DECRET 98/2014, de 8 de juliol, sobre el procediment de mediació en les relacions de consum.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 123 de l’Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de consum que inclou, en tot cas, la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
L’article 132.1 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, defineix la mediació de consum com aquell procediment que es caracteritza per la intervenció d’una tercera persona imparcial i experta que té com a objecte ajudar les parts i facilitar l’obtenció per elles mateixes d’un acord satisfactori. A banda d’això, la disposició final segona de la Llei esmentada incorpora un mandat al Govern per dur a terme el desplegament reglamentari, entre d’altres, del procediment de mediació.
L’ordenament jurídic comunitari destaca la importància del desenvolupament de sistemes extrajudicials de resolució de conflictes per garantir el funcionament correcte del mercat interior. En efecte, la mediació ofereix a les parts en conflicte un procediment voluntari, àgil i eficaç, i alhora ràpid i econòmic, per tal que puguin solucionar, mitjançant l’assistència d’un tercer imparcial, les seves controvèrsies.
La Unió Europea sempre s’ha mostrat molt predisposada i ha estat molt activa en l’establiment i el desenvolupament de sistemes extrajudicials de resolució de conflictes de consum, sobretot tenint en compte que l’aparició de noves pràctiques comercials, com ara el comerç electrònic i les transaccions transfrontereres, augmenta la possibilitat d’un eventual conflicte entre la persona consumidora i l’empresari o l’empresària. Per aquest motiu la Comissió va dictar la Recomanació de 4 d’abril de 2001, relativa als principis aplicables als òrgans extrajudicials de resolució consensual de litigis en matèria de consum. Aquesta Recomanació recorda la necessitat que les administracions competents dels estats membres garanteixin que les persones consumidores puguin disposar de procediments extrajudicials de resolució de controvèrsies en matèria de consum on s’asseguri la imparcialitat, la transparència, l’eficàcia i l’equitat. En aquest línia hi incideix la normativa comunitària actual, concretament la Directiva 2013/11/UE, de 21 de maig, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, i el Reglament UE/524/2013, de 21 de maig, sobre resolució de litigis en línia en matèria de consum.
Aquest Decret té també com a finalitat aplicar i executar a l’ordenament jurídic català la Directiva esmentada en allò que fa referència a la mediació, atesa la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en la matèria.
L’Administració de la Generalitat, d’antuvi, en el marc de l’Agència Catalana del Consum, així com també els diversos serveis públics de consum d’arreu del país que realitzen activitats de mediació, fins ara no han gaudit d’un procediment que reculli les normes relatives al seu inici, desenvolupament i finalització, així com tampoc dels efectes que han de tenir els acords adoptats en el desenvolupament de l’activitat mediadora. En aquest sentit, l’aprovació del Codi de consum de Catalunya va recollir, al punt a) de la disposició final segona, la necessitat que es dictés una norma reglamentària que recollís les previsions abans esmentades. A més, no s’ha d’oblidar que l’article 131.1, apartat segon, del Codi de consum, recorda que correspon a les administracions públiques de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, l’exercici de les funcions de foment, gestió i desenvolupament de la mediació i de l’arbitratge de consum que la legislació els atribueixi.
Així doncs, d’acord amb el que disposen el títol IV de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i els articles 39.1 i 40.1 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, un cop dictaminat el Projecte de decret pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya;
A proposta del conseller d’Empresa i Ocupació, d’acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1 Aquest Decret té per objecte la regulació del procediment de mediació previst al capítol II del títol III, llibre I, de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en desenvolupament de la previsió inclosa a la disposició final segona de la Llei esmentada.
1.2 L’àmbit d’aplicació d’aquesta norma abasta tots els procediments de mediació de consum que duguin a terme les entitats acreditades, de conformitat amb la definició inclosa a l’article 2.2 d’aquest Decret, al territori de Catalunya.
Conceptes
2.1 Mediació de consum: és un procediment voluntari de resolució extrajudicial de conflictes mitjançant el qual les persones consumidores i els empresaris o empresàries promouen l’obtenció d’una solució consensuada a un conflicte, amb la intervenció d’una persona mediadora formada en mediació que actua de manera imparcial, experta i neutral.
2.2 Entitat acreditada: ho són els serveis públics de consum, les organitzacions de persones consumidores, les associacions i els col·legis professionals, així com les altres entitats que rebin l’acreditació mitjançant una norma amb rang de llei.
2.3 Persona mediadora: aquella persona física que disposa dels coneixements i les competències especialitzades necessàries per desenvolupar la mediació de consum.
Objecte de la mediació de consum
Només poden ser objecte de la mediació de consum els conflictes derivats d’una relació de consum i que recaiguin sobre matèries de lliure disposició de les parts.
Deures de les entitats acreditades
Les entitats acreditades han de complir amb els deures següents:
-
Mantenir un lloc web actualitzat que faciliti a les parts un accés senzill a la informació a què es refereix l’article 10.2 d’aquest Decret i que permeti les persones consumidores presentar telemàticament una reclamació juntament amb els documents justificatius necessaris.
-
Permetre les persones consumidores la presentació de les reclamacions per mitjans no telemàtics.
-
Fer possible l’intercanvi d’informació entre les parts per via electrònica o, si s’escau, per correu ordinari.
-
Adoptar les mesures necessàries per garantir que el tractament de les dades personals compleix les normes sobre protecció de dades personals que estableixi la legislació vigent.
Capítol II
Característiques de la mediació de consum
Principi de voluntarietat
Les parts són lliures d’acollir-se a la mediació així com de desistir-ne en qualsevol moment.
Principi d’imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora
La persona mediadora té el deure de ser imparcial i, en conseqüència, ha d’ajudar les parts a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució o mesura concreta.
Principi de confidencialitat i de la bona fe
7.1 La persona mediadora i les parts tenen l’obligació de no desvelar les informacions que coneguin com a conseqüència del procediment de mediació.
7.2 La persona mediadora i les parts han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe.
7.3 Les parts i la persona mediadora han de mantenir el deure de confidencialitat de manera que es comprometen a mantenir-ne el secret. Segons aquest deure, les parts no poden sol·licitar la declaració de la persona mediadora com a testimoni o pèrit en procediments judicials o arbitrals, sens perjudici del que estableix la legislació penal i processal.
7.4 Els documents i les actes que s’elaborin durant el procediment de mediació tenen caràcter reservat.
Si qualsevol de les parts desisteix, un cop iniciat el procediment de mediació, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats en el termini adequat i en la forma escaient, ni cap altra circumstància coneguda com a conseqüència del procediment no poden tenir efectes en litigis o procediments posteriors.
7.5 Les parts, de manera expressa i per escrit, poden dispensar del deure de confidencialitat la persona mediadora.
Principi d’universalitat
La competència de les entitats acreditades s’estén a qualsevol assumpte que afecti les persones consumidores amb les excepcions que estableixin les lleis.
Principi de territorialitat
Les entitats acreditades han d’ajustar-se al que preveu aquest Decret sempre que els fets s’hagin produït en territori de Catalunya o bé una de les parts hi tingui el seu domicili, sens perjudici de la seva aplicabilitat en el cas de conflictes transfronterers.
Principi de transparència
10.1 Per garantir la transparència en el procediment de mediació cal que les parts en conflicte, abans d’iniciar el procediment, rebin tota la informació necessària per prendre una decisió amb coneixement de causa.
10.2 A aquests efectes les entitats acreditades han d’incloure en el seu lloc web, o quan així se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba