Jurisprudència ambiental a Catalunya (d'octubre de 2020 a octubre de 2021)
| Autor | Silvia Carmona Garias |
| Cargo | Professora Associada Universitat, Rovira i Virgili. |
| Páginas | 838-856 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. XII Núm. 2 (2021): 1 – 19
-Crònica-
[DOI: https://doi.org/10.17345/rcda3179] 1
JURISPRUDÈNCIA AMBIENTAL A CATALUNYA
(D’OCTUBRE DE 2020 A OCTUBRE DE 2021)
SILVIA CARMONA GARIAS
Professora Associada
Universitat Rovira i Virgili
Sumari: 1. Una visió general. 2. Els instruments econòmics ambientals. 2.1. Política fiscal en
matèria d’energia. 2.2. Política fiscal en matèria d’aigua. 2.3. Impostos sobre grans establiments
comercials. 3. Planificació urbanística i qüestions ambientals. 4. La protecció dels drets
fonamentals de la persona: especial atenció a la contaminació acústica.
1. UNA VISIÓ GENERAL
Durant aquest període el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha
pronunciat en diverses sentències en les quals s’han dirimit qüestions
relacionades amb el medi ambient, resolent recursos contenciosos
administratius i recursos d’apel·lació. Especialment destaquen en el marc dels
recursos contenciosos administratius els àmbits de la intervenció administrativa,
com són la planificació urbanística vinculada a l’avaluació ambiental, els controls
addicionals, o l’abast del que hem d’entendre per modificació substancial, i els
instruments econòmics ambientals, en particular, les taxes per la utilització
privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de
transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs, i el cànon de l’aigua.
Durant aquest període també trobem nombroses sentències per la polèmica
suscitada per diversos subjectes passius de l’impost sobre grans establiments
comercials (IGEC), sigui a compte de la impugnació directa de la seva ordenació,
com de concrets actes d’aplicació de la mateixa, i ja des d’una òptica
constitucional com europea, que ja havia obsequiat la comunitat jurídica amb
multitud de conflictes i els seus respectius pronunciaments, trobant-nos, doncs,
amb una matèria a la que poques aportacions jurisprudencials hi cap fer.
S. Carmona Garias RCDA Vol. XII Núm. 2 (2021)
2
Per últim, també s’ha dictat en aquest període una Sentència relativa a
contaminació acústica, fent-se ressò d’una normativa mediambiental i una
jurisprudència que cada cop exigeix una millor resposta mediambiental a cada
moment.
2. ELS INSTRUMENTS ECONÒMICS AMBIENTALS
Durant aquest període, el TSJC ha resolt diversos recursos contenciosos
administratius relatius a tributs i a instruments econòmics de caràcter ambiental.
Volem destacar particularment les següents sentències:
2.1. Política fiscal en matèria d’energia
A la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa-
administrativa, Secció 1a) de 17 de febrer de 2021 [JUR\2021\177025], amb
Juan Antonio Toscano Ortega com a ponent, s’admet el recurs d’apel·lació
interposat per Red Electrica de España SAU contra la sentència d’instància, la
número 83/2020, de 5 de juny, dictada pel Jutjat Contenciós-administratiu
número 1 de Lleida, que inadmetia la impugnació indirecta de la Ordenança fiscal
de l’Ajuntament de la Torre de Capdella.
En aquesta Sentència es tracten diverses qüestions de caire processal com la
preclusió de les al·legacions de fets i fonaments jurídics que regula l’article 400
de la Llei 1/2000, però la qüestió central és la potestat local de regular les taxes
d’aprofitament especial i ús privatiu. En aquest sentit, el TSJ realitza un anàlisi
de la seva doctrina jurisprudencial en aquesta matèria, juntament amb la
significativa evolució que ha patit amb altres Sentències com les de la Sala
Contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó.
Així, el conflicte el trobem en relació a la validesa o invalidesa de dos extrems:
la quantificació de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del
domini públic local de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas,
aigua i hidrocarburs; i els criteris o paràmetres constituïts pel valor del sòl i el
valor de la construcció utilitzats per determinar el valor de la utilitat derivada de
l’aprofitament especial gravat. Essent el problema essencial sobre el qual encara
no s’havia pronunciat la Sala abordar si la intensitat de l’ús del demani ha de ser
tinguda en compte o no per fixar el tipus de gravamen.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba