LLEI 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.
| Fecha de Entrada en Vigor | 28 de Agosto de 2008 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Indústria, Comerç i Turisme |
| Rango de Ley | Llei |
LLEI
11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.
EL President de la generalitat
de catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La xarxa de carreteres ha tingut, històricament, un paper fonamental en la mobilitat de les persones i en el transport de mercaderies, i, per tant, ha estat un vector determinant per al progrés econòmic i social de Catalunya. Les comunicacions entre les persones, les relacions entre pobles, viles i ciutats, i l'articulació del territori s'han desenvolupat a través de la xarxa de camins i carreteres.
La Generalitat té competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya i participa en la gestió de la xarxa de l'Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 140 de l'Estatut d'autonomia. Aquest mateix precepte inclou dins les competències de la Generalitat l'ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària a Catalunya.
L'exercici de la competència legislativa en aquesta matèria va donar lloc, en un primer moment, a l'aprovació de la Llei 16/1985, de l'11 de juliol, d'ordenació de les carreteres de Catalunya. En compliment d'aquesta llei, el Govern va aprovar el Pla de carreteres de Catalunya, mitjançant el Decret 311/1988, del 25 d'octubre. Posteriorment aquesta llei fou derogada per la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres, modificada parcialment per les lleis 21/2001, del 28 de desembre, i 6/2005, del 2 de juny. Aquestes lleis han constituït una regulació pròpia i específica del sector.
Pel que fa a la titularitat de la xarxa, la Llei 7/1993 determinava el traspàs a la Generalitat de totes les carreteres de les diputacions i supeditava l'efectivitat de la nova titularitat de la xarxa a la finalització del procediment de traspàs que establia la mateixa llei. Aquest canvi de titularitat mai no s'ha fet en la seva totalitat, sinó únicament en els casos en què les característiques pròpies de cada via ho feien aconsellable.
La Generalitat, des del moment en què va assumir la transferència de la xarxa de carreteres de l'Estat, s'ha reservat la titularitat i la gestió de les xarxes bàsica i comarcal, tot i que algunes de les carreteres de la Generalitat tenien funcions de carretera local. Alhora, les diputacions han continuat gestionant durant més de cent cinquanta anys llur xarxa, essencialment de carreteres locals, tot i que algunes tenien funcions de carretera comarcal.
L'aprovació de la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, i el seu desplegament per mitjà de les Directrius nacionals de mobilitat, dels decrets que regulen els estudis d'avaluació de la mobilitat generada, i dels diferents plans territorials i d'àrees urbanes determinen uns nous paradigmes en la relació entre el territori, l'urbanisme i les infraestructures que obliguen a una visió global i transversal de tots aquests àmbits i que, alhora, estableixen la necessitat d'un enfocament multimodal de la mobilitat i de les seves infraestructures.
El Pla d'infraestructures del transport terrestre, aprovat mitjançant el Decret 310/2006, del 25 de juliol, va introduir per primera vegada la planificació conjunta de les xarxes viàries, ferroviàries, logístiques i del transport. Així mateix, l'aprovació d'aquest pla va comportar la definició de les xarxes bàsica i comarcal, de manera que la resta de carreteres es consideraven com a carreteres de la xarxa local.
Una vegada establerta la classificació funcional sistematitzada de la xarxa, s'ha obert una nova etapa que obliga, per raons d'eficiència i optimació de recursos, a aclarir l'atribució de la titularitat i competència de la xarxa de carreteres. Aquesta llei atribueix la xarxa local a les diputacions o als ens supramunicipals que les substitueixin, i les xarxes bàsica i comarcal, a la Generalitat.
Aquesta nova distribució de la xarxa de carreteres obliga a atorgar a les diputacions o als ens supramunicipals que les substitueixin les funcions i competències en aquesta matèria que la llei reservava a la Generalitat. Així s'equiparen les titularitats respectives.
Igualment, i amb visió de futur, s'estableix un mecanisme àgil que permetrà modificar la xarxa de carreteres de les diferents administracions quan, a conseqüència de les successives actuacions sobre el territori, determinats trams passin a reunir les característiques funcionals d'una classe distinta de carretera.
També es regula, per mitjà de l'elaboració de plans zonals, la possibilitat que alguns camins de la xarxa municipal passin a ésser carreteres locals de les diputacions o dels ens supramunicipals que les substitueixin.
Finalment, pel que fa a l'aclariment de la distribució de competències, aquesta llei fixa el mecanisme que s'ha d'utilitzar per a traspassar a les diputacions les carreteres de la xarxa local de les quals era titular la Generalitat i que gestionava la mateixa Generalitat. El dit mecanisme inclou un conveni de finançament perquè es puguin fer inversions en les carreteres transferides.
D'altra banda, aquesta llei introdueix canvis significatius en l'àmbit de la publicitat. Els ciutadans són cada vegada més sensibles i exigents respecte a la qualitat del paisatge. Per això, Catalunya ha estat pionera en l'elaboració d'una llei del paisatge. La publicitat en zones pròximes a les carreteres és un element que enlletgeix el paisatge i que pot comportar un cert risc de distracció per als conductors.
Fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, la publicitat estava prohibida en l'àmbit rural i en el sòl no urbanitzable, però estava autoritzada en el sòl urbà. Aquesta llei modifica alguns preceptes de la Llei 7/1993 referits a la publicitat, per tal d'aclarir el règim regulador d'aquesta activitat, que s'autoritza exclusivament als trams urbans que compleixen les condicions i les característiques tècniques que s'estableixen, sens perjudici de certes excepcions als corredors viaris d'alguns municipis de l'entorn de Barcelona i del Baix Llobregat sud, en els quals, per raó del contínuum urbà edificat, l'alt grau d'ocupació territorial i l'alta densitat circulatòria, que dóna lloc a una conducció més urbana, resulta més adequat donar un tractament diferenciat a la publicitat. Amb aquest nou règim es dóna més seguretat als usuaris, per tal com s'eliminen determinats riscos que deriven de la publicitat.
Aquesta llei consta de quatre articles, tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
Addició de l'article 5 bis a la Llei 7/1993
S'afegeix un article, el 5 bis, a la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres, amb el text següent:
"Article 5 bis. Titularitat de les carreteres
"1. La Generalitat té la titularitat de les carreteres de les xarxes bàsica i comarcal de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat.
"2. S'atribueix a les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, o als ens supramunicipals que les substitueixin d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia, la titularitat de les carreteres de la xarxa local en llurs àmbits territorials respectius.
"3. Es poden afegir a la xarxa local de carreteres les que defineixin com a tals els plans zonals que, amb aquesta finalitat, redactin les diputacions o els ens supramunicipals que les substitueixin. Aquests plans zonals han d'ésser aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques."
Addició de l'article 10 bis a la Llei 7/1993
S'afegeix un article, el 10 bis, al títol I de la Llei 7/1993, amb el text següent:
"Article 10 bis. Canvi de titularitat de carreteres entre les administracions catalanes
"1. L'Administració de la Generalitat, per raons d'interès públic degudament fonamentades, pot acordar amb altres administracions públiques el canvi de titularitat de les carreteres. Amb aquesta finalitat, l'administració titular de la carretera ha d'incoar i tramitar l'expedient corresponent, el qual, amb l'acord de les administracions interessades, s'ha d'elevar al Govern perquè, si escau, l'aprovi. Els canvis de titularitat comporten el traspàs dels béns de domini públic afectes a les carreteres traspassades.
"2. L'assumpció de la titularitat de les carreteres és plenament efectiva a partir del moment en què les administracions implicades signin les corresponents actes formals del traspàs, en les quals s'han d'especificar amb precisió les característiques dels trams que se cedeixin i s'ha de fer constar la documentació que les administracions bescanviïn.
"3. Els acords de canvi de titularitat s'han de recollir en el Catàleg de carreteres de la Generalitat.
"4. El que estableix aquest article no és aplicable al cas de traspàs de vies urbanes que regula l'article 38."
Modificació de l'article 32 de la Llei 7/1993
Es modifica l'article 32 de la Llei 7/1993, que resta redactat de la manera següent:
"Article 32. Publicitat
"1. Amb caràcter general, es prohibeix instal·lar publicitat en una franja de cent metres mesurada des de l'aresta exterior de la calçada i es prohibeix, en qualsevol cas, la publicitat visible des de la zona de domini públic de la carretera. Aquesta prohibició no dóna dret a indemnització.
"2. Les prohibicions que estableix l'apartat 1 no són aplicables en els casos següents:
-
Als trams urbans de carreteres amb una calçada única per a ambdós sentits de circulació.
-
Als trams urbans de carreteres amb calçades separades la velocitat màxima permesa en les quals sigui inferior a vuitanta quilòmetres per hora.
"3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, no es consideren publicitat els rètols informatius, ni els rètols o les instal·lacions similars indicatius d'establiments mercantils o industrials, sempre que se situïn en el mateix edifici o en la seva immediata proximitat i no incloguin cap tipus d'informació addicional.
"4. Són rètols informatius:
"a) Els senyals de servei.
"b) Els que assenyalen indrets, centres o activitats d'atracció o interès turístics o culturals.
"c) Els que exigeix la normativa internacional.
"5. La forma, els colors, les dimensions i les determinacions lingüístiques dels rètols informatius s'han d'ajustar als criteris que estableix la Generalitat, d'acord amb la normativa general aplicable a aquesta matèria.
"6. Els rètols a què fa referència l'apartat 3 requereixen l'autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques."
Modificació de l'article 36 de la Llei 7/1993
Es modifica l'article 36 de la Llei 7/1993, que resta redactat de la manera següent:
"Article 36. Concepte i règim jurídic
"1. Els trams urbans i les travesseres es regeixen per les disposicions d'aquest capítol i, en allò que els sigui aplicable, per les altres disposicions d'aquesta llei.
"2. Es considera tram urbà la part de carretera que transcorre per sòl classificat com a urbà pel planejament urbanístic o per terrenys que, en execució del planejament urbanístic i d'acord amb la legislació urbanística, hagin assolit aquesta classificació. Es considera també tram urbà la part de carretera que confronta amb el dit sòl o els dits terrenys. En qualsevol cas, aquesta circumstància s'ha de donar als dos marges de la carretera.
"3. Es considera travessera la part de tram urbà en la qual hi ha edificacions consolidades almenys en dues terceres parts de la seva longitud i que té un entramat de carrers almenys en un dels costats. La determinació de les travesseres s'ha de fer d'acord amb el procediment que s'estableixi per reglament.
"4. En cap cas no es consideren travesseres les vies segregades. Es poden establir per reglament altres supòsits en els quals les vies no es consideren travesseres."
Disposicions addicionals
Primera
Atribució de competències a les administracions titulars de carreteres
Les competències que la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres, atribueix a l'Administració de la Generalitat corresponen també a les altres administracions públiques que, d'acord amb el que estableix la dita llei, són titulars de carreteres de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat, i als òrgans competents d'aquestes, inclòs l'exercici de la potestat sancionadora, que s'ha d'exercir d'acord amb el que estableix el títol V de la Llei 7/1993.
Segona
Remissions als articles modificats de la Llei 7/1993
Les remissions que l'article 46.3 i 4 de la Llei 7/1993 fa a l'article 32.4 s'han d'entendre fetes a l'article 32.6.
Tercera
Excepcions a les prohibicions que estableix l'article 32.1 de la Llei 7/1993
Les prohibicions que estableix l'article 32.1 de la Llei 7/1993 no són aplicables als trams urbans de carreteres amb calçades separades en què la velocitat màxima permesa sigui inferior a noranta quilòmetres per hora dels municipis de Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.
Disposicions transitòries
Primera
Transferència de titularitat
-
El procés dels traspassos entre la Generalitat i les diputacions, d'acord amb la atribució de competències que estableix l'article 5 bis de la Llei 7/1993, s'ha de fer per mitjà d'un conveni, que ha d'ésser aprovat pel Govern i pels òrgans corresponents de cada diputació. Aquest conveni ha d'establir els recursos econòmics necessaris.
-
Les transferències de titularitat aprovades són plenament efectives a partir del moment en què les administracions implicades signen les corresponents actes formals del traspàs, en les quals s'han d'especificar amb precisió les característiques dels trams que se cedeixen i s'ha de fer constar la documentació que les diputacions i la Generalitat han de bescanviar per a prestar els serveis acordats.
-
Mentre les transferències de titularitat que estableix aquesta disposició transitòria no siguin efectives, cadascuna de les administracions ha de continuar exercint les competències i les funcions que fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei exercia.
Segona
Retirada de la publicitat dels trams urbans
-
La publicitat situada als trams urbans de carreteres de calçades separades i amb una velocitat permesa igual o superior a vuitanta quilòmetres per hora, o a noranta quilòmetres per hora en el cas dels municipis a què fa referència la disposició addicional tercera, s'ha de retirar en el termini de dos anys si té autorització vigent i d'un any si no en té.
-
La retirada de la publicitat no genera en cap cas dret a indemnització.
Disposició derogatòria
Es deroguen les disposicions transitòries primera i segona de la Llei 7/1993 i tota altra disposició que s'oposi al que estableix aquesta llei.
Disposicions finals
Primera
Avaluació del compliment dels objectius en matèria de publicitat
-
En el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'avaluar el compliment dels objectius relatius a l'aplicació de les mesures en matèria de publicitat que aquesta llei estableix.
-
S'autoritza el Departament de Política Territorial i Obres Públiques perquè constitueixi un grup de treball que faci el seguiment i l'avaluació de les actuacions en matèria de publicitat que estableixen la Llei 7/1993, especialment l'article 32, i la disposició addicional tercera d'aquesta llei.
Segona
Autorització per a refondre la Llei 7/1993 i les disposicions que la modifiquen
S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, refongui en un text únic la Llei 7/1993 i les disposicions que la modifiquen. Aquesta refosa ha de comprendre la regularització, l'aclariment i l'harmonització de les disposicions esmentades.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 31 de juliol de 2008
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
