Introducció

AutorGemma Rubio Gimeno

La posició creditora i la gestió del patrimoni del deutor: nocions preliminars

  1. LA FACULTAT DE CONSERVAR LA SOLVENCIA DEL DEUTOR COM A CONTINGUT DEL DRET DE CRÉDIT

    L'efectivitat del dret de crédit depén de la solvencia del patrimoni del deutor. És per aixó, que l'Ordenament civil atribueix al patrimoni de tot subjecte, en tant hagi contret deutes, la funció de garantir el dret dels creditors a la satisfacció de llur pretensió(1). Aquesta funció general troba la seva sanció legal en l'art. 1.911 C.c. segons el qual «Del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs». L'art. 1.920 C.c. reitera aquest mateix principi.

    Tanmateix, el subjecte, malgrat haver contret deutes, conserva absolutament la gestió del seu patrimoni del qual pot disposarne per qualsevol títol. En aquest sentit, s'afirma que la garantia patrimonial universal és variable al llarg del temps de vigencia d'un deute i té carácter personal en tant permet dirigirse contra els béns del deutor mentre aquest en sigui el titular(2).

    Entorn la responsabilitat patrimonial del deutor s'ha volgut construir la idea d'una afecció real del patrimoni del deutor per part del titular del crédit(3) o d'un dret del creditor de control de la gestió patrimonial del deutor durant la vigencia del deute(4), teories totes elles que en darrer terme venen a suposar la supressió de la distinció entre els drets reals i els drets de crédit i que per aquest motiu, no resulten acceptables(5).

    Al costat d'aquestes postures extremes situem el reconeixement d'un interés del creditor a mantenir la solvencia patrimonial del seu deutor. La solvencia del deutor es contempla com un element alié al contingut del propi crédit i per aixó, la cessió d'aquest no incorpora la responsabilitat del seu cobrament. Resulten prou expressius d'aquesta idea els arts. 277.5 -si resulten cobrables- i 305 -si s'arriben a cobrar- CS en relació als arts. 54 CS i 1529 i 1530 Cc. sobre responsabilitat per la solvencia del deutor. El manteniment de la solvencia del deutor no remet dones, al manteniment del propi dret de crédit, sino a fer possible la seva efectivitat. És a protegir aquesta possibilitat, sobretot en supósits d'incobrabilitat actual del crédit per insuficiencia del patrimoni responsable del deutor, que es dirigeixen les facultats dimanants del propi contingut del dret de crédit i la funció de les quals consisteix a restablir la capacitat económica del deutor(6). Com a revers d'aquestes facultáis s'ha parlat d'una obligació genérica -en sentit no técnic- del deutor de mantenir la propia solvencia(7) pero...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR