DECRET 86/2014, de 10 de juny, pel qual s'estableix el sistema d'acreditació d'equips d'atenció primària a Catalunya.
| Fecha de Entrada en Vigor | 12 de Julio de 2014 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Salut |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 162.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris, mentre que els apartat a) i b) de l’article 162.3 afegeixen que correspon a la Generalitat la competència compartida, d’una banda, en l’àmbit de l’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tota la ciutadania i, d’altra banda, en l’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits.
Les peculiaritats del sistema sanitari de cobertura pública de Catalunya, consolidat amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que cerca l'aprofitament dels recursos existents amb independència de la titularitat, i la naturalesa limitada de les dotacions que es destinen a finançar les prestacions sanitàries, fan necessari promoure l'eficiència en l'ús dels recursos sanitaris i garantir un nivell homogeni de la qualitat de l'assistència als ciutadans, amb independència del centre en què es presti el servei. Així mateix, l’article 44.1 de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya disposa que s’han de fixar per reglament els requisits, les condicions i el procediment per incloure i excloure els centres, serveis i establiments sanitaris en les xarxes corresponents del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, i que en funció de les diferents xarxes, si escau, s’han d’establir per reglament els criteris d’acreditació o els estàndards de qualitat.
En el marc d'aquests objectius, l'acreditació de centres sanitaris, entesa com el procés pel qual una organització s'incorpora a una verificació externa que avalua el nivell en què l'esmentada organització se situa amb relació a un conjunt d'estàndards prèviament establerts i consensuats, és una eina eficaç per incentivar els centres en la millora progressiva de la qualitat.
D'acord amb el que preveu l'article 10.k) de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, la competència en matèria d'acreditació de centres, serveis i establiments sanitaris correspon al Departament de Salut. En desplegament d'aquesta previsió legal, el Decret 56/2013, de 22 de gener, de reestructuració del Departament de Salut, atribueix a la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries, entre d'altres, la missió de definir i promoure el desenvolupament del sistema d’acreditació de centres i serveis sanitaris.
El Departament de Salut va aprovar les ordres d'acreditació de centres hospitalaris de 21 de novembre de 1981 i de 25 d'abril de 1983, per tal de proporcionar als ciutadans uns nivells homogenis de qualitat en els serveis sanitaris oferts. Posteriorment, l'Ordre d'acreditació de centres hospitalaris de 10 de juliol de 1991 va suposar un pas endavant en la millora de la qualitat dels centres hospitalaris. El vigent Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula l’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda i el procediment d’autorització d’entitats avaluadores, suposa un avenç en el sistema d’acreditació per tal d’adaptar-lo a la metodologia més actual d’avaluació de la qualitat de les organitzacions que presten serveis de salut.
L'experiència assolida i la voluntat d'avançar en el procés d'avaluació de la qualitat assistencial han fet necessari ampliar el model d’acreditació a l’atenció primària de salut, per tal que s’hi tinguin en compte els avenços que s'han produït en els darrers anys en l'avaluació de la qualitat i que els doti d'instruments idonis per promoure la millora de l'assistència en les organitzacions sanitàries.
És voluntat del Departament de Salut que l’ampliació d’aquest model d'acreditació estableixi un nivell de la competència de les organitzacions sanitàries tant de caire públic com privat, per tal de generar confiança a la ciutadania i al col·lectiu de professionals del sector, alhora que impulsi la millora de la qualitat que s'hi presta.
El model d’acreditació a Catalunya es basa, com a eixos claus, en la clara orientació a la satisfacció dels ciutadans, en la valoració del grau de contentació dels professionals de les organitzacions sanitàries i en una avaluació centrada en el procés i orientada als resultats de l'assistència. Així mateix, es consideren aspectes rellevants la incidència directa en la millora de la qualitat de l'assistència i la generació d'un impacte positiu en la societat.
Vist el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;
De conformitat amb el que estableix l’article 39.1, en relació amb el 40.1, ambdós de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern;
A proposta del conseller de Salut, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte i àmbit d'aplicació
1.1 Aquest Decret té per objecte regular el sistema d'acreditació dels equips d’atenció primària de Catalunya, que comprèn les activitats derivades de l’atenció de medicina general, pediatria, infermeria, treball social, odontologia, i d’altres especialitats pròpies d’aquest graó assistencial, com també les activitats preventives, educatives i de promoció de la salut de la població i també les proves o els serveis complementaris que siguin necessaris per a aquesta atenció, amb independència que la titularitat sigui pública o privada.
1.2 Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret l’assistència especialitzada que comprèn les activitats derivades dels processos de detecció, preventius, diagnòstics, terapèutics, de seguiment evolutiu i de suport a l’atenció primària en règim ambulatori o d’hospitalització, tant de manera urgent com programada, i els serveis d’atenció de dia (en hospital de dia o centre de dia), consultes externes, urgències, rehabilitació, serveis d’atenció específica, proves i serveis complementaris.
Definicions
Als efectes del que preveu aquest Decret, s'entén per:
-
Atenció primària: assistència sanitària sense internament que comprèn els serveis derivats de l'atenció de medicina general, pediatria, infermeria, treball social, odontologia, i d'altres especialitats pròpies d'aquest graó assistencial, com també les activitats preventives, educatives i de promoció de la salut de la població i també les proves o els serveis complementaris que siguin necessaris per a aquesta atenció, que es presten en l’àmbit comunitari i d’una manera coordinada, integral i continuada.
-
Equip d’atenció primària: conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que duen a terme l'atenció primària de salut, amb una localització física principal al centre d'atenció primària (CAP).
-
Acreditació: resolució per la qual es declara que un equip d’atenció primària disposa d'un determinat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba