Llei de Vegueries de Catalunya (Llei 30/2010, del 3 d'agost)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

Llei

PREÀMBUL

L'Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que l'organització territorial bàsica del país s'estructura en municipis i vegueries. Amb aquesta estructuració, i amb una denominació que entronca amb les institucions històriques de Catalunya, es reprèn la divisió política i administrativa que va ésser vigent a Catalunya fins als decrets de Nova Planta, quan, amb una àmplia autonomia política, la divisió interior de Catalunya s'articulava en vegueries. El Govern de la Generalitat va recuperar aquesta organització territorial mitjançant el Decret del 27 d'agost de 1936, que estructurava el territori en trenta-vuit comarques, agrupades en nou vegueries o regions, de manera que la vegueria es configurava com una divisió més apta que la comarca per a les necessitats del Govern i l'Administració de la Generalitat en el territori.

L'article 90 de l'Estatut defineix la vegueria com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, investida de la condició de govern local, amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, la vegueria també es configura com la divisió per a l'organització territorial dels serveis de la Generalitat, que ha d'adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

L'article 91 de l'Estatut disposa que el govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria, que constitueix l'expressió institucional de la nova entitat, i determina que aquests consells substitueixen les diputacions provincials. Igualment, estableix que la creació, la modificació i la supressió de vegueries, i també el desplegament de llur règim jurídic, han d'ésser regulats per llei del Parlament.

Aquesta llei té per objecte regular la doble naturalesa de la vegueria, com a divisió territorial en què s'organitzen els serveis de la Generalitat, divisió que rep el nom de demarcació veguerial, i com a àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, establir el règim jurídic de l'òrgan de govern i administració de la vegueria, denominat consell de vegueria, i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

De conformitat amb les disposicions estatutàries, i sempre en el marc del que estableix l'article 141.2 de la Constitució, la Llei aborda el tractament de la província únicament amb relació al procés de substitució del seu òrgan de govern, la diputació provincial, pel consell de vegueria, i no afecta, per tant, les altres naturaleses que la mateixa Constitució atribueix a la província: circumscripció electoral per a les eleccions generals i divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.

El títol I, doncs, estableix l'objecte de la Llei i defineix la naturalesa de la vegueria, d'acord amb les disposicions de l'Estatut.

El títol II estableix la divisió territorial de Catalunya en vegueries, partint del principi que cap municipi ni cap comarca no poden quedar exclosos de l'organització veguerial ni poden pertànyer a més d'una vegueria, i determina que l'àmbit territorial de les vegueries coincideixi amb les demarcacions veguerials que la mateixa llei estableix. Aquest títol també regula la legitimació i el procediment per a la creació, modificació i supressió de vegueries.

El títol III regula les demarcacions veguerials, corresponents als àmbits territorials següents: Alt Pirineu, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Aquestes demarcacions veguerials són la divisió territorial en què la Generalitat organitza els seus serveis, sens perjudici de la singularitat derivada del règim especial d'Aran que la mateixa llei estableix.

El títol IV es refereix als consells de vegueria i s'estructura en cinc capítols. El capítol I estableix el règim d'organització dels consells de vegueria i la composició i les funcions dels òrgans que els integren. El capítol II regula les competències i funcions dels consells de vegueria. El capítol III regula la potestat normativa en l'àmbit veguerial. El capítol IV regula la constitució dels consells. Finalment, el capítol V conté les disposicions en relació amb el personal al servei dels consells.

El títol V defineix els instruments i els mecanismes que han de fer possible la transició de les diputacions provincials existents als consells de vegueria que es constitueixin d'acord amb les disposicions estatutàries.

Integren la part final de la Llei quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals. La disposició addicional primera estableix els recursos de les vegueries, que són els que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals per a les províncies; la disposició addicional segona regula el procediment que cal seguir en cas que la creació, la modificació o la supressió de vegueries requereixi la modificació de normativa estatal, i estableix que les dues iniciatives s'hauran de tramitar conjuntament; la disposició addicional tercera regula el sistema d'elecció dels consells de vegueria, i la disposició addicional quarta determina la situació especial de l'Aran respecte a l'organització veguerial.

La disposició transitòria primera té per objecte la constitució dels consells de vegueria. El primer apartat regula la constitució dels consells de vegueria corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d'acord amb els vigents límits provincials.

El segon apartat d'aquesta disposició transitòria determina un procediment específic per a la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l'Ebre, atès que, ja amb anterioritat a l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia del 1979, el Govern de la Generalitat va instaurar, per decret del 4 de desembre de 1978, el Consell Intercomarcal de les Terres de l'Ebre. Així, aquesta llei estableix que la constitució d'aquest consell de vegueria es produeixi quan s'hagi efectuat la modificació de la legislació estatal corresponent, en tot cas després de les corresponents eleccions municipals, moment en què el Consell de Vegueria de Tarragona passarà a denominar-se Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.

Pel que fa als consells de vegueria de l'Alt Pirineu i de la Catalunya Central, es podran constituir després de l'aprovació de l'alteració dels límits provincials i, si s'escau, d'altres modificacions de la normativa estatal, en els termes de la disposició final segona.

La disposició transitòria segona adscriu amb caràcter provisional l'Aran a la vegueria de l'Alt Pirineu, mentre no es produeixi l'aplicació del que determina la disposició addicional quarta.

La disposició transitòria tercera regula la transferència entre consells de vegueria de serveis, recursos humans, mitjans econòmics i béns derivada de l'aplicació de la Llei o de la creació de noves vegueries.

Finalment, la llei inclou una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, que tenen per objecte adequar la normativa vigent a les determinacions d'aquesta llei.

TÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 y 2
ARTICLE 1 Objecte

L'objecte d'aquesta llei és regular la doble naturalesa de la vegueria, determinar la divisió territorial de Catalunya en vegueries i establir el règim jurídic dels consells de vegueria i la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

ARTICLE 2 Naturalesa de la vegueria
  1. La vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l'agrupació de municipis, i constitueix l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.

  2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria.

  3. La Generalitat adopta la divisió en vegueries per a l'organització territorial dels seus serveis. Les demarcacions veguerials determinen l'àmbit de divisió territorial.

TÍTOL II La divisió veguerial Artículos 3 a 6
ARTICLE 3 Organització veguerial
  1. L'organització veguerial s'estén a tot el territori de Catalunya. Cap municipi ni cap comarca no en poden quedar exclosos. Cada municipi i cada comarca han de formar part íntegrament d'una vegueria, sens perjudici de les excepcions que resulten d'aquesta llei.

  2. L'àmbit territorial de les vegueries coincideix amb l'àmbit territorial de les demarcacions veguerials que estableix aquesta llei.

ARTICLE 4 Creació, modificació i supressió de vegueries
  1. La creació, la modificació i la supressió de vegueries han d'ésser aprovades per llei del Parlament.

  2. Estan legitimats per a proposar la creació, la modificació i la supressió de vegueries el Govern, els diputats i els grups parlamentaris, de conformitat amb el que estableix el Reglament del Parlament, i les vegueries i els municipis, d'acord amb el que estableix l'article 6.

ARTICLE 5 Creació, modificació o supressió de vegueries a proposta del Govern o del Parlament
  1. La proposta de creació, modificació o supressió de vegueries presentada pel Govern ha d'anar acompanyada amb una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat i amb un estudi de la viabilitat econòmica i de l'impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la iniciativa, a més de la documentació que és preceptiva en l'elaboració dels avantprojectes de llei.

  2. Si la iniciativa prové del Parlament, la proposta ha de tenir en compte els mateixos criteris a què es refereix l'apartat 1.

ARTICLE 6 Creació, modificació o supressió de vegueries a proposta de municipis i vegueries
  1. La proposta de creació o supressió de vegueries a iniciativa municipal requereix el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que haurien de constituir la nova vegueria o bé de dues terceres parts dels municipis afectats per la supressió, que en ambdós casos han de representar dues terceres parts, com a mínim, de la població de la vegueria.

  2. La proposta de modificació d'àmbits territorials veguerials a iniciativa de les vegueries correspon a les vegueries interessades. L'òrgan plenari dels consells de vegueria respectius ha d'aprovar la proposta de modificació per una majoria dues terceres parts del nombre legal de llurs membres.

  3. La proposta de creació, modificació o supressió de vegueries a què es refereixen els apartats 1 i 2 s'ha de trametre al departament competent en matèria d'Administració local, amb una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat i amb un estudi de la viabilitat econòmica i de l'impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la proposta. La proposta pot ésser presentada per tots els ens locals sol·licitants o bé per un o més d'un d'aquests ens en representació autoritzada del conjunt.

  4. El departament competent en matèria d'Administració local ha de sotmetre la proposta de creació, modificació o supressió de vegueries a informació pública per un termini mínim de dos mesos mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells de vegueria afectats, que l'han de lliurar en el termini d'un mes.

  5. Posteriorment al tràmit d'informació pública a què es refereix l'apartat 4, el departament competent en matèria d'Administració local ha d'elaborar en el termini de tres mesos un informe sobre el contingut de la documentació presentada amb la proposta, que avaluï també l'impacte de la proposta amb relació a les demarcacions veguerials. Per a l'elaboració d'aquest informe, el departament esmentat ha de sol·licitar la informació i la valoració pertinents als departaments competents en cadascun dels aspectes abordats per la dita documentació.

  6. L'expedient complet s'ha de sotmetre al Consell Tècnic, perquè emeti el seu informe. Si l'informe és favorable, l'expedient s'ha de sotmetre a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Si la Comissió Jurídica Assessora no hi formula objeccions, el departament esmentat ha de sotmetre la proposta a la consideració del Govern, com a avantprojecte de llei, juntament amb l'expedient complet.

TÍTOL III Les demarcacions veguerials Artículos 7 a 10
ARTICLE 7 Organització territorial de la Generalitat

La Generalitat organitza territorialment la seva estructura i els seus serveis i exerceix territorialment les seves funcions d'acord amb la divisió territorial en vegueries. En conseqüència, la demarcació veguerial:

  1. És la demarcació única en què s'organitzen territorialment tots els serveis del Govern i de l'Administració de la Generalitat.

  2. És l'àmbit territorial sobre la base del qual el Govern i l'Administració de la Generalitat exerceixen llurs funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

  3. És la demarcació en què s'organitzen territorialment les autoritats i els serveis que depenen del Parlament.

ARTICLE 8 Organització dels serveis de la Generalitat en la vegueria
  1. La delegació territorial del Govern en cada vegueria és l'òrgan que hi representa el Govern i l'Administració de la Generalitat, hi impulsa i coordina els serveis de la Generalitat i hi promou la col·laboració entre aquests i les administracions locals.

  2. Els serveis territorials dels departaments i organismes de l'Administració de la Generalitat són dirigits en l'àmbit de cada vegueria per l'òrgan que determina la normativa respectiva d'organització interna, el qual exerceix també funcions de representació del departament, l'organisme o l'entitat corresponent en la demarcació veguerial de què es tracti.

  3. Quan sigui necessari per a un millor compliment de les finalitats dels serveis de l'Administració de la Generalitat, i atenent també la naturalesa de les funcions de què es tracti, es poden reconèixer àrees amb funcionalitat pròpia com a àmbits d'actuació específica a l'interior d'una determinada vegueria.

  4. La comissió territorial del Govern és l'òrgan que assisteix en cada vegueria la delegació territorial del Govern en l'exercici de les seves funcions de coordinació i d'impuls dels serveis de la Generalitat en la demarcació veguerial. Presideix la comissió el delegat territorial o delegada territorial del Govern i la integren els titulars dels òrgans responsables de dirigir els serveis de cada un dels departaments de la Generalitat en la demarcació.

ARTICLE 9 Demarcacions veguerials

L'àmbit territorial de cadascuna de les demarcacions veguerials en què la Generalitat organitza els seus serveis és el següent:

  1. La demarcació veguerial de l'Alt Pirineu comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

  2. La demarcació veguerial de Barcelona comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

  3. La demarcació veguerial de la Catalunya Central comprèn els municipis integrats en les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Lluçanès i el Solsonès, i els vuit municipis de l'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

  4. La demarcació veguerial de Girona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.

  5. La demarcació veguerial de Lleida comprèn els municipis integrats en les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

  6. La demarcació veguerial del Camp de Tarragona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

  7. La demarcació veguerial de les Terres de l'Ebre comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

  8. La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat dels vuit municipis de l'Alta Anoia, a què fa referència la lletra c .

ARTICLE 10 Règim especial de l'Aran

En virtut del règim jurídic especial garantit per l'article 94 de l'Estatut, el Conselh Generau d'Aran és la institució de govern de l'Aran, que constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya. El Conselh Generau es relaciona de manera bilateral amb els òrgans centrals del Govern i de l'Administració de la Generalitat, en els termes fixats per la legislació reguladora d'aquest règim jurídic especial, i l'organització que estableix aquest títol no li és aplicable.

TÍTOL IV Els consells de vegueria Artículos 11 a 30
CAPÍTOL I Òrgans del consell de vegueria Artículos 11 a 21
ARTICLE 11 Consell de vegueria
  1. El consell de vegueria és format pel president o presidenta, que pot adoptar la denominació de veguer en cap o veguera en cap, i pels consellers de vegueria, que poden adoptar la denominació de veguer o veguera.

  2. El president o presidenta del consell de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre ells.

ARTICLE 12 Carta veguerial

La carta veguerial és la norma bàsica en matèria d'autoorganització de cada vegueria i regula, si més no, les matèries següents:

  1. El règim jurídic i de funcionament dels òrgans del consell de vegueria.

  2. Els aspectes funcionals referents a la constitució i el mandat dels òrgans del consell de vegueria.

  3. L'estatut dels consellers de vegueria.

  4. El règim jurídic i de funcionament dels grups polítics que formen part del consell de vegueria.

  5. L'abast i el contingut de les funcions de control i fiscalització del ple del consell de vegueria.

  6. L'ordenació orgànica i material de la participació ciutadana en el consell de vegueria.

  7. La capacitat de descentralització orgànica i funcional del consell de vegueria.

  8. Les formes d'exercici de les competències del consell de vegueria.

ARTICLE 13 Organització bàsica
  1. Són òrgans del consell de vegueria:

    1. El ple.

    2. El president o presidenta.

    3. Els vicepresidents.

    4. El govern.

    5. Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta.

    6. La comissió especial de comptes.

    7. La comissió de coordinació territorial.

  2. El règim de funcionament dels òrgans a què es refereix l'apartat 1 es regeix pel que estableix aquesta llei i per la carta veguerial, d'acord amb la legislació de règim local.

ARTICLE 14 Organització complementària
  1. El consell de vegueria, en exercici de la seva capacitat d'autoorganització, pot crear els òrgans complementaris que consideri convenients per a poder exercir correctament les seves competències i funcions.

  2. En cas que es creïn comissions delegades del ple del consell de vegueria, se n'ha de garantir la proporcionalitat en relació amb la composició del ple, bé numèrica, bé mitjançant el vot ponderat.

ARTICLE 15 Ple
  1. El ple del consell de vegueria és constituït per tots els consellers, inclòs el president o presidenta.

  2. Corresponen al ple del consell de vegueria les atribucions següents:

    1. El control i la fiscalització dels òrgans de govern del consell de vegueria.

    2. L'aprovació de la carta veguerial i de les ordenances, en els termes que estableix l'article 24.

    3. L'aprovació i la modificació del pressupost i l'aprovació dels comptes anuals.

    4. L'aprovació de plans de caràcter veguerial.

    5. L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i del personal laboral propi i la determinació del nombre i el règim del personal eventual i directiu.

    6. L'alteració de la qualificació jurídica de béns de domini públic.

    7. El plantejament de conflictes de competències amb altres ens locals i administracions públiques.

    8. L'exercici d'accions judicials i administratives.

    9. La declaració de lesivitat dels actes i acords del consell de vegueria que siguin anul·lables i la revisió d'ofici dels actes nuls.

    10. Les que li corresponguin perquè l'aprovació exigeix una majoria qualificada.

    11. Les altres que li atribueixin expressament les lleis.

  3. Així mateix, correspon al ple la votació sobre la moció de censura al president o presidenta i sobre les qüestions de confiança. En aquests casos, les votacions són públiques i mitjançant crida nominal.

  4. El ple del consell de vegueria pot delegar l'exercici de les seves atribucions, llevat de les que especifiquen les lletres a, b, c, e, f, g, i i j de l'apartat 2 i les que especifica l'apartat 3, en el president o presidenta o en el govern, i també en una o en diverses comissions, que en tot cas han de complir el requisit de proporcionalitat que estableix l'article 14.2.

ARTICLE 16 President o presidenta
  1. Corresponen al president o presidenta del consell de vegueria les atribucions següents:

    1. Dirigir el govern i l'administració del consell de vegueria.

    2. Representar el consell de vegueria.

    3. Convocar i presidir les sessions del ple, del govern i de la resta d'òrgans col·legiats a què es refereix l'article 13.1, i resoldre els empats fent ús del vot de qualitat.

    4. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres la titularitat o l'acompliment dels quals correspongui al consell de vegueria.

    5. Assegurar la gestió dels serveis que la Generalitat hagi encomanat o delegat al consell de vegueria.

    6. Desenvolupar la gestió econòmica del consell de vegueria, d'acord amb el pressupost aprovat, i de la disposició de despeses, en el marc de les seves competències.

    7. Aprovar l'oferta pública d'ocupació, d'acord amb el pressupost i la plantilla, i les bases de les proves per a la selecció de personal i dels concursos de provisió de llocs de treball, i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.

    8. Exercir la direcció superior de tot el personal, acordar-ne el nomenament i imposar, si escau, les sancions pertinents, llevat de la separació del servei de funcionaris amb habilitació estatal, que es regeix pel seu règim propi.

    9. Exercir les accions judicials i administratives i la defensa del consell de vegueria en les matèries que siguin de la seva competència, fins i tot si han estat delegades a un altre òrgan, i, en casos d'urgència, en matèries que siguin competència del ple. En aquest darrer cas, n'ha de donar compte al ple en la primera sessió que tingui perquè, si escau, les ratifiqui.

    10. Proposar al ple la declaració de lesivitat a què es refereix l'article 15.2.i en matèries que siguin de la seva competència.

    11. Ordenar la publicació i l'execució dels acords del consell de vegueria, i fer-los complir.

    12. Exercir totes les atribucions del consell de vegueria que no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.

    13. Les altres que li atribueixin les lleis.

  2. El president o presidenta del consell de vegueria pot delegar l'exercici de les seves funcions en el govern o en altres consellers, llevat de les que determinen les lletres a, c, i i j de l'apartat 1, de la direcció superior del personal, de la separació de servei del personal funcionari i de l'acomiadament del personal laboral.

ARTICLE 17 Govern
  1. El govern del consell de vegueria és integrat pel president o presidenta del consell i per un nombre de consellers no superior a una tercera part del nombre legal de membres del consell. El president o presidenta nomena i separa lliurement els membres del govern, i dóna compte al ple dels acords corresponents.

  2. Corresponen al govern del consell de vegueria les atribucions següents:

  1. L'assistència al president o presidenta en l'exercici de les seves atribucions.

  2. La creació de juntes i òrgans centrals de contractació.

  3. L'aprovació dels instruments o programes de cooperació amb els municipis i amb altres ens locals.

  4. Les que li deleguin el ple o el president o presidenta.

  5. Les altres que li atribueixin les lleis.

ARTICLE 18 Vicepresidents

Els vicepresidents del consell de vegueria són designats lliurement pel president o presidenta d'entre els membres del govern, i el substitueixen, per ordre de nomenament, en cas de vacant, d'absència, de malaltia o d'impediment.

ARTICLE 19 Comissions d'estudi, d'informe i de consulta
  1. Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta emeten dictàmens sobre els assumptes sotmesos a la decisió del ple o del govern, si aquests òrgans els ho requereixen.

  2. Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta són integrades pels consellers designats pels grups polítics que formen part del consell de vegueria. La composició d'aquestes comissions ha de complir el requisit de proporcionalitat que estableix l'article 14.2.

  3. La carta veguerial estableix el nombre, la denominació i el règim de funcionament de les comissions d'estudi, d'informe i de consulta.

ARTICLE 20 Comissió especial de comptes
  1. La comissió especial de comptes de cada vegueria és integrada per membres de tots els grups polítics que formen part del consell de vegueria. Se n'ha de garantir la proporcionalitat en relació amb la composició del ple, bé numèrica, bé mitjançant el sistema de vot ponderat.

  2. Correspon a la comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals de l'ens i emetre l'informe corresponent. Els comptes anuals són integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni i els comptes d'entitats o organismes veguerials de gestió.

  3. La carta veguerial estableix el règim de funcionament de la comissió especial de comptes, d'acord amb la legislació de finances locals.

ARTICLE 21 Comissió de coordinació territorial
  1. La comissió de coordinació territorial de cada vegueria és l'òrgan col·legiat que articula les relacions interadministratives i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat en la demarcació veguerial.

  2. La composició de la comissió de coordinació territorial és paritària. La presidència de la comissió correspon al president o presidenta del consell de vegueria i la vicepresidència correspon al delegat territorial o delegada territorial del Govern en la demarcació veguerial. També formen part de la comissió els presidents dels consells comarcals integrats en la vegueria.

  3. La comissió de coordinació territorial es reuneix amb una periodicitat mínima de tres mesos, quan ho consideri necessari el president o presidenta, o si ho sol·liciten la meitat més un dels presidents dels consells comarcals.

CAPÍTOL II Competències del consell de vegueria Artículos 22 y 23
ARTICLE 22 Competències
  1. Són competències pròpies dels consells de vegueria:

    1. Coordinar els serveis municipals entre ells per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tota la demarcació veguerial.

    2. Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió, seguint criteris d'equilibri territorial.

    3. Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal.

    4. Prestar serveis per encàrrec de gestió o per delegació dels ens locals.

    5. Fomentar els interessos propis de la vegueria.

    6. Les altres que li atribueixin expressament les lleis.

  2. Les competències a què es refereix l'apartat 1 s'exerceixen d'acord amb el que estableix la normativa de règim local.

  3. Els consells de vegueria poden assumir competències diferenciades en atenció a les especificitats territorials de la demarcació veguerial, d'acord amb la legislació de règim local.

  4. Els consells de vegueria limítrofs poden constituir consorcis i establir altres fórmules de col·laboració per a portar a terme polítiques d'interès comú en el marc de llurs competències.

ARTICLE 23 Funcions d'assistència i cooperació
  1. Correspon al consell de vegueria, en exercici de les competències de cooperació local:

    1. Prestar orientació i assessorament jurídic, econòmic i tècnic als ens locals.

    2. Coordinar els serveis municipals per garantir-ne la prestació integral i adequada en tota la demarcació veguerial, sempre que això no sigui possible per la via de la cooperació concertada.

    3. Planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments d'interès veguerial, amb participació dels ens locals en la gestió.

    4. Prestar assistència per a l'exercici de les funcions de contractació encomanades als òrgans centrals de contractació i per a la supervisió de projectes tècnics i l'elaboració de plecs generals tipus de clàusules.

    5. Exercir les funcions públiques necessàries de secretaria, d'intervenció i de tresoreria reservades a funcionaris amb habilitació estatal.

    6. Exercir la defensa jurídica dels ens locals i prestar-los assistència judicial.

    7. Fer el seguiment de l'execució d'obres i de serveis com la cartografia, el padró d'habitants i la conservació de carreteres.

    8. Tramitar i dur la gestió electrònica de procediments administratius i prestar suport tècnic per a la creació de xarxes telemàtiques.

    9. Exercir les funcions d'inspecció i de recaptació de tributs.

    10. Cooperar en l'organització i el manteniment de mitjans tècnics i instal·lacions amb funcions determinants per a la seguretat.

    11. Exercir les funcions de policia administrativa en matèria de seguretat alimentària, d'intervenció ambiental i de protecció de la legalitat urbanística.

    12. Organitzar la formació contínua del personal de les administracions locals i dels càrrecs electes, en coordinació amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

    13. Aprovar els plans de cooperació veguerials i altres instruments de desenvolupament territorial local.

    14. Exercir les altres competències de cooperació local que li atribueixi la legislació vigent.

  2. El consell de vegueria exerceix les atribucions i competències a què es refereix l'apartat 1 mitjançant les fórmules de cooperació i col·laboració establertes per la legislació vigent.

  3. El consell de vegueria pot descentralitzar a favor de les comarques i de les entitats metropolitanes l'exercici de les seves funcions i competències de cooperació i assistència locals.

  4. El consell de vegueria pot executar, per delegació o encàrrec de gestió, competències de l'Administració de la Generalitat o de l'Estat.

CAPÍTOL III Potestat normativa Artículos 24 y 25
ARTICLE 24 Exercici de la potestat
  1. El ple del consell de vegueria exerceix la potestat normativa mitjançant l'aprovació de la carta veguerial i de les ordenances.

  2. En situacions d'emergència, el president o presidenta del consell de vegueria pot aprovar ordenances d'emergència, que ha de sotmetre a la ratificació del ple en la sessió immediatament posterior a l'adopció de l'ordenança.

ARTICLE 25 Iniciativa normativa i procediment d'elaboració i aprovació de les normes veguerials
  1. La iniciativa per a l'aprovació de les normes veguerials correspon a:

    1. Els òrgans del consell de vegueria que tinguin com a finalitat impulsar l'acció política de l'entitat.

    2. Els grups polítics.

    3. Els òrgans de participació sectorial.

    4. Els veïns, ja sigui per compte propi, ja sigui per mitjà de les entitats o associacions veïnals legalment constituïdes.

  2. El procediment d'aprovació de les normes veguerials s'ajusta als tràmits següents:

    1. Aprovació inicial pel ple del consell de vegueria.

    2. Informació pública i audiència als interessats, per un període mínim de trenta dies, per a la presentació d'al·legacions.

    3. Resolució de totes les al·legacions presentades dins el termini i aprovació definitiva pel ple. En cas que no hi hagi cap al·legació, l'acord d'aprovació inicial esdevé definitiu.

  3. Un cop aprovades definitivament, les normes veguerials es publiquen íntegrament en el butlletí oficial corresponent i no entren en vigor fins que no ha transcorregut un termini de quinze dies hàbils. Així mateix, s'anuncia en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del butlletí en què s'hagin publicat, a excepció de la carta veguerial, que s'ha de publicar també íntegrament en el DOGC. En tot cas, cal inserir també la publicació íntegra en el butlletí informatiu propi, si n'hi ha, en el tauler d'anuncis del consell i en seu electrònica.

  4. La carta veguerial pot regular el procediment d'elaboració, d'aprovació i de modificació de normes veguerials, subjectant-se en tot cas al que estableix l'apartat 2.

CAPÍTOL IV Constitució del consell de vegueria Artículos 26 y 27
ARTICLE 26 Constitució
  1. El consell de vegueria es reuneix en sessió constitutiva el trentè dia següent al de la constitució dels ajuntaments, amb la finalitat d'elegir el president o presidenta del consell. La sessió és presidida per una mesa d'edat integrada pel conseller o consellera de més edat i pel conseller o consellera més jove d'entre els presents. La presidència de la mesa d'edat correspon al conseller o consellera de més edat. Com a secretari o secretària actua qui tingui aquesta condició dins el mateix consell de vegueria.

  2. El president o presidenta del consell de vegueria és elegit per majoria absoluta, en la primera votació, o per majoria simple, en la segona. En cas d'empat en la segona votació, se'n fa una tercera i, si novament hi ha empat, és elegit el candidat o candidata de la llista que compti amb més consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, és elegit el candidat de la llista que compti amb el major nombre de regidors en la demarcació veguerial.

  3. El president o presidenta del consell de vegueria pot ésser destituït per mitjà d'una moció de censura, que es regeix per la legislació electoral vigent. Pot ésser candidat o candidata a president o presidenta qualsevol dels consellers de vegueria.

  4. El president o presidenta del consell de vegueria cessa en el càrrec si perd una qüestió de confiança plantejada davant el consell i vinculada a l'aprovació o la modificació del pressupost anual, de la carta veguerial o del pla veguerial de cooperació d'obres i serveis de competència municipal. Si el president o presidenta no obté la confiança del consell, s'ha d'elegir un nou president o presidenta, d'acord amb el procediment que estableix l'apartat 2.

ARTICLE 27 Grups polítics
  1. Per al millor funcionament dels òrgans de govern del consell de vegueria, s'han de constituir grups polítics, integrats per consellers que hagin concorregut a les eleccions en una mateixa llista electoral. Per cada partit, coalició, federació o agrupació d'electors només es pot constituir un grup polític.

  2. Un cop constituït el consell de vegueria, i abans de la convocatòria del primer ple ordinari, el cap o la cap de cadascuna de les llistes amb representació en el consell ha de presentar a la secretaria general del consell una declaració signada en què constin els membres que integren el grup polític respectiu.

  3. Els consellers que no quedin integrats en cap dels grups polítics constituïts tenen la consideració de consellers no adscrits. Els consellers que abandonin el grup al qual havien estat inicialment adscrits tenen també la consideració de consellers no adscrits.

  4. Els consellers no adscrits tenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic, que deriven de l'estatut dels consellers de vegueria, i participen en les activitats pròpies del consell de manera anàloga a la de la resta de consellers.

  5. En tot allò que no regula aquest article, s'aplica el que disposa la legislació de règim local relativa als grups polítics municipals i a l'estatut dels membres de les corporacions locals.

CAPÍTOL V Personal al servei dels consells de vegueria Artículos 28 a 30
ARTICLE 28 Personal
  1. Els consells de vegueria, per al compliment de llurs funcions, compten amb personal funcionari, personal laboral, personal eventual i, en els termes que estableix l'article 29, personal directiu.

  2. Les funcions públiques necessàries de secretaria, de control i fiscalització interna de la gestió econòmica, financera i pressupostària i de comptabilitat, tresoreria i recaptació són exercides per funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

  3. El personal funcionari i el personal eventual es regeixen per la legislació de funció pública de la Generalitat i per la normativa de règim local en tot el que els sigui aplicable.

  4. El personal laboral es regeix per la legislació en matèria de funció pública, en els aspectes que li siguin expressament aplicables, per l'Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius aplicables.

ARTICLE 29 Personal directiu
  1. El ple del consell de vegueria, a proposta del president o presidenta, pot nomenar personal directiu, si la complexitat i l'especialització dels serveis ho requereix. El personal directiu es regeix per la legislació de funció pública de la Generalitat i per la normativa de règim local en tot el que correspongui.

  2. Els llocs de treball del consell de vegueria reservats a personal directiu han d'ésser definits i han de figurar en la relació de llocs de treball i estan subjectes al control i l'avaluació periòdica de la gestió pública que tenen encomanada. En qualsevol cas, la designació ha de garantir l'aplicació dels principis de mèrit, de capacitat i d'idoneïtat per a complir adequadament les funcions d'aquest tipus de llocs, mitjançant un procediment que garanteixi els principis de publicitat i concurrència.

  3. Els consellers de vegueria no poden ésser nomenats personal directiu del consell.

  4. El personal directiu del consell de vegueria, a petició de la majoria dels consellers o a requeriment del president o presidenta, pot assistir a les sessions dels òrgans de govern del consell, en les quals s'ha de limitar a informar, assessorar i, si escau, fer propostes sobre el seu àmbit de competència.

ARTICLE 30 Personal eventual
  1. El personal eventual del consell de vegueria exerceix funcions de confiança o d'assessorament especial.

  2. El nombre i les característiques de les places reservades a personal eventual i la retribució assignada són determinats pel ple del consell de vegueria en la relació de llocs de treball o en un instrument equivalent i per mitjà dels crèdits consignats en els pressupostos.

  3. Correspon al president o presidenta del consell de vegueria d'acordar lliurement el nomenament i el cessament del personal eventual, que en tot cas cessa automàticament en el càrrec quan es produeix el cessament o l'expiració de mandat de l'autoritat per a la qual presta la funció.

  4. Els acords de nomenament i de cessament del personal eventual, d'assignació de funcions i de fixació del règim de retribucions i de dedicació es publiquen en el butlletí oficial corresponent.

  5. La prestació de serveis en qualitat de personal eventual mai no pot ésser considerada com a mèrit per a l'accés a la condició de personal funcionari ni per a la promoció interna.

TÍTOL V Transició de les diputacions als consells de vegueria Artículos 31 y 32
ARTICLE 31 Subrogació
  1. Els consells de vegueria se subroguen en la representació que les diputacions respectives tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats.

  2. Els ens a què es refereix l'apartat 1 dels quals siguin titulars les diputacions o que hi estiguin vinculats o en depenguin passen a tenir la mateixa relació amb els consells de vegueria respectius.

  3. Els consells de vegueria assumeixen, en constituir-se, la titularitat dels béns i drets de les diputacions respectives.

  4. Els òrgans dels consells de vegueria subroguen els òrgans corresponents de les diputacions respectives en els contractes, convenis i altres relacions bilaterals que les diputacions hagin subscrit.

  5. Els consells de vegueria se subroguen en la posició financera, tributària i pressupostària de les diputacions respectives. La liquidació pressupostària de l'exercici en què es produeix la subrogació s'ha de determinar per via reglamentària.

ARTICLE 32 Integració de personal
  1. El personal subjecte a règim estatutari i laboral que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei presta serveis a les diputacions provincials passa a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, en els òrgans dels consells de vegueria que les subroguen, en les mateixes condicions i situacions i amb els mateixos drets i deures de què gaudeixi en el moment de la transferència. En qualsevol cas, el personal qualificat com a directiu i el personal eventual resta subjecte a la ratificació o l'adaptació del nomenament pels òrgans corresponents.

  2. Els òrgans de govern del consell de vegueria i dels ens que en passen a dependre assumeixen, en relació amb el personal, les facultats que la legislació de règim local atribueix als òrgans superiors de les corporacions i ens de procedència.

  3. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també al personal que presta serveis en les entitats de dret públic que passen a dependre dels consells de vegueria, que manté la seva situació i condició respecte de l'entitat en què presta serveis, amb els mateixos drets i deures que li corresponen en el moment de la subrogació.

  4. El traspàs del personal laboral no comporta cap modificació de la relació contractual preexistent que no sigui la que deriva del mateix traspàs.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA Recursos de les vegueries

Les vegueries han de disposar globalment dels mateixos recursos que reconeix a les províncies el Reial decret legislatiu 2/2004, del 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. L'import d'aquests recursos es distribueix entre les vegueries d'acord amb el que sigui establert per la legislació corresponent. La llei reguladora de les finances locals ha de garantir la suficiència financera de les vegueries i la prestació de serveis als municipis atenint-se a criteris d'equilibri territorial.

SEGONA Iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts Generals

En cas que les propostes de creació, modificació o supressió de vegueries a què es refereixen els articles 4, 5 i 6 ho requereixin, la tramitació del projecte o la proposició de llei de creació, modificació o supressió de vegueries s'ha de fer conjuntament amb la tramitació de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts Generals per a la modificació de la normativa estatal que calgui modificar.

TERCERA Sistema d'elecció dels consells de vegueria

L'elecció dels consells de vegueria es fa en els termes que siguin establerts per la legislació electoral vigent, un cop efectuada, si escau, la corresponent modificació de la legislació en matèria de règim electoral general.

QUARTA Situació de l'Aran respecte a l'organització veguerial

Quan l'ordenament jurídic estatal permeti a l'Aran quedar al marge de la institució provincial de govern i administració local, el Conselh Generau d'Aran hi exercirà les funcions que aquesta llei atribueix als consells de vegueria i l'Aran quedarà fora de l'organització veguerial.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA Constitució dels consells de vegueria
  1. La constitució dels consells de vegueria, d'acord amb les demarcacions veguerials que defineix l'article 9, es produirà un cop hagin estat aprovades les modificacions de la normativa estatal a què es refereix la disposició final segona, incloses les relatives a l'establiment del règim electoral de la vegueria. En aquell moment, els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials, d'acord amb el que determina l'article 91.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

  2. Els consells de vegueria de Barcelona, de Girona, de Lleida i del Camp de Tarragona tindran la seu institucional respectiva a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Consell de Vegueria de les Terres de l'Ebre tindrà la seu institucional a la ciutat de Tortosa. Els consells de vegueria de l'Alt Pirineu, de la Catalunya Central i del Penedès tindran la seu institucional a les ciutats que determini una llei del Parlament.

SEGONA Règim transitori per a l'Aran

L'Aran, mentre estigui integrat per l'ordenament jurídic de l'Estat en la institució provincial de govern i administració local, forma part de la vegueria de l'Alt Pirineu. El Consell de Vegueria de l'Alt Pirineu pot delegar en el Conselh Generau d'Aran totes les seves funcions en l'àmbit territorial de l'Aran.

TERCERA Transferència de recursos
  1. Per ordenar la transferència de serveis, recursos humans, mitjans econòmics i béns d'un consell de vegueria ja constituït a un consell de nova constitució dels que preveu aquesta llei, el Govern ha de crear per reglament una comissió mixta de traspàs, de caràcter paritari, integrada per representants del consell de vegueria existent i del nou consell de vegueria i presidida per un representant o una representant del departament competent en matèria d'Administració local.

  2. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també en el supòsit de creació de noves vegueries. En aquest cas, la comissió mixta de traspàs ha d'ésser formada per representants del nou consell de vegueria i del consell de vegueria d'origen. A aquests efectes, el Govern ha d'establir per reglament el procediment per al traspàs efectiu.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
  1. Es deroguen els articles 87, 88, 89, 90, 91, 92 i 93 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril.

  2. Es deroga l'article 7 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre.

  3. Es deroga l'apartat 4 de l'article 25 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA Actualització de les referències a les diputacions provincials

Totes les referències que la normativa vigent aplicable a Catalunya fa a les diputacions provincials s'entén que són fetes als consells de vegueria.

SEGONA Iniciativa per a la modificació de normativa estatal

El Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament de Catalunya, amb vista a la proposta a les Corts Generals, les iniciatives legislatives que puguin ésser necessàries, incloses les relatives a l'establiment del règim electoral de la vegueria, per tal d'adequar-lo a l'àmbit territorial que determina aquesta llei i, així, completar el desplegament de l'organització territorial que estableix la disposició transitòria primera.

TERCERA Organització territorial dels serveis de la Generalitat
  1. En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'organització dels serveis territorials de la Generalitat i l'exercici de les funcions dels departaments de l'Administració de la Generalitat s'han d'adequar a l'àmbit territorial de les demarcacions veguerials que determina l'article 9.

  2. Les comissions de coordinació territorial a què es refereixen els articles 13.1.g i 21 s'han de constituir en el moment que es faci efectiu el que estableix l'apartat 1, sens perjudici de les fórmules de cooperació i coordinació que fins a aquell moment es puguin establir entre l'Administració de la Generalitat, els consells de vegueria i els consells comarcals.

QUARTA Modificació del Decret legislatiu 4/2003

Es modifica l'article 5 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 3 d'agost de 2010

José Montila i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Ausàs i Coll

Conseller de Governació i Administracions Públiques

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR