Aspectes legals i administratius de l'eslovè en el marc del pluralisme igualitari iugoslau

La planificació, en incidir sobre les funcions lingüístiques de la societat, comporta unes actuacions directes i explícites -el control lingüístic a través de les normes legals- i d'altres d'indirectes -la dinamització de la consciència lingüística. Per a totes dues menes d'actuacions cal una inversió en facilitats, tan materials com logístiques, i l'ensinistrament de personal adient.

A la República Socialista Federativa de Iugoslàvia¹ el plurilingüísme

Page 84

no queda relegat a la categoria de problemes perifèrics, sinó que és una qüestió d'Estat i, àdhuc, una matèria de política exterior. El tractament atorgat obliga que el tema no sigui evadit, i que sigui obvi que totes les instàncies polítiques planifiquen per acció o omissió. El sistema de planificació lingüística iugoslava s'estructura en un sistema descentralitzat de presa de decisions a quatre nivells: federal, republicà,² comunal,³ i infracomunal.⁴ Tots ells estan involucrats a dictar lleis i normes lingüístiques i a posar-les en pràctica. La política és formulada de la manera més general a nivell federal i és implementada a través de formulacions més detallades a nivell republicà. En el següent esglaó la política republicana és implementada mitjançant formulacions a nivell comunal, sempre que hi hagi una població plurilingüe que així ho justifiqui. Finalment, i mai que convingui, en les OTA,⁵ les CLB,⁶ les CIA,⁷ i en les mateixes bases de les organitzacions sòcio-

Page 85

polítiques com sindicats, LC⁸, LJS,⁹ etc.,¹⁰ es formula una política lingüística bo i atenint-se a les directrius federals, republicanes i comunals.

L'art. 246 de la Constitució federal ho precisa amb claredat: «En virtut de la llei, en els estatuts de les comunitats sòcio-polítiques lc, ljs, etc. i en els actes d'autogestió de les organitzacions del treball associat les obta, ota, etc, i en altres organitzacions i comunitats autogestionades de fet gairebé totes les entitats, s'assegura la realització de la igualtat dels drets de les llengües i les escriptures de les nacions i de les nacionalitats en ús oficial en els territoris on viuen diferents nacionalitats, i s'estableix la manera i les condicions de l'exercici d'aquestà igualtat de drets». La norma, que, en una lectura estricta, només obligaria en el territori de la República d'Eslovènia,¹¹ a les comunes on viuen, o entitats on treballen, grups compactes de les nacionalitats italianes i hongareses,¹² és estesa a la pràctica a

Page 86

moltes altres bandes a fi d'abordar el conflicte lingüístic, latent o actiu, des d'una situació condecent.

Òbviament, detalls de la política lingüística varien substancialment de comuna a comuna i d'OTA a ota, etc, depenent de la situació lingüística de cada àrea, encara que les línies mestres siguin iguals per arreu. El resultat és un sistema altament descentralitzat en què els nivells superiors deixen un gran marge d'actuació als inferiors i en què els plans són adaptats, tant en la formulació com en la implementació, a les característiques concretes, i.e. que hi predomina una perspectiva de microimplementació. La proximitat dels organismes encarregats de la implementació lingüística a l'espai social on han d'actuar permet un ajustament prescriptiu que conjumina les variables en joc alhora que faculta una flexibilitat més alta.

En general, els sistemes descentralitzats corren dos riscs:

(i) descoordinar els diferents plans i esdevenir ineficients: cada nivell reajusta les exigències del nivell anterior, de tal manera que la versió definitiva del pla no s'acomoda als requeriments originals;

(ii) descentralitzar tant les decisions fins al punt que el pla general esdevé una hipòstasi sense correspondència amb la realitat.

El sistema iugoslau intenta evitar tots dos destrets a través de la meta-planificació: una activitat centralitzada dins un sistema descentralitzat, la qual cosa es concreta en una flexibilitat extrema per retocar el marc constitu-nal. En una estratègia per obviar o aminorar el decalatge entre les regles constitucionals i la quotidianitat política, el sistema iugoslau presenta un constitucionalisme marcat- si més no en comparació amb els països de l'Est- combinat amb una gran capacitat de reformar i substituir la Constitució per una de nova.¹³ Així, des de la consolidació de la segona Iugoslàvia (1945),¹⁴ ja hi ha hagut quatre Constitucions: 1946, 1953, 1963 i 1974,¹⁵

Page 87

i, la vinent, amb tota probabilitat s'aprovarà a mitjan 1988. En cadascuna de les Constitucions, inclosa la que s'està gestant, es contempla la qüestió plurilingüística.

[ VEA EL CUADRO EN EL PDF ADJUNTO ]

La política lingüística que afecta la República d'Eslovènia ve determinada per la suma de disposicions jurídices (Constitucions i altres lleis), normatives de l'administració pública (organismes republicans i comunals) i normes internes de les empreses i entitats de tota mena. La política lingüística eslovena, així com la iugoslava, interconnecta, doncs, no sols els diferents estrats legislatius, sinó també totes les institucions socials. Garanteix, d'aquesta manera, la utilització de l'eslovè en la comunicació oficial i sobretot, fet més cabdal, preveu els usos lingüístics a totes les àrees socials. Als efectes d'aquest article, només s'analitzarà la Constitució federal, la Constitució de la República d'Eslovènia, i es farà un breu esment dels estatuts de les comunes i de les normes de les empreses.

Page 88

La Constitució federal parteix del fet plurinacional i federal. No pretén que existeixi una «nació iugoslava», per bé que sí que parla de «pàtria iugoslava».¹⁸ La Federació és «la creació i l'emanació de subjectes sobirans que gaudeixen de drets bàsics i originals» (pream.). En un altre ordre de coses, Iugoslàvia presenta la primera i única Constitució entre els països socialistes que introdueix un mecanisme jurisdiccional autònom per seguir el control de la constitucionalitat.¹⁹ La Constitució eslovena, que s'atén al model federal, també instaura un tribunal constitucional de la República.²⁰

Els textos de les Constitucions, iugoslava i eslovena, són molt extensos, de 406 i 443 articles respectivament.²¹ Abunden en «principis», «objectius», «aspiracions», «fonaments», i en tota la terminologia típica del sistema doctrinal d'Edvard Kardelj:²² la teoria política i el sistema jurídic es mou de l'axioma al principi i del principi al precepte.

L'anàlisi de les Constitucions, en allò que ateny les relacions lingüístiques, s'ha de fer a partir de diferenciar els drets col·lectius (de facto, territorials) dels drets individuals. Prima facie, els primers drets només entren

Page 89

en funcionament quan hi ha un territori continu i delimitable en què viu una comunitat lingüística, mentre els segons es poden invocar en quals se-vulla circumstàncies. En segon lloc, la diferència fonamental entre drets col·lectius i particulars rau en el fet que els primers comporten una normativa que obliga les corporacions, dotades de mitjans, a fer-los efectius, amb una actuació sistemàtica, per no dir mecànica; per contra, els drets individuals requereixen la intervenció voluntària dels subjectes i per tant només funcionen per via d'excepció.

Les Constitucions, segons la funció que tenen prescrita, estableixen tan sols un programa. Importen, també, les competències sectorials que detenen les repúbliques i les comunes. Entre les atribucions assignades a la República d'Eslovènia i que incideixen de ple en les relacions interlingüís-tiques hi ha la plena capacitat de regular les condicions generals dels sistemes d'instrucció i educació, publicació i mass-media.

El detall oràenanchta de la política lingüística pertoca, tal com obliguen les mateixes Constitucions, als estatuts de les comunes i a les normatives establertes per les empreses i les diferents institucions.

Les comunes tenen atribucions molt extenses en la instrucció i l'educació, i en activitats culturals. En el primer apartat s'inclou:

(i) determinació del volum dels recursos financers i de l'import amb què els ciutadans han de contribuir a l'educació;

(ii) planificació de la xarxa educativa i fundació d'institucions pre-es-colars, primàries, secundàries i professionals, i per a l'educació d'adults;

(iii) contractació i remuneració dels docents;

(iv) adaptació dels plans d'estudis als interessos i necessitats locals;

(v) Inspecció escolar en el seu primer nivell.

En l'altre gran paquet de competències a les activitats culturals, se sumen biblioteques, museus i teatres,³⁹ així com suport a les associacions culturals. Amb aquestes competències els autèntics districtes lingüístics de Iugoslàvia són les comunes.

L'estatut de la comuna de Murska sobota, a la Prekmurje, tal com marquen els seus articles 120-129, garanteix el bilingüisme extern a les zones nacionalment mixtes (hongareses-eslovenes). L'estatut de la comuna de Piran (Istria) preveu que els judicis es faran en la llengua de l'acusat, en italià o en eslovè, o en ambdós idiomes quan hi estiguin involucrades persones de les dues comunitats. Silencia tota referència al serbo-croat malgrat que sigui la llengua pròpia de, com a mínim, el 16,2 % de la població de la comuna, davant del 9,8 % que fa servir l'italià. Les comunes de Ljubljana⁴⁰ tenien un 16 % d'habitants provinents d'altres repúbliques (cens del 1981), en llur quasi totalitat no eslovenoparlants natius; els estatuts obliguen que

Page 95

totes les diligències judicials siguin en eslovè i només preveu la possible assistència d'un intèrpret.

Els estatuts de comuna solen incloure algunes indicacions exigint a les empreses que s'assegurin que s'hi apliquen els principis constitucionals. La llei federal del Treball Associat⁴¹ (desembre de 1976) les obliga a l'ús paritètic de les llengües parlades i escrites per les nacions i nacionalitats (art. 417). L'art. 425 exigeix que el nom de la societat ha d'estar en una de les llengües de les nacions i nacionalitats iugoslaves. Les comunes, quan hi ha una problemàtica real o latent, obliguen les ota i obta a formular explícitament llur «política lingüística». Seguint aquesta indicació, a les empreses se solen establir acords on es resol quines llengües ha de saber un tal càrrec, quin(s) idioma(es) s'utilitzarà a les reunions, quina és la llengua de la retolació, etc, encara que en general predomina la indiferència davant d'aquestes normes.⁴² En gairebé tots els contractes de treball es determina que la llengua oficial de l'empresa és l'eslovè: i que cal saber aquest idioma. A l'hora de la realitat, per bé que l'empresa funciona bàsicament en eslovè, s'accepta que hi treballi personal que no el sap.⁴³

Les normes internes contemplen que el! personal que ha de treballar cara al públic sigui competent en eslovè. A la pràctica això es tradueix en el fet que s'han de passar uns exàmens de llengua. En alguns casos s'és exigent, en d'altres els superen candidats que desconeixen el més elemental: depèn primordialment de les necessitats conjunturals de l'empresa.

Les lleis lingüístiques estan creuades per contradiccions, reflex de les contradiccions socials, í que ja troben l'expressió màxima en la Constitució federal. Tot i això, presenten un balanç positiu si s'entra en el terreny del

Page 96

dret comparat. Dins del conjunt europeu, la política iugoslava destaca pel reconeixement de la realitat plurilingüe; però no està tan clara la seva vaíidesaj si es compara amb els pocs Estats que segueixen el model del pluriüngüisme igualitari. En el sistema iugoslau no es pot parlat estrictament de territo-rialisnte lingüístic -definit sintèticament perquè, en el territori A, l'única llengua oficial és la A, sense cap condicionant de cap mena.⁴⁴ El respecte als drets lingüístics dels individus és tan. accentuat que neutralitza les tendències cap al territorialisme lingüístic implícit en el reconeixement dels drets lingüístics col·lectius, i en fa, del cas iugoslau, un model semblant, en certs aspectes, al model d'autonomia nacional-cultural propugnat per Otto Bauer.

L'aportació més original, tanmateix, no està en les lleis, sinó en la multiplicitat de nivells i organismes, més o menys participatius -l'autogestió- que les han de desenrotllar i fer aplicables. La política lingüística no di-mana d'una administració superior respecte de la qual el poble se senti alienat, sinó que és l'acció d'òrgans on el ciutadà i el treballador tenen incidència i amb els quals se senten impliats. Contrapunt obligat d'això, en el model iugoslau no hi ha cap òrgan administratiu eficient -el Tribunal d'Arbitratge Lingüístic no compta⁴⁵ que estigui especialitzat a controlar i obligar el compliment de la legislació lingüística.

Arreu, el marc legal s'aplica segons la cultura política de la societat. A la República d'Eslovènia, i al conjunt iugoslau, si bé el marc legal estricte -i.e. en una lectura estrictament jurídica- és força neutre en el conflicte lingüístic entre eslovè i serbo-croata, no ho és en canvi la institucionalització de la seva reglamentació en tant que les regles:

(i) s'interioritzen de manera diferent per als eslovens -en general legalistes però alhora nacionalistes- que per als meridionals -més deseixits davant la llei, però amb posicionaments nacionals col·lectivament més diversificats í, en el cas dels croats⁴⁶ i montenegrins, personalment més esqueixats;⁴⁷

Page 97

(ii) estan controlades per uns organismes nacional-lingüísticament esbiaixats. En el cas de la República d'Eslovènia: diferents instàncies governatives (òrgans federals, republicans i comunals), organitzacions sòcio-polítiques (lce, aspt, etc), organitzacions sòdoreconòmíques (ota, clb, etc). i òrgans de planificació lingüística explícita (Tribunal d'Arbitratge Lingüístic).

L'exèrcit de la primera Iugoslàvia, hereu directe de l'Exèrcit Reial Serbi, va respectar-ne totes les característiques i mètodes. Òbviament tot es feia en serbi. Durant la segona guerra mundial, la llengua exclusiva dels partisans eslovens fou la seva. A la sessió de I'avnoj,⁶⁴ del 30.11.1943, Tito va prometre a la delegació eslovena que cada república tindria el seu propi exèrcit i que només utilitzaria la seva llengua pròpia en tots els seus escalafons. La promesa, però, no fou mantinguda.

A partir de 1945, l'Exèrcit Popular Iugoslau (epi) va continuar en la línia de l'anteguerra, fins i tot en detalls i bagatel·les. Fins al 1973 en el ranxo se servia popara, un plat típicament serbi, que no sol agradar als que no hi estan avesats. Les apel·lacions es fan a l'estil serbi: cada superior s'adreçaals subalterns per la segona persona del singular en lloc del plural de cortesia obligat en eslovè o croat.

Pel que fa a la política lingüística, dins les forces armades iugoslaves cal diferenciar l'Exèrcit Popular Iugoslau de la Defensa Popular Generalitzada.⁶⁵

En el marc del primer, de caràcter federal, el jovent masculí ha de complir el servei militar compulsori. El 1981 es va instaurar el servei femení voluntari, però l'any 1985 només hi havia; quatre dones soldat de la República d'Eslovènia a diferència de les altres repúbliques, en què s'apunta-

Page 106

ren força noies. Obligatòriament, tots els reclutes han de prestar el deure militar en una república diferent d'aquella en la qual resideixen: per als eslovens equival a fer-la gairebé sempre en un context general serbo-croato-parlant.

La regla general és que, el primer dia en files, els reclutes han d'identificar-se amb un grup nacional; a partir d'aquesta informació es procura arranjar que en cada unitat es barregin els dels diferents grups nacionals. Prenent per pretext les necessitats de les operacions militars, la llengua d'instrucció i comandament, i per tant tota la terminologia, és exclusivament en serbi. Enfrontats amb la lògica castrense no hi ha cap soldat que gosi exigir respecte pels seus drets lingüístics, encara que, si més no, l'ús de les llengües minoritzades no és mai objecte de punició. Els pocs eslovens que no havien tingut oportunitat d'aprendre el serbo-croat, l'aprenen si no de grat per força; els qui ja el sabien, l'acaben dominant encara millor. Paradoxalment, el servei militar també actua com un reforçador de la lleialtat lingüística eslovena: el mal serbo-croat dels reclutes els fa objecte de befa. En una edat hiperestèsica al ridícul, els reclutes es tanquen en banda i es refugien en la colla de paisans que s'apleguen en un racó per llegir el diari de Ljubljana, Delo.

Zevod, un polític eslovè, ha expressat amb força que «és una ofensa per a la llengua i la nació que no es pugui utilitzar precisament aquesta llengua (l'eslovè) en les forces armades». Els únics retocs en direcció al plurilin-güisme han estat més aviat simbòlics. El primer ha estat l'eslovenització de rètols i indicadors viaris de casernes i instal·lacions militars a la República d'Eslovènia, després que l'abril del 1982, 170 ciutadans de Ljubljana van signar una protesta conjunta. L'octubre del 86, encontinent d'un debat obert sobre la qüestió lingüística a l'exèrcit, les casernes ubicades en territori eslovè tenen l'ordre de comunicar-se per escrit en la llengua del país a qualsevol entitat civil de la República. Igualment, es procura que els oficials de guàrdia sàpiguen eslovè. A partir d'abril del 1987, es preveu que els reclutes podran prestar jurament a la bandera en llur llengua. Aquestes mesures no acaben de satisfer les exigències de sectors eslovens ben representatius, com la ljse, que ha demanat amb insistència que els cossos militars aquarterats a la República d'Eslovènia es reclutin preferentment amb eslovens i s'atinguin a la idiosincràcia de la República. Fora de la República d'Eslovènia, l'eslovè és present a l'exèrcit en les activitats culturals. A les biblioteques de les casernes està previst que una sisena part dels llibres siguin en eslovè. Com que el dipòsit total de llibres emmagatzemats per l'exèrcit supera els 4,6 milions, significa que, en teoria, hi ha més de set-cents mil llibres tot just en eslovè. També dins les forces armades funcionen sis-centes quaranta seccions literàries i unes vuit-centes agrupacions teatrals amb vuit mil set-cents afeccionats: naturalment, els eslovens que fan el servei s'hi apunten per tirar endavant activitats en llur llengua. Així mateix, no es pot deixar d'esmentar que les forces armades iugoslaves tenen pre-

Page 107

sent l'eslovè en les seves publicacions: llibres, revistes i opuscles; si bé no en la proporció que pertocaria per la xifra de població eslovena respecte de la federal, si amb una presència ben consolidada i natural.

Per alguns estudiosos eslovens, l'exèrcit resulta el factor més important de disseminació de comunicació fluida en serbo-croat. Com a demostració, al·legen que els eslovens només poden discutir sobre temes bèl·lics i militars en aquesta llengua, conseqüència dçl fet que no n'han parlat sinó només en serbo-croat. Aquesta situació ha canviat recentment, en tant que la «ciència militar» ha esdevingut un dels principals temes dels programes de l'escola secundària i superior: d'aquesta manera els joves eslovens adquiriran terminologia polemològica en eslovè i només després, al servei militar, en serbi.

Les forces armades provoquen altres influències lingüístiques de retruc:

(i) El percentatge d'oficials d'origen eslovè a l'Exèrcit Popular Iugoslau és pràcticament negligible. No és pas perquè els eslovens siguin uns porucs -cotn assevera l'estereotip habitual a la resta de Iugoslàvia- sinó perquè els estàndards culturals i lingüístics de l'exèrcit no els satisfan. En aquest sentit, la gran marginació de la llengua eslovena a les forces armades i la perspectiva segura d'ésser destinats fora de la República d'Eslovènia fan desistir de seguir la carrera de les armes a força eslovens. Això significa que un domini important i vast -i per altra banda, a Iugoslàvia, tret de la República d'Eslovènia, prestigiós- està a efectes pràctics barrat per als eslovens.

(ii) Com a regla els oficials de l'exèrcit es retiren relativament joves i manta vegada s'instal·len en el darrer punt de destinació. No són pocs els qui s'instal·len a Eslovènia. Al marge de les peculiaritats lingüístiques, la república ofereix avantatges que no existeixen a altres bandes de la Federació.

Aprofitant els seus estudis i a fi de disposar d'uns ingressos addicionals, molts ex-militars aconsegueixen feina com a mestres d'escola o com a administratius, etc, i.e. professions en les quals la llengua representa un valor central. Així s'instal·len en llocs clau per al conflicte lingüístic un grup d'activistes lingüístics a favor del serbo-croat, escàs, però molt bregador, en tant que se sap a estalvi de qualsevol repressió. Fou d'aquest grup que sorgí la pressió perquè s'obrís en la dècada dels setanta la primera escola totalment en serbo-croat.

Aleksic, Jordan. 1986. «Mlada generacija i savez komunista jugoslavije». Dins Aleksic/Radin 1986: 187-200.

Page 108

- Racin, Furio (koordinatori). 1986. Polozaj, svest i ponasanje tnlade generacije jugoslavije, Preliminarna analiza rezultata istrazinanja. Beo-grad-Zagreb: Idis.

Alsina i Reith, Alex. 1985. «Notícia de Iugoslàvia». Revista de Llengua i Dret 6, 3: 191-193.

Amnistia Internacional, (s.d. 1984? Yugoslavia. Presos de conciencta. Informe de Amnistia Internacional, s.e.

Bamgbose, D. 1978. «Models of Communication in Multilingual States». West African Journal of Modern Languages 3: 60-65.

Baneres, Jordi. 1985a. Bòsnia i Hercegovina. Els muslims. Barcelona: CIEMEN.

-. 1985b. «Un exemple de nació sense Estat a l'Europa de l'Est. Els mus-Jims de Bòsnia i Hercegovina». Punt Diari 11-LX: 11.

-. 1986. «Introducción al estudio de Eslovenia». Dins Hizkuntza...

-. 1987. «Una minoria en un país de melting-pot. Els rutens de la Voivo-dina». Dins Seminari de Sociolingüística de Barcelona, La diversitat (im) pertinent, Barcelona: El Llamp 155-195.

Barrington, J. M. 1981. «From Assimilation to Cultural Pluralism: A Compara tive Analysis». Comparative Education, 17, 1: 59-69.

Bilandzic, Dusan. 1974. «Inter-Nationaliry Relations in Yugoslavia in the Light of Different Socio-Political Systems». Dins Nations... 1974: 369-393.

Blagojevic, Borislav T. 1976. «The System of Workers' Self-Management (Particularly in Yugoslavia)». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 2: 3-22.

-. 1977. «The System of Workers' Self-Management in Yugoslavia». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 1: 3-22.

Botic, Ivan; Djurekovic, Stjepan. 1983. Yugoslavia in Crisis: The Poli-tical and Econòmic Dimensions. New York: Croatian National Con-gress.

Burg, Steven L. 1982a. «Republican and Provincial Constitution Making in Yugoslav Politics». Publius 12, 1: 131-153.

Byron, J. 1979. «Language Planning in Albània and in Albanian Speaking Yugoslavia». Word 30, 1-2: 15-44.

Caca, Djordji. 1981. «Relations between the Republican and Communal Administrative Bodies». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 8, 3: 21-36. 1984. «Le federalisme et le controle de la constitutionnalité des lois en la République Socialiste Federative de Yougoslavie». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 11, 1: 3-16.

Canals, Jordi; Garcia-Ripoll Martí; Juri, Franco. 1985. Apropament a la política lingüística a la República Socialista d'Eslovenia (Iugoslàvia). Barcelona: cirit (mecanografiat inèdit).

Clark, Carl; Johnson, Karl F. 1983. «Variation in the Policies of Yugoslav Communes. Developmental Imperatives versus Regional Style». Comparative Political Studies 16, 2: 253-254.

Page 109

Cork Vida. 1976. «Le droit d'information». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 3: 29-48.

Còlic, Senad. 1976. «International Seminar "Language and Racísm". Sa-rajevo, August 12 to 16, 1976». Survey 3: 416-419.

Congress of the Sociopolitical Organizations of Yugoslavia

. 1986. Yugoslav Survey 27, 2: 3-32.

Constitutional System of Yugoslavia. 1980. Belgrade: Jugoslavenska stvar-nost.

Conte, Michael A. 1986, «Book Review. R. Cujes, Slovenia: Land of Co-Operators. Willowdale (Ont.) 1985». Slovene Studies 8, 1: 73-74.

Costüuzione delia RSF di Jugoslavia (La). 1974. Rijeka (Fiume»: Edit.

Costüuzione delia Repubblica Socialista di 'Slovenia (La). 1975. Koper: Azienda Giomalistica Editoriale «Bollettino Ufficiale delia RS di Slovenia».

Cukavic, Milan; Stefanovic, Nikola; Jogàn, Savin. 1969. «Constitutional Changes in Yugoslavia». Yugoslav Survey 10, 3: 1-22.

Cvitan, Onesin. 1983. «Self-Management in Yugoslav Government Admi-nistration». International of Organizational Democracy 1: 531-544.

Dale, Ian R. H. 1980. «Digraphia». International Journal of Sociology of Language 26: 5-13.

Damjanovic, Mijat. 1984. «El cuerpo representativo de la Federación». Cuestiones Actuales del Socialismo. 19, 9: 39-48.

Decimotercer Congreso de la Liga de los Comunistas de Yugoslavia. Bel-grado, 25-28 de junio de 1986

. 1986. Número monogràfico de Cuestiones Actuales del Socialismo 21: 6-7.

Dejanovic, Jovan. 1984. «Evaluación de la Alianza Socialista como fren-te democratico. (Extractos de la ponència de Jovan Dejanovic, presi-dente de la Conferencia Federal de la Alianza Socialista del Pueblo Tra-bajador de Yugoslavia)». Boletín de Information Yugoslavo 4: 7-12.

Devetak, Silvo. 1986a. «Esame dell'assetto istituzionale-giuridico delia pa-rità linguistica in Jugoslavia». (Comunicació per al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Mecanoscrit inèdit).

-. 1986b. «Iguaglianza de le nazione e nazionalità in Jugoslavia: essiti e dilemme» (Comunicació per a les Jornades del ciemen. Mecanoscrit inèdit).

-. 1987. «Igualdad de los derechos de los idiomas en el funcionamiento de los órganos de la Federación». Cuestiones Actuales del Socialismo 22, 3-3: 91-102.

Djordjeviç, Jovan. 1975. «Les característiques fondamentales de la nou-velle constitution de la RSF de Yougoslavie». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 1: 7-12.

-. 1979. «Administration and Self-Management». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 1: 3-8.

-. 1984a. «La posición de la Asamblea Socialista del Pueblo Trabajador

Page 110

de Yugoslavia en el sistema político». Cues dones Actuales del Socia-lismo 19, 3: 4-49.

-. 1984b. «La Constitución de la República Socialista Federal Yugosla-va». Qüestiones Actuales del Socialismo 19, 4: 12-46.

Djordjevic, Jovan; Jogan, Savin; Ribicic, Mitja; Vratusa, Anton (Eds.). 1982. Self-Management. The Yugoslav Road to Socialism, Belgrade: Jugoslovenski pregled.

Djordjevic, Stevan. 1983. «Las repúblicas y provincias en el dominio de la política exterior y de las relaciones internacionales de la federación yugoslava». Política Internacional 37, 789, 20-111: 27-30.

Djukic-Veljovic, Zlatija. 1984. «The Assembly of the Socialist Federal Republic of Yugoslavia». Belgrade: Yugoslav Survey.

Djuranovic, Veselin. 1984. «Veselin Djaranovic, presidente de la Presidència de la rsfy. La autogestión es una negación tanto del sistema uni-partidista como del pluripartidista». Bolet'm de Information Yugoslava 8-9: 4-8.

Djurovski, Lazar; Ivanovic, Mladen. 1973: «The Presidency of the Socialist Federal Republic of Yugoslavia». Yugoslav Survey 14, 2: 55-66.

Dolanc, Stane. 1983. «La seguridad -parte iategrante de la autogestión. (Extractos de la entrevista de Stane Dolanc, Secretario Federal de Go-bernación.)». Boletín de Informarien Yugoslavo 5: 13-15.

Domazet, Mladen. 1984. «Resena de líbros. Rude Aleksic, Jedinstvo seve-za komunista Jugoslavije - elementi smisao, znacaj.» Cuestiones Actuales del Socialismo 5: 124-127.

-. 1975- «Nationality Relations in Yugoslavia». Dins Mackey Verdoodt 1975: 87-103.

-. 1976. «The National Minority as a Subject». Dins Razprave in gradivo, 7-8: 83-100.

Dukic-Veljovic, Zlatija. 1984. Tbe Assembly of the Socialist Federal Republic of Yugoslavia. Belgrade: Yugoslav Survey.

Dundjerovic, Ratko. 1986. «Samoupravna orijentacija i (ne)zadovljostvo pojavama u drustvu». Dins Aleksic/Radin 1986: 76-100.

Durkjeu, Yves. 1980. «L'autogestion en Yougoslavie: critique de la cri-tique». Autogestions 4: 521-523.

Federal Assembly Resolution on the Implementation of the Constítutio-nal Principle of Equality of the Languages and Scripts of Yugoslav Nations and Natinonal Minorities in Federal Legislation and in the Work of Federal Agencies

. 1969. Yugoslav Survey 10, 3: 23-28.

Felice, Micheline de. 1986. «Confüt de valeurs dans la société yougosla-ve». E.H. Économie et Humanisme 290, juillet-aoüt: 42-50.

Fira, Aleksander. 1983. «Las libertades y los derechos del hombre y la autogestión». Política Internacional 34, 808, 5-XII: 5-7.

Fisher, Jack C. 1966. Yugoslavia - A Multinational State: Regional Dif-

Page 111

ference and Administrativa Response. San Francisco: Chadler Publish-ing.

Flere, Sergej. 1986. «Odnos mladih prenia etnosu». Dins Alerstc/Radin 1986: 131-149.

Frimerman, Andrej. 1977. «Work Communities for Performing of Affairs of Common Interest». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 1: 39-48.

Fundamental Views Adopted by the Supréme Court of Yugoslavia at its Plenary Session of November 8, 1967

. Dins Nations... 1974: 439-446.

Garcia-Ripoll, Martí. 1983. «La política lingüística iugoslava», llengües en contacte. Papers generadors/triüs de comunicació 1: 12-18.

-. 1986. «Yugoslavia, naciones y lenguas». Dins Hizkuntza... p. 394-401.

Garitaonaindja Garnacho, Carmelo. 1983. Federalismo y autogestión en los mass media. Onati: Herri-ardularitzaren Euskal Erakundera.

Gasinski, Thaddeus Z. 1980. «The National Minority Policy of Today's Yugoslavia». Nationalities Papers 8, 1: 29-31.

Gedeon, S. J. 1986. «Book Review. Yugoslav Socialism - Tbeory and Practice by H. Lydall». Journal of Comparative Economies 10, 3: 361-364.

Gjidara, Marc. 1972. «Les récentes reformes constitutionnellès et les problemes de l'État en Yougoslavie». Révue de l'Est 2: 41-121.

-. 1980. «Les compétences du poivoir local en. Yougoslavie». Separata de Annuaire Européen i'Aàministratïon Publique 3: 89-118.

-. 1982a. «Yougoslavie, la politique nébuleuse d'une nébuleuse politique». Politique internationde 17: 229-264.

-. 1982b. «L'administration dans les debats poltiques en Yougoslavie». Aix-Marseille: Centre de Recherches Administratives. Table Ronde des 22 et 23 octobre. 26 p. + 4 f. (xerocòpies).

-. 1985. «L'autogestion réelle et la protectíon des droits et libertés: l'ex-périence yougoslave de controle juridictionnel de l'administration». Les Journaux Judiciaries Associés (Edition ]urïdique et Législative) 32, 16 mars: 3-8; 33, 19 mars: 3-9; 34, 23 mars: 3-12; 35, 26 mars: 3-9.

Grupce, Asen. 1979. «Constitutional Courts». Yugoslav Survey 20, 4: 57-70.

-. 1983. «The Essence, Role and Significance of Legal Consciousness in the Realisation of the Social and Legal System of the sfr of Yugoslavia». Yugoslav Law / Droit Yougoslave 10, 1: 3-24.

Hizkuntza tninorizatuen soziologia. Sociologia de las lenguas minorizadas. 1986. Actas del I Congreso de Lenguas Minorizadas. San Sebastian: Ttarttalo.

Institut Narodnostna Vprasanja. 1983. The ïtalian and Hungarian Nationalities in the Socialist Republic of Slovenia. Some Characteristics of the Legal and Political Status of Languages and Culture. Ljubljana: Institut za Narodnostna Vprasanja.

Page 112

Jakopin, Franc. 1983. «Bibliografia slovenske sociolingvistike». Slavisticna revija 31, 3: 251-254. Joncic, Koca. 1969. Relations Among the Peoples and National Minorities in Yugoslavia. Belgrade: Medjunarodna politika. -. 1974. «The Socio-Economic Foundation of National Equality». Dins Nations... 1974: 115-150. Josipovic, Dusan. 1972. «Changes in the Functions and Organizations of the Federal Executive Council and Federal Administration». Yugoslav Survey 13, 1: 31-52.

Jovanovic, Milan. 1979. «Service in the Yugoslav Armed Forces». Yugoslav Survey 20, 1: 25-38. -. 1986. Electoral System in Yugoslavia. Belgrade: Jugoslavenka stvar-nost. jovicic, Miodrag. 1978: «Yugoslav Internal Comparative Law». Yugoslav Law, Droit Yougoslave 1: 57074. Karnoouh, C. 1985. «Une gènese allégorique du politique: le folklore».

Révue Française de Science Politique 35, 6: 1029-1046. Korac, Ljubisa. 1983, «The Presidium of the Republics and Autonomous Provinces». Yugoslav Survey 24, 2: 29-44. -. 1984. «Executive Councils of Republican and Provincial Assemblies».

Yugoslav Survey 25: 35-54. Korosic, Marijan. 1983. «Resena de libros. Janez Prasnikar. Teoruja i praksa organizacija udruzenog rada». Cuestiones Actuales del Socidis-mo 19, 6: 108-112.

Kuhar, Slavko; Jovanovic, Milenka. 1971: «The Judicial System». Yugoslav Survey 12,3: 19-40. Kulic, Dimitrije. 1982. «Constitutional Changes in Yugoslavia». ]abrbuch des óffentlichen Recbts der Gegenwart 31: 257-269. Laca, Ivan. 1977. «The League of Communists of Yugoslavia». Yugoslav Survey 18, 2: 23-48.

-. 1982; «La Liga de los Comunistas y el federalismo yugoslavo». Cuestiones Actuales del Socialismo 8: 11-32. Lukatela, G.; Savic, M.; Gligorijevic, B.; Ognjenovic, P.; Turvey, M. T. 1978. «Bi-Alphabetical Lexical Decision». Language and Speecb 21, 2: 142-165. Lukic, Rénée. 1985. «La dissuassion populaire yougoslave». Cabiers d'Études Stratégiques 5: 1-46. Mackey, Willíam Francis. 1979. «Language Policy and Language Planning». ]oumal of Communication 29, 1: 48-53. Mackey, William F.; Verdoodt, Albert (Eds.). 1975. The Mulúnationd Society: Papers of tbe Ljubljana Seminar. Rowley (Mass): Newbury House. Mamula, Branko, 1984a. «Las fuerzas armadas son una garantia segura de nuestra independència». Boletín de Informació» Yugoslava 11: 17-20.

Page 113

-. 1984b. «Estamos orgullosos de nuestro. ejército». Bolet'm de Información Yugoslavo. 12: 12-14. Marinkovic, Radivoje. 1977. «The Organization and Work of the Commune Assemblies». Yugoslav Survey 18, 2: 3-22. Markovic, Ranko. 1985. «Autonomous Próvinces in Contemporary Constitutional System of the sfry», Yugoslav Law. Droií Yougoslave 12, 2: 105-128. Mihailovic, Srecko. 1986. «Omladina osamdesetih godina, religija i crkva». Dins Aleksic/Radin 1986: 169-186. MikeSj Melanija, 1981. «Dynamique intracpmmunicationnelle dans des sitnations píurilingues en Yougoslavie». Dins Second International Symposium on Languages and European Co-Operation. llrbino (xerocò-pies). -. 1983. «Language Contacts in Self-Managing Works Units». Dins P. H. Nelde (Ed.). Gebenwàrtuge Tendenzen der Kontaklinguistik, Bonn: s.e. p. 117-124. Miklavc, Janja; Olas, Ludvik. 1979. «Socialnogeografska analiza Slovens-kega Porabja na Madzarskem». Razprave in gradivo 9-10: 137-148. Miljevic, Djordje; Stefanovic, Nikola; Marinkovic, Dusan. 1971. «The Laíest Changes (1971) in the Constifution of the Socialist Federal Republic of Yugoslavia». Yugoslavia Survey 12, 4: 1-36. National Seminar on Education in Multicultural Societies. 1985. Ljubljana (Iugoslàvia), 15-17 October. Nations and Nationalities of Yugoslavia. 1974. Belgrade: Medjunarodna politika. Necak-Lük, Albina; Strukelj, Inka (Eds.). 1984. Dvojezicnost. Ittdividualne in druzbene razsez-nosíi. Prispevki konference «Dvojezictiost-individualne in druzbene razseznosti». Ljubljana 13-15 September 1984. Nesic, Radmila. 1982. «Federal Agencies and federal Organizations. 1978-1981». Yugoslav Survey 23, 4: 11-24. Neustupny, J. V. 1983. «Towards a Paradigm for Language Planning».

Language Planning Newsletter 9, 4: 1-4. Nikolic, Pavle. 1976. «Le caractère du federalisme jougoslave et l'organisation de la Fédération». Yugoslaw Law. Droií Yougoslave 1: 1-21. -. 1983. «Le système constitutionnel et politique yougoslave». Annali.

Istituto di Studi Europei A. de Gasperí 5: 261-214. Obradovic, Vladimir, 1986. «Drustveni polozaj omladine u juvoslaviji».

Dins Aleksic/Radin 1986: 23-54. Paternost, Joseph. 1984. «A Sociolingüístic Tug of War between Slovene and Serbo-Croatian in Slovenian Today». Slovene Studies 6, 1-2: 227-242. -. 1985. «A Sociolingüístic Tug of War between Language Value and Language reality in Contemporary Slovenian». International Journal of the Sociology of Language 52: 9-30.

Page 114

Petkovic, Ranko. 1979. «National Minorities in the Balkans». Survey 1979, 6, 1: 20-33. Petric, Ernest. 1981. La posizione giuridica internazionale delia minoran-za slovena in Itàlia. Trieste: Stampa Triestina. Petrovic, Milan. 1983. «Competence of Federal Administration in Implementing Federal Laws by the Republic and Provincial Administrations (The Issue of So-Called Federal Control)». Yugoslav Law. Droit Yougoslave 10, 3: 217-244. Pienkos, Andrew. 1986. «Organizational Contradiction and Policy Inertia in Yugoslav Institutional Evolution». Journal of Econòmic Issues 20, 2: 583-592. Pozderac, Hamdija. 1983a. «The National Question and Creation of the Yugoslav Community». Survey 10, 4: 249-261. -. 183b. «Papel de las organizaciones socío-políticas en el sistema político». Qüestiones Actuales del Socialismo 10: 3-16. Radovanovic, Milorad. 1983. «Lingüístic Theory and Sociolingüístic in Yugoslavia». International Journal of Sociology of Language 44: 55-69. Ratkovic, Radoslav. 1977. «Les organisations socio-politiques dans le système socio-politique de la rsfy». Yugoslav Law Droit Yougoslave 1: 23-38. Reagan, Timothy. 1983. «The Economies of Language: Implications for Language Planning». Language Problems and Language Planning: 148-161. Ribicic, Ciril, 1984. «Some Qüestions of the Functioning and Development of a Polítical System with special Reference to the Role and Activities of the Federation». Razprave in gradivo 1984, 17: 11-21. Roux, Michel. 1980. «Langue et pouvoir en Yougoslavie: le cas des albanais». Pluriel 22: 93-108. Rubin, Joan; Jernudd, Bjorn H. (Eds.). 1971, Can Language Be Plattned?

Honolulu: University Press of Hawaii. Self-Management in the Local Community of Ljtibljana Selo. 1982. Ljubl-jana: International Seminat: on Popular Participation (xerocòpies). «Séptima Conferencia de la Organización de la Liga Comunista Yugoslava en el Ejército Popular de Yugoslavia. Ejército y pueblo siempre juntos». 1982. Bolet'm de Información Yugoslava 5: 12-15. «Slovenely Speaking». 1982. The Economist, May 8: 76. Spalatin, Christopher. 1979. «Language and Polítics in Today's Croatia».

Journal of Croatian Studies 20; 3-16. Sporer, Drago C. 1979. «Polítics and Nationalism within the Yugoslav People's Army». Journal of Croatian Studies 20: 118-131. Srzentic, Nikola. 1984. The Constitutional Judiciary in Yugoslavia. Belgrade: Jugoslovenski pregled. Srzentic, Vojo. 1984. «Díez anos de la Constitución de la rsfy». Cuestiones Actuales del Socialismo 19, 4: 3-11.

Page 115

Stanimirovic, Jovan; Blagojevic, Dragisa. 1985. «Cultura Life in the Yugoskv People's Army». Yugosíav Sürvey 26, 1: 89-96: Strukelj, Inlca. 1978. «The Dinàmics of Societal Bilingualism: Bílingual Education in Slovenia». Compare 8, 1: 93-100. Sturanovic, Radovan. 1981. «Amedments to the sfry Constitution and the Constitu tions of the Republics and Autonomous Provinces».

Yugosíav Survey 22, 4: 69-84. Tollefson, James William. 1978. Diglòssia and Language Policy, with Spasscial Reference to Slovenia. Stanford: Standford University Press. -. 1980a. «Types of Language Contact and the Adquisition of Language».

Language Sciences 2, 2: 231-245. -. 1980b. «The Language Planning Process and Language Rights in Yugoslavia». Language Problems and Language Planning 4, 2: 141-156. -. 1980c. «Language Policy and National Stability in Yugoslavia». Canadian Slavonic Papers 22, 4: 506-517. -. 1981a. Tbe Language Situation and Language Policy in Slovenia.

Washington: University of America Press. -. 1981b. «Centralized and Decentralized Language Planning». Language Problems and Language Planning 5, 2: 175-188. -. 1983. «Language Policy and the Meariings of Diglòssia». Word 34, 1: 1-9. -. 1984. «Slovenia from the Perspective of Language Planning Theory».

Slovene Studies 6, 1-2: 243-246. Tomic, Stojan. 1982. «The Comune and Comunal Self-Management». Dins Djordjevic et al. 1982: 331-345. Toporisic, Joze. 1978. «A Language of a Small Nationality in a Multilingual State». Folia Slavica 1, 3: 480-486. -. 1984. «The Social Situation of the Slovene Literary Language in 1584 and 1984». Slovene Studies 6, 1-2: 247-258. Touret, Bernard. 1973. L'aménagement constüutionnel des États de peuplement composite. Quebec: Les Presses de l'Université Laval. Trajkovic, Josif. 1984. The Judicial System in Yugoslavia. Belgrade: Yugoslav Survey. Trifunovic, Bogdan (Ed.). 1980. Autogestión socialista yugoslava. Naciones jundamentales. Belgrado: Cuestiones Actuales del Socialisme Ule, Mirjana. 1986. «Odnos omladine prema mladosti, odraslostï pojavama u drustvu». Dins Aleksic/Radin 1986: 101-113. Ulrih-Atena, Ela. 1976. «National Linguistics Minorities: Bilingual Education in Slovenia». Prospects 6, 3: 430-438. Vego, Milan N. 1980. «The Yugosíav Grourid Forces: A Look at the Past and Present». Military Review 60, 1: 14-27.

Veinte anos de instrucción pública bilingüe (Lendava, 1979). 1983- Traducció encarregada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (Mecanografiat inèdit).

Page 116

Voce dil Popolo (La). Organo delI'ASPL delle Comunità dei Comuni di Fiume e del Capodistriano. Fiume (Rijeka): Edit. Els dissabtes adjunta com a separata II Comunista, òrgan de les lcj, lce i lcs.

Vujicic, M. 1980a. «Comunidad - local». Dins Trifunovic 1980: 75-77.

-. 1980b. «Comunidades - des interès autogestoras». Dins Trifunovic 1980: 68-70.

Vukadinovic, Gojko. 1985. «Assemblies of the Republics and Autonomous Provinces». Yugoslav Survey 26, 1: 17-32.

"Wood, R. E. 1980. National Language Planning and Treatment. New York: International Lingüístic Assodation.

---------------------------

[1] . La República Socialista Federativa de Iugoslàvia està integrada per sis repúbliques: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro, i Sèrbia. Dins d'aquesta darrera república hi ha dues províncies autònomes: Kosovo (antigament Ko-sovo-Metobija o, abreujadament, Kosmet) i la Voívodina. L'administració federal comprèn set secretariats i onze comitès, a la direcció dels quals es troben membres del govern federa!. Els secretaris vénen a correspondre als àmbits on predominen les competències federals; són els següents: afers estrangers, defensa nacional, interior, comerç, finances, comerç exterior, justícia i organització de l'administració federal. Paral·lelament, els comitès coordinen els sectors que són bàsicament competència de les repúbliques i províncies autònomes socialistes; són: planificació social, energia i indústria, agricultura, transports i comunicacions, turisme, cooperació econòmica amb els països en via de desenvolupament, treball, antics combatents i invàlids de guerra, sanitat i política social, ciència i cultura, i informació.

[2] . I també provincial, ja que, en matèries lingüístiques, les competències legals de les repúbliques i províncies són idèntiques. A la realitat, però, no és així: al Kosovo, el serbi, malgrat ésser la llengua pròpia de només el 20 % de la població, gaudeix d'una situació d'equiparació amb l'albanès. A la Voivodina, el melting-pot lingüístic beneficia el serbi, que funciona com a idioma vehicular necessari.

[3] . Les comunes només són semblants als ajuntaments de l'Estat espanyol d'una manera vaga. El nombre d'habitants de les comunes varia entre un mínim de 10.000 habitants i un màxim de 100.000; la seva superfície fluctua entre els 50 kmJ (són les comunes en què es fragmenten les ciutats) i els 1.000 km1. Les seves competències són enormes: gestionen directament una tercera part de l'erari públic.

[4] . Per sota de la comuna, mòdul bàsic de l'organització administrativa territorial, hi ha els organismes autogestionaris de base dedicats preferentment als àmbits productiu, veïnal i sectorial. És sobretot en aquest nivell on es desplega la participació de la població en l'autogestió, circa una persona de cada 30.

[5] . OTA: Organització de Treball Associat. És la denominació comuna i general que reben totes les formes d'empreses autogestionades (i.e. les que no són privades -amb un màxim de sís empleats). Segons la Constitució (1974) i la Llei del Treball Associat (1976) les ota poden adoptar les formes següents: Obta (organització bàsica de treball associat), organització laboral i organització complexa de treball associat. L'Organització Bàsica de Treball Associat fou incorporada per primera vegada a la Constitució mitjançant les esmenes constitucionals del 71 i fou definida de manera completa per la Constitució del 74 i la Llei del Treball Associat del 76. L'obta és la comunitat auto-gestora de primer nivell més habitual en el sector productiu. A la República d'Eslovè-nia, amb un nivell educatiu alt, una seriositat productiva i una cultura participativa que arrenca del cooperativisme catòlic (1894), l'autogestió'a les empreses funciona relativament bé; no s'esdevé pas de la mateixa manera a la resta de Iugoslàvia.

[6] . CLB: Comunitat Local de Base. És la comunitat autogestora territorial de primer nivell. Pot ésser un poble, un barri o en unes partides amb població dispersa. Els assumptes més rellevants que cobreix són: obres públiques locals, condicions habitacionals, activitats comunals, protecció social i infantil, educació, cultura, protecció al consumidor, medi ambient, defensa popular i protecció social. Les clb possiblement corresponen al sector on l'autogestió rutlla millor arreu de Iugoslàvia.

[7] . CIA: Comunitats d'Interessos Autogestores, Instància creada per introduir l'autogestió en la gestió admínistrativo-estatal a fi de limitar el poder de la teenoburocràcia í avançat cap a la desaparició de l'Estat. Segons la 'Constitució hi ha quatre grups bàsics: (i) educació, ciència, cultura, salut i previsió social; (ii) sector de l'assegurança de jubilació i d'invalidesa; (iii) habitatge; (iv) activitats comunals com l'energètica, la hidràulica, el transport, etc. Està ben demostrat que les CiA tenen una vida lànguida, tret quan una iniciativa governamental perjudica interessos concrets de la població. Paradoxalment, doncs, les cia serveixen més per entorpir iniciatives que per afavorir-les.

[8] . LC: Lliga Comunista. Únic partit legal. Huinorísticament, però amb fonamenr real, hom afirma que hi ha 6 Lligues Comunistes: Una per cada república. La més tancada («stalinista») és la de Bòsnia i Hercegovina; la més eurocomunista és l'eslovena. Segons una enquesta feta el 1985 a Nis (Sèrbia) pel periòdic de Belgrad, Duga, resulta que els comunistes són minoritaris entre els membres del partit: un 10 % creu que Déu ha creat el món, el 29 % no ha llegit el programa del partit, el 30 % ignora que el marxisme és el fonament ideològic del partit, el 47 % no ha llegit res de Marx i només el 16 % ha llegit algun text d'Engels.

[9] . LJS: Lliga de la Joventut Socialista. És l'organització política juvenil. No depèn del partit, sinó de l'Aliança Socialista del Poble Treballador, organisme on estan integrades totes les instàncies polítiques i socials. A Eslovènia, la Ljse palesa amb un gran activisme quins són els seus aliats i quins són els seus enemics. Els seus aliats són aquells sectors que es mobilitzen: feministes, gais, pacifistes i verds. «Aquests moviments -exposa D. Bozic, el seu cap actual- ens fan obrir els ulls a allò que abans no vèiem o no volíem veure. Si poséssim l'ortodòxia a l'altar, s'estroncaria la producció espiritual; aquests moviments ens mantenen en forma.»

[10] . Hi ha l'Aliança Socialista del Poble Treballador (cf. supra nota 9), els Sindicats -que pateixen una crisi ptegona-, el subnor (associació d'ex-combatents), etc.

[11] . S'insisteix a destacar que es parla de la República d'Eslovènia, ja que el topònim Eslovènia indica la suma de la República d'Èslovènia (dins la República Socialista Federativa de Iugoslàvia) més la Baixa Caríntia i les regions de llengua eslovena administrades per Àustria, la Porabje (dependent d'Hongria), i les regions limítrofes d'Itàlia, igualment de parla eslovena.

[12] . Els italians viuen sobretot a les viles de l'ístría eslovena. Entre 1947 i 1953 es va forçar els italians de la regió, de manera oficiosa, a desplaçar-se a Itàlia. Només van romandre els més addictes al nou règim. Els magiars s'escampen per. multitud de llogarrets en la franja a menys de cinc quilòmetres de la frontera hongaresa.

[13] . La Iugoslàvia socialista és el país que sense canvis de règim, ni cops d'Estat, ha canviat més vegades de Constitució.

[14] . Hom sol anomenar Iugoslàvia monàrquica o primera Iugoslàvia Ja que va emergir el desembre de 1918 amb el nom oficial de Regne dels Serbis, Croats i Eslo-vens, que el 1929 va canviar-lo per Regne de Iugoslàvia i desaparegué el 1941 amb la invasió conjunta del III Reich, Itàlia, Hongria i Bulgària. La segona Iugoslàvia, la Iugoslàvia socialista, arrenca amb l'aixecament dels partisans.

[15] . Des del punt de vista de les estratègies de regulació de les relacions interrepu-blicanes o internacionalitàries, la Constitució del 1946 sanciona la fusió revolucionària; la del 1953, la confluència evolutiva; la del 1963, el socialisme pluralista. La Constitució del 1974 representa la convalidació parcial de les exigències de la «primavera croata» (1968-71) i de la «crisi de les autopistes» eslovena (1968-69), que malgrat fracassar tàctícament, van obligar a un reajust de les relacions entre les diferents nacions iugoslaves. Segons diferents tractadistes internacionals, la Constitució del 1974 estableix una confederació a pesar que formalment sigui només una federació.

[16] . República Socialista Federativa.

[17] . Basat en Tollefson 1980: 152, amb letocs.

[18] . Narod (poble, nació) en la literatura política i jurídica iugoslava s'aplica només als grups nacionals que tenen dins de la Federació la seva nació-estat, é's adir, que són dominants en alguna de les repúbliques iugoslaves: croats a la República de Croada; eslovens a la República d'Eslovènia; macedonis a la República de Macedònia; monte-negrins a la República de Montenegro; musüms a la República de Bòsnia i Hercegovi-na; i serbis a la República de Sèrbia. Per contra, domovina (pàtria) és un terme més vague i s'aplica tant al conjunt iugoslau com a cada territori que l'integra. Se segueix així la distinció dreçada per l'Imperi Austro-Hongarès entre Volk, Natiort (nació), aplicada als alemanys, magiars, croats, etc. i Heimat (pàtria), amb un significat més polivalent.

[19] . El Tribunal Constitucional fou introduït per la Constitució de 1963. El Tribunal Constitucional Federal es compon d'un president i tretze jutges: dos per cada república i un per cada província. EI president i els jutges són elegits per l'Assemblea de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia a proposta de la Presidència. Els membres del Tribunal gaudeixen d'immunitat i el seu funcionament és públic.

[20] . El Tribunal Constitucional de la República d'Eslovènia ha hagut de tractar diferents casos que tenien a veure amb les qüestions lingüístiques. L'any 1969, enmig d'un clima d'eufòria nacionalista eslovena, un grup de ciutadans portaren davant del tribunal la qüestió de l'ensenyament bilingüe eslovè-magiar de la Prekmurje sota la incriminació que era carregós per a l'erari públic. Dels nou jutges, quatre decidiren a favor de l'abolició de la llei, però cinc la ratificaren.

[21] . A la Constitució iugoslava cal afegir la Llei del Treball Associat, aprovada el novembre de 1976, que té 671 articles.

[22] . Edvard Kardelj fou el primer secretari del Partit Comunista d'Eslovènia, el 1937. Durant la guerra dirigí la lluita contra els ocupants. Després de la guerra i fins a la seva mort, el 1978, va ser el principal ideòleg del règim (el culte a la personalitat de Tito se centrava estrictament en els aspectes militars, com a paladí de la lluita contra els invasors).

[23] . Des de 1953 no es fan censos lingüístics, sinó només nacionals. A partir del darrer cens, del 1981, es pot inferir raonablement que les llengües que són utilitzades per més de I'l % de la població són cinc: serbo-croat (74%), eslovè (8 %), albanès (9 %), macedònic (6 %) i magiar (2·%). La complicació iugoslava no és tant lingüística com nacional.

[24] . A la realitat, el serbo-croat és conegut per tothom. Entre els eslovens hi ha una correlació inversa entre edat i competència del serbo-croat. Si bé a l'Eslovènia dels anys seixanta només sabien serbo-croat els funcionaris i la intelligentsia, actualment ja no és així. L'eslovè entra en contacte amb el serbo-croat a l'educació -encara que l'absoluta majoria de l'educació és en eslovè-, les relacions laborals, el servei militar, els mass media, etc. No cal, però, sobrevalorar el seu impacte: el corresponsal de Ei País a Belgrad, en un desplaçament que féu a Eslovènia el maig del 1987, es va trobar que la majoria dels seus interlocutors s'estimaven més conversar en francès que no pas en serbo-croat.

[25] . Són les comunes de Koper (Capodistria), Piran (Pirano) i Izola (Isola), totes a l'ístria.

[26] . Corresponen a les comunes de Murska Sobota (Mura-Saombat) i de Lendava (Lendva), a la Prekmurje.

[27] . Multitud d'altres lleis, federals i de les entitats federatives, les defineixen expressis verbis.

[28] . La retolació només és multilíngüe en els edificis més simbòlics i encara en els punts de màxima visualització.

[29] . El serbo-ctoat és considerat per totes les institucions d'ensenyament superior d'arreu (universitats, instituts, etc.) com una sola llengua, amb dos estàndards. Les úniques excepcions són les facultats de filologia de la República de Croada í les universitats d'Austràlia, país amb un contingent important de refugiats croats. Hom pot asseverar, consegüentment, que la comunitat científica dels lingüistes, i per tant Ja lingüística tout court, conceptua el serbo-croat com una sola llengua. Això, però, no priva que el nacionalisme croat defensi que la llengua literària croata és un idioma diferent del serbi. Fent-se ressò d'aquest criteri, però temperant-lo, la Constitució de la República de Croàcia de 1974 estipula que «la llengua literària eroata -la forma estandarditzada de la llengua nacional dels croats i serbís a Croàcia, que és anomenat croat o serbi-, és d'ús públic» (art. 138), L'estàndard croat del serbo-croat és anomenat croato-serbi, que es contraposa al serbo-croat.

[30] . Narodfiost (nacionalitat) es diferencia legalment de narod (nació). Les nacionalitats (anteriorment anomenades minories nacionals), són aquells grups nacionals minoritaris dins la Federació que tenen la majoria de llurs efectius en un Estat on s'han constituït en grup dominant. Així, per exemple, les nacionalitats amb assentament històric a la República d'Eslovènia són els hongaresos i els italians.

[31] . Cf. infra, apartat VI del present treball, L'exèrcit.

[32] . Mentre l'Exèrcit Popular Iugoslau constitueix unes forces armades més o menys convencionals, la Defensa Popular Generalitzada (també anomenada Defensa Territorial) aporta una institució original. Sorgides el 1968, arran de la intervenció del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia, les unitats de defensa territorial, de les quals, en cas de conflagració, també formaria part la policia, es completen amb reclutes i voluntaris, encara que el gruix principal l'aporten els empleats de les empreses (les ota), els membres de les clb (comunitats locals de base) i els militants de les organitzacions sòcio-polítíques. Totes les unitats de defensa territorial estan capacitades per a executar llurs tasques específiques adés en col·laboració amb l'Exèrcit Popular Iugoslau adés autònomament. Els crítics al sistema afirmen que la Defensa Popular Generalitzada serveix per controlar la població.

[33] . Actualment, la presència oficial del serbo-croat a l'escola bàsica eslovena queda reduïda a l'assignatura de serbo-croat que es cursa a cinquè curs i que, a més a més, és una assignatura difícil de suspendre. La penúria de mestres existent, només recentment superada, fa que hi hagi meridionals exercint funcions docents que fan classe en «serbo-eslovè». A tota la república només hi ha una sola escola serbo-croata, amb 457 alumnes el curs 1983-84.

[34] . La República d'Eslovènia és la regió més desenvolupada de Iugoslàvia, La diferència de rendes entre Kosovo i Eslovènia és d'u a sis. Abans de la crisi econòmica que arrenca el 1981, Eslovènia era comparada a Àustria, mentre el sud iugoslau tenia el nivell de Turquia.

[35] . El 1982 les empreses eslovenes van acordar que, a tots els treballadors que no disposessin d'un pis de propietat en la rodalia del lloc de treball, l'empresa els en proporcionaria un en un termini prefixat. La disposició ha tingut com a conseqüència que la gran majoria dels nous treballadors fixos en plantilla ja tenen un pis -val a dir, só'n natius d'Eslovènia- mentre, per contra, els immigrants meridionals només aconsegueixen treballs temporals: quan fineix el seu contracte se'ls renova o bé són traspassats a una altra empresa. Enmig de la crisi econòmica general de Iugoslàvia, la indústria eslovena se n'ha beneficiat en termes comparatius. Es dóna la paradoxa que la taxa d'atur eslovena (és a dir, dels censats) és inferior a la taxa tècnica d'atur, mentre que han crescut les barriades amb pisos que les empreses deixen als treballadors «temporalitzats». El fenomen és, doncs, molt semblant al dels gastarbeiters de la RFA, Àustria o Suïssa, però emmascarat per una logomàquia autogestíonària.

[36] . Ljubljana és la capital d'Eslovènia. La conurbació té uns quatre-cents mil habitants.

[37] . President de l'Assemblea Iugoslava (1953), apareixia com la segona figura del règim titista, quan va caure en desgràcia i fou condemnat a 18 mesos de presó (1955), reclusió que va aprofitar per escriure el seu allegat La nova classe. Més que per la seva capacitat intel·lectual i el seu posidonament ideològic -homologable al laborisme- la seva importància prové sobretot dels seus enemics, que l'han convertit en la bète noire del sistema.

[38] . Sis professors havien estat inculpats de voler muntar «una organització con-trarevoluckmària», acusació per la qual el fiscal els havia demanat quinze anys de presó. Al final quatre foren exculpats, els altres dos condemnats respectivament a vuit i divuit mesos. Ei motiu real del seu judici s'ha de cercar en llur relació estreta amb M. Djilas.

[39] . Naturalment hi són exclosos les biblioteques i els museus de titularitat republicana i els teatres per a òpera.

[40] . Ljubljana està dividida en sis comunes: Ljubljana-Siska (82.000 h.), Ljubljana-Center (33.000 h.), Ljubljana-Vic-Rudník (74.000 h.), Ljubljana-Bezigrad (55.000 h.) i Ljubljana-Moste-Polje (61.000 h.).

[41] . La llei federal sobre el Treball Associat és, després de la Constitució, la llei de més relleu: és considerada el coronament legal de l'autogestió. La Constitució actualment en gestació la retocarà a fons, atès que s'ha demostrat molt inopecativa.

[42] . Hi ha la tendència, per part de moltes empreses eslovenes, a comunicar-se en serbo-croat amb els seus clients eslovens. Com que el gruix de les seves relacions comercials són amb clients iugoslaus de fora d'Eslovènia, estenen la comunicació en serbo-croat als de llur mateixa república. Per contra, els butlletins interns són sempre en eslovè, mentre que en etiquetatge predomina el bilingüisme eslovè-serbo-croat,

[43] . El clixé habitual sustenta que els managers dominen a la perfecció l'eslovè, el serbo-croat i l'anglès, mentre els treballadors dels escalafons més inferiors són bàsicament serbo-ctoatoparlants «temporals». Entre els empleats mitjans, després d'una certa descurança en els anys setanta pel que fa a la competència de l'eslovè, s'ha tornat a un control cada vegada més estricte. L'any 1979, la multinacional eslovena Iskra, amb més de quaranta mil empleats a la mateixa República d'Eslovènia, fou la primera empresa a inserir ofertes de treball on exigia l'eslovè com a requisit indispensable.

[44] . És el cas de l'alemany, l'italià i el francès a Suïssa (però no pas del rètic) o del francès i el neerlandès a Bèlgica (però no pas a Brussel·les).

[45] . Cf. infra punt 52, Òrgans de la RS d'Eslovènia.

[46] . D'ençà de 1971 els croats pateixen una crisi d'autoidentificació notòria car s'han reforçat les tendències que els impel·leixen cap a la mixió amb els serbis. Les causes són diverses: (i) aproximació entre el catolicisme (religió nacional croata) i l'ortodòxia (la religió identificatòria dels serbis); (ii) l'alfabet ciríHic (característic dels serbis) es substituït pel llatí (el que sempre han utilitzat els croats); (iii) homogeneïtzació d'ambdós estàndards a través dels mèdia; (iv) banalització de les identitats subestatals amb la concessió als muslims de l'status de nació (1967); (v) triomf del colonialisme intern de Sèrbia sobre Croada, que ha deixat aquest segon país sense reserves; (vi) connuvium i convivium cada vegada més intensos entre serbis i croats.

[47] . Els montenegrins, més que no pas una nació, se senten una varietat regional dels serbis. Per llur contribució decisiva a la guerra d'alliberament van guanyar un estatut polític, al partit i a l'aparell estatal, per damunt de Hur importància demogràfica i econòmica: probablement d'ací arrenca el sentiment de grup.

[48] . La Cambra Federal està integrada per delegats de les organitzacions i comunitats autogestores i per delegats de les repúbliques i províncies. De cada República s'elegeixen trenta delegats i vint per cada província, la qual cosa fa un total de dos-cents vint. Els candidats són proposats per les delegacions de les organitzacions i comunitats autogestores de base i per les delegacions de les organitzacions sòcio-polítiques. Segons aquestes propostes la Comissió de Candidatures de I'aspt confecciona la llista de candidats. Les assemblees comunals decideixen l'elecció dels delegats mitjançant vot secret en sessió conjunta de tots els seus consells. L'Assemblea Federal fixa les bases de la política interior i exterior; emet les lleis federals, llevat de les que són incumbència de la Cambra de les Repúbliques i Províncies Autònomes; decideix el pressupost i el balanç definitiu federal; decideix sobre la guerra i la pau i les fronteres de la República de Iugoslàvia; ratifica els acords internacionals de col·laboració polítko-militar i aquells que impliquen un canvi de les lleis existents o l'adaptació d'altres de noves. La Cambra fixa així mateix les bases de l'organització dels òrgans federals; soluciona les qüestions procedents de les relacions entre els òrgans federals; decideix les esmenes constitucionals amb previ acord de les assemblees de les diferents repúbliques i províncies. Les decisions s'adopten regularment per majoria simple de delegats.

[49] . L'Assemblea de la República de Iugoslàvia és l'òrgan màxim de poder en el marc dels drets i deures de la Federació. Està compost de dues cambres: la Cambra Federal (cf. nota 48 supra) i la Cambra de les Repúbliques i Províncies Autònomes (cf. injra nota 50).

[50] . La Cambra de les Repúbliques i Províncies Autònomes es compon de delegats de les assemblees de les repúbliques o províncies. Cada assemblea de república proporciona dotze delegats i vuit les de província autònoma, la qual cosa fa un total de vuitanta-vuit. Les vuit assemblees elegeixen llurs delegats per vot secret en sessió conjunta de totes les cambres. Els delegats elegits conserven el seu càrrec en llurs assemblees de república o província respectiva. A través de la Cambra es garanteix la concertació dels interessos de les repúbliques i províncies. Cada projecte de llei és enviat a les assemblees de les repúbliques i províncies per al seu estudi. Segons les opinions de totes les assemblees, la Cambra confirma el text final i el tramet altre cop a les assemblees que l'han de subscriure o rebutjar en la seva totalitat. Només quan totes les assemblees estan d'acord amb el projecte de llei, es procedeix a votar-lo per delegacions. La llei és aprovada solament sí la subscriuen totes les delegacions. La Cambra proposa el pla social; presenta i confirma lleis relatives al sistema monetari i les divises, les relacions econòmiques interiors i exteriors, els crèdits per al desenvolupament de les repúbliques i províncies endarrerides, i el sistema de finançament de la Federació. Fixa, igualment, el volum d'ingressos de la Federació i decideix sobre l'assumpció de deures per part de la Federació.

[51] . El rutè és considerat legalment com un idioma índividuat, malgrat que des del punt de vista lingüístic és un estàndard de l'ucraïnès,

[52] . En serbo-croat es distingeix vlaski de vlah. Vlaskí és el gentilici corresponent a la regió de la Valàquia (de llengua daco-romanesa), mentre vlab identifica els vakcs, o més exactament vaiacs negres, també anomenats maurovalacs o fcutzovalacs, de llengua macedo-romanesa, dita així mateix aromanesa. L'aromanès és un dialecte molt diíe-rencíat del romanès. És parlat a Iugoslàvia per unes trenta-cinc mil persones. No està normativitzat.

[53] . Segons Debetak 1987: 95-6.

[54] . Fins i tot els croats més radicals no recusen la gran semblança entre el serbi i el croat parlat. «És objectivament veritat -escriu C. Spalatin en una revista de l'exili- que els serbís i els croats parlem ben bé la mateixa llengua, ja que ens podem entendre els uns i els altres molt bé malgrat les petites diferències entre les parles.»

[55] . A partir de les tensions del Kosovo, la fòbia antialbanesa dels serbis ha pujat de grau fins al paroxisme. El menor incident protagonitzat involuntàriament per un albanès, com pot ésser l'atropellament d'un vianant serbi, és interpretat en clau nacionalista.

[56] . Eufemisme per referir-se al serbi.

[57] . EI Consell Executiu Federal és l'òrgan executiu de l'Assemblea de la República, de Iugoslàvia. Les dues cambres de l'Assemblea elegeixen el president del Consell Executiu "Federal a partir d'una proposta de la Presidència. El Consell Executiu Federal es compon d'un president i de diferents membres elegits segons el principi de la representació equiparitària de les repúbliques i de la representació apropiada de les províncies. Cada república està representada al govern amb un mínim de tres carteres i les províncies amb un mínim de dues. El sistema equiparitari s'aplica igualment a l'elecció dels secretaris i dels presidents dels comitès federals. El Consell Executiu Federal respon, del seu treball, i del treball dels òrgans d'administració federal, davant cada cambra de l'Assemblea de la República de Iugoslàvia.

[58] . Jugoüovenc'ma = iugoslau. Els serbo-croatóparlants nacionalistes consideren que el terme serbo-croat és una complicació anacrònica í que cal substituir-lo per iugoslau. Al·leguen que si els francesos parlen francès, els iugoslaus parlen «iugoslau».

[59] . A la República d'Eslovènia hi ha una llibertat d'expressió impensable en d'altres repúbliques. En tots els anys vuitanta no s'ha jutjat ningú per motius d'expressió, mentre que a la resta de la Federació hi ha hagut més de cinc-cents casos. El cas més sonat en els darrers mesos ha estat el de la publicació Nova revija. En el seu número de febrer mantenia posicions clarament independentistes i antisocialistes, sense que s'hagi incoat cap acció en contra seva: els polítics eslovens s'estimen més fer tocs discrets d'atenció sense que transcendeixin a la llum pública.

[60] . A l'estiu del 1987, a la frontera eslovena-italiana, tota la retolació i les indicacions eren exclusivament en eslovè.

[61] . És la comissió parlamentària encarregada de les qüestions referents a les nacionalitats històriques, magiar i italiana.

[62] . EI matinal Delo és el principal diari en eslovè, amb un tiratge l'any 1983 de cent cinc mil exemplars.

[63] . Segons Flere 1986: 144.

[64] . avnoj és la sigla en serbo-croat del Consell Antifeixista de Iugoslàvia. Fundat el 26 de novembre de 1942 com a representació política del poble i de la lluita d'alliberament popular, tenia per tasca fonamental organitzar la reraguarda i mobilitzar políticament les masses tant en el territori alliberat com en l'ocupat.

[65] . Cf. supra, nota 32.