STSJ Cataluña , 14 de Julio de 2003
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:8546 |
| Número de Recurso | 20/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal R. de cassació núm. 20/2003 SENTÈNCIA NÚM. 28 President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 14 de juliol de 2003 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposats per la representació del Sr. Marco Antonio , representat davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Ildefonso Lago Pérez i dirigit per l'advocat Sr. Tomás Espuny Carrillo, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 12 de novembre de 2002 en entendre del recurs d'apel·lació interposat per la demandada contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 17 de Barcelona el 29 de novembre de 2001 en el procediment de judici de menor quantia núm. 97/99. El Sr. Jesús Carlos , aquí part recorreguda, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Luisa Lasarte Díaz i dirigit per l'advocada Sra. Marta Guillermo Puig. La Sra. Isabel , aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Ernesto Huguet Fornaguera i dirigida per l'advocada Sra. Lydia Möller Roca. Amb la deguda intervenció del Ministeri Fiscal.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Luisa Lasarte Díez, en nom i representació Sr. Jesús Carlos , va formular demanda de judici de menor quantia núm. 97/99 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 17 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 29 de novembre de 2001, la part dispositiva de la qual diu el següent:
Que estimando como estimo la demanda interpuesta por Dª Luisa Lasarte Diaz en nombre y representación de D. Jesús Carlos , contra D. Marco Antonio representado por el Procurador D. Ildefonso Lago Perez y Dª Isabel representada por el Procurador D. Ernesto Huguet Fornaguera, debo declarar y declaro haber lugar a la reclamación de la filiación paterna no matriomonial formulada por D. Jesús Carlos contra D. Marco Antonio y Dª Isabel , con todos los efectos legales inherentes a dicha declaración, imponiéndose las costas de este procedimiento a D. Marco Antonio .
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 12 de novembre de 2002, amb la següent part dispositiva:
"Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por Marco Antonio contra la Sentencia dictada en los mismos el día 29 de Noviembre de 2001, por el Iltmo. Sr. Magistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia nº 17 de Barcelona, en autos de Juicio de Menor Cuantia nº 97/1999, debemos CONFIRMAR y CONFIRMAMOS integramente dicha resolución, haciendo expresa condena de las costas de esta alzada".
Contra la Sentència anterior, Sr. Marco Antonio va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 5 de maig de 2003, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a les parts recorregudes perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la celebració de vista que se celebrà el dia 3 de juliol de 2003 a les 11 hores del matí.
Ha estat ponent la magistrada l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Son antecedents d'índole històrica de necessària al·lusió per tal d'una correcta comprensió del tema litigiós sotmès a l'apreciació d'aquesta Sala els següents:
a)La demanda que ha donat lloc a aquest recurs de cassació fou plantejada pel senyor Jesús Carlos a l'empara dels articles 93,94,98,99 i 104 del Codi de família de Catalunya i dels articles 24 i 39 de la Constitució espanyola, entre d'altres, amb expressa petició de declaració de filiació no matrimonial del actor en relació al demandat senyor Marco Antonio . b) c)La demanda es dirigia a l'ensems contra la senyora Isabel , mare biològica del demandant. d) e)El demandant senyor Jesús Carlos va néixer el 24 d' agost de 1970 i des de la data d'aquest naixement no hi ha hagut una situació de conformitat en relació a la manca de determinació de la seva filiació paterna, sinó que s'han succeït les accions plantejades per tal d'assolir el que novament es pretén assolir en aquesta acció judicial, a saber la declaració de que l'actor es fill no matrimonial del demandat. f) g)Ja el 27 de novembre de 1971, la senyora Isabel va presentar una demanda contra el senyor Marco Antonio en la qual sol·licitava que es condemnés al demandat a reconèixer com a fill seu a Jesús Carlos que en aquells moments feia poc temps que havia nascut. Aquella primigènia acció es basà en el redactat de l'article 135 del Codi civil (ara derogat per la llei 1/2000 d' 1 de gener), i en concret en el fet que Jesús Carlos ostentava en relació al senyor Marco Antonio una situació de "possessió d'estat". h)
i)Amb data 7 d'octubre de 1972 va ésser dictada sentència pel Jutjat de Primera Instància número 8 de Barcelona que en la seva part dispositiva decidia condemnar al demandat a reconèixer com a fill natural seu a Jesús Carlos . Aquesta resolució fou confirmada per sentència dictada per l'Audiència Territorial de Barcelona de 6 de juny de 1973. Finalment el Tribunal Suprem amb data 17 de maig de 1974, va dictar nova decisió que estimà el recurs de cassació interposat pel senyor Marco Antonio , i va revocar la sentència de l'Audiència Territorial al considerar que no havia resultat provat que Jesús Carlos hagués gaudit de la "possessió d'estat de fill natural" del demandat. j) k)La mare del senyor Jesús Carlos no va romandre impassible en front de la decisió judicial, sinó que amb data 3 de juliol de 1974 va presentar novament demanda en judici declaratiu en qualitat de legal representant del seu fill menor, en la qual s'exercia l'acció de reclamació de paternitat del fill respecte del demandat, senyor Marco Antonio ; la demanda fou rebutjada pel Jutjat de Primera Instància número 8 de Barcelona al estimar la resolució dictada que concorria l'excepció de cosa jutjada per mor de l'anterior litigi a què s'ha fet al·lusió. l) m)El 6 de març de 1992, el senyor Jesús Carlos , que ja havia assolit la majoria d'edat va presentar de bell nou demanda de judici declaratiu de menor quantia, en reclamació de filiació, contra el senyor Marco Antonio , per virtut de la qual va ésser dictada sentència estimatòria de la petició plantejada. La sentència fou confirmada per nova decisió de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada el 14 d'octubre de 1996. Però aquesta resolució, fou revocada per la sentència dictada per aquest mateix Tribunal Superior de Justícia que, amb data 22 de juny de 1998 va decidir que concorria l'excepció de litisconsorci passiu necessari i va eludir entrar en el fons de l'assumpte, deixant, per tant l'acció sense jutjar. n) o)Finalment, com s'ha dit ja en l'apartat a) d'aquests antecedents fàctics s'ha esgrimit de nou l'acció de reclamació de filiació, ara a l'empara de la normativa establerta en el Codi de família de Catalunya, i tant la sentència dictada en Primera Instància com la dictada per la Secció Catorze de l'Audiència Provincial de Barcelona estimaren la demanda i consegüentment declararen la filiació no matrimonial paterna del agent senyor Jesús Carlos .
Com a qüestió prèvia a abordar els diferents motius de cassació plantejats per la part recurrent, que ho són de combat a la decisió de què es discrepa, es escaient que aquesta Sala faci expressa referència al fet que tant la sentència dictada en Primera Instància com la de l'Audiència que la confirma íntegrament, fan un estudi profund i acurat del tema sotmès a la seva consideració, cosa que provoca que el "thema decidendi" quedi ja, en aquest estadi processal, molt concretat i, per raons òbvies, facilita l'estudi que ha de circumscriure el recurs de cassació.
Com a primer motiu de cassació addueix la part recurrent infracció de l'article 222 de la Llei d'enjudiciament civil 1/2000 de 7 de gener i manifesta la seva disconformitat amb la sentència dictada per l'Audiència pel fet que, en aquesta, es raona que la norma aplicable el debat es la LEC derogada y no la LEC de 2000, per virtut del que preveu la disposició transitòria segona d'aquesta darrera norma.
La part recurrent dissenteix de la conclusió de l'Audiència perquè, segons diu, no fa expressa distinció entre normes de naturalesa "procesal, sustantiva o mixta" (sic), i invoca el caire substantiu de l'article 1252 del Codi civil, ara derogat.
Amb aquesta al·legació oblida la recurrent que una de les pretensions de la LEC 2000 es precisament assolir un cos de normes processals complet i íntegre de manera que aborda una forta vis atractiva que provoca que les normes processals contingudes en diferents cossos legals resultin derogats i acollits en la susdita Llei, i per altra banda rebutja la regulació d'allò que no tingui aquesta naturalesa.
Però es que l'anterior consideració enllaça directament amb l'àmbit del recurs de cassació. Ha tingut oportunitat, aquest Tribunal Superior de Justícia, de declarar en reiterades interlocutòries, cosa que n'eximeix la citació, que l'àmbit de la cassació queda circumscrit a la funció nomofilàctica que afecta només a qüestions de caire substantiu, i que les infraccions d'índole processal resten fora de la cassació i s'han d'emmarcar dintre del recurs d'infracció processal.
L'anterior afirmació es deriva d'una lectura...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba