STSJ Cataluña 10/2006, 27 de Febrero de 2006
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 27 Febrero 2006 |
| Número de resolución | 10/2006 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i per infracció processal núm. 87/2005
SENTÈNCIA NÚM. 10
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 27 de febrer de 2006
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist els recursos de cassació i per infracció processal núm. 87/2005
interposats per Ricardo i Sofía , representats davant aquest
Tribunal pel procurador Sr. Jordi Fontquerni Bas i dirigits per l'advocat Sr. Jordi Maria Ramentol
Mesa, contra la Sentència dictada per la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 29 de març de 2005 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Manresa el 7 de gener de 2004 en el procediment ordinari núm. 446/02 . La Sra. Concepción , aquí part contra la qual es recorre, ha estat
representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Joan E. Dalmau Piza i dirigida per l'advocat Sr.
Fruitos Richarte Travesset.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Maria Antònia Martínez González, en representació de Ricardo i Sofía , va formular demanda de judici ordinari núm. 446/02 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Manresa . Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 7 de gener de 2004 , la part dispositiva de la qual diu el següent:"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por la Procuradora Dña. M. Antonia Martínez González en nombre y representación de D. Ricardo y Dña. Sofía , y debo absolver y absuelvo a Dña. Concepción de la demanda dirigida contra ella; imponiéndoles solidariamente a ambos demandantes las costas procesales ocasionadas por la tramitación de la presente instancia".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 29 de març de 2005 , amb la següent part dispositiva:
"Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Don Ricardo y Doña Sofía , contra la sentencia dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 2 de Manresa en los autos de Procedimiento Ordinario nº 446/02 de fecha 7 de enero de 2004 , debemos confirmar y confirmamos íntegramente dicha sentencia, con imposición a la parte apelante de las costas de este recurso".
Contra la Sentència anterior, Don. Ricardo i la Sra. Sofía van interposar aquests recursos de cassació i per infracció processal. Per interlocutòria de 8 de setembre de 2005 , aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre els recursos a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 19 de gener de 2006, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Per tal d'assolir una correcta comprensió del tema litigiós, considera la Sala d'interès fer palesos els següents antecedents d'índole fàctica:
La demanda que donà lloc a aquest litigi fou presentada pel matrimoni format pel senyor Ricardo i la senyora Sofía , en exercici d'una acció per laesio ultradimidium, rescissió per lesió en més de la meitat del preu just, o , més col·loquialment, acció per engany per mitges.
En la demanda els agents deixaven constància del fet que eren propietaris d' una casa situada a la localitat de Manresa, inscrita al Tom NUM000 , llibre NUM001 , foli NUM002 , finca número NUM003 del Registre de la Propietat d'aquella localitat.
També s'assegurava en la demanda que amb data 17 de març de 1998, els demandants havien atorgat un "pseudo contracte de compra-venda" (sic) la certesa del qual es derivava de la inscripció novena de la certificació del Registre de la Propietat que s'acompanyava amb la demanda, en relació a la finca descrita; el susdit contracte fou estès en favor de la demandada senyora Concepción , germana i cunyada, respectivament, dels agents. La demanda insistia en què l'anomenada "pseudo compra-venda", no podia ésser considerada com a un vertader negoci jurídic d'aquesta naturalesa, donat que no s'havia produït la traditio (lliurament de la cosa) la subsistència de la qual, en el nostre dret, inspirat en el dret romà, es desprèn dels articles 609 i 1095 del Codi civil .
Segons deien els demandants, i resultà incontrovertit (pel que fa a la quantitat, no pel que fa a la naturalesa del lliurament ja que la demandada no accepta que tingui caràcter de preu), el preu de la suposada compra venda de la finca importà 18.000.000 ptes., les quals no foren lliurades als demandants, sinó que, foren posades a disposició del lletrat Sr. David Moner Codina, per tal que procedís a transaccionar en el procediment hipotecari instat per l'entitat bancària Caixa de Catalunya a fi d'alliberar la finca més amunt descrita que estava sotmesa a un procés d'aquella naturalesa per virtut d'un deute no satisfet.
L'esmentat lletrat no va reeixir en la negociació que havia de portar a l'alliberament de la finca objecte d'aquest litigi, per la qual cosa va retornar els 18.000.000 ptes. a la demandada senyora Concepción , la qual acudí al procediment sumari hipotecari avantdit i va aconseguir l'adjudicació de la finca en tercera subhasta al seu favor, satisfent el preu de la rematada en quantia 111.487,74 Euros (18.550.550 ptes.) que va pagar emprant la quantitat de 18.000.000 ptes. que li havia retornat el lletrat senyor Moner.
En la demanda s'afirmava que el contracte de compravenda de 17 de març de 1998, no va ésser perfeccionat fins el 28 de febrer de 2002, en què va ésser protocol·litzat notarialment un document privat de la mateixa data en el qual les part litigants retien comptes de les seves relacions econòmiques. A l'entendredels agents, el contracte privat de 28 de febrer de 2002, tenia naturalesa de "saldo y finiquito" de les relacions econòmiques que els vinculaven amb la demandada, però sorprenentment, a l'ensems els esmentats agents consideraven que aquest contracte havia perfeccionat la primigènia compra- venda i per tant havia d'ésser pres com a data inicial, és a dir com "dies a quo", a partir del qual es comptaria el termini de quatre anys de caducitat a què fa expressa al·lusió l' article 322 de la Compilació de dret civil de Catalunya , quan diu que l'acció rescissòria a que es refereix l' article 321 de la susdita Compilació , és de mena personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la data del contracte.
La demanda considerava que si la senyora Concepción el dia 14 de febrer de 2002, havia transmès a terceres persones la casa objecte de la contesa, en concret als senyors Juan Luis i Asunción , i pel fet d'haver rebut els primigenis propietaris de la casa únicament la quantitat de 24.040 Euros, en virtut de la liquidació (saldo i finiquito) de 28 de febrer del mateix any, aquesta darrera quantitat havia d'ésser tinguda com a preu de la finca en qüestió, i com que el preu real de la mateixa el 28 de febrer de 2002, era el de 230.000,00 €, en virtut del peritatge emès per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Temas especiales de contratación en Cataluña
... ... que regulaba la citada Ley 1/2008, de 20 de febrero, de Contratos de Cultivo en Cataluña 7 Contratos ... 236-27, CCCat: Actos que requieren autorización judicial ... Extinción de comunidad La Ley 5/2006 de 10 de Mayo que aprueba el Libro Quinto del Código Civil ... quedando, por tanto, excluidos los precontratos (STSJ Cataluña de 27 de febrero de 2006). [j 5] No ... ...