LEY 7/2023, de 10 de mayo, de creación de la comarca de El Lluçanès.
| ELI | eli/es-ct/l/2023/05/10/7/dof |
| Fecha de disposición | 10 Mayo 2023 |
| Fecha de publicación | 11 Mayo 2023 |
| Emisor | Departament de la Presidència |
El president de la Generalitat de Catalunya
Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
L'article 83 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix l'organització del govern local de Catalunya, estructurada en una organització territorial bàsica –els municipis i les vegueries– i un àmbit supramunicipal, constituït en tot cas per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
D'acord amb l'article 151 de l'Estatut, correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional dels articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l'organització territorial pel que fa a la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.
Així mateix, el text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre, regula l'organització comarcal i estableix el règim jurídic dels consells comarcals. Els articles 6 i 8 d'aquest text refós estableixen que la iniciativa per a crear noves comarques correspon, entre d'altres, als municipis interessats i als titulars de la iniciativa legislativa, i determinen els requisits que s'han de complir per a la creació de comarques.
II
El Lluçanès és un àmbit geogràfic natural de transició entre la plana de Vic, el Ripollès i el Berguedà. Comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d'Osona. El formen tretze municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.
Entre els mesos de març i octubre del 2010, dotze ajuntaments de la zona van presentar al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat una sol·licitud per a la creació oficial de la comarca del Lluçanès. D'aquests municipis, nou (Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt) demanaven la creació de la comarca i formar-ne part, i tres (Oristà, Santa Maria de Merlès i Sant Feliu Sasserra) demanaven que es creés la nova comarca, però manifestaven alhora la voluntat de fer una consulta a la població per a decidir si en formarien part.
La Comissió de Delimitació Territorial i la Comissió Jurídica Assessora van emetre un informe en el procediment iniciat com a conseqüència d'aquesta sol·licitud.
III
La Moció 153/X del Parlament de Catalunya, del 30 d'octubre de 2014, sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès i sobre els projectes de creació de la comarca de l'Alta Segarra i del municipi de Medinyà, instà el Govern a iniciar els tràmits per a fer una consulta sobre la creació de les comarques del Moianès i del Lluçanès, abans de la presentació de la iniciativa legislativa corresponent.
Tots els ajuntaments del Lluçanès van aprovar, en sessió plenària, la convocatòria i les regles específiques del procediment de participació ciutadana sobre la creació de la comarca, que es va fixar per al dia 26 de juliol de 2015.
El dia establert es va dur a terme el procés participatiu per a la creació de la comarca del Lluçanès, el desenvolupament i l'avaluació del qual es van recollir en un informe tramès pel Departament de Governació i Relacions Institucionals al Parlament de Catalunya. El resultat del procés participatiu va ésser favorable a la creació de la comarca en vuit municipis i contrari en cinc municipis. Del total de persones cridades a participar (6.810), van fer-ho 3.755, de les quals 2.656 van votar a favor de la creació de la comarca i 993 en contra, i hi va haver 84 vots en blanc i 22 vots nuls. La participació en aquest procés va ésser del 55,15% de les persones cridades a participar i el «sí» es va imposar amb el 70,73% dels vots.
IV
La creació de la comarca del Lluçanès com a entitat local territorial d'àmbit supramunicipal dona resposta a les reivindicacions comarcals manifestades de fa temps i és una solució política i administrativa a la voluntat majoritària expressada a les urnes de constituir una entitat comarcal pròpia.
La voluntat dels municipis que conformen el Lluçanès és que es configuri com una comarca específica, singular, adaptada al territori i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb els pressupostos necessaris i amb els mínims costos de funcionament, i que tingui en compte els reptes del món local i de la població d'avui dia, en benefici de tots els habitants.
V
El Ple de l'Ajuntament de Santa Maria de Merlès, en la sessió extraordinària del 23 de febrer de 2023, va expressar per unanimitat «la voluntat de l'Ajuntament de Santa Maria de Merlès de no formar part de la nova comarca del Lluçanès».
De la mateixa manera, el Ple de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, en la sessió extraordinària del 8 de març de 2023, va acordar de demanar de no formar part de la futura comarca del Lluçanès.
D'altra banda, els plens de l'Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, en la sessió ordinària del 14 de març de 2023, i de l'Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, en la sessió extraordinària del 15 de març de 2023, van manifestar la voluntat de no formar part de la nova comarca del Lluçanès.
Finalment, en el cas del municipi de Sant Feliu Sasserra, atès que el procés participatiu sobre la creació de la comarca del Lluçanès va obtenir un resultat negatiu, aquesta llei inclou una disposició final que habilita el Ple de l'Ajuntament a adoptar un acord en què manifesti la voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment. Aquest acord s'ha d'adoptar i comunicar al departament competent en matèria d'Administració local abans del 31 de març de 2026. Amb aquest acord, si s'escau, el municipi deixaria de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.
Article 1. Creació i denominació
1. Es crea la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.
2. El territori de la comarca del Lluçanès és el constituït pel conjunt dels termes dels municipis que la integren.
Article 2. Capitalitat
1. La capital del Lluçanès és el municipi de Prats de Lluçanès, on tenen la seu oficial els òrgans de govern de la comarca.
2. Sens perjudici del que disposa l'apartat 1, els serveis que presta la comarca es poden establir en qualsevol lloc dins els límits del territori comarcal.
Article 3. Personalitat i potestats
1. La comarca del Lluçanès, en la seva condició d'entitat local territorial, té personalitat jurídica pròpia i gaudeix de capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats.
2. En l'exercici de les seves competències, corresponen a la comarca del Lluçanès totes les potestats i prerrogatives que la legislació local reconeix a la comarca.
Article 4. Modificacions comarcals
Amb la creació de la comarca del Lluçanès queden modificades les comarques del Bages i d'Osona, d'acord amb la nova adscripció comarcal dels municipis que estableix l'article 1.
Disposicions addicionals
Primera. Constitució del Consell Comarcal del Lluçanès
El Consell Comarcal del Lluçanès s'ha de constituir després de la celebració de les eleccions municipals del 2027.
Segona. Divisió patrimonial
El Govern ha de fixar la distribució dels béns, els drets, les obligacions, els usos públics, els aprofitaments, les càrregues i el personal entre els consells comarcals del Bages i d'Osona i el Consell Comarcal del Lluçanès, amb l'audiència prèvia a les comarques afectades.
Tercera. Empleats públics
Els empleats públics dels consells comarcals del Bages i d'Osona que siguin traspassats al Consell Comarcal del Lluçanès s'integren com a personal propi a l'administració receptora amb la mateixa vinculació. En l'accés de la resta del personal, s'han de respectar, en tot cas, els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés exigits per la normativa vigent en matèria de funció pública.
Disposicions transitòries
Primera. Règim transitori dels consells comarcals del Bages i d'Osona
Els consells comarcals del Bages i d'Osona romanen inalterats fins a la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès.
Segona. La Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès
1. Abans del 31 de desembre de 2023 els municipis que integren la comarca del Lluçanès que ho acordin voluntàriament han de constituir la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, a la qual correspon amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca del Lluçanès fins que no es constitueixi el Consell Comarcal del Lluçanès.
2. Una vegada constituït el Consell Comarcal del Lluçanès, la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès s'ha de dissoldre d'acord amb els preceptes legals i estatutaris aplicables.
Tercera. Finançament transitori
Les lleis de pressupostos corresponents als exercicis del 2024 al 2027 han d'incorporar una previsió relativa a l'assignació a la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès d'un import de lliure disposició per a garantir que tingui els recursos necessaris per a l'exercici de les seves competències, segons la distribució següent:
| Anualitat | Assignació |
| 2024 | 200.000 € |
| 2025 | 250.000 € |
| 2026 | 300.000 € |
| 2027 | 350.000 € |
Disposicions finals
Primera. Modificació de la comarca
1. El Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra pot adoptar un acord en què manifesti la voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment, acord que s'ha d'adoptar i comunicar al departament competent en matèria d'Administració local abans del 31 de març de 2026. Amb aquest acord, si s'escau, el municipi de Sant Feliu Sasserra deixa de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.
2. L'acord municipal a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'adoptar amb els requisits que en matèria de modificació de comarques estableix el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
3. En el termini d'un mes a comptar de la comunicació a què fa referència l'apartat 1, el departament competent en matèria d'Administració local ha d'adoptar una resolució que disposi la publicació de l'acord municipal en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sempre que compleixi els requisits que estableix aquesta disposició.
Segona. Modificació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries
Es modifica la lletra c de l'article 9 de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, que resta redactada de la manera següent:
«c) La demarcació veguerial de la Catalunya Central comprèn els municipis integrats en les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Lluçanès i el Solsonès, i els vuit municipis de l'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.»
Tercera. Desplegament de la Llei
S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.
Quarta. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Lluçà, 10 de maig de 2023
Pere Aragonès i Garcia
President de la Generalitat de Catalunya
Laura Vilagrà Pons
Consellera de la Presidència
