Llei de L'organització Comarcal de Catalunya (Llei 6/1987, de 4 d'abril)
Publicado en | DOGC |
Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
Rango | Ley |
Amb aquesta Llei s'introdueix una important innovació en la nostra Administració local en institucionalitzar la comarca com a entitat territorial dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia. Es tracta, per tant, de donar compliment al manament estatutari que atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària de l'organització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi.
La comarca ha estat un element permanentment lligat a la història recent de Catalunya, els antecedents més rellevants de la qual els podem trobar a les Bases de Manresa i en la divisió decretada l'any 1936, fruit del Decret d'octubre de 1931 del President Francesc Macià que creà la Comissió presidida per un conseller que elaborà la divisió territorial i de la que formaren part, entre altres, Pau Vila com a vice-president i Josep Iglésies com a secretari. No obstant això, el concepte administratiu de la comarca no ha estat, en tot cas, prou definit. Així, si a les Bases de Manresa s'apunta cap a la naturalesa local del nou ens, aquest no és el cas de la divisió decretada per la Generalitat republicana, en la qual la comarca és tractada com una simple divisió administrativa.
L'Estatut d'Autonomia és explícit sobre aquesta qüestió i s'inclina clarament per la comarca com a ens local. Aquesta precisió és important, ja que només amb la naturalesa local és possible que la comarca serveixi d'element modernitzador de la nostra Administració local, en la mesura que ha de servir d'element potenciador de la capacitat de gestió dels municipis. La comarca es presenta, així, com un element indirecte de reforma de l'estructura municipal del nostre país. Això fa que la comarcalització constitueixi un procés de relació estreta entre els municipis i els nous ens comarcals, procés que s'ha d'articular especialment en la determinació del sistema d'organització i de competències de les futures comarques.
En la determinació de les competències comarcals ha d'ésser decisiu el vessant municipal. Aquest era, sens dubte, un dels aspectes més complexos de la preparació de la Llei, ja que, segons la fórmula que hom hagués adoptat, s'hauria pogut caure en el risc de condicionar fortament l'autonomia municipal. La solució més prudent i alhora respectuosa amb aquesta autonomia ha de partir necessàriament d'un procés de transferència basat en els principis de voluntarietat i de col·laboració entre els municipis i la comarca respectiva. D'aquesta manera, la Llei opta clarament per les tècniques de la delegació i del conveni com a mecanismes ordinaris d'assumpció per la comarca de la gestió de competències municipals. Només de manera excepcional i per a garantir l'interès de la majoria dels municipis de la comarca i de la seva població, s'estableix la conversió obligatòria de les competències municipals en comarcals, llevat sempre de les competències mínimes que la legislació de règim local garanteix.
Ara bé, en la mesura que la comarca ha de tenir uns interessos propis, la Llei determina també els àmbits materials respecte als quals la legislació que dicti la Generalitat en els diferents àmbits de l'actuació pública li ha de reconèixer competències. Des d'aquesta perspectiva, la institucionalització de la comarca ha de significar un aprofundiment del principi de descentralització, i ha de possibilitar l'atribució a aquest nou nivell de competències que normalment s'haurien assignat a les administracions territorials superiors.
En estret lligam amb aquesta qüestió es troba la relació província-comarca. La creació de la comarca ha de repercutir forçosament sobre l'actual contingut de competències de les diputacions, amb independència de la definitiva constitució uniprovincial de Catalunya. Els aspectes més rellevants són la necessitat de replantejar les funcions d'assistència als municipis i de cooperació amb aquests, ja que és evident que la comarca, per raó de la seva més gran proximitat, ha de constituir la primera plataforma d'accés que han de tenir els municipis, i la descentralització en la comarca de serveis que fins ara eren de titularitat de les diputacions, fruit de les modificacions de competències que siguin adoptades d'acord amb la Llei que estableix el règim provisional de les competències de les diputacions provincials.
Pel que fa al govern de la comarca, dos són els aspectes-clau de la Llei: la definició del sistema d'elecció dels consells comarcals i l'organització interna que han de tenir. La naturalesa d'ens territorial que té la comarca no s'adiu amb una fórmula d'elecció que es basi exclusivament en una relació fiduciària amb els seus municipis, que l'assimilaria a una mancomunitat intermunicipal. La Llei ha optat, doncs, per una fórmula indirecta d'elecció, en la qual el criteri seguit per a la provisió dels escons combina la representativitat política dels ajuntaments agrupats en la comarca i la de la població global.
Respecte a l'organització interna del govern de la comarca, al ple i al president com a òrgans bàsics de la comarca, s'hi afegeix la figura del gerent, amb funcions executives. Es tracta així, d'introduir un model adoptat en altres països europeus que permet alliberar l'element representatiu de la càrrega de l'estricta gestió. La designació i la separació del gerent pel ple del consell comarcal i la supeditació d'aquell a les directrius i les instruccions dictades pels òrgans polítics garanteixen en tot moment la primacia del principi representatiu.
L'establiment del mapa comarcal té dos aspectes principals, que són l'adequació dels àmbits territorials resultants a les funcions que ha de desenvolupar el nou ens i el procés que cal seguir per determinar-lo.
El primer d'aquests aspectes condueix a una de les qüestions més polèmiques de l'organització territorial. Sobre la divisió comarcal s'han fet propostes diverses i contraposades. Es tracta, a més, d'una matèria respecte a la qual l'èxit i la viabilitat d'una proposta només es podrà constatar amb l'experiència. Tampoc no podem oblidar que hi incideixen factors històrics, culturals i socials que obliguen a considerar el fenomen més enllà de les perspectives exclusivament funcionals. El segon dels aspectes damunt assenyalats planteja la disjuntiva entre una iniciativa comarcalitzadora d'origen netament municipal o, al contrari, adoptada pel Parlament de manera general per a tot el territori de Catalunya.
La definició que fa l'Estatut de la comarca com a ens local territorial bàsic obliga a establir un procés que garanteixi íntegrament la vertebració comarcal de Catalunya Tanmateix, això no ha de significar l'absència del protagonisme municipal en la determinació del mapa comarcal D'aquesta manera, la Llei proposa una solució equilibrada, ja que tot reservant la decisió final al Parlament, obliga a sotmetre a consulta municipal l'establiment del mapa comarcal i reconeix als municipis la iniciativa per a modificar-lo.
Per a la determinació del mapa comarcal es podien utilitzar, essencialment, dues alternatives: o iniciar un procés d'estudi previ per obtenir una proposta d'organització comarcal, o adoptar l'antecedent que constitueix la divisió decretada l'any 1936. Les dues alternatives oferien avantatges i inconvenients que calia valorar acuradament. La primera permetria l'estudi actualitzat del territori, però podria significar, en canvi, un llarg procés d'estudis sense garantia d'obtenir propostes unitàries; tampoc no es podria descartar un rebuig popular per manca d'identificació amb la nova divisió proposada.
La divisió de la Generalitat republicana, que és l'opció que adopta la Llei, permet almenys superar en gran part aquests inconvenients, tot i que en alguns casos pot comportar una manca d'adequació a la realitat actual. No obstant això, aquest últim inconvenient és superable amb mecanismes àgils que permetin procedir a les reformes necessàries a curt termini. Amb aquesta finalitat, la Llei estableix, mitjançant una disposició transitòria, un procediment especial de reforma que ha de permetre les modificacions necessàries a iniciativa dels municipis interessats i amb la participació qualificada de la Comissió de Delimitació Territorial i la Comissió Jurídica Assessora, com a òrgans de proposta i consulta.
Aquesta Llei té per objecte regular l'organització comarcal i establir el règim jurídic dels consells comarcals.
-1 La divisió i l'organització comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris següents:
-
Els àmbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogràfics en què s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i han d'agrupar municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes.
-
Els àmbits territorials resultants han d'ésser els més adequats per a fer efectius els principis d'eficàcia, descentralització, participació i subsidiarietat en la prestació dels serveis públics.
-2 L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya.
-3 Cap municipi no ha de restar exclòs de l'organització comarcal ni ha de pertànyer a més d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part íntegrament d'una sola comarca.
-1 La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
-2 El territori de la comarca és l'àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes municipals que la integren.
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte en els supòsits següents:
-
Quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals.
-
Per acord del municipi i les altres institucions afectades, d'acord amb el que estableix l'article 8 bis.
-1 La iniciativa per a la modificació de les demarcacions comarcals pot ésser adoptada:
-
Pel municipi o pels municipis interessats.
-
Per la comarca o per les comarques interessades.
-
Pel Govern de la Generalitat.
-
Pels altres titulars de la iniciativa legislativa.
-2 En els casos a què es refereixen les lletres a i b de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificació de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de modificació i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat.
-3 El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n'ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, ha de sotmetre l'expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora.
-4 Un cop completat l'expedient, el Departament de Governació i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent.
-1 Un municipi pot canviar la seva adscripció comarcal sempre que hi hagi continuïtat territorial entre el seu terme i el dels municipis de la comarca a la qual es vol adscriure i se segueixi el procediment establert per l'apartat 2.
-2 Per al canvi de comarca d'un municipi s'ha de seguir el procediment següent:
-
El ple de l'ajuntament ha d'adoptar un acord inicial en què s'expliciti la comarca a la qual es vol adscriure, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
-
El consell comarcal de la comarca a la qual es vol adscriure ha d'acceptar el canvi, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
-
L'ajuntament ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals els acords i una memòria dels motius que en justifiquen el canvi. Aquesta proposta s'ha de sotmetre a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.
-
L'acord de canvi de comarca ha d'ésser ratificat en referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat.
-
L'ajuntament ha d'adoptar l'acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
-3 Un cop finalitzat l'expedient, l'ajuntament ha de comunicar el canvi d'adscripció comarcal al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que, en el termini de tres mesos, ha de dictar una ordre per a acreditar-lo.
-1 Per a crear comarques noves s'ha de seguir el procediment establert per l'article 8.
-2 No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la comarca.
-1 Els consells comarcals poden acordar el canvi de denominació de la comarca respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.
-2 L'acord a què fa referència l'apartat 1 s'ha de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que l'ha d'acreditar mitjançant una ordre. En el cas que aquest Departament consideri que la nova denominació pot resultar confusa, que conté incorreccions lingüístiques o que no s'adiu amb la toponímia catalana, sol·licitant prèviament els informes científics que consideri necessaris, ha d'elevar una proposta al Govern, el qual ha de decidir si es canvia la denominació.
-
La llei que creï una comarca n'ha de decidir també la capital.
-
El canvi de capital d'una comarca es pot decidir mitjançant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell comarcal i de regidors dels ajuntaments de l'antiga i de la nova capital, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.
El govern i l'administració de la comarca corresponen al consell comarcal.
-1 Són òrgans del consell comarcal:
-
El ple.
-
La presidència.
-
La vicepresidència.
-
El consell d'alcaldes.
-
La comissió especial de comptes.
-2 Forma part també de l'organització comarcal el gerent, amb les funcions executives que determina aquesta Llei.
-2 [sic] El gerent o la gerent del consell comarcal, que exerceix les funcions executives que li encomana aquesta Llei, integra també l'organització comarcal.
-3 El Consell Comarcal pot complementar aquesta organització bàsica en els termes previstos en la legislació de règim local, ja sigui mitjançant acord del ple o mitjançant l'aprovació del reglament orgànic comarcal corresponent.
-4 Les disposicions establertes per als grups en la legislació de règim local són aplicables també al funcionament dels òrgans de govern de la comarca.
-1 El president té les atribucions següents:
-
Representar el consell comarcal.
-
Convocar i presidir les sessions del ple i les dels altres òrgans col·legiats.
-
Supervisar les obres comarcals i els serveis de l'administració de la comarca.
-
Exercir la direcció superior del personal.
-
Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgència.
-
Ordenar la publicació dels acords del consell comarcal.
f bis) Contractar obres i la gestió de serveis públics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni del 50% del límit general aplicable a la contractació directa.
-
Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el ple del consell.
-2 El president ha de nomenar, entre els consellers comarcals, un vice-president o més, que l'han de substituir per ordre de nomenament en cas de vacant, absència o o impediment, i als quals pot delegar l'exercici de les seves atribucions.
-1 El ple del consell comarcal és constituït pel president i els altres consellers comarcals.
-2 Correspon al ple:
-
Elegir el president del consell comarcal, d'acord amb l'article 22.
-
Establir l'organització del consell comarcal.
-
Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
-
Exercir la iniciativa de modificació dels límits comarcals.
-
Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes. Autoritzar i disposar despeses, i reconèixer obligacions.
-
Determinar els recursos propis de caràcter tributari, d'acord amb el que estableix l'article 43.
-
Aprovar els plans comarcals.
-
Exercir la potestat expropiatòria.
-
Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de govern.
-
Aprovar les formes de gestió dels serveis i dels expedients per a l'exercici d'activitats econòmiques.
-
Delegar competències en els municipis.
-
Aprovar la plantilla del personal, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això d'acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de Bases de Règim Local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.
-
Plantejar conflictes de competències a altres entitats locals i a altres administracions públiques.
-
Exercir accions administratives i judicials.
-
Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
-
Alienar el patrimoni.
-
Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislació assigna a la comarca i no atribueix a altres òrgans comarcals.
-3 Correspon també al ple:
-
Votar la moció de censura al president, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.
-
Nomenar i separar el gerent.
-
Aprovar el programa d'actuació comarcal i adoptar els acords relatius a la creació i l'establiment dels serveis comarcals.
-
[No vigent]
-4 Si un acord del consell comarcal afecta de manera molt especial un municipi o més, el president o presidenta, per iniciativa pròpia o a proposta del ple, ha de convocar els alcaldes dels municipis afectats perquè puguin participar, amb veu però sense vot, en el debat de la sessió plenària en què sigui tractat aquell acord.
-1 La comissió especial de comptes és formada per un representant de cadascun dels grups polítics amb representació en el consell comarcal i adopta les decisions per vot ponderat d'acord amb el nombre de consellers comarcals respectius.
-2 Correspon a la comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetre'n informe.
-1 Correspon al gerent, d'acord amb les directrius del ple i les instruccions del president:
-
Dirigir l'administració comarcal i executar els acords del ple.
-
Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.
-
Autoritzar i disposar despeses, i reconèixer obligacions, en els límits de la delegació que li atorga el ple; ordenar pagaments i retre comptes.
-
Dirigir el personal de la corporació.
-
[No vigent]
-
Exercir altres funcions que expressament li són delegades i no afecten les atribucions del president i del ple enumerades pels articles 14 i 15.
-2 El gerent o la gerent és nomenat i cessat pel ple del consell comarcal, a proposta del president o presidenta. El càrrec de gerent és incompatible amb la condició de regidor o regidora. A més, se li apliquen les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent o la gerent té la condició de funcionari o funcionària eventual. Si la persona designada és funcionari o funcionària de la Generalitat o de l'Administració local, se l'ha de declarar en situació de serveis especials.
Si el nombre de membres del consell comarcal és elevat o si qualsevol altra circumstància ho fa necessari, mitjançant el reglament orgànic comarcal corresponent es pot crear una comissió permanent del ple. El dit reglament ha de fixar el nombre de membres que han de compondre-la, els quals han d'ésser nomenats pel ple d'entre els consellers comarcals, i hi ha d'assignar competències. En cap cas no li pot atribuir les competències del ple a què fan referència les lletres a, b, c i g de l'article 15, ni la iniciativa legislativa comarcal regulada pel títol V.
-1 El ple del consell comarcal determina el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i també el nombre dels seus membres. Es poden constituir també comissions amb caràcter temporal per a tractar de qüestions específiques.
-2 El president encarrega a les comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió del ple.
-3 Les comissions són integrades pels membres que designen els diferents grups polítics que formen part de la corporació. El nombre de membres per grup ha d'ésser proporcional a la representativitat del grup en el consell comarcal, o bé igual per a cada grup; en aquest últim cas, s'ha d'aplicar el sistema de vot ponderat.
-1 El consell d'alcaldes és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d'ésser convocat pel president o presidenta del consell comarcal perquè informi el consell comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple, d'acord amb el que estableixi el reglament orgànic del consell comarcal.
-2 El consell d'alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d'actuació que siguin d'interès per a la comarca. En tot cas, el consell d'alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre les qüestions següents:
-
L'aprovació del programa d'actuació comarcal.
-
L'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances.
-
Els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals.
-
Els plans sectorials comarcals.
-
La modificació dels límits comarcals.
-
El canvi de nom o de capital de la comarca.
-
Les iniciatives legislatives del consell comarcal.
-3 El consell d'alcaldes s'ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president o presidenta del consell comarcal. També es pot reunir a instància del ple o d'una tercera part dels alcaldes que l'integren.
-4 L'assistència a les reunions del consell d'alcaldes no és delegable de manera permanent. Només es pot delegar de manera eventual en un tinent o tinenta d'alcalde, o, si no n'hi ha, en un regidor o regidora.
-1 El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala següent:
Fins a 50.000 residents ....... 19
De 50.001 a 100.000 ........... 25
De 100.001 a 500.000 .......... 33
De 500.001 en endavant ........ 39
-2 Un cop constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la Junta Electoral competent ha de procedir d'immediat a sumar separadament el nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coalició, federació i agrupació d'electors, d'acord amb les llistes respectives, sempre que hagin obtingut el tres per cent o més de vots en la comarca.
-3 Pel que fa al còmput de vots establert per l'apartat 2, en els municipis de menys de 250 habitants el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un màxim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.
-3 bis En el cas de les entitats municipals descentralitzades, pel que fa al còmput de regidors i vots establert per l'apartat 2, no s'hi han de comptar llur president o presidenta, llurs vocals ni els vots emesos per a l'elecció de llur president.
-4 A l'efecte d'assignar els llocs del consell comarcal respectiu, les agrupacions d'electors que es presenten a les eleccions municipals només es poden associar quan ho han comunicat per escrit a la Junta Electoral prèviament a la celebració de les eleccions municipals.
-5 La Junta ha d'assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions el nombre de llocs que els corresponen, d'acord amb les regles següents:
-
Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.
-
Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de vots emesos en la comarca.
-
Es multipliquen els percentatges de la lletra a per 1/3 i els de la lletra b per 2/3 i se sumen els resultats.
-
S'ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d'acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).
-
Es divideix el percentatge compost de cada partit, coalició, federació i agrupació per un, dos, tres o més, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal, i es forma un quadre anàleg de l'article 163.1 de la Llei Electoral General. Els llocs s'atribueixen a les llistes a les quals, segons el quadre, corresponen els quocients majors i es procedeix a l'atribució per ordre decreixent d'aquests.
-
Si en la relació de quocients, en coincideixen dos de llistes diferents, la vacant s'atribueix a la llista que tingui el percentatge compost més alt. Si hi ha dues llistes amb el mateix percentatge, el primer empat es resol adjudicant el lloc a la llista que ha obtingut més vots a la comarca, i els successius, alternativament.
-1 Un cop feta l'assignació de llocs, la Junta Electoral convoca separadament, dins els cinc dies següents, els representants dels partits polítics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquè designin les persones que han d'ésser proclamades membres entre les que gaudeixen de la condició de regidors dels municipis de la comarca i, a més, les suplents que han d'ocupar les vacants eventuals, en nombre mínim de cinc, o igual al nombre de candidats, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.
-2 Cap partit, coalició, federació o agrupació no pot designar més d'un terç dels membres que li corresponen en el consell comarcal, entre regidors que són del mateix municipi, llevat dels casos en què això impedeixi d'ocupar tots els llocs que li corresponen.
-3 Un cop efectuada l'elecció, la Junta Electoral proclama els membres del consell comarcal electes i els suplents, lliura les credencials corresponents i tramet al consell comarcal la certificació acreditativa dels electes i dels suplents. La composició del consell comarcal s'ha de fer pública en els taulers d'anuncis dels municipis de la comarca i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
-4 En cas de traspàs o d'incapacitat d'un conseller comarcal o de renúncia de la seva condició, la vacant s'ha d'ocupar mitjançant un dels suplents, d'acord amb l'ordre establert entre ells. Si no és possible ocupar alguna vacant perquè els suplents designats ja han passat a ocupar vacants anteriors, s'ha de procedir a una nova elecció de consellers comarcals, d'acord amb el procediment per l'apartat 1.
-1 El consell comarcal es constitueix en sessió pública a la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l'endemà de l'acte de proclamació dels membres electes. La sessió constitutiva, reunida per a elegir el president entre els membres que la componen, és presidida per una mesa d'edat, integrada pel conseller de més edat i pel de menys edat presents en l'acte, i hi actua com a secretari el de la corporació comarcal.
-2 Per a ésser elegit president, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votació, i si en aquesta es produeix novament empat és elegit el candidat de la llista amb més consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, és elegit el candidat de la llista amb un nombre més gran de regidors de la comarca.
-3 El president pot ésser destituït del càrrec mitjançant moció de censura, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. Pot ésser candidat al càrrec de president qualsevol dels consellers.
Els recursos contenciosos electorals contra els acords de la Junta Electoral sobre proclamació d'electes i sobre l'elecció i la proclamació del president del consell comarcal es regeixen pel que estableix la Secció XVI del Capítol VI del Títol I de la Llei Orgànica del Règim Electoral General.
-1 La durada del mandat dels membres del consell comarcal coincideix amb la de les corporacions municipals. Un cop finalitzat el mandat, els membres del consell comarcal continuen en funcions únicament per a l'administració ordinària fins a la presa de possessió de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals és legalment necessària una majoria qualificada.
-2 La pèrdua de la condició de regidor determina també la pèrdua de la condició de membre del consell comarcal.
-3 Les causes d'inelegibilitat són les que estableixen els articles 6 i 202 de la Llei Electoral General i, si s'escau, les establertes per la Llei Electoral de Catalunya. Les causes d'incompatibilitat són les que estableix la Llei Electoral General per als diputats provincials, sens perjudici del que estableix la Llei Electoral de Catalunya.
-1 Correspon a la comarca l'exercici de les competències següents:
-
Les que li atribueix aquesta Llei en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 26.
-
Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribució de competències per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribució directa de competències als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mínims de població, capacitat econòmica o capacitat de gestió, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials.
-
Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels títols X i XI de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya. Les delegacions o els encàrrecs de gestió han d'anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los.
-2 En l'àmbit de les seves competències, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.
-1 Els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis de llur àmbit territorial, es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 63 i 64, són de competència local.
-2 L'efectivitat de la prestació homogènia dels serveis i la realització de les activitats i les prestacions d'àmbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperació locals, complementarietat, suplència, associació, partenariat i participació ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuació comarcal.
-1 Es crea la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya, que té per objecte assessorar les administracions sobre les matèries a què es refereix l'article 25.1.
-2 El funcionament i la composició de la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya han d'ésser regulats per reglament. Pel que fa a la composició, en la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya hi ha d'haver representants de l'Administració de la Generalitat i de les entitats representatives dels ens locals, a més de persones expertes en la matèria.
-1 Correspon a les comarques:
-
Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis.
-
Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.
-
Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los.
-
Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.
-
Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'àmbit supramunicipal.
-2 En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistència i de cooperació que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situació geogràfica o a llur tipologia quant a l'activitat econòmica predominant.
-1 Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuació comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinació amb els municipis i les comarques limítrofes, i la previsió dels recursos necessaris per a finançar les actuacions.
-2 Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informació pública i ha d'ésser informat pel consell d'alcaldes.
-3 El programa d'actuació comarcal ha d'ésser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta.
-4 Els programes d'actuació comarcal tenen una vigència de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes.
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
Sens perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponen també a les diputacions provincials:
-
En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperació i d'assistència municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol·licitin en matèria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei.
-
En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidiàriament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions públiques de secretaria i de control i fiscalització reservades als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.
D'acord amb els programes i els plans elaborats per la Generalitat, la comarca ha de col·laborar en l'exercici de les funcions d'estadística i en l'establiment d'una base de dades que integri la informació dels àmbits municipal i comarcal.
-1 Per mitjà de conveni, el consell comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis del municipi capital de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir també convenis amb altres municipis de la comarca.
-2 L'aplicació del que disposa l'apartat 1 requereix l'acord del ple del consell comarcal i del corresponent ple municipal, adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
-3 El conveni ha de determinar, si s'escau, els serveis i els mitjans municipals que es posen a disposició de la comarca i les condicions generals i econòmiques que deriven de llur utilització.
-1 Correspon a la comarca, en relació amb els plans territorials parcials:
-
Exercir el dret d'iniciativa per a elaborar-los.
-
Recollir i coordinar les propostes fetes pels municipis.
-
Executar-ne les determinacions.
-2 Les funcions establertes per l'apartat 36.1 s'han d'exercir sens perjudici de les que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial, i les disposicions que la desenvolupen.
-3 La comarca ha de participar en la formulació dels altres plans que elabora i aprova l'Administració de la Generalitat i n'ha de desplegar les determinacions. Aquestes funcions s'han d'exercir d'acord amb el que estableix la legislació corresponent.
-4 Sens perjudici del dret d'iniciativa que correspon a les comarques per a elaborar els plans territorials parcials, quan aquesta actuació sigui empresa per l'Administració de la Generalitat, les comarques han de subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del pla, les quals han d'incloure, com a mínim, l'estimació dels recursos disponibles i les necessitats i dèficits de l'àmbit territorial corresponent.
-1 Les comarques qualificades de muntanya per la Llei 2/1983, del 9 de març, han d'exercir les funcions de planificació i de gestió que els atribueix la legislació específica que les afecta, sens perjudici de les altres competències que resulten del règim general establert per aquesta Llei. D'acord amb el que disposa la damunt dita legislació, els correspon també la funció de programar i gestionar les actuacions especials per a la muntanya establertes per la Comunitat Econòmica Europea.
-2 En la resta de matèries s'han de regir pel règim comarcal general.
Les comarques que comprenen zones deprimides, d'acord amb el que estableixen els plans territorials definits per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial, han d'ésser objecte de les actuacions prioritàries específiques fixades en els dits plans sens perjudici dels altres ajuts que estableix també aquella Llei.
-1 Les comarques articulen les relacions mútues sobre la base de les tècniques de cooperació i col·laboració amb projectes comuns de llur interès. Si es tracta de necessitats comunes, les comarques limítrofes han d'establir els mecanismes de cooperació i col·laboració que calguin.
-2 Les comarques es relacionen amb els municipis, les altres comarques, la diputació corresponent, l'Administració de la Generalitat i altres administracions públiques, tot respectant el principi de lleialtat institucional.
-1 D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'Autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjançant la presentació de proposicions de llei.
-2 La iniciativa ha d'ésser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mínim. No obstant això, la iniciativa es pot adoptar també per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matèria d'interès exclusiu de la comarca o les comarques respectives.
-3 Quan la iniciativa és proposada per una cinquena part dels consells comarcals, cal l'acord favorable dels plens respectius, adoptat per majoria absoluta del nombre legal de llurs membres. Quan la iniciativa l'adopta un nombre inferior a la cinquena part dels consells comarcals o un únic consell comarcal, cal l'acord favorable del ple, adoptat per tres cinquenes parts del nombre legal dels seus membres.
-4 Les proposicions de llei s'han de presentar acompanyades de:
-
Una exposició de motius.
-
Una memòria justificativa.
-
Una avaluació de l'impacte social, econòmic, jurídic i pressupostari de les mesures proposades.
-
Un estudi econòmic i pressupostari.
-
Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicació expressa dels quòrums de presència i decisió.
-1 S'exclouen de la iniciativa legislativa les matèries següents:
-
Les que excedeixen l'àmbit de les competències legislatives de la Generalitat.
-
Les de naturalesa tributària o financera.
-
Les relatives a l'organització i les atribucions de les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.
-2 No es pot exercir la iniciativa legislativa si el seu objecte es refereix a una matèria sobre la qual ja es troba en tramitació parlamentària un projecte de llei o una altra proposició de llei.
-3 La tramitació de les proposicions de llei es fa d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament. Els consells comarcals poden designar un màxim de tres membres per a presentar la proposició de llei en el tràmit de presa en consideració pel Parlament.
[No vigent]
-1 Les finances de les comarques es nodreixen dels recursos següents:
-
Els ingressos de dret privat.
-
Les taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència.
-
Les contribucions especials per a l'execució d'obres o per a l'establiment, l'ampliació o la millora de serveis de la competència comarcal.
-
Les participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les comarques.
-
Les subvencions i els altres ingressos de dret públic.
-
Els procedents d'operacions de crèdit.
-
Les multes.
-2 Corresponen també a les comarques participacions en els ingressos provincials si assumeixen competències de les diputacions en virtut de la redistribució competencial efectuada pel Parlament.
La Llei de Pressupost de la Generalitat ha d'establir un percentatge de participació a favor dels consells comarcals en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, el qual es nodreix de recursos procedents de l'Estat i de la Generalitat.
Les finances comarcals es nodreixen també de les aportacions dels municipis de la comarca. Les comarques, amb consulta prèvia als municipis, han d'establir els criteris de càlcul de les aportacions municipals, en els quals s'han d'incloure necessàriament, com a paràmetres de proporcionalitat, el nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca.
Els municipis poden delegar en la comarca llurs facultats tributàries de gestió, recaptació, inspecció i revisió, sens perjudici de les delegacions i les altres fórmules de col·laboració que poden també establir amb altres administracions públiques.
En tots els altres aspectes relatius al règim de finançament, pressupostari, d'intervenció i de comptabilitat s'apliquen les normes generals de la legislació bàsica de l'Estat i de la legislació de la Generalitat reguladora de les finances locals.
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
-1 Mentre no sigui aprovada la Llei Electoral de Catalunya, la Junta Electoral competent, segons el que disposa l'article 20.2, és la provincial.
-2 Si una comarca afecta més d'una província, la Junta Electoral competent és la de la província a la qual correspon la capital de comarca.
[No vigent]
[No vigent]
S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei i perquè habiliti els crèdits necessaris per a la implantació dels consells comarcals.
Comarca: ALT CAMP
Garidells, els
Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
Masó, la
Milà, el
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria, el
Pont d'Armentera, el
Puigpelat
Querol
Riba, la
Rodonyà
Rourell, el
Vallmoll
Valls
Vilabella
Vila-rodona
Comarca: ALT EMPORDÀ
Agullana
Albanyà
Armentera, l'
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella d'Empordà
Borrassà
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Cantallops
Capmany
Castelló d'Empúries
Cistella
Colera
Darnius
Escala, l'
Espolla
Far d'Empordà, el
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
Jonquera, la
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marzà
Peralada
Pont de Molins
Pontós
Port de la Selva, el
Portbou
Rabós
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d'Àlguema
Saus
Selva de Mar, la
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvià
Vajol, la
Ventalló
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilajuïga
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vila-sacra
Vilaür
Comarca: ALT PENEDÈS
Castellet i la Gornal
Avinyonet de Penedès
Cabanyes, les
Castellví de la Marca
Font-rubí
Gelida
Granada, la
Mediona
Olèrdola
Pacs del Penedès
Pla del Penedès, el
Pontons
Puigdàlber
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Llorenç d'Hortons
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona
Sant Sadurní d'Anoia
Santa Fe del Penedès
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vilafranca del Penedès
Vilobí del Penedès
Comarca: ALT URGELL
Alàs i Cerc
Aristot i Toloriu
Arsèguel
Bassella
Cabó
Cava
Coll de Nargó
Estamariu
Fígols i Alinyà
Josa i Tuixén
Montferrer i Castellbò
Oliana
Organyà
Peramola
Ribera d'Urgellet
Seu d'Urgell, la
Valls d'Aguilar, les
Valls de Valira, les
Vansa i Fórnols, la
Comarca: ANOIA
Argençola
Bellprat
Bruc, el
Cabrera d'Igualada
Calaf
Calonge de Segarra
Capellades
Carme
Castellfollit de Riubregós
Castellolí
Copons
Hostalets de Pierola, els
Igualada
Jorba
Llacuna, la
Masquefa
Montmaneu
Òdena
Orpí
Piera
Pobla de Claramunt, la
Prats de Rei, els
Pujalt
Rubió
Sant Martí de Tous
Sant Martí Sesgueioles
Sant Pere Sallavinera
Santa Margarida de Montbui
Santa Maria de Miralles
Torre de Claramunt, la
Vallbona d'Anoia
Veciana
Vilanova del Camí
Comarca: BAGES
Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Calders
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Estany, l'
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Moià
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Mura
Navarcles
Navàs
Pont de Vilomara i Rocafort, el
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant Vicenç de Castellet
Santa Maria d'Oló
Santpedor
Súria
Talamanca
Comarca: BAIX CAMP
Arbolí
Albiol, l'
Aleixar, l'
Alforja
Almoster
Argentera, l'
Borges del Camp, les
Botarell
Cambrils
Capafonts
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaigües
Febró, la
Maspujols
Montbrió del Camp
Mont-roig del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Ruidoms
Selva del Camp, la
Vandellòs
Vilanova d'Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs
Comarca: BAIX EBRE
Aldea, l'
Aldover
Alfara de Carles
Ametlla de Mar, l'
Benifallet
Camarles
Deltebre
Paüls
Perelló, el
Roquetes
Tivenys
Tortosa
Xerta
Comarca: BAIX EMPORDÀ
Albons
Begur
Bellcaire d'Empordà
Bisbal d'Empordà, la
Calonge
Castell-Platja d'Aro
Colomers
Corçà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Foixà
Fontanilles
Forallac
Garrigoles
Gualta
Jafre
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Palau-sator
Pals
Parlavà
Pera, la
Regencós
Rupià
Sant Feliu de Guíxols
Santa Cristina d'Aro
Serra de Daró
Tallada d'Empordà, la
Torrent
Torroella de Montgrí
Ullà
Ullastret
Ultramort
Vall-llobrega
Verges
Vilopriu
Comarca: BAIX LLOBREGAT
Sant Just Desvern
Esplugues de Llobregat
Abrera
Begues
Castelldefels
Castellví de Rosanes
Cervelló
Collbató
Corbera de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Esparreguera
Gavà
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Pallejà
Papiol, el
Prat de Llobregat, el
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans
Comarca: BAIX PENEDÈS
Bonastre
Masllorenç
Albinyana
Arboç, l'
Banyeres del Penedès
Bellvei
Bisbal del Penedès, la
Calafell
Cunit
Llorenç del Penedès
Montmell
Sant Jaume dels Domenys
Santa Oliva
Vendrell, el
Comarca: BARCELONÈS
Badalona
Barcelona
Hospitalet de Llobregat, l'
Sant Adrià de Besòs
Santa Coloma de Gramenet
Comarca: BERGUEDÀ
Avià
Bagà
Berga
Borredà
Capolat
Casserres
Castell de l'Areny
Castellar de N'Hug
Castellar del Riu
Cercs
Espunyola, l'
Fígols de les Mines
Gironella
Gisclareny
Gósol
Guardiola de Berguedà
Montclar
Montmajor
Nou de Berguedà, la
Olvan
Pobla de Lillet, la
Puig-reig
Quar, la
Sagàs
Saldes
Sant Jaume de Frontanyà
Santa Maria de Merlès
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix
Comarca: CERDANYA
Alp
Bellver de Cerdanya
Bolvir
Das
Fontanals de Cerdanya
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Lles
Llívia
Meranges
Montellà i Martinet
Prats i Sansor
Prullans
Puigcerdà
Urús
Comarca: CONCA DE BARBERÀ
Vallfogona de Riucorb
Barberà de la Conca
Blancafort
Conesa
Espluga de Francolí, l'
Forès
Llorac
Montblanc
Passanant
Piles, les
Pira
Rocafort de Queralt
Santa Coloma de Queralt
Santa Perpètua de Gaià
Sarral
Savallà del Comtat
Senan
Solivella
Vallclara
Vilanova de Prades
Vilaverd
Vimbodí
Comarca: GARRAF
Canyelles
Cubelles
Olesa de Bonesvalls
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Vilanova i la Geltrú
Comarca: GARRIGUES
Albagés, l'
Albi, l'
Arbeca
Bellaguarda
Borges Blanques, les
Bovera
Castelldans
Cervià de les Garrigues
Cogul, el
Espluga Calba, l'
Floresta, la
Fulleda
Granadella, la
Granyena de les Garrigues
Juncosa
Juneda
Omellons, els
Pobla de Cérvoles, la
Puiggròs
Soleràs, el
Tarrés
Torms, els
Torregrossa
Vilosell, el
Vinaixa
Comarca: GARROTXA
Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
Maià de Montcal
Mieres
Montagut
Olot
Planes d'Hostoles, les
Preses, les
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall d'en Bas, la
Vall de Bianya, la
Comarca: GIRONÈS
Aiguaviva
Banyoles
Bescanó
Bordils
Camós
Campllong
Canet d'Adri
Cassà de la Selva
Celrà
Cervià de Ter
Cornellà de Terri
Crespià
Esponellà
Flaçà
Fontcoberta
Fornells de la Selva
Girona
Juià
Llagostera
Llambilles
Madremanya
Palol de Revardit
Porqueres
Quart
Salt
Sant Andreu Salou
Sant Gregori
Sant Joan de Mollet
Sant Jordi Desvalls
Sant Julià de Ramis
Sant Martí de Llémena
Sant Martí Vell
Sant Miquel de Campmajor
Sarrià de Ter
Serinyà
Vilablareix
Viladasens
Vilademuls
Comarca: MARESME
Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
Malgrat de Mar
Masnou, el
Mataró
Montgat
Òrrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Santa Susanna
Teià
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Comarca: MONTSIÀ
Sant Jaume d'Enveja
Alcanar
Amposta
Freginals
Galera, la
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Sant Carles de la Ràpita
Santa Bàrbara
Sénia, la
Ulldecona
Comarca: NOGUERA
Àger
Albesa
Algerri
Alòs de Balaguer
Artesa de Segre
Avellanes i Santa Linya, les
Balaguer
Baronia de Rialb, la
Bellcaire d'Urgell
Bellmunt d'Urgell
Bellvís
Cabanabona
Camarasa
Castelló de Farfanya
Cubells
Foradada
Ivars de Noguera
Linyola
Menàrguens
Montgai
Oliola
Os de Balaguer
Penelles
Poal, el
Ponts
Preixens
Sentiu de Sió, la
Térmens
Tiurana
Torrelameu
Vallfogona de Balaguer
Vilanova de l'Aguda
Vilanova de Meià
Comarca: OSONA
Vidrà
Sant Quirze de Besora
Santa Maria de Besora
Montesquiu
Alpens
Brull, el
Calldetenes
Centelles
Collsuspina
Espinelves
Folgueroles
Gurb
Hostalets de Balenyà, els
Lluçà
Malla
Manlleu
Masies de Roda, les
Masies de Voltregà, les
Muntanyola
Olost
Orís
Oristà
Perafita
Prats de Lluçanès
Roda de Ter
Rupit i Pruit
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Vilatorta
Sant Martí d'Albars
Sant Martí de Centelles
Sant Pere de Torelló
Sant Sadurní d'Osormort
Sant Vicenç de Torelló
Santa Cecília de Voltregà
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Maria de Corcó
Seva
Sobremunt
Sora
Taradell
Tavèrnoles
Tavertet
Tona
Torelló
Vic
Viladrau
Vilanova de Sau
Comarca: PALLARS JUSSÀ
Abella de la Conca
Barruera
Castell de Mur
Gavet de la Conca
Isona i Conca Dellà
Llimiana
Pallars Jussà
Pobla de Segur, la
Pont de Suert, el
Salàs de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
Torre de Cabdella, la
Tremp
Vilaller
Comarca: PALLARS SOBIRÀ
Alins
Alt Àneu
Baix Pallars
Espot
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Farrera
Guingueta i Jou, la
Lladorre
Llavorsí
Rialp
Soriguera
Sort
Tírvia
Vall de Cardós, la
Comarca: PRIORAT
Bellmunt del Priorat
Bisbal de Falset, la
Cabassers
Capçanes
Cornudella de Montsant
Falset
Figuera, la
Gratallops
Guiamets, els
Lloà
Marçà
Margalef
Masroig, el
Molar, el
Morera de Montsant, la
Poboleda
Porrera
Pradell
Torre de Fontaubella, la
Torroja del Priorat
Ulldemolins
Vilella Alta, la
Vilella Baixa, la
Comarca: RIBERA D'EBRE
Ascó
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
Miravet
Móra d'Ebre
Móra la Nova
Palma d'Ebre, la
Rasquera
Riba-roja d'Ebre
Tivissa
Torre de l'Espanyol, la
Vinebre
Comarca: RIPOLLÈS
Campdevànol
Campelles
Camprodon
Gombrèn
Llanars
Llosses, les
Molló
Ogassa
Palmerola
Pardines
Planoles
Queralbs
Ribes de Freser
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Sant Pau de Seguries
Setcases
Toses
Vallfogona de Ripollès
Vilallonga de Ter
Comarca: SEGARRA
Montornès de Segarra
Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Oluges, les
Plans de Sió, els
Ribera d'Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon
Talavera
Tarroja de Segarra
Torà
Torreflor
Comarca: SEGRIÀ
Portella, la
Alfarràs
Aitona
Alamús, els
Albatàrrec
Alcanó
Alcarràs
Alcoletge
Alfés
Alguaire
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Artesa de Lleida
Aspa
Bell-lloc d'Urgell
Benavent de Segrià
Corbins
Fondarella
Golmés
Granja d'Escarp, la
Llardecans
Lleida
Maials
Massalcoreig
Miralcamp
Mollerussa
Montoliu de Lleida
Palau d'Anglesola, el
Puigverd de Lleida
Rosselló
Sarroca de Lleida
Seròs
Sidamon
Soses
Sudanell
Sunyer
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Torre-serona
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segrià
Comarca: SELVA
Amer
Anglès
Arbúcies
Blanes
Breda
Brunyola
Caldes de Malavella
Cellera de Ter, la
Fogars de Tordera
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Osor
Riells i Viabrea
Riudarenes
Riudellots de la Selva
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Sant Julià del Llor i Bonmatí
Santa Coloma de Farners
Sils
Susqueda
Tossa de Mar
Vidreres
Vilobí d'Onyar
Comarca: SOLSONÈS
Molsosa, la
Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
Coma i la Pedra, la
Guixers
Lladurs
Llobera
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona
Comarca: TARRAGONÈS
Altafulla
Catllar, el
Constantí
Creixell
Morell, el
Nou de Gaià, la
Pallaresos, els
Perafort
Pobla de Mafumet, la
Pobla de Montornès, la
Renau
Riera de Gaià, la
Roda de Barà
Salomó
Secuita, la
Tarragona
Torredembarra
Vespella
Vilallonga del Camp
Vila-seca i Salou
Comarca: TERRA ALTA
Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera d'Ebre
Fatarella, la
Gandesa
Horta de Sant Joan
Pinell de Brai, el
Pobla de Massaluca, la
Prat de Comte
Vilalba dels Arcs
Comarca: URGELL
Agramunt
Anglesola
Barbens
Belianes
Bellpuig
Castellnou de Seana
Castellserà
Ciutadilla
Fuliola, la
Guimerà
Ivars d'Urgell
Maldà
Nalec
Omells de Na Gaia, els
Ossó de Sió
Preixana
Puigverd d'Agramunt
Sant Martí de Riucorb
Tàrrega
Tornabous
Vallbona de les Monges
Verdú
Vilagrassa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Comarca: VAL D'ARAN
Arres
Bausen
Bòrdes, es
Bossòst
Canejan
Les
Naut Aran
Vielha e Mijaran
Vilamòs
Comarca: VALLÈS OCCIDENTAL
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Gallifa
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau de Plegamans
Polinyà
Rellinars
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
Comarca: VALLÈS ORIENTAL
Caldes de Montbui
Aiguafreda
Ametlla del Vallès, l'
Bigues i Riells
Campins
Canovelles
Cànoves
Cardedeu
Castellcir
Castellterçol
Fogars de Montclús
Franqueses del Vallès, les
Garriga, la
Granera
Granollers
Gualba
Llagosta, la
Lliçà d'Amunt
Lliçà de Vall
Llinars del Vallès
Martorelles
Mollet del Vallès
Montmany-Figaró
Montmeló
Montornès del Vallès
Montseny
Parets del Vallès
Roca del Vallès, la
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze Safaja
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera
Tagamanent
Vallgorguina
Vallromanes
Vilalba Saserra
Vilanova del Vallès