STSJ Islas Baleares , 12 de Junio de 2000
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2000:785 |
| Número de Recurso | 324/1998 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Fecha de Resolución | 12 de Junio de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
SENTÈNCIA núm. 466 Il.lms. Srs. PRESIDENT:
Jesús I. Algora Hernando.
MAGISTRATS:
Gabriel Fiol Gomila.
Pablo Delfont Maza.
Palma, a 12 de juny de 2000.
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 324 de 1998, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandants el Sr. Alejandro , representat i assistit per si mateix, i, d'altre, com a Administració demandada la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat.
L'objecte del recurs és la resolució de 11 de febrer de 1998, dictada pel General en Cap de la ZMBAL., la quals desestimó el recurs ordinari interposat pel recurrent contra la resolució del Cap de Quarter "Avenidas" de 20 de novembre de 1997, per la qual quedava inclós dins el torn de les guàrdies d'ordre i seguretat, així com els comesos de manament de tropa en la seva condició de Suboficial especialista.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment s'ha seguit pels tràmits prevists als articles 113 i següents de la Llei Jurisdiccional de 1956 , en matèria de Personal.
L'Il.lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donó el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació, mitjançant edictes en el BOCAIB.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perqué formalitzés la demanda. Dita demanda deduida dins el termini legal, al-legant els fets i fonaments de dret que estimó necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de la Administració demandada perqué la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictàs sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts, prèvia la seva declaració d'inadmissibilitat.
4r.- Causa d'inadmissibilitat de la qual es va donar trasllat al recurrent, el qual no va respondre en el termini donar a l'efecte, com així es constata a les actuacions.
5è.- Per provisió es declaró conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el día 9 de juny de 2000 .
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que l'objecte del recurs és la resolució de 11 de febrer de 1998, dictada pel General en Cap de la ZMBAL., la quals desestimó el recurs ordinari interposat pel recurrent contra la resolució del Cap de Quarter "Avenidas" de 20 de novembre de 1997, per la qual quedava inclós dins el torn de les guàrdies d'ordre i seguretat, així com els comesos de manament de tropa en la seva condició de Suboficial especialista.
La petició que ens formuló l'advocacia de l'Estat de declaració d'inadmissibilitat referida a les guàrdies d'ordre no demanades en via administrativa i la del reconeixement a ser indemnitzats, ja ha estat resolta en diverses sentencies d'aquesta Sala en el sentit que: "la causa de inadmisibilidad debe ser desestimada, pues la pretensión formulada no puede entrañar cuestión nueva sino que ha sido solicitada como indemnización por los daños y perjuicios causados por la realización de unas guardias de orden y Seguridad, para el supuesto de que las mismas hayan sido exigidas ilegalmente. En consecuencia, de conformidad con el apartado c) del art. 84 de la Ley de esta Jurisdicción , habrá de darse lugar a ella en caso de que se produzca la estimación del recurso, de ahí que deba desestimarse tal causa de inadmisibilidad".
Doncs bé, la dita qüestió, aquí i ara, obté el mateix destí.
Com no desconeixen les parts, especialment la direcció lletrada de l'Estat, el tema suscitat és similar a d'altres actuacions on la Sala ja ha resolt, i sense anar més lluny, entre altres moltes, per les sentències 336 i 337 de 2 de maig de 2000 , que, en definitiva, recollien la tesi d'anteriors .
Pel que fa, en concret, a la situació del peticionari Sr. Alejandro , importa reiterar el que diguérem en les al.ludides: "TERCERO. La continua modificación de las normas aplicables a la controversia unido a que son varias las interpretaciones razonables, viene originando una variada contradicción entre los Tribunales Superiores de Justicia e incluso líneas aparentemente discrepantes dentro del mismo Tribunal, por lo que conviene recordar cual es la situación normativa a la fecha de la solicitud del demandante - aquí seria novembre de 1997, a diferència del supòsit contemplat per la sentència 337 de 2000, maig del mateix any 1997 -.
La Ley de 26.12.57 regula el "Cuerpo de Especialistas Militares" y se desarrolla por la Orden de 03.01.59 que, en lo que aquí interesa señalaba en su art. 5 que "bajo ningún concepto serán utilizados los miembros del Cuerpo de Suboficiales Especialistas del Ejército de Tierra en cualquier servicio de armas o económicos que les separe de su cometido específico y solamente, por excepción, en caso de guerra o campaña podrán ser empleados en servicios de armas en su calidad de Suboficiales .
Como consecuencia de la Ley 13/74 de 30 de marzo, se deroga la Ley de 26.12.57 , salvo para las escalas a extinguir y una de ellas lo es la de "Suboficiales Especialistas". Así pues, sólo a los suboficiales que no se integran en la nueva escala Básica se les respeta la aplicación de la Ley de 26.12.57 y consecuente Orden de 03.01.59 que les liberaba de las guardias de seguridad. La Ley 39/77 no altera lo anterior.
El siguiente paso lo constituye la Ley 14/82 de 5 de mayo que deroga la Ley 13/74 pero continuando vigente la previsión de que, mientras exista personal perteneciente a las escalas a extinguir, continuaba rigiendo transitoriamente la normativa anterior que, recordemos, les eximía de las guardias de seguridad.
Por último la Ley 17/89 de 19 de julio de Régimen Militar Profesional establece una integración obligatoria de escalas (Dispos. Adic. 6ª) por lo que desaparece la aplicación transitoria de las normas anteriores que eximía a los suboficiales especialistas "no integrados" de la realización de guardias.
La citada Ley 17/89 ha sido desarrollada por el Reglamento aprobado por R.D. 288/97 de 28 de febrero , con las consecuencias que posteriormente se analizarán.
Así pues, de lo que se trata es de resolver la cuestión a la vista de Ley 17/89 y su Reglamento aprobado por RD 288/97. El art. 17 de la Ley dispone: "Los miembros del Cuerpo de especialistas del Ejercito de Tierra, agrupados en escalas media y básica, tiene como cometidos el mantenimiento, abastecimiento y, en su caso, manejo de los sistemas de armas, equipos y demás medios materiales del Ejercito de Tierra. También desarrollan cometidos de mando y de apoyo administrativo". La duda interpretativa radica en si estos cometidos de mando se restringen al ámbito de la especialidad de que se trate o por el contrario son idénticos al cometido de mando y...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba