L'ètica i les seves diferents concepcions
| Autor | Manuel Parés i Maicas |
| Páginas | 27-48 |
Capítol V
L’ètica i les seves diferents concepcions
Tot i que tractaré de distingir entre ètica i moral, molts autors, i la
pràctica més estesa, les consideren com a sinònimes. De tota ma-
nera, recolliré les opinions que estudien la segona separadament de
la primera.
Des d’un punt de vistaetimològic, el terme ètica és d’origen grec,
i remunta a ethos, motque significa ‘caràcter’, que expressa una pre-
ocupació per les persones virtuoses, que inspiren confiança i tenen
un comportament digne. Per la seva banda, moral, terme d’origen
romà, deriva de mores, ‘costums’, allò que regula la conducta d’un
grup o d’una societat.
Per tant, una primera definició de l’ètica és l’estudi, la valoració
i la promoció d’una conducta correcta en funció dels paràmetres
considerats moralment més apropiats. Així, cal que es consideri
com les persones interpreten, apliquen, equilibren i modifiquen els
seus principis en funció dels fets nous, de l’impacte tecnològic, de
les noves actituds socials i de les condicions econòmiques, políti-
ques i socials canviants. Això significa que el paper del canvi social
és determinant, ja que l’ètica no és un fet estàtic, sinó que consis-
teix en la permanent dinàmica dels principis i dels valors.
Des del punt de vista dels diccionaris, la darrera edició del Dic-
cionario de la lengua española, de la Real Academia Española, diu que
«es el conjunto de normas morales que rigen la conducta huma-
na». L’Oxford Dictionary, en una definició molt ajustada diu que
«són les normes de conducta que són reconegudes com apropiades
per part d’una professió o d’una àrea de la vida».
Adolfo Sánchez (Ética,pàg. 25-26) la concep com la teoria o cièn-
© Editorial UOC 27 L’ètica i les seves diferentsconcepcions
cia del comportament moral dels homes en societat, com la ciència
de la conducta humana. Considera que té caràcter científic. És la
ciència de la moral, d’una esfera de la conducta humana, i que
tracta de descobrir quins són els seus principis generals. Afegeix
(pàg. 36) que manté una relació estreta amb les ciències humanes o
les ciències socials, car el comportament de l’ésser humà es mani-
festa en els nivells psicològics, socials, practicoutilitaris, jurídics, re-
ligiosos i estètics.
Se la considera com una branca de la filosofia que, mitjançant la
reflexió racional, sistemàtica i metòdica, pretén cercar i formular
uns criteris d’acció universalment vàlids i no arbitraris, que facin
possible que el gènere humà es realitzi i es perfeccioni en una con-
vivència mútua. Tanmateix, cal dir que, al meu entendre, no po-
dem parlar mai d’una ètica universal, car, com expresso tot seguit,
existeix una relació molt estreta entre cultura i ètica.
Pel que fa a la seva naturalesa, en el sentit del que és bo i del que
és dolent, no hi ha una resposta concloent, car els filòsofs han in-
dicat que els dos conceptes són relatius i que cal situar-los en el
temps i en el lloc escaients, juntament amb altres factors. Segons
Merrill (The Dialectic in Journalism..., pàg. 161-162), la moralitat es
troba principalment en la persona (teoria intencional) i consisteix,
seguint Kant, a identificar-se amb una màxima, un principi, per un
sentit de deure, mentre Stuart Mill creu que es defineix pels efec-
tes d’una acció. Per a Aristòtil, és una virtut; per a Rousseau i per a
Hume, un sentiment, en tant que els utilitaristes, oposats a Kant,
diuen que les regles morals són aquelles que assoleixen el bé més
gran per al major nombre possible de persones.
Així, en les relacions entre ètica i moral, cal assenyalar l’opinió
de María Teresa Herrán i Javier Darío Restrepo (Ética para periodis-
tas, pàg. 17-23) que manifesten que l’ètica és la ciència dels valors
morals i de la seva realització pels homes. És una ciència pràctica
que es refereix a les accions humanes que són controlades per la raó
i per la voluntat de les persones quan actuen lliurement. Es tracta
de realitats concretes i no d’abstraccions o de teories, que s’expres-
© Editorial UOC 28 Ètica, deontologia i comunicació
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba