DECRET 85/2014, de 10 de juny, dels ensenyaments artístics superiors.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Ensenyament |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 131.3 c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) estableix que correspon a la Generalitat la competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular, amb relació als ensenyaments no universitaris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat.
Així mateix, d’acord amb l’article 131.1 EAC correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, regula, en els articles 65 al 67, els ensenyaments artístics.
El Reial decret 1614/2009, de 26 d’octubre, estableix l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, concretament en els articles 54 a 58.
Els ensenyaments artístics superiors formen part de l’Espai Europeu d’Educació Superior i d’això se’n deriva que la mesura que reflecteix els resultats de l’aprenentatge i del volum de treball fet per l’estudiant siguin els denominats crèdits europeus (ECTS) i que sigui possible l‘obtenció del Suplement Europeu al Títol que afavoreix la mobilitat de l’alumnat.
L’Espai Europeu d’Educació Superior comporta un canvi en l’estructura dels ensenyaments però també en la seva metodologia, canvi que centra l’objectiu en el procés d’aprenentatge de cada alumne que adquireix competències en un context que s’estén, ara, al llarg de tota la vida. Per assolir aquest objectiu s’incorporen elements nous als plans d’estudi, entre els quals cal destacar l’autonomia en el disseny dels estudis combinat amb un sistema de garantia de la qualitat.
Aquest Decret té per objecte establir la regulació dels ensenyaments artístics superiors a Catalunya, els quals formen part de l’educació superior i s’articulen en ensenyaments que condueixen al títol superior, i en ensenyaments de postgrau.
L’organització dels ensenyaments artístics superiors permet als alumnes d’orientar el seu itinerari formatiu dins de cada ensenyament, i entre els diversos ensenyaments artístics superiors.
Els centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors han d’elaborar i proposar els seus plans d’estudi, els quals s’han de sotmetre al procediment de verificació per a la seva autorització o homologació.
D’altra banda, l’estructura dels plans d’estudi en matèries de formació bàsica en els diferents àmbits artístics facilita als alumnes la capitalització, en un ensenyament, dels crèdits superats en altres ensenyaments.
Pel que fa a la denominació dels títols, aquest Decret manté la denominació de títols oficials quan es tracta dels títols oficials de l’Estat, i es refereix als títols propis de la Generalitat quan es tracta dels títols establerts pel Govern de la Generalitat.
En el capítol I s’estableixen les disposicions generals, comunes a tots els ensenyaments, en el capítol II es detalla l’estructura dels ensenyaments, en el capítol III es detallen els ensenyaments artístics oficials de màster, en el capítol IV es regulen els títols propis de la Generalitat, el capítol V tracta de l’Espai Europeu i el capítol VI correspon a la qualitat, avaluació i supervisió dels ensenyaments artístics superiors.
Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment i de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Objecte i àmbit d’aplicació
Establir la regulació dels ensenyaments artístics superiors, els quals formen part de l’educació superior i s’articulen en ensenyaments que condueixen al títol superior, i en ensenyaments de postgrau.
Els ensenyaments artístics superiors comprenen l’educació superior de música, dansa, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, disseny i arts plàstiques integrats, com ensenyaments de règim especial, dins el sistema educatiu.
Estructura
-
Els ensenyaments artístics superiors s’estructuren en:
-
Ensenyaments artístics de títol superior que tenen com a finalitat l’obtenció d’una formació general, en una o diverses disciplines, i una formació orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.
-
Ensenyaments artístics de màster que tenen com a finalitat l’adquisició d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores.
-
-
Mitjançant convenis amb les universitats es poden organitzar estudis de doctorat propis dels ensenyaments artístics amb la finalitat d’oferir una formació avançada en les tècniques d’investigació, que poden incorporar cursos, seminaris o altres activitats orientades a la formació investigadora i incloure l’elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, consistent en un treball original d’investigació.
Aquests convenis han d’incloure els requisits d’accés i d’admissió i les condicions per a l’execució i elaboració de la tesi doctoral i la seva adequació a les particularitats dels ensenyaments artístics superiors, entre les quals es podrà considerar la interpretació i la creació.
Aquests convenis, han de garantir l’obertura a l’ampli ventall de la recerca humanística, científica o tècnica sobre les arts, i a la recerca performativa o sobre la pràctica artística.
Els convenis que prevegin col·laboració de centres dependents del Departament d’Ensenyament s’han de formalitzar entre la Universitat i la Direcció General competent.
Títols
-
Els ensenyaments artístics superiors es componen del següent:
-
els títols establerts pel Govern de l'Estat i
-
els títols propis establerts pel Govern de la Generalitat.
-
-
L'expedició i registre dels títols establerts pel Govern de l'Estat s'ha de dur a terme d'acord amb la normativa bàsica estatal.
-
L'expedició i registre dels títols propis s'ha de dur a terme d'acord amb la normativa que ho reguli.
-
En l’àmbit dels ensenyaments artístics superiors es poden impartir, mitjançant conveni amb altres centres d’ensenyaments artístics superiors o amb universitats, ensenyaments conjunts conduents a l’obtenció d’un títol únic superior o màster. El títol que s’imparteix conjuntament correspon a un únic pla d’estudis oficial.
Titulacions
-
La superació dels ensenyaments artístics de títol superior dóna dret a l’obtenció del títol superior en l’especialitat corresponent:
Títol superior en música.
Títol superior en dansa.
Títol superior en art dramàtic.
Títol superior en conservació i restauració de béns culturals.
Títol superior en disseny.
Títol superior en arts plàstiques
-
La superació dels ensenyaments artístics oficials de màster dóna dret a l’obtenció del títol de màster en ensenyaments artístics.
-
La denominació dels títols de màster és: Màster en ensenyaments artístics,seguit de la denominació específica del títol.
Modalitats i tipus de matrícula
-
Els ensenyaments artístics superiors es poden impartir en la modalitat presencial o en la modalitat semipresencial.
-
Els ensenyaments artístics superiors es poden cursar a temps complet o a temps parcial.
3 El Departament d’Ensenyament ha d’establir els criteris generals per al desenvolupament d’aquestes modalitats.
Centres
-
Els centres d’ensenyaments artístics superiors poden oferir els ensenyaments conduents a un títol superior i al títol de màster en ensenyaments artístics.
-
Els centres han d’establir i fer públiques les instruccions de matrícula i de permanència, el nombre mínim de crèdits a superar durant el curs, tant per a la matrícula a temps complet com per a la matrícula a temps parcial.
Per als centres de titularitat de la Generalitat la direcció general competent ha d’establir els criteris de permanència.
-
El centre pot autoritzar el canvi d’especialitat dins d’una mateixa titulació, sempre que s’apreciï l’adequada preparació dels alumnes. El canvi d’especialitat requereix que l’alumne o alumna superi prèviament la prova específica d’accés a l’especialitat, llevat que la prova superada i la que hauria de superar fossin comunes. En el canvi d’especialitat les assignatures de les matèries de formació bàsica superades en l’especialitat d’origen s’incorporen a l’expedient acadèmic de l’especialitat de destí.
Crèdits europeus
-
D’acord amb el sistema europeu de transferència de crèdits, l’haver acadèmic que representa el compliment dels objectius previstos en els plans d’estudi es mesura en crèdits europeus: Sistema Europeu de Transferència i d’Acumulació de Crèdits (ECTS). En aquesta unitat de mesura s’integren els ensenyaments teòrics i pràctics, així com altres activitats acadèmiques dirigides, amb la inclusió de les hores d’estudi i de treball que els alumnes han de fer per assolir els objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del pla d’estudis corresponent.
-
El nombre total de crèdits establerts en els plans d’estudi per a cada curs acadèmic és de 60. El nombre de crèdits de cada títol es distribueix entre totes les matèries integrades en el pla d’estudis que hagin de cursar els alumnes.
-
En l’assignació de crèdits per a cada matèria i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba