Montserrat Benet, et al., «Manual de documents jurídics en català»
| Autor | Joan Tudela |
| Páginas | 338-340 |
Page 338
Montserrat Benet, Yvonne Griley, Lluís Mujal í Oleguer Torra, Manual de documents jurídics en català, Barcelona, cdc, 1995, 246 pàg.
No som un país normal. Que un partit polític publiqui un recull de documentació jurídica en la llengua pròpia del país, no és pas normal. Ho va reconèixer el president del país en qüestió, Jordi Pujol, el dique va presentar-se —amb gran assistència de públic, per cert— el Manual de documents jurídics en català, editat, precisament, pel seu partit, Convergència Democràtica. D'aquí ve, del fet que som comPage 339som, la necessitat de la normalització lingüística, de la normalització nacional. Això explica que, cosa impensable en un país consolidat com ara Portugal, cosa impensable també en un país impossible com ara Oc-citània, un partit polític, a més a més d'ocupar-se de tot allò que fan els partits arreu del món, hagi de fer tasques de suplència per ajudar a cobrir les anormalitats que encara patim.
Si un llibre és ell i la seva circumstància, val a dir que el més positiu d'aquesta obra és, precisament, la circumstància que l'acompanya: el fet que publiqui una obra així un partit de govern i amb molta implantació entre l'advocacia catalana com és Convergència, representa un estímul notable perquè els advocats i advocades adoptin el català com a llengua professional.
La difusió del llibre ajuda que els lletrats que opten per usar el català com a llengua de treball no se sentin tan sols davant les possibles dificultats que encara ara comporta aquesta opció, tot i ser absolutament legal. Dificultats que es resumeixen en una: el desconeixement de la llengua pròpia i oficial de Catalunya entre gran part dels jutges i magistrats que han estat destinats aquí.
En aquest sentit, el Manual de documents jurídics en català té el mateix esperit que el Formulari jurídic 1995 elaborat des de l'àmbit col·legial. De fet, el recull de documentació jurídica de Convergència Democràtica i el del Consell dels
Col·legis d'Advocats es complementen bé, de manera que els advocats i advocades més sensibles a la dimensió lingüística de la seva professió faran bé d'adquirir i usar tots dos formularis. El fet que alguns —pocs— documents apareguin en els dos reculls, a més, pot permetre als usuaris de comparar les dues redaccions, els dos estils, igualment vàlids però diferents, i comprovar així que el llenguatge jurídic no és una ciència exacta, sinó que és cada lletrat el qui té l'última paraula a l'hora de donar forma definitiva a un paper jurídic.
El Manual de documents jurídics en català, l'ha elaborat Convergència Democràtica a partir de textos aportats per diferents militants de la Sectorial jurídica. Aquesta documentació l'han reunida i treballada Yvonne Griley, Lluís Mujal i Ole-guer Torra, i n'ha fet l'assessorament lingüístic final Montserrat Benet.
El recull consta de quaranta-sis documents, agrupats per branques del dret. N'hi ha vint-i-cinc de dret civil, quatre de dret mercantil, nou de dret penal, sis de dret administratiu i dos de dret urbanístic. Entre els models que s'ofereixen a l'usuari, no solament n'hi ha de documents que adrecen els lletrats a l'Administració de justícia (com ara demandes o denúncies), sinó també altres que, si no van mal dades, no tenen per què visitar mai un jutjat (com ara contractes o estatuts).
En la divisió dels models per es-Page 340pecialitats, el dret matrimonial (separacions, divorcis) potser hauria hagut de disposar d'un apartat propi, separat de la resta del dret civil, tal com acostuma a fer-se actualment al món jurídic. El que és ben dar, però, és que es troben a faltar en un recull com aquest, que vol ser representatiu de totes les branques del dret, documents de dret laboral (els més crítics amb Convergència diran, segurament, que l'oblit reflecteix la poca sensibilitat d'aquest partit envers el món laboral).
El llenguatge del Manual de documents jurídics en català és convincent. Però és massa tímid a l'hora d'incorporar els criteris actuals de modernització del llenguatge jurídic. Per exemple: a les demandes, numera els Fets amb totes les lletres (Primer, Segon, Tercer...) i els Fonaments de Dret en xifres romanes (I, II, III...), en comptes de fer-ho sempre en xifres aràbigues, tal com recomana la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, organisme que, malgrat dir-se així, també exerceix l'autoritat lingüística en el camp del llenguatge jurídic.
Ben segur que no seria cap mala idea que Convergència Democràtica fes una nova edició —millorada, més àmplia i acompanyada de suport informàtic— d'aquest Manual de documents jurídics en català, que és una eina clarament útil per a la normalització lingüística del món jurídic i, de retruc, del judicial, que formen plegats un dels àmbits de la nostra societat més poc propicis a l'ús normal del català.
