Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Segon semestre de 2020
| Autor | Anna M. Pla Boix |
| Cargo | Professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 290-294 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #75
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Segon semestre de 2020
(BOE d’1 de juliol a 31 de desembre de 2020)
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí
Ocial de l’Estat durant el segon semestre de 2020.
Paraules clau: dret lingüístic; Estat espanyol.
LEGISLATIVE REPORTS ON SPANISH STATE
Second half of 2020
Abstract
The legislative report reviews the normative provisions published in the Ofcial State Gazette (BOE) during the second
half of 2020, with a direct or tangential impact on the legal status of languages.
Keywords: linguistic right; Spanish State.
* Anna M. Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. (2021) Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre del 2020, Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, p. 290-294. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3653.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 291
Sumari
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
2 Apunt a les principals normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 292
Aquesta crònica legislativa proposa analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives
d’incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Butlletí Ocial de l’Estat (en endavant BOE), durant
el segon semestre de l’any 2020. Un període que abasta el primer tram de vida de la XIV Legislatura de les
Corts Generals. Recordem, en aquest sentit, que per Reial Decret 551/2019, de 24 de setembre, es dissoldran
anticipadament el Congrés dels Diputats i el Senat i es convocaran noves eleccions generals, que tindran lloc
el 10 de novembre de 2019.1
Dit això, durant el segon semestre de l’any, la producció normativa d’incidència en l’estatut jurídic de les
llengües és escassa. El dret lingüístic no experimenta canvis rellevants. De fet, les normes publicades al BOE
d’incidència, directa o tangencial, en la regulació dels usos lingüístics són molt migrades. A continuació
identiquem les principals disposicions normatives de rang legal i reglamentari publicades al BOE durant
aquest període, d’incidència directa o tangencial en els usos lingüístics. Com apreciarà el lector a les pàgines
que segueixen, llur transcendència jurídica és certament limitada perquè innoven poc l’estatus jurídic de les
llengües.
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
Durant el segon semestre de 2020, el BOE publica una única disposició normativa estatal amb rang de llei
d’incidència molt tangencial en matèria lingüística. Es tracta del Reial decret llei 26/2020, de 7 de juliol,
de mesures de reactivació econòmica per fer front a l’impacte de la COVID-19 en els àmbits de transports
i habitatge.2 Als efectes que aquí interessen, conté dues previsions lingüístiques molt puntuals. La primera,
a l’exposició de motius, quan explicita textualment que “el dinamisme de les indústries culturals i creatives
espanyoles, les quals aporten més d’un 3% al PIB nacional, sumat al potencial de l’espanyol com a segona
llengua materna al món, amb més de 580 milions de parlants, i tercer idioma a Internet, col·loquen el sector
cultural espanyol en una posició estratègica per ajudar a la recuperació econòmica d’Espanya després de la crisi
de la COVID-19, reforçant el mercat nacional i intensicant la seva presència en els mercats internacionals,
en particular aquells en què l’idioma espanyol està present”. En base a aquest raonament, que exclou, com és
de veure, qualsevol menció a les altres llengües diferents de la castellana i les indústries culturals i creatives
vehiculades en aquestes llengües, la norma justica l’adopció de mesures adreçades a rellançar econòmicament
el sector.
Dit això, la segona previsió lingüística es troba regulada a l’article 3, intitulat “Directrius operatives per a
la gestió de passatgers aeris i personal d’aviació en relació amb la pandèmia COVID-19”. Aquest precepte
estableix, entre d’altres previsions, que el Comitè Espanyol de Facilitació del Transport Aeri ha d’establir
en castellà les directrius operatives per a la gestió de passatgers aeris i personal d’aviació en relació amb la
pandèmia COVID-19, aplicables a les operacions efectuades en els aeroports situats en el territori nacional.
2 Apunt a les principals normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Com posàvem de manifest suara, les disposicions normatives d’incidència en dret lingüístic publicades al
BOE durant la segona meitat del 2020 són molt migrades. En el que concerneix a les disposicions de rang
reglamentari, com podrà apreciar el lector a les pàgines que segueixen, regulen qüestions lingüístiques molt
tangencials i sempre projectades a àmbits sectorials molt concrets. A continuació n’identiquem i n’analitzem,
molt breument i a tall d’apunt, les més rellevants, distingint per àmbits competencials dels diferents ministeris.
Primerament, és destacable l’aprovació del Reial Decret 1090/2020, de 9 de desembre, pel qual es modica
el Reial Decret 1084/2015, de 4 de desembre, pel qual es desplega la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del
cinema. Determina diverses previsions d’incidència en l’estatut jurídic de les llengües, la major part de les
1 BOE núm. 230 de 24 de setembre de 2019. Per a una ampliació sobre els resultats electorals d’aquests segons comicis generals
celebrats el 2019, vegeu Resolució de 29 de novembre de 2019, de la Presidència de la Junta Electoral Central, per la qual es
publica el resum dels resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat convocades per Reial Decret 551/2019, de 24 de
setembre, i celebrades el 10 de novembre de 2019, conforme a les actes d’escrutini general i de proclamació d’electes remeses per
les corresponents Juntes Electorals Provincials i per les Juntes Electorals de Ceuta i Melilla, publicada al BOE núm. 289 de 2 de
desembre de 2019.
2 BOE suplement en llengua catalana al núm. 187, de 8 de juliol de 2020.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 293
quals adreçades a exigir traducció de diversa documentació, si escau, a la llengua castellana. Aquest és el cas
del paràgraf tres, que incorpora una nova dicció a l’article 7 de la llei. Estableix, entre d’altres previsions,
que quan se sol·liciti a l’Institut de la Cinematograa i de les Arts Audiovisuals la qualicació per edats, a
la sol·licitud s’ha d’adjuntar, si la llengua original no és el castellà, “el text complet dels diàlegs traduït al
castellà”. I s’afegeix que “als efectes d’acreditar la tinença lícita dels drets, s’ha de presentar el contracte
de distribució de la pel·lícula, una certicació del Registre de la propietat intel·lectual en què consti la seva
inscripció o altra documentació que ho acrediti fefaentment”. En tots aquests casos, s’estableix textualment
que “si la llengua original d’aquests documents no és el castellà, s’han de presentar, a més, traduïts a aquesta
llengua”. Igualment destacable és el paràgraf sis, quan incorpora una modicació a la dicció de l’article 10.2.e).
Entre d’altres previsions, s’estableix que “quan el contracte de coproducció estigui redactat en una llengua
diferent del castellà, se n’ha de presentar, a més, una traducció a aquesta llengua”. I encara el paràgraf setze
modica l’article 21.2.c). Quan regula la qualicació d’obra audiovisual difícil als efectes d’aquesta previsió,
hi inclou “les obres audiovisuals rodades íntegrament en alguna de les llengües coocials diferents del castellà
que es projectin a Espanya en l’idioma coocial en qüestió o subtitulat, que poden rebre ajudes públiques
de ns al 80% del cost reconegut”. Finalment, convé apuntar que el preàmbul de la disposició reglamentària
recull l’adaptació del text al llenguatge inclusiu en matèria de gènere.
Igualment destacable és l’aprovació del Reial Decret 724/2020, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament
de l’Ocina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.3 Com
recull la seva exposició de motius, el Reglament de l’Ocina d’Interpretació de Llengües es va aprovar, en la
seva versió inicial, el 1977 i al llarg d’aquests darrers decennis ha estat objecte de nombroses modicacions.
Partint d’aquesta base, es justica l’aprovació d’aquesta nova norma per regular, en paraules del preàmbul,
“de manera més coherent, ecient i equilibrada les funcions de l’Ocina d’Interpretació de Llengües en si
mateixa, el cos de traductors i intèrprets i les condicions de nomenament i exercici professional dels traductors-
intèrprets jurats”. Les funcions d’aquesta Ocina d’Interpretació de Llengües es regulen a l’article 2 de la
disposició reglamentària, al qual ens remetem als efectes escaients.
Dit això, en l’àmbit de competència del Ministeri d’Educació i Formació Professional, es promulguen diverses
disposicions reglamentàries que, al llarg del seu articulat, estableixen previsions lingüístiques molt puntuals.
Aquest és el cas, a tall d’exemple, del Reial Decret 930/2020, de 27 d’octubre, pel qual es modiquen
determinats reials decrets de qualicacions professionals per a l’adaptació de les unitats de competència
d’idiomes al Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. 4
I enllaçant encara en l’àmbit de l’ensenyament de les llengües, per bé que projectat en l’àmbit de competència
del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, resulta especialment remarcable l’aprovació del Reial
Decret 1114/2020, de 15 de desembre, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a determinades
entitats per al nançament del Sistema Nacional d’Acollida i Integració de persones sol·licitants i beneciàries
de protecció internacional.5 Entre d’altres previsions, s’estableix que totes les persones sol·licitants de protecció
internacional podran accedir a actuacions transversals, entre les quals s’inclou l’aprenentatge de l’idioma. En
paraules del preàmbul, es garantirà “l’ensenyament de l’espanyol i, si escau, de les altres llengües ocials del
lloc on estiguin realitzant l’itinerari amb l’objectiu de procurar la immersió lingüística”. I s’afegeix que aquesta
formació “ha d’estar adaptada a les necessitats i nivells especícs de les persones destinatàries i orientada
a la integració a la societat d’acollida”. Finalment, conclou bo i precisant que “es promourà la implicació i
compromís en el seu propi aprenentatge i s’impulsarà l’ús d’instruments d’avaluació”. Aquests compromisos
explicitats al preàmbul de la disposició reglamentària els trobem desplegats al seu articulat.
3 BOE suplement en llengua catalana al núm. 212 de 6 d’agost de 2020. Val a dir que nos’estableix, al llarg de l’articulat de la
norma, cap tipus de menció a les llengües autonòmiques coocials diferents de la castellana. El seu article 4 disposa que l’Ocina
d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació és l’òrgan de comunicació amb les
institucions competents en matèria de traducció i interpretació de llengües de la Unió Europea, d’organismes internacionals i d’altres
països i “així mateix, manté contacte permanent amb institucions similars de les comunitats autònomes”.
4 BOE núm. 304, de 19 de novembre de 2020, pàg. 101033
5 BOE núm. 327 de 16 de desembre de 2020, pàg. 115231
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre del 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 75, 2021 294
Igualment destacable és l’aprovació de l’Ordre ISM/1289/2020, de 28 de desembre, per la qual es regula la
gestió col·lectiva de contractacions en origen per al 2021.6 Als efectes que aquí interessen, aquesta Ordre del
Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, estableix una previsió lingüística al seu article 3.2.e).
Aquest precepte disposa l’obligació empresarial de garantir el retorn dels treballadors al seu país d’origen
una vegada conclosa la relació laboral, inclòs el seu acompanyament per un representant de l’empresari que
“parli el seu idioma” i els assisteixi.
En l’àmbit del Ministeri de Defensa també s’aprovaran, durant el segon semestre de l’any, diverses disposicions
de rang reglamentari dirigides a regular certs ensenyaments lingüístics, en aquest cas ensenyament de la
llengua anglesa a diversos currículums formatius. N’ofereixen un bon exemple les Ordres del Ministeri de
Defensa DEF/651/2020, DEF/652/2020, DEF/653/2020 i DEF 654/2020, totes de 10 de juliol, per les quals
s’aproven els currículums de l’ensenyament de formació d’ocials per a la integració o adscripció a les
escales d’ocials del Cos de Músiques Militars, del Cos Jurídic Militar, del Cos Militar de Sanitat i del Cos
Militar d’Intervenció, mitjançant la forma d’ingrés amb titulació prèvia.7 Totes aquestes Ordres ministerials
estableixen mòduls de formació en llengua estrangera, més concretament, llengua anglesa.
Semblantment, durant el període estudiat el BOE publica també el Reial Decret 935/2020, de 27 d’octubre,
pel qual s’aprova el Reglament sobre directrius generals dels plans d’estudis de l’ensenyament de formació
per a la incorporació a les escales de subocials i de caporals i guàrdies del Cos de la Guàrdia Civil. Estableix
una única menció lingüística al seu article 6, quan regula el contingut i àmbits formatius dels mòduls, centrada
en garantir l’ensenyament de llengua anglesa.8 Cap menció expressa, doncs, a la valoració del coneixement
de les llengües autonòmiques coocials del lloc on es prestin serveis.
En l’àmbit de competència del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, s’aprova el Reial Decret
929/2020, de 27 d’octubre, sobre seguretat operacional i interoperabilitat ferroviàries.9 Disposa dues previsions
lingüístiques. La primera, a l’article 5.6 de la disposició reglamentària, quan estableix que “les ordres, les
circulars, les comunicacions i les consignes de circulació que es produeixin en l’àmbit de la Xarxa Ferroviària
d’Interès General s’han d’efectuar en l’idioma castellà”. Obliga, doncs, a l’ús exclusiu de la llengua castellana
i no estableix cap tipus de menció a les altres llengües coocials diferents de la castellana. Igualment, a l’annex
XII, quan regula el procediment de vericació CE de subsistemes, també estableix previsions lingüístiques
puntuals. Més concretament, en la regulació del certicat de vericació s’estableix que “la documentació
presentada en el marc d’una sol·licitud d’autorització d’entrada en servei s’ha de presentar davant l’autoritat a
la qual se sol·licita l’autorització” i l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària “pot sol·licitar que part o parts
dels documents presentats juntament amb l’autorització es tradueixin a l’idioma castellà”. Igualment, pel que
fa a la llengua del certicat, el paràgraf 2.8 estableix textualment que “els expedients i la correspondència
relacionats amb el procediment de vericació «CE» s’han de redactar en idioma castellà quan l’empresa
sol·licitant estigui establerta a Espanya o bé en una altra llengua ocial de la Unió Europea acceptada pel
sol·licitant”. Cap menció, doncs, a l’ús de les altres llengües coocials diferents de la castellana.
I encara en l’àmbit de competència d’aquest mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i a tall
de conclusió, pot ressenyar-se l’aprovació de la Resolució de 10 de desembre de 2020, de la Direcció General
d’Aviació Civil, per la qual es publiquen les Instruccions Tècniques per al transport segur de mercaderies
perilloses per via aèria (document OACI 9284/AN/905), edició 2021-2022. Als efectes que aquí interessen, al
capítol 2.5 estableix els “idiomes necessaris” de la retolació, bo i indicant que a part dels idiomes que pugui
exigir l’estat d’origen, s’exigirà també l’anglès.
6 BOE núm. 341 de 31 de desembre de 2020, pàg.127830
7 BOE núm. 195, de 17 de juliol de 2020
8 BOE suplement en llengua catalana al núm. 285 de 28 d’octubre de 2020
9 BOE suplement en llengua catalana al núm. 286 de 29 d’octubre de 2020
