amb la sol.licitud d’una de les parts, portin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o

      ii) permetre, quan una part en un liti gi hagi de comparèixer personalment davant d’un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o

      iii) permetre la presentació de docu ments i de proves en les llengües regionals o minoritàries, i recórrer, si és necessari, a intèrprets i a traduccions;

      c) en els procediments davant de les jurisdiccions competents en matèria administrativa:

      i) assegurar que els òrgans judicials, amb la sol.licitud d’una de les parts, portin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o

      ii) permetre, quan una part en un liti gi hagi de comparèixer personalment davant d’un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o

      iii) permetre la presentació de docu ments i de proves en les llengües regionals o minoritàries, i recórrer, si és necessari, a intèrprets i a traduccions;

      d) adoptar mesures perquè l’aplicació dels apartats i) i iii) dels paràgrafs b) i c) anteriors i l’ús, si s’escau, d’intèrprets i de traduccions no comportin despeses addicionals per als interessats.

      2. Les parts es comprometen a:

      a) no rebutjar la validesa dels documents jurídics elaborats dins de l’àmbit de l’Estat només pel fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritària; o

      b) no rebutjar la validesa, entre les parts, dels documents jurídics elaborats dins de l’àmbit de l’Estat només pel fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritària, i assegurar que es poden invocar davant de tercers interessats no parlants d’aquestes llengües, amb la condició que qui faci valer el document els doni coneixement del contingut; o

      c) no rebutjar la validesa, entre les parts, dels documents jurídics elaborats dins de l’àmbit de l’Estat només pel fet que estiguin redactats en una llengua regional o minoritària.

      3. Les parts es comprometen a fer accessibles, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i els que es refereixen en particular als parlants d’aquestes llengües, llevat que es disposi dels textos d’una altra manera.

      Article 10. Autoritats administratives i serveis públics

      1. En les circumscripcions de les auto- Page 295 ritats administratives de l’estat en les quals resideixi un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que figuren a continuació, i d’acord amb la situació de cada llengua, les parts, en la mesura que raonablement puguin, es comprometen a:

      a i) vetllar perquè aquestes autoritats administratives emprin les llengües regionals o minoritàries; o

      ii) vetllar perquè els seus agents que estiguin en contacte amb el públic emprin les llengües regionals o minoritàries en les seves relacions amb les persones que se’ls adrecin en aquestes llengües; o

      iii) vetllar perquè els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol.licituds orals o escrites i rebre una resposta en aquestes llengües; o

      iv) vetllar perquè els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol.licituds orals o escrites en aquestes llengües; o

      v) vetllar perquè els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar vàlidament un document redactat en aquestes llengües;

      b) posar a disposició de la població formularis i textos administratius d’ús freqüent en les llengües regionals o minoritàries, o en versions bilingües;

      c) permetre a les autoritats administratives de redactar documents en una llengua regional o minoritària.

      2. Quant a les autoritats locals i regionals en els territoris de les quals resideixi un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que figuren a continuació, les parts es comprometen a permetre i/o fomentar:

      a) l’ús de les llengües regionals o minoritàries en el marc de l’administració regional o local;

      b) la possibilitat per als parlants de llengües regionals o minoritàries de presentar sol.licituds orals o escrites en aquestes llengües;

      c) la publicació per les col.lectivitats regionals dels seus textos oficials també en les llengües regionals o minoritàries;

      d) la publicació per les autoritats locals dels seus textos oficials també en les llengües regionals o minoritàries;

      e) l’ús per les col.lectivitats regionals de llengües regionals o minoritàries en els debats de les assemblees, sense excloure, no obstant això, l’ús de la llengua o les llengües oficials de l’Estat;

      f) l’ús per les col.lectivitats locals de llengües regionals o minoritàries en els debats de les assemblees, sense excloure, no obstant això, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’Estat;

      g) l’ús o l’adopció i, en el cas que sigui procedent, conjuntament amb la denominació en la llengua o les llengües oficials, de les formes tradicionals i correctes dels toponímics en les llengües regionals o minoritàries.

      3. Pel que fa als serveis públics garantits per les autoritats administratives o per altres persones que actuïn per compte d’aquelles, les parts contractants, en els territoris on es parlin les llengües regionals o minoritàries i en funció de la situació de cada llengua i en la mesura que raonablement puguin, es comprometen a:

      a) vetllar perquè les llengües regionals o minoritàries s’emprin quan es presta un servei; o

      b) permetre als parlants de les llengües regionals o minoritàries presentar sol.licituds i rebre respostes en aquestes llengües; o

      Page 296

      c) permetre als parlants de llengües regionals o minoritàries de presentar sol.licituds en aquestes llengües.

      4. A fi d’aplicar les disposicions dels paràgrafs 1, 2 i 3 que hagin acceptat, les parts es comprometen a adoptar una de les mesures següents o diverses:

      a) la traducció o la interpretació eventualment sol.licitades;

      b) el reclutament i, si s’escau, la formació de funcionaris i altres empleats públics en un nombre suficient;

      c) l’acceptació, en la mesura que es pugui, de les sol.licituds dels empleats públics que coneguin una llengua regional o minoritària perquè se’ls destini en el territori on es parla aquesta llengua.

      5. Les parts es comprometen a permetre, amb la sol.licitud dels interessats, l’ús o l’adopció de patronímics en les llengües regionals o minoritàries.

      Article 11. Mitjans de comunicació

      Per als parlants de llengües regionals o minoritàries, en els territoris on es parlin aquestes llengües, segons quina sigui la situació de cadascuna i en la mesura que les autoritats públiques de manera directa o indirecta tinguin competències, atribucions o un paper per representat en l’àmbit esmentat, respectant alhora els principis d’independència i d’autonomia dels mitjans de comunicació, les parts es comprometen:

    3. en la mesura que la ràdio i la televisió tinguin una missió de servei públic, a:

    4. garantir la creació, com a mínim, d’una emissora de ràdio i un canal de televisió en les llengües regionals o minoritàries; o

      ii) fomentar i/o facilitar la creació, com a mínim, d’una emissora de ràdio i un canal de televisió en les llengües regionals o minoritàries; o

      iii) adoptar les mesures adequades perquè els mitjans de difusió programin emissions en les llengües regionals o minoritàries;

      b i) fomentar i/o facilitar la creació, com a mínim, d’una emissora de ràdio en les llengües regionals o minoritàries; o

      ii) fomentar i/o facilitar l’emissió de programes de ràdio en les llengües regionals o minoritàries, de manera regular;

      c i) fomentar i/o facilitar la creació, com a mínim, d’un canal de televisió en les llengües regionals o minoritàries; o

      ii) fomentar i/o facilitar l’emissió de programes de televisió en les llengües regionals o minoritàries, de manera regular;

      d) fomentar i/o facilitar la producció i la difusió d’obres d’audició i audiovisió en les llengües regionals o minoritàries;

      e i) fomentar i/o facilitar la creació i/o el manteniment, com a mínim, d’un òrgan de premsa en les llengües regionals o minoritàries; o

      ii) fomentar i/o facilitar la publicació d’articles de premsa en les llengües regionals o minoritàries, de manera regular;

      f i) cobrir els costos addicionals dels mitjans de comunicació que facin servir llengües regionals o minoritàries, quan la llei prevegi una assistència financera, en general, per als mitjans de comunicació; o

      ii) ampliar les mesures existents d’assistència financera a les produccions audiovisuals en llengües regionals o minoritàries;

      g) donar suport a la formació de periodistes i altre personal per als mitjans de comunicació que emprin les llengües regionals o minoritàries.

      2. Les parts es comprometen a garan- Page 297 tir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. A més, es comprometen a vetllar perquè no s’imposi a la premsa escrita cap restricció a la llibertat d’expressió i a la circulació lliure d’informació en una llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària.

      L’exercici de les llibertats esmentades anteriorment, que comporta deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certs tràmits, condicions, restriccions o sancions que prevegi la llei, que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la prevenció de la delinqüència, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets aliens, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

      3. Les parts es comprometen a vetllar perquè els interessos dels parlants de llengües regionals o minoritàries estiguin representats o siguin presos en consideració en el marc de les estructures que es creïn de conformitat amb la llei, per tal de garantir la llibertat i la pluralitat dels mitjans de comunicació.

      Article 12. Activitats i serveis culturals

      1. En matèria d’activitats i de serveis culturals —en particular de biblioteques, videoteques, centres culturals, museus, arxius, acadèmies, teatres i cinemes, així com treballs literaris i producció cinematogràfica, expressió cultural popular, festivals, indústries culturals, inclosa en particular la utilització de tecnologies noves—, les parts, pel que fa al territori on es parlen aquestes llengües i en la mesura que les autoritats públiques tinguin competències, atribucions o un paper per representar en l’àmbit esmentat, es comprometen a:

    5. fomentar l’expressió i les iniciatives pròpies de les llengües regionals o minoritàries, i afavorir els diferents mitjans d’accés a les obres produïdes en aquestes llengües;

    6. afavorir els diferents mitjans d’accés en altres llengües a les obres produïdes en les llengües regionals o minoritàries ajudant en les activitats de traducció, doblatge, postsincronització i subtitulació i duent-les a terme;

    7. afavorir l’accés en llengües regionals o minoritàries a obres produïdes en altres llengües, ajudant en les activitats de traducció, doblatge, postsincronització i subtitulació i duent-les a terme;

    8. vetllar perquè els organismes encarregats d’organitzar diverses formes d’activitats culturals, o de donar-hi suport, integrin de manera adequada el coneixement i la pràctica de les llengües i de les cultures regionals o minoritàries en les activitats la iniciativa de les quals depengui d’ells o a les quals prestin el seu suport;

    9. afavorir la dotació dels organismes encarregats d’organitzar activitats culturals, o de donar-hi suport, amb un personal que domini la llengua regional o minoritària, a més de la llengua o les llengües de la resta de la població;

      f) afavorir la participació directa, referent als serveis i els programes d’activitats culturals, de representants de parlants de la llengua regional o minoritària;

      Page 298

      g) fomentar i/o facilitar la creació d’un o diversos organismes encarregats de recollir, rebre en dipòsit i presentar o publicar les obres produïdes en llengües regionals o minoritàries;

    10. si s’escau, crear i/o promoure i finançar serveis de traducció i de recerca terminològica amb vista especialment a mantenir i desenvolupar en cada llengua regional o minoritària una terminologia administrativa, mercantil, econòmica, social, tecnològica o jurídica apropiades.

      2. Quant als territoris diferents d’aquells on s’emprin tradicionalment les llengües regionals o minoritàries, les parts es comprometen a autoritzar, fomentar i/o preveure, si el nombre dels parlants d’una llengua regional o minoritària ho justifica, activitats o serveis culturals apropiats, de conformitat amb el paràgraf precedent.

      3. Les parts es comprometen, en la seva política cultural a l’estranger, a donar un lloc apropiat a les llengües regionals o minoritàries i a la cultura que expressin.

      Article 13. Vida econòmica i social

      1. Quant a les activitats econòmiques i socials, i per al conjunt del país, les parts es comprometen:

    11. excloure de la seva legislació qualsevol disposició que prohibeixi o limiti sense raons justificables l’ús de llengües regionals o minoritàries en els documents relatius a la vida econòmica o social i en particular en els contractes de treball i en els documents tècnics, com ara les instruccions d’ús de productes o de serveis;

    12. prohibir la inserció, en els reglaments interns de les empreses i en els documents privats, de clàusules que excloguin o limitin l’ús de llengües regionals o minoritàries, com a mínim, entre els parlants de la mateixa llengua;

    13. oposar-se a les pràctiques encaminades a descoratjar l’ús de llengües regionals o minoritàries dins de les activitats econòmiques o socials;

    14. facilitar i/o fomentar, per altres mitjans diferents dels que preveuen els apartats anteriors, l’ús de llengües regionals o minoritàries.

      2. En matèria d’activitats econòmiques i socials i en la mesura que les autoritats públiques tinguin competència, les parts, en el territori on es parlin les llengües regionals o minoritàries, i quan sigui raonablement possible es comprometen a:

    15. definir mitjançant les seves reglamentacions financeres i bancàries, modalitats que permetin, en condicions compatibles amb els usos comercials, l’ús de llengües regionals o minoritàries en la redacció d’ordres de pagament (xecs, lletres de canvi, etc.) o altres documents financers o, si s’escau, a procurar que es posi en pràctica aquest procés;

    16. en els sectors econòmics i socials que depenguin directament del seu control (sector públic), dur a terme accions que fomentin l’ús de les llengües regionals o minoritàries;

    17. vetllar perquè els serveis socials com ara els hospitals, les residències de la gent gran i els asils ofereixin la possibilitat de rebre i atendre en la seva llengua els parlants d’una llengua regional o minoritària que necessitin cures per raons de salut, edat o per altres motius;

    18. vetllar, pels mitjans adequats, perquè les instruccions de seguretat també estiguin redactades en les llengües regionals o minoritàries;

    19. facilitar en les llengües regionals oPage 299 minoritàries la informació que proporcionin les autoritats competents sobre els drets dels consumidors.

      Article 14. Intercanvis transfronterers

      Les parts es comprometen a:

      a) aplicar els acords bilaterals i multilaterals existents que les vinculen amb els estats on es parla la mateixa llengua de manera idèntica o semblant, o procurar concloure’ls, si és necessari, de manera que puguin afavorir els contactes entre els parlants de la mateixa llengua en els estats corresponents, en els àmbits de la cultura, l’ensenyament, la informació, la formació professional i l’educació permanent;

    20. en benefici de les llengües regionals o minoritàries, facilitar i/o promoure la cooperació a través de les fronteres, en particular entre col.lectivitats regionals o locals en els territoris de les quals es parli la mateixa llengua de manera idèntica o semblant.

      Part IV. Aplicació de la Carta

      Article 15. Informes periòdics

  15. Les parts han de presentar periòdicament al secretari general del Consell d’Europa, en la forma que determini el Comitè de ministres, un informe sobre la política seguida, d’acord amb la part II d’aquesta Carta, i sobre les mesures preses en aplicació de les disposicions de la part III que hagin acceptat. El primer informe s’ha de presentar l’any següent a l’entrada en vigor de la Carta respecte a la part en qüestió; els informes següents, a intervals de tres anys després del primer informe.

  16. Les parts han de fer públics els seus informes.

    Article 16. Examen dels informes

  17. Els informes presentats al secretari general del Consell d’Europa en aplicació de l’article 15 els ha d’examinar un comitè d’experts constituït de conformitat amb l’article 17.

  18. Els organismes o les associacions legalment establerts en una Part poden cridar l’atenció del comitè d’experts sobre qüestions relatives als compromisos adoptats per la part en virtut de la part III d’aquesta Carta. Després d’haver consultat la part interessada, el comitè d’experts pot tenir en compte aquesta informació en la preparació de l’informe a què es refereix el paràgraf 3 d’aquest article. Així mateix, aquests organismes o associacions poden presentar declaracions referents a la política seguida per una Part, de conformitat amb la part II.

  19. Sobre la base dels informes a què es refereix el paràgraf 1 de la informació que preveu el paràgraf 2, el comitè d’experts ha de preparar un informe per al Comitè de ministres.

    Aquest informe ha d’anar acompanyat de les observacions que s’hagi invitat a fer a les parts i el Comitè de Ministres el pot fer públic.

  20. L’informe a què es refereix el paràgraf 3 ha d’incloure, en particular, les propostes del comitè d’experts al Comitè de ministres per preparar, si s’escau, qualsevol recomanació que aquest últim pugui fer a una Part o a diverses.

  21. El secretari general del Consell d’Europa ha de fer un informe biennal detallat a l’Assemblea Parlamentària, sobre l’aplicació de la Carta.

    Page 300

    Article 17. Comitè d’experts

  22. El Comitè d’experts es compon d’un membre per cada part, designat pel Comitè de ministres d’entre una llista de persones de la més alta integritat i de competència reconeguda en les matèries de què tracta la Carta, que proposi la Part corresponent.

  23. Els membres del comitè són nomenats per un període de sis anys i el seu mandat és renovable. Si algun membre no pot completar el seu mandat, s’ha de substituir de conformitat amb el procediment que preveu el paràgraf 1, i el membre nomenat en el seu lloc ha de completar el període de mandat del seu predecessor.

  24. El comitè d’experts ha d’adoptar el seu reglament intern. La seva secretaria l’ha d’assegurar el secretari general del Consell d’Europa.

    Part V. Disposicions finals

    Article 18

    Aquesta Carta queda oberta a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa. S’ha de sotmetre a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació han de quedar dipositats davant del secretari general del Consell d’Europa.

    Article 19

  25. Aquesta Carta entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data en la qual cinc estats membres del Consell d’Europa hagin expressat el seu consentiment conforme queden vinculats per la Carta, d’acord amb el que disposa l’article 18.

  26. Per a qualsevol Estat membre que expressi posteriorment el seu consentiment a quedar vinculat per la Carta, aquesta entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació.

    Article 20

  27. Després de l’entrada en vigor d’aquesta Carta, el Comitè de ministres del Consell d’Europa pot invitar qualsevol Estat no membre del Consell d’Europa a adherir-se a la Carta.

  28. Per a qualsevol Estat que s’adhereixi a la Carta, aquesta entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió davant del secretari general del Consell d’Europa.

    Article 21

  29. Qualsevol Estat, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, pot formular una reserva o diverses als paràgrafs 2 a 5 de l’article 7 d’aquesta Carta. No s’admet cap altra reserva.

  30. Qualsevol Estat contractant que hagi formulat una reserva en virtut del paràgraf precedent la pot retirar totalment o parcialment adreçant una notificació al secretari general del Consell d’Europa. La retirada té efecte en la data en què el secretari general en rebi la notificació.

    Page 301

    Article 22

  31. Qualsevol Part, en qualsevol moment, pot denunciar aquesta Carta adreçant una notificació al secretari general del Consell d’Europa.

  32. La denúncia té efecte el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data en què el secretari general en rebi la notificació.

    Article 23

    El secretari general del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell i a qualsevol Estat que s’hagi adherit a aquesta Carta:

    a) qualsevol signatura;

    b) el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió;

    c) qualsevol data d’entrada en vigor d’aquesta Carta, de conformitat amb els articles 19 i 20;

    d) qualsevol notificació rebuda en aplicació de les disposicions de l’article 3, paràgraf 2;

    e) qualsevol altre document, notificació o comunicació relacionats amb aquesta Carta.

    Per donar fe de tot això, els sotasignants, autoritzats degudament a aquest efecte, signen aquesta Carta.

    Fet a Estrasburg, el 5 de novembre de 1992, en francès i en anglès; ambdós textos són igualment fefaents, en un sol exemplar que queda dipositat als arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa s’ha2 de transmetre una còpia certificada conforme a cadascun dels estats membres del Consell d’Europa i a tots els estats invitats a adherir-se a aquesta Carta.

    Llei orgànica 3/2001, de 6 de novembre (boe núm. 267, de l’endemà; suplement boe núm. 17 en llengua catalana, d’1 de desembre), per la qual s’autoritza la ratificació per Espanya del Tractat de Niça pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea, els tractats constitutius de les Comunitats Europees i determinats actes connexos, signat a Niça el dia 26 de febrer de 2001:

    Primera part

    Modificacions substantives

    Article 2.

    El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea queda modificat de conformitat amb el que disposa aquest article.

    45) L’article 290 se substitueix pel text següent:

    Article 290.

    El règim lingüístic de les institucions de la Comunitat, el fixa el Consell, per unanimitat, sens perjudici de les disposicions que preveu l’Estatut del Tribunal de Justícia.

    Article 3.

    El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica queda modificat de conformitat amb el que disposa aquest article.

    24) L’article 190 se substitueix pel text següent:

    Page 302

    Article 190.

    El règim lingüístic de les institucions de la Comunitat, el fixa el Consell, per unanimitat, sens perjudici de les disposicions que preveu l’Estatut del Tribunal de Justícia.

Altres disposicions

Ordre de 21 de juny de 2001 (boe núm. 164, de 10 de juliol) del Ministeri de Foment, sobre targetes professionals de la marina mercant:

Disposició addicional segona. Reconeixement de títols professionals de ciutadans amb nacionalitat d’un Estat de la Unió Europea i amb titulacions expedides per un d’aquests Estats.

d) Titulació professional expedida per l’Administració marítima del respectiu Estat de la Unió Europea en la qual figuri la ratificació internacional de conformitat amb el Conveni stcw, amb una traducció al castellà per intèrpret jurat oficial de les atribucions, càrrecs, funcions i limitacions del títol a reconèixer.

e) Certificat mèdic acreditatiu de l’aptitud física emès per l’Institut Social de la Marina o per l’òrgan competent de l’Estat de nacionalitat del ciutadà comunitari amb una traducció al castellà per intèrpret jurat oficial.

Annex V

Contingut mínim dels llibres registre de la formació

V.1 Alumne de pont

B) Registre de la formació i de les tasques:

  1. Comunicacions marítimes en idioma anglès:

    a) Utilitzar el vocabulari normalitzat de navegació marítima.

    b) Realitzar comunicacions per ràdio en idioma anglès.

    c) Realitzar comunicacions escrites en idioma anglès.

    V.2 Alumne de màquines

    B) Registre de la formació i de les tasques:

  2. Comunicacions marítimes en idioma anglès:

    a)Realitzar comunicacions sobre les tasques de màquines en idiomes anglès.

    b) Realitzar comunicacions escrites en idioma anglès.

    En els annexos II i IV apareixen sengles models bilingües, castellà/anglès, de targeta i de certificat.

    Ordre de 12 de juliol de 2001 (boe núm. 173, del 20) del Ministeri de l’Interior, per la qual es modifiquen els models normalitzats continguts en els annexos III, V, VII i VIII del Reglament de la Llei 3/1996, de 10 de gener, sobre mesures de control de substàncies químiques catalogades susceptibles de desviament per a la fabricació il.lícita de drogues, aprovat per Reial decret 865/1997, de 6 de juny:

    Page 303

    Preàmbul

    [...]; utilització en els documents i impresos de l’Administració General de l’Estat de les llengües cooficials, [...].

    Primer i únic. Modificació.

  3. Es modifiquen els models normalitzats continguts en els annexos III, V, VII i VIII del Reglament de desenvolupament de la Llei 3/1996, de 10 de gener, sobre mesures de control de substàncies químiques catalogades susceptibles de desviament per a la fabricació il.lícita de drogues, aprovat per Reial decret 865/1997, de 6 de juny, i queden substituïts pels models normalitzats, en l’anvers i revers, continguts en l’annex primer de la present Ordre, sense perjudici del que disposa l’apartat segon d’aquesta.

  4. Quan, d’acord amb el que estableixen els articles 50.1, primer paràgraf, i 55.1, primer paràgraf, del Reglament de desenvolupament de la Llei sobre mesures de control de substàncies químiques catalogades susceptibles de desviament per a la fabricació il.lícita de drogues, aprovat per Reial Decret 865/1997, de 6 de juny, els models normalitzats de sol.licitud continguts en els annexos III i V de l’esmentat Reglament, en la forma en què aquests són aprovats en aquesta Ordre, es dirigeixin als Delegats del Govern en les Comunitats Autònomes de les Illes Balears, Catalunya, Galícia, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Autònoma del País Basc o Comunitat Valenciana, els subjectes obligats o operadors han de poder utilitzar, en els respectius casos, el model normalitzat traduït, segons el que disposa l’article 5.1 del Reial Decret 1465/1999, de 17 de setembre, a la llengua, diferent de la castellana, que sigui cooficial en la corresponent Comunitat Autònoma, i que es recull en l’annex segon d’aquesta Ordre.

    Efectivament, en l’annex figuren els models en castellà, català, gallec i basc, de manera que es respecta la unitat de la llengua catalana.

    Reial decret 864/2001, de 20 de juliol (boe núm. 174, de 21 de juliol; suplement boe núm. 13, de 16 d’agost, en llengua catalana), del Ministeri de la Presidència, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener (rld núm. 34, pàg. 333-334), sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre:

    Capítol IV

    Infraccions en matèria d’estrangeria i el seu règim sancionador

    Secció 2ª

    Centres d’internament d’estrangers

    Article 129. Condicions de l’ingrés.

  5. Els interns han de rebre en el moment de l’ingrés informació escrita sobre el règim del centre i les normes de convivència. La informació s’ha de facilitar en l’idioma de l’estranger o de forma que li resulti comprensible.

    Page 304

    Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre (boe núm. 257, de 26 d’octubre; boe núm. 16, suplement en llengua catalana, d’1 de novembre), del Ministeri d’Hisenda, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques:

    Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques

    Llibre I

    Dels contractes de les administracions públiques

    Títol II

    Dels requisits per contractar amb l’Administració

    Capítol I

    De la capacitat i la solvència de les empreses

    Article 23. Traducció de documents.

    Les empreses estrangeres que contractin a Espanya han de presentar la documentació traduïda de manera oficial al castellà o, si s’escau, a la llengua de la comunitat autònoma respectiva en el territori de la qual tingui la seu l’òrgan de contractació.

    [...]

    Capítol II

    De la classificació i el registre d’empreses

    Secció 3a. Disposicions comunes a la classificació d’empreses contractistes d’obres i de serveis

    Article 50. Extensió d’efectes generals dels acords de classificació adoptats per les comunitats autònomes.

  6. Als efectes que estableixen el paràgraf segon de l’article 28.3 i el paràgraf primer de l’article 34.3 de la Llei, les empreses han de sol.licitar a l’òrgan que assigni la classificació d’empreses de la seva respectiva comunitat autònoma que l’acord de classificació adoptat tingui efectes generals davant de qualsevol òrgan de contractació de les administracions públiques diferents dels de la comunitat autònoma que li va atorgar la classificació. Rebuda la petició de l’empresa, l’òrgan que va concedir la classificació ha d’acordar, en el termini de quinze dies, la tramesa de l’expedient tramitat, així com de l’acord adoptat sobre aquest, tant respecte de les classificacions atorgades com respecte d’aquelles que, si s’escau, hagin estat denegades, a la Secretaria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, indicant la Comissió de Classificació que correspongui en funció del tipus d’activitat objecte de classificació.

  7. Rebut l’expedient a la Secretaria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa s’ha d’ordenar la tramitació del procediment corresponent, que únicament ha de versar sobre l’examen dels acords de classificació adoptats respecte de l’aplicació dels criteris continguts en la legislació aplicable per les comissions de classificació de contractistes d’obres o d’empreses de serveis en relació amb les característiques de l’empresa i el compliment dels criteris de valoració que determinen els articles 30 a 35 i 40 a 45 d’aquest Reglament.

    Page 305

  8. Quan la Comissió de Classificació, examinada la documentació rebuda, consideri que no és procedent adoptar l’acord a què es refereix l’apartat anterior, ha de comunicar a l’òrgan de la comunitat autònoma que va adoptar l’acord de classificació remès les incidències que observi respecte de l’aplicació dels criteris de valoració a què fa referència l’apartat 2, a fi que aquest formuli les observacions i aporti els justificants relatius a l’acord de classificació adoptat respecte de la valoració d’aquests criteris, en el termini de quinze dies, i queda suspès el còmput del termini de tramitació de l’expedient des de la data de comunicació cursada a l’òrgan que va adoptar l’acord esmentat, fins que es rebin l’informe i els justificants corresponents. El còmput del termini esmentat es torna a iniciar a partir del moment en què es rebi la informació esmentada.

  9. La Comissió de Classificació corresponent, en un termini de temps no superior a quaranta-cinc dies, ha de determinar l’acord corresponent, que s’ha de notificar a l’empresa i a l’òrgan de la comunitat autònoma que va remetre l’expedient, amb devolució d’aquest, prèvia la seva reproducció, degudament compulsat, que queda arxivat a la Secretaria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.

  10. Els acords que adoptin les comissions de classificació es limiten a pronunciar-se sobre la procedència d’inscripció al Registre oficial d’empreses classificades dels acords adoptats pels òrgans corresponents de les comunitats autònomes, sense que els puguin modificar.

  11. Transcorregut el termini per adoptar l’acord respecte de l’extensió amb efectes generals a les restants administracions públiques de les classificacions acordades per l’òrgan competent de la respectiva comunitat autònoma, es produeix la inscripció al Registre oficial d’empreses classificades de l’acord de classificació adoptat per aquell.

    És interessant remarcar que aquest darrer article 50 no es refereix explícitament a cap qüestió lingüística, però que, no obstant això, pot tenir conseqüències lingüístiques mitjançant el que podríem anomenar un «efecte induït». La qüestió és que, en estendre’s a tot l’Estat la qualificació atorgada a l’empresa, mitjançant la presentació de la documentació oportuna al ministeri, si això comporta exigències de traducció en castellà de la documentació esmentada, algunes empreses pot ser que es repensin els criteris lingüístics a l’hora d’elaborar documents.

    D’acord amb la disposició final primera, tant l’article 23 com el 50 tenen caràcter bàsic.

    Ordre d’11 d’octubre de 2001 (boe núm. 254, del 23) del Ministeri d’Hisenda, per la qual s’aproven els models de Timbres de l’Estat amb els seus valors en euros. Inclou diversos models, entre els quals el de contracte d’arrendament, tots en castellà.

    A l’últim, en el capítol de traducció de models de contracte, esmentem les disposicions següents:

    Page 306

    Resolució de 25 de maig de 2001 (boe núm. 160, de 5 de juliol) del Ministeri de Justícia, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual s’autoritza a l’entitat Deutsche Bank Credit, Sociedad Anónima, la utilització de la versió en llengua catalana del model de contracte d’arrendament financer aprovada per Resolució de 14 de març de 2001, lletres d’identificació «l-db-1».

    Resolució de 28 de maig de 2001 (boe núm. 160, de 5 de juliol) del Ministeri de Justícia, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual s’aprova a l’entitat Deutsche Bank Credit, Sociedad Anónima, la utilització de la versió en llengua catalana del model de contracte de finançament a comprador, a interès fix i a interès variable, lletres d’identificació «f-db-3», aprovat en llengua castellana per Resolució de 12 de febrer de 2001 (Butlletí Oficial de l’Estat, de 4 d’abril).

    Resolució de 29 de maig de 2001, de la Direcció General dels Registres i del Notariat (boe núm. 166, de 12 de juliol), per la qual s’aprova a l’entitat Deutsche Bank Credit, Sociedad Anónima, la utilització de la versió en llengua catalana de l’adaptació a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, dels models de contractes de finançament a comprador de béns mobles a interès fix i a interès variable, aprovada per Resolució de 13 de març de 2001, lletres d’identificació f-db-1 i f-db-2.

    Transcrivim, com a exemple, el text de la segona de les resolucions indicades: 306

    Vist l’escrit de data 18 d’abril de 2001, que presenta en aquest centre directiu el senyor Javier Fernández Alcalde, en representació de l’entitat «Deutsche Bank Credit, Sociedad Anónima», pel qual se sol.licita que s’autoritzi la utilització de la traducció a la llengua catalana, de la versió en llengua castellana del model de contracte de finançament a comprador, a interès fix i a interès variable, lletres d’identificació «f-db-3», que fou aprovat por aquesta Direcció General per Resolució de 12 de febrer de 2001. Acompanya la mencionada traducció;

    Tenint en compte que la traductoraintèrpret jurada, senyora Maria Eugènia Bentanachs Raboso, ha traduït a la llengua catalana el model de contracte aprovat, segons certificat de data 29 de març de 2001;

    Vistes la Llei 28/1998, de 13 de juliol, i l’Ordre del Ministeri de Justícia de 19 de juliol de 1999, per la qual s’aprova l’Ordenança per al Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles,

    Aquesta Direcció General ha acordat aprovar la utilització per l’ entitat «Deutsche Bank Credit, Sociedad Anónima», de la versió en llengua catalana, del model de contracte de finançament a comprador, a interès fix i a interès variable, lletres d’identificació «f-db-3», aprovat en llengua castellana per Resolució de 12 de febrer de 2001 (Butlletí Oficial de l’Estat de 4 de abril).

    -------------

    [1] En cursiva nostra les mesures elegides per l’Estat espanyol en l’instrument de ratificació.

    [2] Sic, del suplement del boe núm. 15 en llengua catalana, d’1 d’octubre de 2001.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR