Del Marroc a Lleida: la dona en el dret de família
| Autor | Esther Sancho i Cepero |
| Cargo | Advocada i membre de la Comissió de Defensa dels Drets Humans i Estrangeria |
| Páginas | 7-11 |
Page 7
La família, i més concretament el matrimoni, és el pilar de la societat marroquina. Aquesta realitat es constata en tots els àmbits de la vida social del Marroc i n'és pedra angular del seu ordenament jurídic.
En conseqüència, entendre la situació de la dona marroquina passa per entendre la configuració jurídica del matrimoni i la importància de la família fins al punt de ser l'element d'inserció de les dones en societat.
Fet això, caldrà analitzar la situació jurídica d'aquestes dones envers el seu entorn familiar quan s'instal·len a Lleida.
Tot plegat ens conduirà a situar l'estatus jurídic de les dones marroquines de Lleida i les seves perspectives reals d'emancipació.
A diferència de les lleis existents en l'ordenament jurídic marroquí en matèria penal, comercial, civil i constitucional, totes elles inspirades en el dret francès i en certa mesura adaptades al dret internacional, el dret de família del Marroc sempre ha estat fonamentat sobre els preceptes de l'Islam.
En aquest àmbit del Dret regeix la MUDAWANA o Codi d'Estatut Personal, una codificació de la sharia que havia elaborat la monarquia alawita, basant-se en el "fiqh" (jurisprudència tradicional de l'escola jurídica malekita que és la pròpia de l'Islam sunita, fundada per Ibn Anán el s. VIIIè dc).
Aquest Codi de Dret de Família, si bé ha estat adaptat en alguns aspectes al nou paper que la dona té a la societat marroquina moderna, segueix fortament influenciat per la tradició jurídica malikita, que és el dret musulmà clàssic on matrimoni, filiació legítima, deure d'obediència i conservació del patrimoni familiar ocupen la centralitat de l'ordenament jurídic.
Aquesta influència es fa palesa, no tant en la norma positivitzada sinó pel que fa a la interpretació dels preceptes quan presenten ambigüitats o bé quan ens trobem directament davant de buits legals que cal suplir amb la jurisprudència. El perquè la doctrina judicial es decantaria cap a una concepció malikita del dret el trobaríem en el propi Codi que estableix de forma expressa "pel que fa a allò no previst en aquest Codi, caldrà remetre's a l'opinió predominant, a l'opinió més destacada en el ritu malikita o bé a la jurisprudència en curs." És a dir que la pròpia mudawana atorga a la tradició malikita un paper destacat dins les fonts del dret, comparable en el nostre dret civil català al paper que ocupa el costum, si bé una i altra tradició jurídica divergeixen àmpliament per la vinculació indestriable de la primera amb la religió que no es dóna en el nostre cas.
Des de l'aprovació de la Mudawana, tot just aconseguida la independència del Marroc entre els anys 1957 i 1959, la discriminació de la dona i la seva submissió a l'ordre patriarcal procedia directament de la llei. Malgrat això, abans de la Mudawana es podria dir que la situació era pitjor o si més no massa diversa per les dones de les diferents regions del Marroc, doncs en totes elles s'aplicaven diferents interpretacions de la Sharia i en els territoris més aïllats (el desert i les zones de muntanya) les relacions familiars es regulaven sota l'"Orf" (llei de costums). En aquest sentit la Mudawana va servir per unificar les diferents pràctiques existents en una època, els anys '60, en la qual tampoc existia una demanda social prou àmplia per reivindicar majors expectatives per a la dona.
Aquesta unificació legislativa sota un sol text, la Mudawana, el 1959 suposa però la codificació expressa de la situació discriminatòria de la dona. Així, en el seu articulat original que no es reformà fins al 1992, s'hi contemplava que l'espòs disposava lliurement: del dret de repudiar i de tornar a recuperar la seva esposa, sense ni tan sols haver-la d'informar de res; el dret de tenir quatre esposes; el dret a la tutela legal dels fills comuns; el dret a obtenir la fidelitat de l'esposa, la seva obediència, la lactància dels fills, la bona administració i bon comportament de l'esposa envers els pares del marit. A tot això, els drets de l'esposa es reduïen a: tenir cura del seu espòs, l'equitat entre totes les esposes, disposar dels seus béns materials i el dret de visitar els seus propis pares. En quan als deures, el marit tenia: el pagament dePage 8 la dot, de la pensió alimentària, de les despeses de la custòdia dels fills i del salari de la lactància. Deures tots ells que ens remeten al poder econòmic mentre que els deures de la muller -fidelitat, obediència, lactància, bona administració de la llar, deferència cap als seus sogresens remeten al cos de la dona i al seu comportament.
El caràcter discriminatori del discurs jurídic es basava, doncs, sobre l'asimetria entre dues situacions jurídiques. La de l'home, en què s'equiparava virilitat a poder econòmic i autoritat, i la de la dona en què es feia equivaler feminitat a consum i submissió.
A mesura que la societat marroquí va anar experimentant importants canvis socials (l'èxode rural cap als nuclis urbans, la incorporació de les dones al treball, l'educació de les nenes i la feminització progressiva de l'espai públic) la Mudawana va deixar de correspondre's amb la majoria de la societat marroquí.
Haurien de passar encara molts anys, però, fins a la primera modificació que es va produir l'any 1992 mitjançant una sèrie d'esmenes introduïdes per la monarquia alawita arran de les mobilitzacions endegades per part de les organitzacions de dones marroquines que reivindicaven un estatut personal igualitari. Al març de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba