Llei del Patronat de la Muntanya de Montserrat de Catalunya (Llei 10/1989, de 10 de juliol)
Publicado en | DOGC |
Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
Rango | Ley |
El Patronat de la Muntanya de Montserrat va ser creat pel Decret-llei del 16 d'octubre de 1950, el qual en fonamentà la necessitat, d'una banda, en la importància religiosa i cultural del monestir i del santuari i en la bellesa i la singularitat de l'indret, que n'han fet un centre turístic internacional, i, de l'altra, en el fet que les actuacions dels poders públics que exigeixen les circumstàncies esmentades no poden ser exercides pels ens locals que es reparteixen el territori de la muntanya. La muntanya de Montserrat, de fet, ha esdevingut un territori d'interès general de tot l'àmbit de Catalunya.
Les funcions inicials del Patronat de la Muntanya de Montserrat -forestals, urbanístiques, culturals i turístiques- han estat ampliades posteriorment pel Decret del Ministeri d'Educació i Ciència 1225/1975, del 24 d'abril, que declara la muntanya paratge pintoresc, i pel Decret del Govern de la Generalitat 59/1987, del 29 de gener, que declara la muntanya parc natural i designa el Patronat òrgan gestor del Parc.
Tot això obliga a revisar la regulació vigent del Patronat per acomodar-la a la realitat actual de les funcions, les facultats i les obligacions assumides darrerament, a part que la dispersió de la normativa vigent en dificulta l'aplicació correcta. Hi hem d'afegir, encara, que les disposicions actuals de règim local i la distribució de la normativa, des d'un punt de vista tècnic i, fins i tot, dels principis de l'ordenament jurídic vigent, recomanen inserir en una llei formal algunes disposicions del Decret 319/1983, del 21 de juliol, pel qual la Generalitat va assumir el Patronat com a entitat autònoma de Catalunya, i les altres disposicions de tipus reglamentari dictades per la Generalitat aquests darrers anys.
La complexitat de les funcions que té assignades ara el Patronat obliga, a més, a revisar la composició i l'estructura dels seus òrgans de govern i executius. En aquest sentit, la Llei estableix la continuïtat de la Junta del Patronat, que d'ara endavant s'anomenarà, més pròpiament, Ple del Patronat, en el qual són representades, d'una manera equilibrada, totes les institucions que per un títol o un altre han d'intervenir en la deliberació i la presa de decisions; la reorganització de la Comissió Executiva, per a fer més eficient i àgil l'administració ordinària del Patronat; la legalització de la figura del Gerent, que ha de portar l'administració diària i immediata, i la regulació en termes generals dels òrgans administratius i tècnics.
Aquesta Llei també regula els modes de gestió dels serveis del Patronat, la realització de les obres públiques i les relacions de l'entitat amb les altres administracions públiques.
Pel que fa a les fonts de finançament, la Llei modifica el règim establert pel Decret-llei de l'any 1950 i l'adapta a les necessitats derivades de les funcions actuals del Patronat.
Finalment, s'inclouen en el text d'aquesta Llei les disposicions que, segons l'ordenament jurídic vigent, són objecte de reserva de llei formal i les que han de contribuir a configurar la regulació substantiva de l'entitat, i es deixen per a les disposicions reglamentàries aquelles altres qüestions de tipus més adjectiu o detallat que, en bona tècnica jurídica, han de ser-los atribuïdes.
La muntanya de Montserrat, que té la condició de parc natural en virtut del Decret 59/1987, del 29 de gener, és subjecta a la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'Espais Naturals, en els termes d'aquesta Llei.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat duu la gestió del Parc Natural i desplega les altres actuacions que exigeix l'interès general.
El Patronat és una entitat autònoma de caràcter administratiu de la Generalitat, adscrita al Departament de la Presidència. Gaudeix de personalitat jurídica i té patrimoni propi per al compliment de les seves finalitats.
Són representades al Patronat les institucions i les entitats següents:
-
La Generalitat de Catalunya.
-
Els Ajuntaments del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat i de Marganell.
-
Els Consells Comarcals de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.
-
Les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
-
L'Administració central de l'Estat.
-
El Monestir de Santa Maria de Montserrat.
5.1 El Patronat exerceix les seves competències dins l'àmbit territorial establert en el corresponent decret de delimitació territorial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
5.2 Pel que fa a la zona de protecció de l'entorn del Parc, correspon al Patronat de fer les actuacions administratives que estableix la normativa pertinent.
La seu del Patronat és al Palau de la Generalitat.
Corresponen al Patronat de la Muntanya de Montserrat les competències següents:
-
Fer les actuacions necessàries per a conservar i restaurar la muntanya de Montserrat; per a protegir-ne la singularitat del relleu i preservar-ne els valors naturals -geològics, de vegetació, de fauna i de paisatge-; per a preservar també l'estructura funcional dels ecosistemes de l'àrea, i per a salvaguardar els valors històrics, arqueològics, monumentals i artístics que atresora Montserrat, sens perjudici de facilitar-ne els usos tradicionals i el gaudiment públic de manera ordenada, mentre siguin compatibles amb les finalitats primordials de la declaració de parc natural.
-
Gestionar el Parc Natural de Montserrat, d'acord amb la normativa vigent i els plans especials aprovats pels òrgans competents de l'Administració de la Generalitat, i formular els programes anuals d'actuació, que s'han de sotmetre a l'aprovació dels òrgans de l'Administració de la Generalitat que hi tinguin competència.
-
Prestar els serveis públics exigits per les necessitats de l'indret. Els serveis que calgui prestar a l'interior de la zona urbana propietat del Monestir són a càrrec d'aquest en els termes dels convenis subscrits amb el Patronat.
-
Implantar, regular i vigilar els mitjans d'accés i de circulació de la muntanya, i establir i gestionar les zones d'aparcament.
-
Fomentar el turisme mitjançant la propaganda nacional i internacional adequada i crear circuits turístics a la la muntanya.
-
Realitzar les obres públiques corresponents a les competències anteriors, especialment pel que fa a la conservació i la millora dels monuments i dels edificis artístics i històrics.
-
Vetllar perquè es guardi el respecte degut a la muntanya-santuari.
-
Emetre informe previ dels avantprojectes de llei i dels projectes de disposicions de caràcter general que n'afectin l'organització i el règim jurídic.
Per a exercir les seves competències, el Patronat pot:
-
Fer complir les prescripcions de les normes del Parc Natural i del Pla Especial de Protecció, en especial les prohibicions i les limitacions d'usos, l'atorgament o la denegació de les autoritzacions necessàries i el lliurament dels informes previs vinculants.
-
Requerir els propietaris de finques de la muntanya a realitzar les obres de repoblació forestal que ordenin els programes d'actuació i, en cas d'incompliment, promoure l'expropiació total o parcial dels immobles, amb subjecció a les normes vigents.
-
Adquirir per al patrimoni públic zones forestals i exercir els drets de tempteig, de retracte i d'expropiació en els termes dels articles 32 i 33 de la Llei 12/1985, d'Espais Naturals, i de les disposicions complementàries, i pel procediment regulat per aquesta normativa.
-
Concedir subvencions i ajuts per afavorir la repoblació forestal, per conservar els edificis històrics i rurals i per estimular les iniciatives culturals i científiques relacionades amb la muntanya de Montserrat.
-
Establir contraprestacions per la utilització dels serveis públics que s'hi instal·lin, amb subjecció, en cada cas, a les normes i als procediments establerts.
-
Requerir, quan calgui per al compliment de les funcions del Patronat, d'acord amb la legislació vigent, la intervenció de les forces de seguretat i de vigilància que presten servei en el territori de jurisdicció del Patronat.
9.1 El Patronat pot realitzar les obres i prestar els serveis que són de la seva competència per gestió directa o indirecta, amb subjecció a la normativa general que ho regula.
9.2 L'Administració de la Generalitat ha de dur a terme, a càrrec seu, les obres i les actuacions incloses en el programa anual que corresponguin a les seves competències i que contribueixin a conservar i a millorar el Parc Natural i el patrimoni històric artístic de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració del Patronat i d'altres òrgans o corporacions públiques o privades.
9.3 Correspon al Patronat de coordinar totes les actuacions públiques que facin altres organismes o entitats en el territori de la seva jurisdicció.
Els òrgans del Patronat són:
-
La Presidència.
-
Les Vice-presidències.
-
El Ple.
-
La Comissió Executiva.
El president o presidenta del Patronat és el president o presidenta de la Generalitat de Catalunya.
El pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat és el vicepresident primer del Patronat i el conseller o consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya n'és el vicepresident o vicepresidenta segon.
El Ple és format pel President, pel Vice-president o Vice-presidents i pels vocals següents:
-
Els consellers dels departaments competents en les matèries de turisme, cultura, territori, seguretat i medi natural.
-
Els Alcaldes dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat i de Marganell.
-
Els Presidents dels Consells Comarcals de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.
-
Els Presidents de les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
-
El Delegat del Govern a Catalunya, d'acord amb el que estableix el Reial Decret 2837/1982, del 15 d'octubre.
-
Tres persones nomenades pel Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.
-
El President de la Comissió Executiva.
14.1 El President pot delegar les seves funcions en els Vice-presidents.
14.2 Els membres del Ple poden delegar l'assistència a les reunions i el vot en la persona que, segons les disposicions aplicables, pot substituir-los.
La composició de la Comissió Executiva i la designació dels seus membres La Comissió Executiva és formada pels membres següents:
-
El president o presidenta, nomenat lliurement pel president o presidenta del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
-
Cinc persones en representació de la Generalitat designades, respectivament, pels consellers dels departaments competents en les matèries de turisme, cultura, territori, seguretat i medi natural.
-
Un representant de la Diputació de Barcelona escollit per aquesta.
-
Un representant dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat i de Marganell, el nomenament i la renovació del qual corresponen als quatre Ajuntaments per acord entre ells.
-
Un representant de l'Administració de l'Estat designat per aquesta.
-
Dos representants del Monestir de Santa Maria de Montserrat designats pel Pare Abat.
16.1 Corresponen al Ple l'alta direcció i el govern del Patronat en el compliment de les finalitats que té assignades.
16.2 La Comissió Executiva assumeix les funcions de direcció immediata i d'administració ordinària en tot allò que correspon a les competències i les potestats del Patronat.
16.3 L'Estatut d'organització i funcionament del Patronat ha d'especificar la distribució de les funcions i les normes de funcionament dels òrgans del Patronat.
El Patronat té un Gerent, que és nomenat i separat per la Comissió Executiva, a proposta del seu President.
El Gerent té al seu càrrec la tramitació administrativa de les actuacions del Patronat, l'execució dels acords del Ple i de la Comissió Executiva, quan no se l'hagin reservada, el seguiment de les obres i de la prestació dels serveis i el comandament del personal del Patronat.
La secretaria d'actes dels òrgans col·legiats del Patronat és exercida per un funcionari de la Generalitat titulat superior, el qual és nomenat pel President del Patronat, un cop escoltada la Comissió Executiva.
20.1 El Patronat, per a complir les finalitats que té atribuïdes i per a exercir les seves competències, té els ingressos següents:
-
Les rendes i els productes que obté dels béns que posseeix.
-
El producte de les contraprestacions que percep legalment i qualssevol altres ingressos consegüents a la prestació de serveis.
-
Els crèdits consignats en els pressupostos de les institucions i dels altres organismes públics.
-
Les subvencions i els ajuts que rep dels organismes oficials en els termes assenyalats per la legislació d'espais naturals.
-
Les donacions, les herències i els llegats procedents dels particulars i les entitats privades.
20.2 El Patronat té dret a participar en les subvencions i els ajuts que les administracions públiques atorguin per a realitzar obres i prestar serveis de caràcter local.
21.1 Els ingressos i les despeses anuals del Patronat són objecte del pressupost corresponent, que es formula i liquida seguint les normes de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, i s'annexa al del Departament de la Presidència de la Generalitat.
21.2 El Patronat pot elaborar, amb els mateixos requisits, pressupostos extraordinaris per a realitzar obres i infrastructura que constitueixin inversions en capital. Aquests pressupostos poden correspondre a més d'una anualitat i han de ser anivellats amb ingressos sobrers dels pressupostos ordinaris, amb crèdit públic i amb altres fonts de finançament.
Quan Catalunya es constitueixi com a Comunitat Autònoma uniprovincial o quan les Diputacions catalanes deixin de tenir les competències en les matèries pròpies del Patronat que ara tenen, els llocs que ocupen llurs representants en el Ple i en la Comissió Executiva correspondran als organismes que passin a exercir aquelles competències.
23.1 Fins que el Consell Executiu no dictarà l'Estatut d'organització i funcionament del Patronat, continuarà aplicant-se el Decret 319/1983, del 21 de juliol, en tot allò que no és regulat per aquesta Llei.
23.2 Dins el termini de dos mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'han de designar els membres de la Comissió Executiva. Mentre no es produeixin aquests nomenaments, continuen en funcions els membres actuals.
Dins el termini de sis mesos de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Consell Executiu ha de revisar l'Estatut d'organització i funcionament del Patronat.
Queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s'oposen a aquesta Llei en les matèries que regula.
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
[No vigent]