La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la stjce de 7 de setembre de 2004 I les seves repercussions en el dret alemany

Document

Citado por

Autor	Aitana de la Varga Pastor
Cargo	Professora de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili
Páginas	406-436

LA CONSIDERACIÓ DEL SÒL CONTAMINAT COM A RESIDU

A PARTIR DE LA STJCE DE 7 DE SETEMBRE DE 2004

I LES SEVES REPERCUSSIONS EN EL DRET ALEMANY*

Aitana de la Varga Pastor**

Sumari

I. La complexitat de determinació del concepte de residu en el dret

comunitari europeu

II. L’ampliació del concepte de residu amb la Sentència, de 7 de setembre de

2004, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

III. El dret alemany i els problemes jurídics que aquesta nova interpretació

planteja

1. El concepte de residu en el dret alemany

2. L’abast de la Directiva europea de residus en el dret alemany

3. Problemes jurídics que la nova interpretació del concepte de residu

planteja i posicionament doctrinal

IV. Conclusions

V. Bibliografia

405

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

* Durant el transcurs de l’edició ha estat publicada l’estratègia temàtica de protecció del sòl

a través de la comunicació COM (2006) 231 i la proposta de Directiva marc de protecció del

sòl (COM [2006] 232), en l’àmbit de la Unió Europea.

** Aitana de la Varga Pastor,professora de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili,

av.Catalunya, 35, 43002 Tarragona; tel.:977 558 333, fax: 977 558 378; aitana.delavarga@urv.cat.

Article rebut: 13.02.2006. Avaluació:2.03.2006. Data d’acceptació de la versió final: 25.05.2006.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 405

I. La complexitat de determinació del concepte de residu en el dret

comunitari europeu

En l’àmbit de la política ambiental de la Comunitat europea i, més concreta-

ment, en la intervenció en matèria dels residus que s’ha desenvolupat des dels

anys setanta, un dels aspectes més controvertits ha estat precisament el de la

definició de residu. Es tracta d’una qüestió que ha plantejat un debat doctrinal

intens i que fins i tot ha arribat a la jurisprudència.

En l’àmbit europeu, el primer programa d’acció per a la protecció ambien-

tal de 1973 propugnava la necessitat d’actuar de forma conjunta amb relació als

residus i la seva gestió. La Directiva 75/442/CEE del Consell, de 15 de juliol de

1975, de residus, fou la que materialitzà aquesta voluntat.Es tracta de la Direc-

tiva marc sobre residus i és aquí on es fixa el concepte de residu, entre d’altres

aspectes. Què han d’entendre per residu els diversos estats membres de la Unió?

La definició que s’hi conforma inicialment és una definició àmplia, oberta,

que abasta qualsevol substància o objecte. L’única condició que s’estableix per

identificar-ho com a tal és que el posseïdor o bé se’n desprengui,o bé tingui l’o-

bligació de desprendre-se’n.1Per determinar quan s’origina aquesta obligació, la

Directiva ens remet a les disposicions nacionals en vigor.Per tant, el primer con-

cepte que es determina és un concepte genèric, poc restrictiu, fonamentat en

dos aspectes: un d’objectiu (qualsevol substància o objecte) i un altre de subjec-

tiu (el posseïdor que se’n desprèn) i que cada estat membre ha de determinar i

concretar.Aquest és el primer pas per arribar a una harmonització en l’àmbit

del tractament de residus, en què es deixa a mans dels diferents estats membres

la concreció del concepte.2La primera complexitat que es desprèn del concepte

de residu és precisament la poca precisió del terme. El fet de referir-se a la legis-

lació nacional diferent dels estats membres va causar que no es considerés sufi-

cientment precisa3i que portés a divergències considerables entre els estats

Aitana de la Varga Pastor

406

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

1. «...cualquier sustancia u objeto del cual se desprenda su poseedor o tenga la obligación de despren-

derse en virtud de las disposiciones nacionales en vigor».

2. Kerstin, Andreas,«Die Vorgaben des europäsichen Abfallrechts für den deutschen Abfallbe-

griff», DVBl, 1992, p. 345.

3. Krämer,Ludwig diu: «In 1975, a Community definition on waste had been established. However,

this definition referred back to the different national law of Member states and therefore considered not

to be precise enough a EC Environmental Law»,Sweet and Maxwell, Londres,2003, p. 324 i seg.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 406

membres, tant pel que fa a la transposició com a l’aplicació de la directiva

75/442/CEE.4

La finalitat principal de la regulació de la gestió dels residus amb aquesta

Directiva és essencialment la protecció de la salut humana i del medi ambient.5

Per assolir aquest fi, al principi, com ja hem esmentat, s’entenia que seria més

efectiu que el concepte de residu el concretés cada estat membre.6L’efecte no va

ser el que es volia. El fet que el terme que es va establir inicialment fos tan genè-

ric va comportar problemes de determinació i diversitat entre els estats. D’altra

banda, no tots els estats van transposar la Directiva com s’havia de fer.7Era ne-

cessari trobar un punt comú entre els estats, una base perquè la dispersió que hi

havia fins llavors no continués existint,i així s’assolís realment una harmonitza-

ció en la classificació o la determinació dels residus i, consegüentment, en el seu

tractament. La solució arribà amb la creació d’un catàleg supranacional de resi-

dus que servís de guia als estats per determinar què s’incloïa dins el concepte de

residu, i no tan sols tenir en compte el que cada estat membre considerava com

a residu.8

D’aquesta manera, l’any 1991, amb la finalitat de fer més efectiva la Di-

rectiva i de solucionar els problemes que havien sorgit fins llavors, es planteja

una modificació de la Directiva 75/442/CEE, que tracta, d’alguna manera,

d’assolir una base comuna més concreta quant al concepte de residu.Aquesta

modificació es fa de conformitat amb algunes definicions paral·leles existents,

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 407

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

4. De Sadeleer, Nicolas,Le droit communautaire et les déchets, LGDJ, París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p. 237.

5. Considerant III de la Directiva 75/442/CEE. La finalitat que els estats determinin els termes de

substància iobjecte és prevenir la salut tant de les persones com del medi ambient dels perills que

es puguin ocasionar amb els residus.

6. Es demanava al legislador nacional que no fes una referència general als objectes que s’havien de

considerar com a residu, amb la finalitat d’assolir el fi de la Directiva.Així ho diu Kerstin, Andreas,

«Die Vorgaben des europäischen Abfallrechts für den deutschen Abfallbegriff»,DVBl, 1992, p. 345.

7. Nicolas de Sadeleer es fa ressò d’aquest problema a Le droit communautaire et les déchets, LGDJ,

París, Bruylant,Brussel·les, 1995, p. 236, i conclou que «les interprétations divergentes et les problè-

mes pratiques auxquelles donnèrent lieu la première définition du concept de déchet ont conduit à une

révision fondamentale de cette notion...».

8. C.Jiménez Plaza fa referència a l’evolució del concepte de residu a escala comunitària i incideix

més en el concepte italià de residu a «Una nueva clave interpretativa del concepto de residuo en el

Derecho italiano: ¿Un paso más hacia la diversidad conceptual comunitaria?», Revista de Derecho

Urbanístico y Medio Ambiente,núm. 207/2004, p. 151-192.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 407

com les que estableixen l’OCDE9i la Convenció de Basilea per al control de l’e-

liminació i el transport transfronterer de residus perillosos a la qual s’havia ad-

herit la Comunitat Europea.10 La definició que es va establir inicialment es va

reemplaçar per la nova definició a través de la Directiva 91/156/CE, del Con-

sell, de 18 de març de 1991, que modifica la Directiva 75/442/CEE.S’exposa la

necessitat de disposar d’una terminologia comuna i d’una definició de residus

amb l’objectiu de fer més eficaç la gestió dels residus a la Comunitat. La modi-

ficació se centra en la introducció d’un annex on figuraran les substàncies i els

objectes que es considerin com a tals. El concepte de residu a partir de llavors

i fins avui es definirà de la manera següent: s’entén com a residu «cualquier

sustancia u objeto perteneciente a una de las categorías que se recogen en el ane-

xo I11 y del cual su poseedor se desprenda o del que tenga la intención o la obliga-

ción de desprenderse».12 Així doncs, a partir de 1991, la Directiva estableix que

hi haurà un catàleg, que no s’elaborarà fins al 1994, on figurarà tot allò que es

consideri residu a efectes d’aplicació de la Directiva.13 No obstant això, l’e-

xistència d’aquest catàleg supranacional no implicarà que tan sols els residus

que hi figurin siguin considerats com a tals. És important citar expressament

l’última de les categories que s’enumeren en aquest annex, la Q16, que diu:

«Tota substància, matèria o producte que no estigui inclosa a les categories an-

Aitana de la Varga Pastor

408

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

9. Concretament, l’annex de la decisió de l’OCDE de 27 de maig de 1988 sobre els moviments

transfronterers de residus perillosos.

10. Dec.93/98 (1993) O.J.L39/1, a Krämer, Ludwig, EC Environmental Law,Thomson, Sweet and

Maxwell, Londres, 2003, p.325.

11. Destaquem, entre els diferents residus que s’hi classifiquen,els següents, per la rellevància que

tenen en el supòsit que es comenta: «Q4.-Materias que se hayan vertido por accidente, que se hayan

perdido o que hayan sufrido cualquier otro incidente con inclusión del material, del equipo, etc., con-

taminado a causa del incidente en cuestión; Q15. Materias, sustancias o productos contaminados pro-

cedentes de actividades de regeneración de terrenos».

12. De Sadeleer fa una anàlisi exhaustiva dels tres components essencials de la definició:«substàn-

cies i objectes», «posseïdor» i «desprendre’s»,a Le droit communautaire et les déchets, LGDJ, París,

Bruylant, Brussel·les, 1995, p. 236-261.

13. És el que es coneix com a Catàleg europeu de residus (CER), que es va establir per mitjà de la

Decisió de la Comissió de 20 de desembre de 1993 (94/3/CE),que enumera una llista de residus de

conformitat amb la lletra ade l’article 1 de la Directiva 75/442/CE del Consell, relativa als residus,

per la qual s’aprova la llista de residus que pertanyen a les categories enumerades a l’annex I de la

mateixa Directiva (DOCE núm. L 005, de 7 de gener de 1994,p. 0015-0033). Es tracta d’una no-

menclatura de referència que serveix de terminologia comuna a tota la Comunitat,amb la finali-

tat d’augmentar l’eficàcia de les activitats de gestió de residus. Aquesta llista es revisarà periòdica-

ment per tal d’adaptar-la al progrés científic i tècnic. La llista vigent actualment és la que es va

aprovar amb la Decisió 2000/532/CE de la Comissió,de 3 de maig ( DOCEnúm. L 226, de 6 de se-

tembre de 2000, p.0003-0024). Actualment conté unes 650 entrades.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 408

teriors.» Es tracta d’una clàusula general que es remet a la definició de residu en

si mateixa.14 Això comporta que, sobre la base d’aquesta categoria,hi ha matèr ies

que no estan incloses en el catàleg però, tot i així, es poden considerar un residu.

Així doncs, és una dada que manifesta la voluntat de llista oberta.15 D’aquesta

manera, es pot dir que la llista de residus no és ni vinculant ni exhaustiva.16

En conseqüència, l’àmbit d’aplicació de la Directiva serà molt ampli.L’únic

ítem que se n’exclou són els efluents gasosos emesos a l’atmosfera, al qual se’ls

aplicaran les previsions per a la contaminació atmosfèrica. D’altra banda,

aquesta Directiva no es refereix explícitament als residus nuclears, els quals es-

tan regulats pel tractat Euratom. No obstant això, la Directiva 75/442/CE és

aplicable al material radioactiu, tot i la diferència de definicions que s’esta-

bleix.17 Tanmateix,la Directiva cita expressament algunes matèries que queden

fora de l’àmbit de la seva aplicació, perquè ja existeix legislació aplicable sobre la

matèria i no perquè no es tracti d’un residu.18 Així doncs,les previsions de la Di-

rectiva de residus seran d’aplicació supletòria en aquells aspectes que la seva

normativa específica no reguli expressament.19

Hem de tenir present també un altre aspecte de la definició, que contri-

bueix a qualificar-la d’àmplia. El propi Tribunal de Justícia de la Comunitat Eu-

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 409

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

14. Krämer,Ludwig, EC Environmental Law,Thomson, Sweet and Maxwell, Londres, 2003, p.325.

D’altra banda, De Sadeleer fa èmfasi en aquest apartat i destaca que aquesta darrera categoria no

estava prevista ni a l’annex corresponent de la Decisió de 27 de maig de 1988 de l’OCDE ni a l’an-

nex de la Convenció de Basilea a Le droit communautaire et les déchets,LGDJ, París,Bruylant, Brus-

sel·les, 1995, p. 239.

15. En paraules de De Sadeleer, aquesta categoria certifica el caràcter no limitador de l’annex I de la

Directiva. Segons l’autor,gràcies a aquesta obertura, els estats membres haurien de poder considerar

dins el concepte de residu tota substància o tot objecte que respongués als criteris de la definició co-

munitària a Le droit communautaire et les déchets, LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les, 1995, p. 239.

16. De Sadeleer, Nicolas,Le droit communautaire et les déchets, LGDJ, París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p. 240.

17. Krämer, Ludwig així ho afirma i diu el següent: «There remain differences, in particular,nuclear

waste which is recyclable or recoverable is considered nuclear material and not nuclear waste, neverthe-

less waste.This diff erence of definition of waste does not exclude that Directive 74/442 is applicable to ra-

dioactive material, a EC Environmental Law», Thomson, Sweet and Maxwell,Londres, 2003, p. 325.

18. Krämer,Ludwig, EC Environmental Law,Thomson, Sweet and Maxwell,Londres, 2003, p. 325.

19. Per a l’objecte del comentari, cal destacar les matèries següents,que en principi queden exclo-

ses de l’àmbit d’aplicació de la llei. Aquestes són:«b ) cuando ya estén cubiertos por otra legislación:

ii) los residuos resultantes de la prospección, de la extracción, del tratamiento y del almacenamiento de

recursos minerales, así como de la prospección de canteras».

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 409

ropea diu que aquest annex precisa i il·lustra aquesta definició proposant llistes

de substàncies i objectes que es poden qualificar com a residus. Nogensmenys,

només té caràcter indicatiu, ja que la qualificació de residu depèn sobretot del

comportament del posseïdor i del significat del terme desprendre’s.20 És a dir, no

es tindrà en compte tan sols que l’objecte o la substància constin a la llista.

La concreció de l’aspecte subjectiu del concepte de residu és l’altra novetat

que resulta de la modificació que es va fer el 1991. Es determina que el posseï-

dor se’n desprengui, tingui la intenció de desprendre’s o tingui l’obligació de

desprendre’s.21Així doncs, són necessaris els dos requisits, tant que el posseïdor

se’n desprengui, se’n vulgui desprendre o tingui l’obligació de fer-ho, com que

es trobi en algun dels grups previstos a l’annex I de la Directiva. Ambdós requi-

sits són acumulatius.22 Tot això complicarà el nivell de concreció del concepte

de residu en l’àmbit estatal.23

Recordem que ens trobem davant d’una Directiva marc.Aquesta categorit-

zació de «marc» és el que donarà importància al que es fixi en aquest àmbit, per

exemple, el concepte de residu, ja que s’utilitzarà subsegüentment en un gran

nombre de legislacions europees reguladores dels residus.24

Aitana de la Varga Pastor

410

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

20. Vegeu,en aquest sentit, les sentències del Tribunal de Justícia de 7 de setembre de 2004,Van de

Walle,C-1/03, apartat 42; de 18 de desembre de 1997, Inter-Environnement Wallonie,C-129/96,

rec. p. I-7411,apar tat 26; de 18 d’abril de 2002,Palin Granit et Vehmasslon kanstanterveystyön

kuntayhtymän hallitus, C-9/00, rec. p.I-3533, apartat 22. La doctrina també interpreta el mateix;

per exemple,Wrede, Sabine, «Kontaminierter Boden als Abfall»,NuR, 2005, p. 28;Epiney, Umwe l-

trecht in der Europäischen Union, Primärrechtliche Grundlagen Gemeinschaftliches Sekundärrecht,

Karl Hermanns,Colònia, 2005, p. 347 i seg.; Fluck, «Zum EG-Abfallrecht und seiner Umsetzung in

Deutsches Recht»,EuR 1/1994, p. 74, entre d’altres.

21. Nicolas de Sadeleer fa una anàlisi de les tres hipòtesis que aquesta nova clàusula planteja a

Le droit communautaire et les déchets,LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les, 1995, p. 245 i seg.

22. Au diu: «Beide Voraussetzungen müssen kumulativ vorliegen,so dass es nicht allein ausreic ht,

dass ein Stoff in Anhang I aufgeführt ist», a Dietrich; Au; Dreher, Umweltrecht der Europäischen

Gemeinschaften. Institutionen, Entwicklung und Ziele, Erich Schmidt, Berlín, 2003.

23. Autors comWrede reflecteixen que, en conseqüència,els estats, a l’hora de realitzar la transpo-

sició, difícilment poden determinar una llista o una definició tancada de residu. «Da die Abfallrah-

menrichtlinie insbesondere eine grundlegende Bestimmung des Abfallbegriffs liefert, die alle nationalen

Regelwerke beeinflusst,die im we itesten Sinne den Umgang mit Abfällen betreffen,ist eine abschließen-

de Darstellung der nationalen Umsetzung dieser Richtlinie schwer zu leisten», NuR, 2005, p. 28.

24. Per exemple, la Directiva 91/689/CE,del Consell, de 12 de desembre, relativa als residus peri-

llosos (DOCE núm. L 377, de 31 de desembre de 1991, p.0020-0027) o la Directiva 94/62/CE,

de 20 de desembre, relativa als envasos i residus d’envasos (DOCE núm.L 365, de 31 de desem-

bre de 1994, p.0010-0023).

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 410

Malgrat els esforços que el legislador ha esmerçat per concretar i delimitar

el concepte de residu, avui en dia continua essent un àmbit problemàtic. Tot i la

modificació duta a terme l’any 1991, la definició actual de residu encara plante-

ja un bon nombre de qüestions.25 Igualment, tot i que existeixi una definició co-

munitària de residu, les divergències entre els estats membres també estan servi-

des.26 Així mateix, el concepte obert i vague de residu, establert en l’àmbit

comunitari, ha comportat també que nombrosa jurisprudència europea l’hagi

hagut de concretar posteriorment.27

Com apunta Krämer,és obvi que la definició de residu és una creació legal

i, com a tal, està exposada a la crítica; qualsevol definició conté un element ar-

bitrari. Si un objecte corporal és anomenat bé,producte,substància,residu,con-

taminant,descàrrega (de contaminants), emissions oresidu, és una qüestió d’a-

cord legal.28 No obstant això, destaca que des del punt de vista de la protecció

ambiental la qüestió important no és el nom que es dóna a un objecte específic

sinó la contaminació o la pol·lució que causa, l’objecte o els riscos que està cau-

sant.29 D’altra banda, De Sadeleer ens fa ser conscients de les diferents accep-

cions que la paraula residupot tenir i la manca de concreció actual.L’autor qua-

lifica tot residu com a «inutilitzable», però ens recorda que aquest adjectiu és

molt relatiu, ja que variarà segons el temps, el lloc i l’individu. D’altra banda,els

residus són múltiples. D’una manera o altra, tots els sectors de la nostra societat

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 411

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

25. De Sadeleer, Nicolas,Le droit communautaire et les déchets, LGDJ, París,Bruylant, Brussel·les,

1995, p.236 i seg .

26. Krämer es manifesta en aquest sentit quan diu: «A pesar de la existencia de una definición co-

munitaria de “residuo”,hay una gran divergencia entre los Estados miembros en lo que hac e a este con-

cepto, que se acrecienta por el hecho de que la decisión 94/3/CE no ha sido incorporada en el ordena-

miento de todos los Estados miembros. Por otra parte, sigue provocando problemas la línea divisoria

entre residuos y productos.» Krämer,Ludwig Derecho ambiental y tratado de la comunidad europea,

Marcial Pons,Madrid, 1999, p. 48 i 49.

27. Wrede,Sabine, «Kontaminierter Boden als Abfall», NuR, 2005, p.28. Jurisprudència sobre la

matèria: STJCE, de 28 de març de 1990 – Rs. C-206/88 i 207/88 (Vessoso i Zanetti); de 10 de maig

de 1995 – Rs. C-422/92 (Deutschland/Kommission;de 9 de juliol de 1992 – Rs. C-203/96 (Dussel-

dorp); de 25 de juny de 1997 – verbundene Rs. C-304/94 (Euro Tombesi i altres),C-330/94 (San-

tella), C- 342/94 (Giovanni Muzi i altres); de 19 de juny de 2003 – Rs.C- 444/00 (Mayer-Parry);

EuGH, de 18 d’abril de 2002 – Rs. C- 9/00 (Palin Granit Oy i altres);d’11 de setembre de 2003 –

Rs. C-114/01 (Alvesta Polarit).

28. «It is obvious that the definition ofwaste is a legal c reation and therefore exposed to criticism; as does

any definition, it contains an arbitrary element. Whether a corporal object is called good, product, subs-

tance, residue, pollutant, discharge (of pollutants), emissions or waste, is a question of legal agreement.»

29. Krämer, Ludwig, EC Environmental Law,Thomson, Sweet and Maxwell, Londres, 2003,p. 326.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 411

de consum produeixen residus.30 Aquest fet també en complica la concreció. La

dispersió dels residus per l’aire, l’aigua i els sòls poden provocar el deteriora-

ment de milions de receptors (contaminació atmosfèrica, contaminació de sòls

i d’aigües subterrànies...). Per tant,el tractament d’aquests i la seva definició són

de gran importància, però alhora les seves característiques dificulten la concre-

ció de la noció de residu. De Sadeleer apunta que aquesta dificultat d’identifi-

cació s’accentua pel fet que aquesta noció es pot entendre des dos angles com-

pletament diferents. D’una banda,en funció dels components de la substància o

de les característiques que presenta. D’altra banda, els residus també poden ser

objecte d’un enfocament extrínsec. En aquest cas, la substància es considera re-

sidu tenint més en compte la utilització o no que se’n fa o que se’n pot fer i no pas

el seu origen, la composició o les característiques físiques i químiques. Aquesta

doble aproximació, inherent a la definició de residu (substancial i funcional)

presenta dues dimensions que avui dia no són susceptibles de conciliació.31 En-

torn d’aquesta problemàtica gira la discussió més rellevant respecte a la concre-

ció del concepte de residu. La divergència sorgeix,sobretot, des de la perspectiva

econòmica.

La directiva parla de «residus». En termes generals, residuser ia allò que res-

ta d’un tot després de sostreure’n una part o més, però en termes econòmics se-

rien aquells materials que no es poden avaluar econòmicament ni reciclar, ja

que llavors estaríem parlant encara de productes,perquè tindrien un valor en el

mercat. Aleshores,la discussió gira entorn de la qualificació de producte o de re-

sidu als materials que el dret comunitari europeu considera residus però que te-

nen rendiment econòmic. El fet de designar-los d’una manera o una altra pot

portar problemes a l’hora d’aplicar la normativa existent. Per exemple, alguns

països, com Alemanya,van fer distincions en la legislació nacional i declaraven

que els ítems recuperables no eren residus sinó primeres matèries secundàries.

El Tribunal de Justícia es va pronunciar, nou anys més tard, dient que aquesta

previsió era incompatible amb la llei comunitària.32 El Tribunal va considerar

Aitana de la Varga Pastor

412

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

30. Nicolas de Sadeleer diu: «L’objet qui apparaît « inutilisable » à un moment donné, dans un en-

droit déterminé et pour une personne ne l’est pas forcément à un autre endroit, en un autre moment

ou pour une autre personne», Le droit communautaire et les déchets, LGDJ, París,Bruylant, Brus-

sel·les, 1995, p. 234.

31. De Sadeleer, Nicolas, Le droit communautaire et les déchets, LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p.235 i seg .

32. Cas C-422/92, Comissió contra Alemanya (1995), E.C.R.I-1097. Com diu Nicolas de Sadeleer,

el Tribunal de Justícia ha confirmat que les substàncies susceptibles de reutilització econòmica

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 412

expressament que la nova definició de residu d’acord amb la redacció de la Di-

rectiva 91/156/CE no havia canviat la situació prèvia.

La protecció reforçada del medi ambient que la Directiva propugna con-

dueix també, de manera innegable, a una interpretació àmplia del concepte de

residu.33 Així doncs, cal trobar la línia divisòria entre uns i altres. Aquesta tasca

s’ assigna al Tribunal de Justícia,que examina cas per cas per determinar de quin

supòsit es tracta. Tanmateix, l’OCDE va publicar el 1998 una guia per facilitar la

distinció entre productes i residus. Cal insistir que el concepte de residu de

l’OCDE és diferent del que la Comunitat europea estableix, ja que l’OCDE con-

sidera la destinació del material com a factor decisiu en la classificació d’aquest.

Per tant, la confusió continua existint i s’ha d’examinar cas per cas per conside-

rar si estem davant d’un residu o d’un producte.34 No obstant la complexitat de

delimitar el concepte de residu, val a dir que, per exemple, així com els termes

de la Directiva 75/442/CEE podien permetre una interpretació del concepte de

residu excloent de les substàncies directament reutilitzables, la definició de la

nova redacció de la Directiva 91/156/CE no sembla que autoritzi més aquesta

lectura,35 sobretot per la concreció de l’àmbit subjectiu que suposa.

Un altre punt de discussió en l’àmbit de la Directiva de residus és l’arti-

cle 4, que estableix el mandat que les operacions de tractament de residus no

han de perjudicar el medi ambient.36 Segons el Tribunal de Justícia, aquesta pre-

visió té una naturalesa política i, per tant, s’ha de materialitzar en el context de

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 413

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

també poden ser qualificades de residus. També ha considerat que un reglament nacional no pot

adoptar una definició de la noció de residu excloent-ne els objectes i les substàncies susceptibles de

reutilització econòmica, a Le droit communautaire et les déchets,LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p.241 i seg .Per al cas concret d’Alemanya, vegeu De Sadeleer,Nicolas, ídem, p. 259.

33. De Sadeleer,Nicolas, Le droit communautaire et les déchets, LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p. 244.

34. Krämer, Ludwig, EC Environmental Law,Thomson, Sweet and Maxwell, Londres, 2003, p.326

i seg.

35. De Sadeleer, Nicolas, Le droit communautaire et les déchets, LGDJ,París, Bruylant, Brussel·les,

1995, p. 251.

36. «Los Estados miembros adoptarán las medidas necesarias para asegurar que los residuos se

gestionarán sin poner en peligro la salud del hombre y sin perjudicar al medio ambiente y, en par-

ticular:

– sin crear riesgos para el agua, el aire o el suelo, ni para la fauna y la flora;

– sin provocar incomodidades por el ruido o los olores;

– sin atentar contra los lugares y los paisajes.»

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 413

les altres previsions de la Directiva. No obstant això,autors com Krämer opinen

que l’article 4 és directament aplicable.37

Una altra discussió s’enceta amb la interpretació que el Tribunal de Justícia

ha fet recentment en considerar que el sòl contaminat, en un supòsit concret,

també s’ha de considerar un residu.

II. L’ampliació del concepte de residu amb la Sentència, de 7

de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

En data 7 de setembre de 2004, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dic-

tar la sentència coneguda com a «Van de Walle». L’objecte de la sentència fou

bàsicament determinar els conceptes de residu i de posseïdor del residu. La im-

portància de la resolució és que per primer cop el Tribunal es manifesta sobre

aquesta matèria de la manera següent: amplia el concepte de residu a la terra

contaminada accidentalment per hidrocarburs. Segons aquesta sentència, la te-

rra contaminada sense haver estat excavada prèviament s’ha de considerar tam-

bé un residu. És a dir,la interpretació que la sentència fa del concepte de residu

sembla que inclou no només els béns mobles en la definició, sinó també els béns

immobles, com ho és el sòl, concretament la terra contaminada per hidrocar-

burs de manera accidental no excavada, per tal com l’hidrocarbur abocat no es

pot separar de la terra.

La consulta a la Court d’Appel de Brussel·les arriba a través de Bèlgica, que

demana la petició de decisió prejudicial amb referència a la interpretació de l’ar-

ticle 1, lletres a,bi cde la Directiva 75/442/CEE del Consell, de 15 de juliol

de 1975, relativa als residus (DO L 194, p.39; EE 15/01, p. 129), en la seva versió

modificada per la Directiva 91/156/CEE del Consell, de 18 de març de 1991 (DO

L 78, p.32), en el marc de les actuacions seguides contra els senyors Van de Walle,

Laurent i Mersch,responsables de Texaco Belgium,SA («Texaco»), i contra la prò-

pia Texaco («van de Walle i altres»), per un delicte d’abandonament de residus.

Com a conseqüència d’una fuga accidental d’hidrocarburs procedents d’u-

na estació de serveis d’aquesta empresa, es contamina el subsòl.Durant el t rans-

Aitana de la Varga Pastor

414

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

37. Krämer, Ludwig,E C Environmental Law,Thomson, Sweet and Maxwell, Londres,2003, p. 328.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 414

curs del procés penal, se suscita el dubte de l’abast del concepte de residu.Es pot

considerar la terra contaminada un residu?38

Amb relació al concepte de residu, el Tribunal conclou que els hidrocar-

burs vessats de manera no dolosa i que causen la contaminació de la terra i les

aigües subterrànies són residus en el sentit de l’article 1, lletra a, de la Directiva

75/442/CEE, com també la terra contaminada per hidrocarburs, fins i tot en el

supòsit que aquesta terra no hagi estat excavada.39

Els fonaments d’aquesta resolució són bàsicament tres. En primer lloc, el

Tribunal considera que la definició de residu que la Directiva estableix és una

definició oberta i que la qualificació del residu depèn sobretot del comporta-

ment del posseïdor.40 Per tant, el fet que el catàleg sobre residus, annexat a la

Directiva actual, classifiqui al punt Q4 les «materias que se hayan vertido por

accidente, que se hayan perdido o que hayan sufrido cualquier otro incidente con

inclusión del material, del equipo, etc., contaminado a causa del incidente en

cuestión» és tan sols un indici i no permet per si mateix qualificar com a resi-

dus, en aquest cas concret, els hidrocarburs abocats accidentalment que van

originar la contaminació de la terra i de les aigües subterrànies.41 És a dir, és

necessari també interpretar l’acció que es demana al posseïdor del residu,

«desprendre-se’n», per poder qualificar la cosa com a residu. La sentència con-

sidera que la interpretació de l’acció de «desprendre’s» no ha de ser restrictiva,

i ho fa tenint en compte els dos fonaments que resten. Segons el Tribunal, la

interpretació que se’n faci ha de tenir en compte,d’una banda, la finalitat de la

Directiva, la protecció de la salut de l’home i del medi ambient,42 i, de l’altra,

l’article 174, apartat 2, de la Comunitat Europea, on s’estableix que la política

comunitària en matèria de medi ambient ha de contribuir a assolir un nivell de

protecció elevat i s’ha de basar,entre d’altres, en el principi de cautela i d’acció

preventiva.

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 415

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

38. Sentència, de 7 de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea,apartat 21:

«El órgano jurisdiccional nacional se pregunta si el subsuelo contaminado a consecuencia de un verti-

do accidental de hidrocarburos puede considerarse residuo e indica sus dudas respecto la posibilidad de

considerarlo residuo en la medida en que dicha tierra no ha sido excavada ni tratada.»

39. Sentència, de 7 de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia,apartat 61.

40. Sentència, de 7 de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia,apartat 42.

41. Sentència, de 7 de setembre de 2004,del Tribunal de Justícia, apartat 43.

42. Considerant III de la Directiva marc 75/442/CEE, de 15 de juliol.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 415

Conjuntament amb la interpretació de diversos articles de la Directiva,43 la

sentència presenta el fil argumental següent, del qual ens interessa destacar els

aspectes que s’indiquen a continuació:

1. Responsabilitat malgrat la involuntarietat. La involuntarietat no pot exi-

mir els hidrocarburs de la consideració de residu per atribuir-ne la responsabi-

litat.44 El posseïdor d’hidrocarburs que es vessen accidentalment i contaminen la

terra i les aigües subterrànies «es desprèn» d’aquestes substàncies, les quals, per

consegüent, s’han de considerar un residu.45Així mateix, aquests residus es con-

sideren perillosos.46

2. Necessitat de tractar el sòl contaminat com a residu per poder-lo recuperar.

La mateixa qualificació de residu, en el sentit de la Directiva, s’imposa respecte

del sòl contaminat a causa de l’abocament accidental d’hidrocarburs. En efecte,

en aquest cas, no són separables de la terra que han contaminat i tan sols es po-

den valoritzar o eliminar si la terra esmentada també és objecte de les reparacions

necessàries de descontaminació. Per garantir aquesta recuperació, s’opta per con-

siderar-lo un residu. Segons el Tribunal, aquesta és l’única interpretació que ga-

ranteix el compliment dels objectius de protecció del medi ambient i de la prohibi-

ció de l’abandonament que la Directiva pretén. En conseqüència, la sentència

opina que la interpretació és conforme amb l’objectiu de la Directiva.47

3. Obligacions del posseïdor. D’altra banda, la qualificació de residu de la te-

rra contaminada pels hidrocarburs depèn de l’obligació que tenen les persones

Aitana de la Varga Pastor

416

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

43. El Tribunal té en compte també els articles i conceptes següents per interpretar el terme des-

prendre’s en el cas concret que la sentència tracta. El concepte de residu de producció és considerat

com a càrrega de la qual el posseïdor s’ha de desprendre;l’ar ticle 4 de la Directiva estableix:«Els es-

tats membres han d’adoptar mesures necessàries per a garantir que els residus es valoritzin o s’elimi-

nin sense posar en perill la salut de l’home, sense crear riscos per a l’aigua, l’aire o el sòl,ni per a la

fauna i la flora, i per a prohibir l’abandonament,el vessament i l’eliminació incontrolada de residus»;

l’article 8 de la Directiva: «Els estats membres han d’adoptar les disposicions necessàries per què tot

posseïdor de residus els remeti a un recol·lector encarregat de la seva valorització o de la seva elimi-

nació o s’ocupi ell mateix d’aquestes operacions»; l’article 15 designa l’operador que ha de carregar

amb el cost de l’eliminació de residus, de conformitat amb el principi de «qui contamina paga».

44. Per tant, els vessaments accidentals no estan exclosos de la consideració de residu per aquest

fet.

45. Sentència, de 7 de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia,apartat 50.

46. Sentència, de 7 de setembre de 2004, del Tribunal de Justícia,apartat 51.

47. Sentència, de 7 de setembre de 2004,del Tribunal de Justícia, apartat 52.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 416

que van generar l’abocament accidental d’aquestes substàncies de desprendre-

se’n. No pot resultar de l’aplicació de les normes nacionals relatives als requisits

d’utilització, de protecció o de descontaminació dels terrenys en què l’aboca-

ment es va produir.48

4. La irrellevància de la condició de bé immoble. La terra contaminada és un

residu pel mer fet de la seva contaminació accidental amb hidrocarburs [...];

el fet que aquesta terra no sigui excavada no influeix en la seva qualificació de

residu.

La sentència esmentada ha suscitat moltes crítiques per part de la doctrina,

sobretot de la doctrina alemanya, ja que el dret nacional a l’hora de definir el

concepte de residu no s’ha limitat a copiar el text de la Directiva marc, que esta-

bleix un terme més genèric, sinó que, anant més enllà, ha reduït aquest concep-

te als béns mobles, bewegliche Sache,49 mentre que el sanejament del sòl conta-

minat, bé immoble per excel·lència, es troba regulat,des de març de l’any 1999,

a la Bundes-Bodenschutzgesetz, llei federal de protecció del sòl.50

Tradicionalment,i fins avui, la jurisprudència alemanya també s’ha mani-

festat en aquest sentit, entenent que el sòl tan sols pot considerar-se residu stric-

tu sensu i regular-se per la llei de residus, si prèviament s’ha excavat i, per tant,

s’ha convertit en bé moble.51

La preocupació principal és si, a partir d’aquesta sentència, la llei federal de

protecció del sòl i les altres lleis aplicables als béns immobles en aquest aspecte

seran inaplicables o bé s’hauran d’adequar. Per aquesta raó, la sentència ha cai-

gut com una galleda d’aigua freda i ha suscitat molts articles dels quals ens fa-

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 417

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

48. Ídem.

49. Altres països europeus, com Àustria, també es troben en la mateixa situació.D’altra banda, tot

i la sentència, sembla que Bèlgica gaudeix també,des de principi de l’any 2004, d’un règim de pro-

tecció del sòl o Bodeschutzregime, Petersen, Frank; Lorenz, Melanie, «Das “Van de Walle” –Urteil

des EuGH-Sanierung von Altlasten nach Abfallrecht»,NVwZ 3/2005, p. 263, vegeu també Berg-

kamp, Env.Liability, 2004, p. 176.

50. També són aplicables altres lleis com la Llei de contaminació atmosfèrica, BimSchG,o la llei

d’aigües, entre d’altres.

51. BVerwG,NJW,1992, 123; VGH Mannheim,UPR 1992, 351 i seg.; BVerwG,NVwZ, 1988, 1126;

OVG Weimar, NVwZ-RR, 1995, 253/257; OVG Lüneburg, NuR, 1990, 180; VGH Mannheim,

NVwZ, 1990, 781 i seg.; BVerwG, NVwZ, 1999,421 i seg., entre d’altres.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 417

rem ressò. Com veurem,tots els comentaris sobre la matèria coincideixen unà-

nimement que amb aquesta sentència el concepte de residu s’ha ampliat amb

fonaments no convincents i sense haver pensat en les conseqüències que aques-

ta interpretació pot tenir.52

III. El dret alemany i els problemes jurídics que aquesta nova

interpretació planteja

1. El concepte de residu en el dret alemany

La Directiva 75/442/CEE de residus va prendre com a referent per a la seva ela-

boració la llei de residus d’Alemanya. Es tracta de la Llei d’eliminació de residus

de 1972, la primera norma nacional que tractava aquesta problemàtica a Euro-

pa. Així doncs, la llei alemanya de residus existia abans que es promulgués la Di-

rectiva i va servir de model per a la seva elaboració.53 La definició de residu que

es plasma en aquesta llei nacional també diferencia els aspectes objectiu i sub-

jectiu del concepte de residu,p erò va més enllà.D’una banda, tracta la intenció

del posseïdor de desprendre’s del residu (concepte subjectiu) i, de l’altra, esta-

bleix que aquest despreniment s’ha de fer per atendre l’interès general,especial-

ment la protecció del medi ambient (concepte objectiu).El tret característic i di-

ferencial és que ambdós conceptes,tant el subje ctiu com l’objectiu,es refereixen

a béns mobles, bewegliche Sache. Per tant, en el dret alemany, el dret nacional vi-

Aitana de la Varga Pastor

418

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

52. Petersen,Frank; Lorenz, Melanie, «Das “Van de Walle”–Urteil des EuGH-Sanierung von Al-

tlasten nach Abfallrecht», NVwZ 3/2005,p. 257; Dieckmann, AbfallR, 2004, p. 280-282; Ludger-

Anselm Versteyl qualifica com a grotescos els efectes de la sentència i considera que s’han d’evitar

a «Altlast = Abfall – vom Ende des “beweglichen” Abfallbegriffs?», NVwZ,2004, p. 1297 i seg; Jo-

chum, Heike,«Neues zum europäischen Bodenschutz und Abfallrecht»,NVwZ, 2005, p. 140 i seg.;

Bergkamp, Env. Liability,2004,p. 171 i seg.; Wrede, Sabine, «Kontaminierter Boden als Abfall»,

NuR, 2005,p. 28 i seg, Riese, Christoph; Karsten, Nora, «Ist unausgekofferter kontaminierter Bo-

den Abfall?», ZUR 2/2005, p.75-79; Leitzke, Klaus; Schmitt, Thomas, «Das Ende des Bundes-

Bodenschutzgesetzes?», UPR 2/2005, p.16-19; Bickel, Christian, «Die schädliche Bodenverände-

rungen als Abfall», pendent de publicació a DÖV.

53. Kerstin, Andreas,«Die Vorgabens des europäischen Abfallrechts für den deutschen Abfallbe-

griff», DVBl, 1992, p.343: «...daß deutsche Abfallbeseitigungsgese tz von 1972 in Europa die erste um-

fassende nationale Regelung darstellte und daher als “Muster“ für die europäischen Abfallrichtlinie

dienste». La llei d’eliminació de residus alemanya de 1972 va representar la primera norma nacio-

nal europea i per això va servir com a model per a la directiva europea de residus. L’autor afegeix

que, entre la Directiva i la Llei nacional, no hi ha cap diferència considerable («keine erhebliche

Unterschied»).

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 418

gent ha optat, i ja ho havia fet des de l’any 1972, per restringir el concepte de re-

sidu als béns mobles.54

Avui dia, l’originària Llei de residus alemanya,AbfG, de 1972 ja no existeix

i, després d’algunes modificacions,55 la normativa vigent relativa als residus és la

KrW-AbfG,56 que inclou la llei de residus i la llei del reciclatge,57 i també el re-

glament que la desenvolupa i, finalment, la llei anomenada Abfallverbringungs-

gesetz.58

Concretament, a l’article 3 de la llei vigent, KrW-AbfG, destinat a la defini-

ció dels termes que s’empren en la llei, trobem la definició del concepte de resi-

du, el qual continua restringit als béns mobles.59 La resta de la definició repro-

dueix la definició de la Directiva vigent actualment, ja que es refereix al catàleg

de residus que estableix l’annex I, i està condicionada que el posseïdor se’n des-

prengui, tingui la voluntat de desprendre’s o en tingui l’obligació.

Mentre la Directiva, tant en la versió originària com en la vigent actual-

ment, identifica els residus com a «substàncies o objectes», sense cap altra res-

tricció, independentment de si són béns mobles o immobles, la llei alemanya

estableix expressament, de bon principi, que quan es parla de residus es fa

referència a objectes mobles.60 Quin abast té la Directiva en el dret alemany?

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 419

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

54. Abfälle waren “bewegliche Sache deren sich der Besitzer entledigen will” (subjektive Abfallbegriff)

oder “deren geordnete Entsorgung zur Wahrung des Wohls der Allgemeinheit, insbesondere des Schut-

zes der Umwelt, geboten ist” (objektiver Abfallbegriff) § 1 Abs. 1, Satz 1, AbfG.

55. Gesetz über Vermeidung und Entsorgung von Abfällen vom 27.08.1986, BGBl I S. 1501.

56. Gesetz zur Förderung der Kreislaufwirtschaft und Sicherung der umweltverträglichen Beseitigung

von Abfällen vom 27.09.1994, BGBl I S.2705.

57. Per saber sobre l’evolució d’aquesta llei,vegeu Kunig; Paetow; Versteyl, KrW-/AbfG Kommen-

tar,C. H. Beck, Munic, 2003.

58. Gesetz über die Überbachung und Kontrolle der grenzüberschreitenden Verbringung von Abfällen

vom 30.09.1994, BGBl I S. 2771.

59. KrW-AbfG, § 3: «Abfälle in Sinne dieses Gesetzes sind alle beweglichen Sachen, die unter die An-

hang I angeführten Gruppen fallen und deren sich ihr Besitzer entledigt, entledigen will oder entledi-

gen muss. Abfälle zur Verwertung sind Abfälle, die verwertet werden; Abfälle, die nicht verwerdet wer-

den, sind Abfälle zur Beseitigung.» Residus, en el sentit d’aquesta llei, són tots els béns mobles que

s’inclouen als diferents grups de l’annex, el posseïdor dels quals se’n desprèn,se’n vol desprendre

o se n’ha de desprendre.Els residus per valoritzar són residus que seran valoritzats. Els residus que

no siguin valoritzats són residus per eliminar.

60. Vegeu,per exemple, Frenz, Walter, «Abfall- und Bodenschutzrecht: Abgrenzung,Parallelen

und Zusammenspiel», UPR 6/2002, p. 201-205, on constata aquesta diferenciació: «§ 3 Abs.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 419

2. L’abast de la Directiva europea de residus en el dret alemany

Com ja hem deixat clar, d’una banda,la llei alemanya de residus des del princi-

pi cenyeix la consideració de residu als béns mobles i, per tant,l’aplicació de la

normativa relativa a la gestió de residus comprèn només els béns mobles. En

canvi, la Directiva de residus no fa aquesta distinció o,més b en dit,no delimita

el concepte de residu d’aquesta manera, sinó que parla de qualsevol substància

o objecte, fet que ha comportat la divergència interpretativa per part dels diver-

sos estats membres i discussions doctrinals sobre la matèria.

La doctrina i la jurisprudència alemanya majoritària entenen que, tot i que

la Directiva europea no limita de manera expressa el concepte de residu als béns

mobles, les normes que conté només tenen sentit complet si es refereixen a

béns mobles.61 D’aquesta manera, per al dret alemany el concepte de residu que

la Directiva inclou només es refereix als béns mobles.62 Tanmateix, el sòl conta-

minat es podria tractar com a residu en algun cas?

Aitana de la Varga Pastor

420

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

1 Kr.W-/AbfG beschränkt Abfälle auf bewegliche Sachen und schließt damit die Einbeziehung der

Stoffe aus, die bereits fest mit dem Boden verbunden sind.»

61. Frenz, Walter, «Abfall- und Bodenschutzrecht:Abgrenzung, Parallelen und Zusammenspiel»,

UPR 6/2002, p. 201. «Darin ist von “Stoffen und Gegenstände”die Rede, was den Schluss zulassen

könnte, dass damit auch unwebegliche Sachen – etwa Boden oder mit diesem fest verbundene Ge-

genstände – gemeint sein könnten. Dagegen spricht jedoch, dass sich die in der EG-Abfallrahmenrich-

tlinie enthaltenen Regelungen nur sinnvoll auf bewegliche Sachen beziehen lassen. Im Hinblick auf kon-

taminierte Böden lässt sich zudem die Anhang I zur Rahmenrichtlinie enthaltene Abfallgruppe Q 15

anführen, in der von “kontaminierte Stoffen oder Produkten,we lche bei der Sanierung von Böden an-

fallen”, die Rede ist. Wenn bereits der noch nicht ausgekofferte Boden als Abfall i S.d. EG-Abfallrah-

menrichtlinie anzusehen wäre, ginge diese Regelung ins Leere. Daher geht offenbar auch Art. 1. lit. a)

EG- Abfallrahmenrichtlinie davon aus, dass es sich zunächst mit dem Boden verbundenen Stoffen erst

dann um Abfall handelt, wenn diese beweglich geworden sind.» Aquesta és la posició predominant.

Altres autors que hi donen suport són: Kunig;Paetow; Versteyl, KrW-/AbfG,1998, § 3, Rn. 11. Rie-

se, Christoph; Karsten, Nora, ZUR 2/2005, p. 75-79. Petersen, Frank; Lorenz, Melanie, NVwZ

3/2005, p. 258. Epiney, Astrid, Umweltrecht in der Europäischen Union...,op. cit., p. 348. També

Breuer,Dieckmann, Locher, Fluck o Konzack. Cal tenir present també que aquesta incertesa sobre

l’abast del concepte de residu existeix des del principi,com també les diverses posicions dels autors.

62. «Erstes Tatbestandsmerkmal ist, dass sich der Besitzer eines Stoffes oder Gegenstandes entledigt,

entledigen will oder entledigen muss. Weiter muss die bewegliche Sache unter die Anhang I aufgeführ-

ten Gruppen fallen. Die zum Teil sehr weit gefassten Kategorien werden konkretisiert durch das Eu-

ropäische Abfallverzeichnis (EAV).» Dietrich; Au; Dreher, Umweltrecht der Europäischen Gemeins-

chaften. Institutionen, Entwicklung und Ziele, Erich Schmidt, Berlín, 2003.El primer que cal

destacar és que el posseïdor d’un objecte o substància se’n desprengui,se’n vulgui desprendre o se

n’hagi de desprendre.A continuació el bé moble ha d’estar inclòs en un dels grups de l’annex I . En

el mateix sentit, Wrede,a NuR, 1/ 2005, p. 28,i Kloepfer a Umweltrecht, C. H. Beck, Munic, 2004,

p. 1740.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 420

Segons una de les primeres interpretacions de la doctrina alemanya i d’a-

cord amb el dret alemany, en el cas concret de la terra contaminada (kontami-

niertes Erdreich) es podria parlar de residu després d’haver-se convertit en un bé

moble, és a dir, després de l’excavació (Auskofferung) d’aquesta terra contami-

nada, però no abans.63 És a dir, seguint amb la interpretació anterior, en la qual

la llei de residus és tan sols aplicable als residus que siguin, en tot cas, béns mo-

bles, només es pot considerar residu la terra contaminada quan la convertim en

un bé moble. És a dir, quan l’excavem del lloc on es troba, del solar, del terreny

del qual forma part i la convertim en una porció. En aquest supòsit,en la mesu-

ra que estem davant d’un bé moble, es podrà considerar pròpiament un residu.

No obstant aquesta interpretació, durant els primers anys de vigència de la

Directiva de residus existien postures que defensaven que,segons l’art icle 1,lle-

tra a, de la Directiva 75/442/CEE, la terra contaminada ja es podria considerar

un residu sense estar prèviament excavada.64 Tot i això, aquesta última interpre-

tació no és l’opinió majoritària. La majoria de la doctrina es decanta per consi-

derar que és necessari excavar prèviament la terra contaminada i «convertir-la»

en bé moble per poder ser «considerada» i «tractada» com a residu.

La qüestió següent que se’ns planteja és a quina regulació estan sotmesos

els sòls contaminats si no són considerats residus i,per tant, no es poden tractar

pel règim que s’estableix per als residus.

Ja des de principi dels anys setanta,la preocupació per la protecció del sòl ha

estat present en el dret i en la política alemanya, tant federal com regional.Ale-

manya atorgava al sòl una posició rellevant respecte de l’aire i l’aigua.65L’any 1999

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 421

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

63. És l’anomenat «Spatenprinzip»o «Spaten Theorie», principi o teoria de la pala, pel qual quan

la terra està excavada s’aplica el dret de residus i quan no ho està s’aplica la llei federal de protecció

del sòl. Autors com Versteyl en parlen a NVwZ 11/2004,p. 1298, i Jochum a NVwZ 2/2005,p. 140.

64. Kerstin, Andreas,«Die Vorgaben des europäischen Abfallrechts für den deutschen Abfallbe-

griff», p. 348. També,BVerwG , sentència de 22 de novembre de 1985.

65. L’any 1971 el programa ambiental (Umweltprogramm) del Govern federal alemany va establir

la protecció del sòl (Schutz des Bodens) com una finalitat de la política ambiental nacional. Poste-

riorment, el 28 de febrer de 1983, es van realitzar treballs preliminars,especialment la declaració

comuna dels ministeris competents en matèria de sòl,els quals van desembocar en la concepció de

la protecció del sòl (Bodenschutzkonzeption) del Govern federal de 7 de març de 1985, com també

en les directrius i mesures per a la protecció del sòl (Leitlinien und Ma

nahmen zum Bodenschutz)

de 12 de gener de 1988. Com a principis d’acció centrals,se citen, en primer lloc, la minimització

de les substàncies problemàtiques introduïdes,tant qualitativament com quantitativament, provi-

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 421

va entrar en vigor la Bundes-Bodenschutzgesetz (BBodSchG), llei federal de protec-

ció del sòl. Això no vol dir que anteriorment no existís cap regulació sobre la

matèria, sinó que fins al 1999 les diferents regions o Länder hi podien regular en

el seu territori. El que mancava era una llei federal que fixés directrius per a tots

ells. Les normes que hi havia als diferents Länder se centraven sobretot en la recu-

peració dels sòls històricament contaminats, coneguts a Alemanya com Altlasten.

D’aquesta manera, el sistema jurídic alemany preveu la regulació del sòl

com a element ambiental de manera autònoma. Protegeix el sòl si bé les fun-

cions que exerceix són diverses i diferents i,fins i tot, contradictòries en alguns

casos. Per assolir aquest objectiu, estableix tot un seguit de mesures precautò-

ries, per evitar els riscos que hi pugui haver i mesures preventives per tal d’evi-

tar un perill. Fins i tot quan un sòl ja ha esdevingut contaminat, es considera

que les mesures que s’apliquen són preventives, perquè el que s’està evitant és

l’extensió de la contaminació cap a altres zones.Entre elles trobem mesures des-

tinades a sanejar els sòls que han esdevingut contaminats, tant recentment com

històricament. Es tracta de mesures que pretenen pal·liar el perjudici i sobretot

evitar nous danys als sòls. La llei federal de protecció del sòl estableix diferents

règims jurídics de protecció del sòl tenint en compte les circumstàncies d’a-

quest.66 Per exemple, els sòls històricament contaminats reben un tractament

diferent dels sòls que s’han contaminat contemporàniament.

Així doncs, si a Alemanya es produís un vessament accidental que provo-

qués una contaminació del sòl, fins ara la llei aplicable era la que protegeix el sòl

de manera expressa i autònoma.

El plantejament del dret nacional alemany és diferent al que s’estableix en

l’àmbit europeu. Fa una separació entre béns mobles i béns immobles, sobretot

pensant en les peculiaritats i característiques dels béns immobles, els sòls.

Aquest plantejament contradiu el dret europeu? La resposta és no,67ja que el le-

Aitana de la Varga Pastor

422

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

nents de la indústria, les activitats professionals,la circulació, l’agricultura i l’economia domèstica,

i, en segon lloc, un «canvi d’orientació» en l’ús del sòl. Landel; Vogg; Wüterich,Bundesbodens-

chutzgesetz Kohlhammer Kommentare,Stuttgart, 2000, p. 100.

66. Un sòl agrícola té unes exigències diferents de les d’un sòl industrial.

67. Així ho afirma, entre d’altres, Walter Frenz a «Abfall- und Bodenschutzrecht:Abgrenzung, Para-

llelen und Zusammenspiel», UPR 6/2002,p. 201: «Diese Beschränkung auf beweiliche Sachen ist zwar

in dieser Form nicht in Art.1 lit. a) EG-Abfallrahmenlichtlinie enthalten. Sie widerspricht aber t rotzdem

nicht dem europäischen Abfallbregriff.» Malgrat tot, no contradiu el concepte europeu de residu.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 422

gislador estatal no està obligat necessàriament a una identitat conceptual amb la

Directiva de residus; tan sols s’exigeix un resultat material de la transposició.No

obstant això, a la majoria d’estats membres predomina la transposició «directa»

de la Directiva.68 Tanmateix, és nombrosa i majoritària la jurisprudència que

considera que quan una terra està excavada s’ha de regir pel dret de residus, ja

que es considera bé moble, mentre que si aquella terra no ha estat excavada prè-

viament la llei aplicable és la llei federal de protecció del sòl o Bundes-Bodens-

chutzgesetz.69

3. Problemes jurídics que la nova interpretació del concepte de residu

planteja i posicionament doctrinal

La interpretació que el sòl contaminat ha de ser considerat un residu i, per tant,

s’hi ha d’aplicar les mateixes normes que a aquests,pot tenir com a conseqüèn-

cia greu la inaplicació dels règims jurídics especials previstos expressament per

als sòls contaminats, és a dir,totes aquelles normes que els estats membres han

desenvolupat per afrontar el problema dels sòls contaminats (per exemple, en el

cas d’Alemanya, la llei federal de protecció del sòl).Aplicant el raonament de la

sentència esmentada, aquells sòls que s’han contaminat a causa d’un abocament

accidental d’hidrocarburs no haurien de regir-se pel dret previst expressa-

ment de recuperació o sanejament de sòls contaminats, sinó per la llei general

de residus.

El sòl presenta unes característiques molt complexes i acompleix unes fun-

cions essencials per a la vida. Cal prestar una atenció especial a aquest bé jurídic.

Això es manifesta clarament en el dret alemany,on existeix una llei l’objectiu de

la qual és la protecció del sòl. Les peculiaritats del sòl fan que, quan un sòl es

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 423

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

68. Kunig, a Kunig;Paetow; Versteyl, KrW-/AbfG,Kommentar,C. H. Beck, Munic,2003, p. 170-

171, ve a dir el següent: a la discussió estatal sobre la suficiència europea del concepte de residu ale-

many no es té suficientment en compte que el legislador nacional, davant de la Directiva corres-

ponent, ha d’assolir un resultat material de la transposició i no necessàriament una identitat

conceptual. No obstant això,últimament predomina l’opinió de reproduir dins l’Estat la concep-

ció europea, en la mesura que sigui possible. En aquest sentit, vegeu també Birn,NVwZ, 1992,

p. 419 i 420.

69. Wrede, Sabine,NuR, 1/2005, p. 30; BVerwG,NJW, 1992, p.123; VGH Mannheim, UPR, 1992,

p. 251 i seg.; BVerwG, NVwZ, 1988,p. 1126; OVG Weimar, NVwZ-RR,1995, p. 253-257; OVG Lu-

neburg, NuR, 1990, p.180; VGH Mannheim, NVwZ 1990, p. 781 i seg.; BVerwG, NVwZ, 1999,

p. 421 i seg.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 423

malmet perquè s’hi han produït abocaments de components químics o altres

que n’alteren tant les característiques com les funcions que exerceix, de manera

que suposen un risc per a la salut de les persones o per al medi ambient, sigui

necessari aplicar mesures adients per evitar els danys que aquesta contaminació

està causant i pot causar.Els costos econòmics que comporta dur a terme aques-

tes mesures de descontaminació són molt elevats i, fins i tot, no rendibles.

Aquest serà un gran problema afegit.

La consideració de la terra contaminada, en el cas de la sentència, com a re-

sidu comportaria aplicar al tractament del sòl els deures jurídics que la Directiva

sobre residus disposa, sense tenir en compte les especificitats del sòl com a bé ju-

rídic. És a dir, si ens plantegen l’aplicació pràctica de la sentència en el futur, ens

trobem amb el següent: la terra que hagi resultat contaminada accidentalment

per un abocament d’hidrocarburs es qualificarà com a residu i, per tant, es regirà

per les normes que conté la llei general de residus.Aquesta llei estableix diferents

deures i obligacions respecte dels residus. En aquest cas, sembla que caldria fer-

los extensibles als béns immobles contaminats. El fet d’incloure els béns immo-

bles dins el concepte de residu comportaria que es pogués exigir a la terra conta-

minada l’aplicació de les mateixes normes que són aplicades al residu, entès com

a bé moble. Si fos així, les normes que estableixen de manera exclusiva el règim

jurídic dels sòls es deixarien sense efecte o, si més no,s’haurien d’adaptar.

A Alemanya –i, de forma extensible,als altres països que distingeixen d’al-

guna manera el règim de gestió de béns mobles i béns immobles contaminats–,

aquest nou plantejament pot comportar,en última instància, la inaplicació de la

llei federal de protecció del sòl, BBodSchG. Alemanya té aquesta regulació espe-

cífica del sòl com a bé jurídic, que inclou la regulació del règim jurídic dels sòls

contaminats i estableix un règim de gestió propi diferent de la gestió general de

residus, adaptat a les característiques específiques del bé contaminat.

La primera pregunta que es planteja amb relació a aquesta nova interpreta-

ció és si això comporta la inaplicació d’aquesta llei, i de totes les similars, o bé cal

una adaptació de la llei federal de protecció del sòl a la nova interpretació del

concepte de residu. La solució que defensen diversos autors no és ni cap d’aques-

tes, sinó la següent, que es basa en els fonaments que exposem a continuació:

La no-contradicció de la normativa existent amb el dret comunitari. L’opció

de la República Federal d’Alemanya de transposar la Directiva sobre residus di-

Aitana de la Varga Pastor

424

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 424

ferenciant entre els béns mobles i els béns immobles, cenyir l’àmbit pròpiament

dit de la Directiva als béns mobles i crear una altra llei que protegeix el bé jurí-

dic sòl, on es regula de manera específica el règim jurídic dels sòls contaminats

amb uns instruments jurídics i unes mesures pensades especialment per a

aquests tipus de béns, per tal d’assolir millor la finalitat de millorar el medi am-

bient mitjançant la gestió de residus, no contradiu de cap manera el dret comu-

nitari, ja que es fonamenta en la discrecionalitat dels estats en l’elecció dels ins-

truments jurídics adequats per a la transposició de la Directiva.70 Aquesta

separació entre béns mobles i béns immobles contribueix, de manera notable, a

assolir la finalitat de millorar el medi ambient; els règims específics de saneja-

ment de sòls contaminats, com el que estableix la llei federal de protecció del sòl,

assoleixen amb escreix la materialitat de la Directiva marc de residus. Els estats,

a l’hora de transposar la Directiva, tenen la discrecionalitat d’utilitzar aquells

instruments que considerin necessaris per poder assolir, en aquest cas, la pro-

tecció de la salut humana i del medi ambient, d’una manera elevada,precautò-

ria i preventiva, és a dir, evitar els riscos i els perills que puguin existir per a

aquells.71 Alemanya va optar per una regulació autònoma del bé sòl amb la fi-

nalitat de protegir-lo dels perills envers la salut i el medi ambient,fet que supe-

ra amb escreix la finalitat de la Directiva.72

Compliment amb escreix de la finalitat de la Directiva. Concretament, la llei

federal de protecció del sòl, BBodSchG, compleix amb la finalitat de la Directi-

va, que és l’exigència a la qual està sotmesa. Alguns autors alemanys s’han dedi-

cat a fer aquest estudi i conclouen que la BBodSchG compleix, amb escreix, els

deures i les obligacions que la Directiva de residus estableix i, en conseqüència,

compleix amb la finalitat d’aquesta.73 A tall d’exemple, en l’àmbit de la respon-

sabilitat, la llei, que podem anomenar «específica», supera amb escreix la finali-

tat de la Directiva, ja que estableix un règim de responsabilitat molt acurat que

preveu un ventall molt ampli de possibles responsables, molt més ampli que el

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 425

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

70. «Allerdings müssen die Vorgaben der AbfRRL auch nicht durch das mitgliedstaatliche Abfallrecht

umgesetz werden. Es geht vielmehr im Ermessen des Mitgliedstaates, welches gesetzliche Instrumenta-

rium er für die Umsetzung einer Richtlinie auswählt (Art. 249 III EG).» Petersen,Frank; Lorenz, Me-

lanie, NVwZ, 2005,p. 260, entre d’altres.

71. Lietzke, Klaus; Schmitt, Thomas, UPR 1/2005,p. 17; sentències de 20 de maig de 1992 i de 15

de desembre de 1995 del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea,ent re d’altres.

72. Petersen, Frank; Lorenz,Melanie, NVwZ 3/2005, p. 263.

73. Riese analitza ambdues lleis i arriba a aquesta conclusió a ZUR 2/2005, p. 78-79.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 425

que disposa la Directiva de residus. Facilita la determinació del responsable del

sanejament del sòl i permet així un sanejament més efectiu del sòl contaminat.74

Així mateix, la llei preveu un seguit d’instruments jurídics: mesures de precau-

ció, de prevenció i de sanejament, mètodes d’investigació i anàlisi, la finalitat

dels quals és evitar qualsevol perill per a la persona humana i per al medi am-

bient.

No obstant això, és cert que hi ha àmbits en els quals no es compleixen les

obligacions generals que la Directiva de residus imposa. Per exemple, mentre

que la llei de residus preveu l’obtenció d’una llicència per poder dur a terme la

gestió del residu, la llei federal de protecció del sòl no ho preveu,ateses les pe-

culiaritats del bé. Hi ha arguments que fonamenten aquesta i altres diferències

respecte del règim general de residus, i són els següents: amb relació a l’obliga-

ció d’obtenció d’una llicència75 per a la valorització del residu i de llicències

preventives, ens trobem que, en l’àmbit dels sòls, que són béns immobles,

aquestes llicències no existeixen, però en comptes d’això s’exigeix al responsa-

ble del sanejament del sòl , d’una banda, que faci una avaluació del risc del sòl

contaminat i, de l’altra, que presenti un pla de sanejament a l’Administració

pública. Aquests instruments són assimilables a les llicències, ja que cal que

l’Administració pública aprovi el pla per poder dur a terme el sanejament. Un

altre exemple és el següent: l’exigència de la Directiva de residus pel que fa a l’e-

liminació directa dels residus és inviable, en el cas de determinats sòls conta-

minats. Estem parlant dels anomenats Altlasten, antigues contaminacions o

sòls històricament contaminats,76 els quals necessiten un règim específic per

assolir la finalitat de protegir el medi ambient i la salut de les persones, que

comporta descontaminar-los de manera gradual, atès sobretot el gran cost

econòmic que implica el sanejament d’aquests indrets.77 El fet d’aplicar la nor-

mativa general de residus als sòls contaminats portaria a l’absurd en aquest

Aitana de la Varga Pastor

426

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

74. Versteyl, Ludger-Anselm,NVwZ 11/2004, p. 1299; Leitzke, Claus/Schmitt, Thomas a UPR

1/2005, p. 16;

75. Vegeu Petersen,Frank; Lorenz, Melanie, NVwZ, 2005,Heft 3, p. 261-262.

76. Traduït també com a «vertederos industriales antiguos» per Ramón Martín Mateo a Manual de

Derecho Ambiental, Thomson Aranzadi,Madrid, 2003, p. 262 i 263, i com a «dangerous waste from

the past» per K. Weber a The Yearbook ofEnvironmental Law,2004, vol. 2, p. 564.

77. Christoph Riese diu el següent sobre això: la regulació dels Altlasten no preveu una «elimina-

ció» del residu, sinó d’altres mesures per acabar aconseguint-ho,si més no perquè no és realitza-

ble. Però les mesures que es prevegin han de ser suficients per excloure el perill de les persones i del

medi ambient, sense que s’eliminin totes les substàncies nocives,a ZUR 2/2005, p. 79.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 426

àmbit, per exemple.78 D’altra banda, la doctrina alemanya entén que la sentèn-

cia tan sols té en compte el fet que el posseïdor o el propietari de la cosa esti-

guin obligats a desprendre-se’n per determinar si es tracta d’un residu o no.

És convenient assenyalar que alguns sectors doctrinals consideren que els

sòls històricament contaminats, Altlasten, també estarien exclosos del concepte

de residu, atès que amb relació a aquests sòls, que van estar contaminats fa 30 o

40 anys fruit de l’activitat industrial i que continuen estant-hi, segons el dret

de protecció del sòl no existeix ni la voluntat ni l’obligació de desprendre-se’n.

En canvi, per als Altlasten que «s’han de desprendre» ja s’aplica avui el dret de

residus.79

Tanmateix,aquesta sentència, malgrat la seva importància, no tracta deter-

minats aspectes rellevants en aquesta matèria. Destaquem, entre d’altres, els

següents:

– El sòl és un recurs i, per tant, no pot ser un residu. Un dels aspectes que s’ha

de tenir en compte per mantenir l’autonomia del sòl com a objecte de protec-

ció, per mitjà d’una llei específica que regula, entre d’altres aspectes, la gestió

dels sòls contaminats, és que no es pot assimilar un recurs com és el sòl a un re-

sidu. Així doncs, s’entén que el sòl no pot ser un recurs, com ho són també l’ai-

re i l’aigua, i, alhora, un residu.Com a recurs que és, serà potser un recurs con-

taminat, però no un residu.

La llei federal de protecció del sòl, BBodSchG,estableix com a instruments

essencials per a la protecció del sòl tant mesures preventives com precautòries,

per tal d’evitar les contaminacions perjudicials del sòl. També estableix mesures

d’avaluació del risc, d’anàlisi i de sanejament. Aquestes mesures serveixen per

protegir un bé jurídic, Schutzgüter, el sòl. Per tant, la podríem englobar dins

aquelles lleis la finalitat de les quals és protegir un bé jurídic amenaçat, com ho

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 427

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

78. Segons Ludger-Anselm Versteyl,en el sentit de la sentència, un Altlast seria un Abfall amb tot

el component negatiu que això comporta, i el resultat seria totalment absurd.L’autor recalca irò-

nicament l’absurditat a què es pot arribar en molts aspectes de sòls contaminats amb la nova in-

terpretació del concepte de residu, a NVwZ 11/2004,p. 1298 i 1299; Claus Leitzke i Thomas Sch-

mitt també exposen les conseqüències negatives que tindria l’aplicació del règim general de residus

en comptes de la llei de protecció del sòl i destaquen com a àmbits més afectats les mesures,el des-

preniment i el cercle de responsables,a UPR 1/2005, p. 16.

79. Versteyl,Ludger-Anselm, NVwZ 11/2004, p. 1300.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 427

són, juntament amb el sòl, l’aire i l’aigua.80 Ben al contrari, la llei de residus,

KrW/AbfG, forma part d’un altre grup de lleis ambientals, les anomenades cau-

sals, que regulen segons els danys que es puguin causar als béns jurídics prote-

gits, Schädigungstatbestände.81

El principi d’especialitat. En aplicació d’aquest principi, en els casos en què

es puguin aplicar ambdues lleis, la llei federal de protecció del sòl i la llei de re-

sidus, preval la llei federal de protecció del sòl per sobre de la llei de residus, ja

que l’àmbit d’aplicació de la primera és més concret i específic que el de la llei

de residus, que és més general.82

El principi de proporcionalitat. Aquest principi dóna suport també a l’argu-

ment de preferència d’aplicació d’aquelles normes estatals que prevegin mitjans

més efectius, en el nostre cas,p er excloure el perill ambiental existent i assolir un

alt nivell de protecció ambiental. La llei federal de protecció del sòl n’és un bon

exemple, amb relació als béns immobles, concretament la terra contaminada

fruit d’un abocament accidental d’hidrocarburs.83 Els mitjans que aquesta llei

disposa són més efectius que els de la llei general de residus respecte al tracta-

ment dels sòls contaminats.

La Directiva 2004/35/UE sobre responsabilitat per danys ambientals i els

principis lex specialis derogat lex generalis i lex posterior derogat lex prior. Dei-

xant de banda les transposicions nacionals, cal fixar-se també en la normativa i

la política europees, on trobarem arguments que desvelen la inoportunitat de la

sentència. Es tracta de la recent Directiva sobre responsabilitat per danys am-

bientals (2004/35/UE), de 30 d’abril de 2004, que preveu un règim específic de

sanejament i de responsabilitat per als sòls contaminats. Els estats membres han

de transposar aquesta Directiva abans del 30 d’abril de 2007. L’únic sentit que

tindria la interpretació que la sentència fa ometent la referència a aquesta seria

Aitana de la Varga Pastor

428

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

80. Per exemple, la llei d’aigües,la llei de protecció de la natura o la llei contra la contaminació at-

mosfèrica. Riese, Christoph,ZUR 2/2005, p.78.

81. Riese, Christoph; Karsten, Nora, «Ist unauskoffferter kontaminierter Boden Abfall?», ZUR

2/2002, p. 78.

82. Claus Leitzke i Thomas Schmitt diuen: «Die in diesem Sinne speziellere Norm geht grundsätz-

lich vor», a UPR 1/2005, p.16-17.

83. Leitzke, Klaus;Schmitt, Thomas, UPR 1/2005, p. 18; Petersen,Frank; Lorenz, Melanie, NVwZ

3/2005, p.261, entre d’altres.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 428

la voluntat d’omplir els buits legals fins a l’entrada en vigor de la Directiva, però

la doctrina no ho veu així. Els autors entenen que l’ampliació del terme residu és

innecessària ja que aquests buits legals realment no existeixen.84 La doctrina no

entén per què el Tribunal no s’ha referit en cap moment a aquesta nova Direc-

tiva, ja que preveu un sistema per evitar el perjudici de recursos ambientals mit-

jançant mesures precautòries i també el sanejament dels danys ambientals ja

produïts. Entre ells es regulen expressament els danys ambientals provocats al

sòl a l’article 2.2 c, que defineix els danys al sòl com a cada alteració del sòl que

provoqui un risc considerable que perjudiqui la salut humana pel fet d’ haver

abocat, directament o indirectament, substàncies, preparatius, organismes o

microorganismes a dins, a sobre o a sota del sòl. La Directiva està fonamentada

en el principi que qui contamina paga, i preveu, entre d’altres,un règim de res-

ponsabilitat pels danys ambientals causats al sòl o que s’hi puguin causar al sòl.

El número 2 de l’annex II de la Directiva comprèn la regulació pel sanejament

dels sòls contaminats: eliminar,controlar, localitzar i evitar els danys ambientals

als sòls per tal d’evitar que el sòl contaminat causi qualsevol risc de perjudicar la

salut de les persones.85 Es pot dir que aquesta Directiva cobreix el buit que exis-

tia fins ara d’una normativa europea que protegeixi el sòl. Així doncs, l’argu-

ment que es dóna a la sentència, en el sentit que l’ampliació del terme residu és

l’única solució possible, ja no pot convèncer amb l’existència de la nova Direc-

tiva sobre responsabilitat per danys ambientals i,tot i que fins al 2007 els estats

membres no estan obligats a transposar-la, s’hauria d’haver tingut en compte,

atesa la incidència que té en la protecció del sòl. D’aquesta manera,la interpre-

tació que es fa a la sentència té poca consistència.86

L’aplicació dels principis lex specialis derogat lex generalis i lex posterior de-

rogat lex prior87 referma la postura que la Directiva sobre responsabilitat per

danys ambientals preval sobre la Directiva marc de residus.L’aplicació d’aquests

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 429

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

84. Versteyl,Ludger-Anselm, NVwZ 11/2004, p.1299.

85. Petersen, Frank; Lorenz, Melanie,NVwZ 3/2005, p. 263; Riese, Christoph, ZUR 2/2005,p. 77.

Cal destacar que, amb relació al sòl,tan sols es parla dels perjudicis que es puguin causar a la salut

de les persones, però no es parla expressament dels danys al medi ambient.

86. Jochum,Heike, NVwZ 2/2005, p. 141-142.

87. Vegeu Jochum,Heike, NVwZ 2/2005, p. 143: «Vorrang der Umwelthaftungsrichtlinie als lex

posterior und Vorrang der bodenschutzrechtlichen Bestimmungen der Umwelthaftungsrichtlinie als

lex specialis.» Un dels dubtes que planteja és que la Directiva se cenyeix als danys ambientals oca-

sionats per determinades activitats empresarials «bestimmter beruflicher Tätigkeiten», amb la qual

cosa s’exclou l’àmbit privat de l’àmbit d’aplicació de la Directiva?

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 429

principis en el nostre àmbit fonamenta que la llei que regula de forma especial

el sòl preval sobre la norma genèrica de residus, en la mesura que regula un re-

sidu específic dins els residus en general, la terra contaminada, i que la Directi-

va sobre responsabilitat per danys ambientals preval sobre la Directiva de resi-

dus, ja que és posterior i, per tant, té prevalença en l’àmbit de la regulació dels

sòls contaminats.

Els treballs que s’han iniciat per a la consecució d’una directiva marc de pro-

tecció del sòl. Fins ara, en l’àmbit europeu no hi ha cap normativa referent a la

protecció del sòl.88 Tanmateix, s’han fet els primers passos per assolir una pro-

tecció del sòl més autònoma.89 És a dir, existeix la voluntat d’obtenir una di-

rectiva marc de protecció del sòl. Des de l’any 2002 es planteja una estratègia

temàtica de protecció del sòl que pretén,a llarg termini, desembocar en una di-

rectiva. Es tracta de la comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament eu-

ropeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions d’Europa «Cap

a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl».90 Aquesta estratègia temà-

tica prevista al VI programa d’acció ambiental constitueix l’inici d’un procés

cap a una nova directiva de protecció del sòl. Fins ara s’han elaborat la comu-

nicació esmentada i els treballs posteriors que desenvolupen els diferents àm-

bits.91 El procés és molt lent i de moment no es compleixen els terminis que

s’havien fixat per assolir els objectius. Tot i així, el procés està encetat i s’ha de

tenir en compte que existeix. El primer pas que cal assolir és l’harmonització

dels mètodes i valors de mesurament per tal de determinar quan un sòl està

contaminat.

Aitana de la Varga Pastor

430

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

88. Christoph Riese posa en relleu que «bisher gibt es auf europäischer Ebene zwar keine spezielle

Bodenschutz-Richtlinie» (fins ara, en l’àmbit europeu no hi cap directiva especial de protecció del

sòl) i que «ist der Zahl der Rechtsvorschriften zum Bodenschutz gering»(el número de reglaments

per a la protecció del sòl és ínfim), a ZUR 2/2005,p. 77, però la Comissió ha publicat una estratè-

gia per al sòl; Petersen, Frank, Lorenz,Melanie, NVwZ 3/2005, p. 263; Jochum, Heike, NVwZ

2/2005, p.141; Versteyl, Ludger-Anselm,NVwZ 11/2004, p. 1299.

89. Fins ara, els treballs que s’han dut a terme per assolir aquesta finalitat han estat la comunica-

ció «Hacia una estrategia temática para la protección del suelo» i els treballs posteriors de desen-

volupament. Per aprofundir la matèria sobre la protecció del sòl a escala europea, vegeu Heuser,

Irene L., Europäisches Bodenschutzrecht. Entwicklungslinien und Ma

stäbe der Gestaltung, Erich

Schmidt, Berlín, 2005.

90. COM (2002) 179 final, Brussel·les, 16 d’abril de 2002.

91. Podeu consultar la pàgina web <http://ec.europa.eu/environment/soil/index.htm>,on troba-

reu els diferents treballs de desenvolupament que s’han dut a terme.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 430

Ara com ara, la protecció del sòl s’exerceix integrant-la en les altres políti-

ques ja existents i no de manera autònoma. D’aquesta manera, veiem reflectida

la protecció del sòl en altres directives.92 Entre totes aquestes, cal destacar, so-

bretot, la Directiva recent, a la qual ja hem fet referència, sobre responsabilitat

ambiental, que estableix el règim de responsabilitat dels sòls contaminats, entre

d’altres, quan aquests comporten un perill o un perjudici per a la salut humana.

El fet que ens trobem a meitat de camí i, per tant, que no existeixi actual-

ment cap règim especial de protecció del sòl a Europa ha donat peu al Tribunal

a dir que l’ampliació del concepte de residu era l’única solució per afrontar el

problema, però ja hem vist que no és així ja que, d’una banda, existeix la Direc-

tiva sobre responsabilitat per danys ambientals i, de l’altra, s’ha iniciat el camí

cap a una directiva de protecció del sòl. I,tot i que sigui un camí llarg del qual és

difícil veure el final, no es pot veure truncat amb aquesta interpretació. El Tri-

bunal l’hauria d’haver tingut en compte a l’hora de resoldre.

Així doncs, la sentència pretén fer un «pegat» al cas belga, sense tenir en

compte la realitat dels altres estats membres, del dret comunitari i de Bèlgica,

país que, curiosament, des de principi de l’any 2004 gaudeix d’un règim especí-

fic de protecció del sòl.93

L’aplicació erga omnes de la sentència. Amb aquests arguments, els autors

donen resposta a la pregunta plantejada anteriorment i consideren que, tot i la

nova interpretació de la sentència, el que s’ha d’aplicar és la normativa vigent

actualment, com es feia fins ara. D’aquesta manera, la llei federal de protecció

del sòl alemanya ha de continuar essent vigent i, a més, no ha d’estar sotmesa a

cap adequació o adaptació després de la sentència de 7 de setembre de 2004, ja

que la finalitat material de la Directiva es continua complint,94 Es defensa que

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 431

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

92. Per exemple, la Directiva 86/278/CEE, del Consell,de 12 de juny de 1986, sobre protecció del

medi ambient, i especialment del sòl, per a l’ús de llots de depuradora en l’agricultura, i la Direc-

tiva 96/61/CE, del Consell, de 29 de setembre de 1996,relativa a la prevenció i al control integrats

de la contaminació, coneguda com a IPPC.

93. «Dort besteht jedoch mittlerweile seit dem Frühjahr 2004 ein Bodenschutzreg ime», a Petersen,

Frank; Lorenz,Melanie, NVwZ 3/2005, p. 263.

94. Petersen, Frank; Lorenz, Melanie, NVwZ,2005, Heft 3, p. 263: «Die materiellen Rechtsfol-

gen richten sich nicht nach dem Kreislaufwirtschafts- und Abfallgesetz, sondern wie auch bislang

überwiegendnach dem Bundes-Bodenschutzgesetz»; Bickel, Christian, a DÖV, entre d’altres

autors.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 431

aquesta sentència s’hauria de reduir al cas concret pel qual s’ha resolt i,per tant,

que no ha de tenir efecte erga omnes.95

Un cop més,tot i la interpretació que la sentència fa del concepte de residu,

els autors es refermen en la transposició correcta de la Directiva per part dels es-

tats membres, concretament Alemanya, que ha optat per cenyir l’àmbit d’apli-

cació de la llei de residus als béns mobles i ha desenvolupat d’altres lleis, com la

llei federal de protecció del sòl (BBodSchG), que estableix un règim jurídic es-

pecífic per al sanejament de sòls contaminats.96 No tan sols la doctrina no se’n

queda al marge i interpreta el concepte de residu cenyit als béns mobles,97 sinó

també la jurisprudència alemanya es manifesta en el mateix sentit i dóna suport

a aquesta interpretació en les sentències que ha resolt sobre la matèria.98

IV. Conclusions

En conclusió, sembla que la interpretació del Tribunal segueix la lògica que hem

exposat al primer apartat de l’article, que consisteix a concebre la noció de resi-

du de manera molt àmplia, que abasta tot el possible, sempre amb vista a la pro-

tecció de la salut i del medi ambient. Aquesta interpretació, vàlida per a d’altres

tipus de residu, sembla que no acaba d’encaixar en l’àmbit dels sòls contami-

nats, sinó que comporta un perjudici, ja que no permet l’aplicació de la legisla-

ció específica relativa als sòls contaminats i impedeix així assolir realment l’ob-

jectiu final de la Directiva, que és la protecció del medi ambient i la salut de les

persones. D’altra banda, hem vist com la normativa existent acompleix amb es-

creix la finalitat de la Directiva.

Aitana de la Varga Pastor

432

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

95. Versteyl,Ludger-Anselm, NVwZ 11/2004, p.1300: «Daraus erg ibt sich zwanglos die teologische

Redution dieses Urteil auf den konkreten Sachverhalt.»Altres autors que manifesten aquesta manca

d’efecte directe de la sentència són Riese i Karsten a ZUR 2/2005,p. 78: «Eine unmitelbare Geltung

ist daher nicht anzunehmen» i Petersen i Lorenz a NVwZ 3/2005, p.259.

96. Cal assenyalar que en aquests casos també és possible aplicar d’altres lleis, com són la llei con-

tra la contaminació atmosfèrica, Bundes Immissionsschutzgesetz (BImSchG), i la llei d’aigües, Was-

serhaushaltsgesetz (WHG).

97. Jochum, Heike, NVwZ 2005, p.141; Wrede, Sabine, NuR 2005, p.30, i Versteyl, Ludger-An-

selm, NVwZ, 2004, Heft 4, p.1297, entre d’altres, als quals ens hem referit anteriorment.

98. Per exemple, BGH, NJW 1992,p. 122-123; BVerwG, NVwZ,1999, p. 421 i seg., considera que

el sòl contaminat (kontaminiertes Erdreich)no s’ha de qualificar com a residu (Abfall)sinó com a

canvi perjudicial del sòl (schädliche Bodenveränderung).

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 432

Així doncs, la sentència pot tenir uns efectes perjudicials,ja que pot fer pe-

rillar l’aplicació del règim jurídic específic que alguns estats membres de la

Unió preveuen per als casos dels sòls contaminats. Alemanya és un dels més

notables, ja que té una llei la finalitat de la qual és la protecció del sòl i que de-

termina, entre d’altres, tot un règim específic i diferenciat per als casos de sòls

contaminats, tant si han estat contaminats històricament com si ho són con-

temporàniament. Amb els arguments que s’han desenvolupat, la resposta més

sensata és que la sentència només ha de ser aplicable al cas concret i no ha d’al-

terar els règims vigents. Ben al contrari, atesos la importància del sòl com a

element ambiental i els perills als quals està sotmès, és convenient vetllar per la

seva protecció de forma autònoma, preventiva i reparadora,mitjançant una re-

gulació més exhaustiva de la seva protecció, i no propiciar que es puguin repe-

tir resolucions d’aquest tipus. Per aquesta raó,la doctr ina no es limita només a

la crítica. No tan sol exposa els seus arguments en contra de la sentència que el

Tribunal va dictar el 7 de setembre de 2004, sinó que aprofita per recomanar a

Europa, concretament a la Comissió,que redefineixi el concepte de residu i el

cenyeixi als béns mobles, principalment amb l’objectiu de poder exercir una

protecció efectiva sobre el sòl i facilitar la voluntat de dur a terme, en l’àmbit

europeu, la protecció de forma autònoma d’aquest bé tan important i tan ame-

naçat.99 Es demana que es deixi via lliure i que es faciliti el camí a la protecció

del sòl com a bé jurídic, tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit nacional,on hi

ha estats en diferents fases de desenvolupament respecte d’aquesta matèria.En

uns hi ha una regulació de la protecció del sòl molt avançada, en altres es co-

mença a pensar en aquest recurs, mentre que d’altres encara ni s’ho han plan-

tejat. Així doncs, seria convenient que a la Directiva de residus constés expres-

sament que el concepte de residu fa referència únicament i exclusivament als

béns mobles.

V. Bibliografia

Antweiler, C. «Sanierungsverantwortlichkeit für Altlasten im Konzern», UPR

(Umwelt und Plannungsrecht) 6/2002, p. 206-211.

Bickel, C. «Die schädliche Bodenveränderung als Abfall». Publicació prevista a

la revista DÖV (Die Öffentliche Verwaltung).

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 433

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

99. Per exemple, Riese, Christoph;Karsten, Nora, ZUR 2/2005, p. 77 i 79; Lietzke,Claus; Schmitt,

Thomas, UPR 1/2005, p.19;Versteyl, NVwZ, 2004,Heft 11, p. 1301.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 433

De Sadeleer, N. Le droit communautaire et les déchets. LGDJ. París, Bruylant,

Brussel·les, 1995.

Diechmann, Martin. «Was ist “Abfall”? Anwendungsbereich und Gehalt der gel-

tenden und zukünftigen Abfalldefinitionen nach europäischem und deuts-

chem Recht», ZUR (Zeitschrift für Umweltrecht) 4/1995, p. 169-175.

Dietrich; Au; Dreher. Umwelt der europäischen Gemeinschaften. Institutionen,

Entwicklung und Ziele. Erich Schmidt, Berlín, 2003.

Epiney,Astrid. Umweltrecht in der europäischen Union. Primärrechtliche Grund-

lagen, Gemeinschaften. Carl Heymanns, Berlín, 2005.

Fluck, Jürgen. «Zum EG-Abfallrecht und seiner Umsetzung in deutsches

Recht», Europarecht. Nomos,B aden-Baden.

Frenz, W. «Abfall- und Bodenschutzrecht: Abgrenzung, Prallelen und Zusam-

menspiel», UPR (Umwelt und Plannungsrecht) 6/2002, p.201-205.

Heuser,Irene L. Europäisches Bodenschutzrecht, Entwicklungslinien und Ma_täbe

der Gestaltung.Erich Schmidt, Berlín, 2005.

Jiménez Plaza, C. «Una nueva clave interpretativa del concepto de residuo en el

Derecho italiano: ¿Un paso más hacia la diversidad conceptual comunita-

ria?» Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente,núm. 207/2004,

p. 151-193.

Jochum, Heike, H. «Neues zum europäischen Bodenschutz- und Abfallrecht,

Sind die bodenschutzrechtlichen Bestimmungen der Umwelthaftungslinie

und die Abfallrichtlinie nach dem „Spatenprinzip“ zu trennen?», NVwZ

(Neue Zeitschrift für Verwaltungsrecht) 2/2005, p. 140-144.

Kersting,Andreas. «Die Vorgaben des europäischen Abfallrechts für den deuts-

chen Abfallbegriff», DVBl (Deutsches Verwaltungsblatt), març de 1992,

p. 343-349.

Kloepfer,M. Umweltrecht. C. H. Beck, Munic, 2004.

Krämer, Ludwig. EC Environmental Law. Sweet and Maxwell, Londres,2003.

Krämer, Ludwig. Derecho ambiental y tratado de la comunidad europea. Marcial

Pons, Madrid, 1999.

Kunig, Philip. «Der neue Abfallbegriff und seine Auswirkungen», Gesellschaft

für Umweltrecht, Kreislaufwirtschaft und Abfallgesetz - Was ändert sich?. Do-

kumentation zur Tagung der Gesellschaft für Umweltrecht e.V. am 31 Okto-

ber 1996 in Berlin. Erich Schmidt, Berlín, 1997.

Kunig; Paetow; Versteyl. KrW-/AbfG Kommentar. C. H. Beck, Munic, 2003.

Leifer,C. «Der Richtlinienentwurf zur Umwelthaftung: internationaler Kontext,

Entstehung und öffentlich-rechtliche Dimension», NuR (Natur und Recht)

10/2003, p. 598-605.

Aitana de la Varga Pastor

434

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 434

Leitzke, C.; Schmitt, T. «Das Ende des Bundes-Bodenschutzgesetzes? Zugleich

eine Anmerkung zum Texaco-Urteil des EuGH vom 7.9.2004»,UPR (Um -

welt und Plannungsrecht) 1/2005, p. 16-19.

Paetow, S. «Das Abfallrecht als Grundlage der Altlastensanierung», NVwZ

(Neue Zeitschrift für Verwaltungsrecht) 6/1990, p. 510-518.

Petersen, F.; Lorenz,M. «Das “Van de Walle”–Urteil des EuGH – Sanierung von

Altlasten nach Abfallrecht?»,NVwZ ( Neue Zeitschrift für Verwaltungsrecht)

3/2005, p. 257-263.

Petersen, Frank. «Grundsätze und Grundpflichten des Krislaufwirtschafts- und

Abfallgesetzes», Gesellschacft für Umweltrecht, Kreislaufwirtschaft und Ab-

fallgesetz - Was ändert sich?. Dokumentation zur Tagung der Gesellschaft für

Umweltrecht e.V. am 31 Oktober 1996 in Berlin. Erich Schmidt,Berlín, 1997.

Petersen,Frank. «Neue Strukturen im Abfallrecht – Forlgerungen aus der EuGH

Judikatur», Tagung der Gesellschaft für Umweltrecht e.V. Aktuelle Entwic-

klung der europäischen und deutschen Abfallrechts. Dokumentation zur Son-

dergutachtung der Gesellschaft für Umweltrecht e.V. Berlin 2003. Erich Sch-

midt, Berlín, 2004.

Rengeling,Hans-Werner. Handbuch zum europäischen und deutschen Umwel-

trecht, Band II, Besonderes Umweltrecht, 1. Teilband. Carl Heymanns, Colò-

nia, Berlín, Bonn, Munic, 2003.

Riese, C.; Karsten,N. «Ist unausgekofferter kontaminierter Boden Abfall?», ZUR

(Zeitschrift für Umweltrecht) 2/2005, p. 75-79.

Sasserath-Alberti, N. «Die EU-Richtlinie “über Umwelthaftung zur Vermeidung

und Sanierung von Umweltschäden” - Haftungsverschärfungen für Land-

wirte», Agrar- und Umweltrecht, octubre de 2004,p. 313-319.

Versteyl, Anselm. «Aktuelle Entwicklung des europäischen des europäischen

und deutschen Abfallrechts», Tagung der Gesellschaft für Umweltrecht e.V.

Aktuelle Entwicklung der europäischen und deutschen Abfallrechts. Doku-

mentation zur Sondergutachtung der Gesellschaft für Umweltrecht e.V.Ber lin

2003.Erich Schmidt, Berlín, 2004.

Versteyl, L-A. «Altlast = Abfall – Vom Ende des „beweglichen“ Abfallbegriffs?»,

NVwZ (Neue Zeitschrift für Verwaltungsrecht), 11/2004, p.1297-1301.

Wegener a Calliess Ruffert. Kommentar zu EU-Vertrag und EG-Vertrag,2002.

Wrede, S. «Kontaminierter Boden als Abfall», NuR (Natur und Recht) 1/2005,

p. 28-31, <www.arc-cat.net>.

Yearbook of Environmental Law,2004, <http://ec.europa.eu/environment/soil/

index.htm>.

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 435

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 435

Aitana de la Varga Pastor

436

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

RESUM

Revista catalana de dret públic, 33,ISSN 1885-5709, 2006

Font de la classificació: Classificació Decimal Universal (CDU)

Font dels descriptors: paraules clau facilitades pels autors

349.6(460)

Aitana de la Varga Pastor,professora de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili

ca La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de se-

tembre de 2004 i les seves repercussions en el dret alemany

p. 405-438

El concepte de residu, ateses les característi-

ques i les diferents accepcions que pot tenir,

ha estat objecte de debat doctrinal a l’hora

de delimitar-lo legalment.Encar a avui dia es

debat entorn d’aquesta qüestió. On s’ha de

fixar el límit del concepte de residu? La Di-

rectiva 75/442/CEE del Consell, de 15 de ju-

liol de 1975, fixà inicialment la noció de re-

sidu en l’àmbit europeu, però la seva manca

de concreció portà el 1991 a la modifica-

ció de l’article referent a aquest aspecte mit-

jançant la Directiva 91/156/CEE del Consell,

de 18 de març de 1991. Es determinà més

clarament què s’ha d’entendre per residu a

efectes d’aplicació de la normativa. La defini-

ció establerta encara és vigent. Malgrat aques-

ta modificació, continuen sorgint dubtes so-

bre la delimitació del terme residu. Un dels

dubtes plantejats és si el concepte de residu

s’ha de cenyir als béns mobles o si també és

extensible als béns immobles. Recentment,el

Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha

pronunciat sobre aquesta qüestió a través de

la Sentència de 7 de setembre de 2004 i con-

sidera que la terra contaminada accidental-

ment per un abocament d’hidrocarburs ha

de ser considerada un residu. Alguns estats

membres,com Alemanya, han considerat des

de sempre que els residus són exclusivament

béns mobles, mentre que els béns immobles

tenen una altra consideració i han de ser trac-

tats de manera separada. La interpretació que

en fa la Sentència esmentada pot portar a la

no aplicació de la legislació específica exis-

tent en aquests estats membres com Ale-

manya o bé a la necessitat d’adequació de la

normativa existent. La doctrina alemanya té

un posicionament clar i entén que de cap

manera pot fer-se una interpretació com

l’exposada a la sentència, sobre la base de di-

ferents argumentacions jurídiques que jus-

tifiquen principalment que la normativa vi-

gent en aquell país assoleix amb escreix la

finalitat de la directiva marc relativa als re-

sidus, que és protegir el medi ambient i la sa-

lut de les persones.

Paraules clau: residu; sòl contaminat; medi ambient; protecció del sòl; Llei de residus;

Directiva marc de residus; dret ambiental.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 436

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de setembre de 2004... 437

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

RESUMEN

Revista catalana de dret públic, 33,ISSN 1885-5709, 2006

Fuente de la clasificación: Clasificación Decimal Universal (CDU)

Fuente de los descriptores: palabras clave facilitadas por los autores

349.6(460)

Aitana de la Varga Pastor, profesora de derecho administrativo de la Universidad Rovira i

Virgili

ca La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de se-

tembre de 2004 i les seves repercussions en el dret alemany

es La consideración del suelo contaminado como residuo a partir de la STJCE de 7

de septiembre de 2004 y sus repercusiones en el derecho alemán

p. 405-438

El concepto de residuo,da das las característi-

cas y las diferentes acepciones que puede te-

ner, ha sido objeto de debate doctrinal a la

hora de delimitarlo legalmente. Todavía en la

actualidad siguen surgiendo dudas al respec-

to. ¿Dónde fijar el límite del concepto de re-

siduo? La Directiva 75/442/CEE del Consejo,

de 15 de julio de 1975,fijó inicialmente la no-

ción de residuo en el ámbito europeo,pero su

falta de concreción llevó a que en 1991 se mo-

dificara el artículo referente a este aspecto, a

través de la Directiva 91/156/CEE del Conse-

jo,de 18 de marzo de 1991. Se determinó más

claramente qué había de ser considerado

como residuo a efectos de aplicación de la nor-

mativa.La definición establecida entonces to-

davía está en vigor. A pesar de la modifica-

ción, siguen surgiendo dudas relativas a qué

engloba el término residuo. Una de las dudas

planteadas es si el concepto de residuo debe

ceñirse a los bienes muebles o si también es

extensible a los bienes inmuebles. Reciente-

mente,el Tribunal de Justicia de la Unión Eu-

ropea se ha pronunciado al respecto a través

de la Sentencia de 7 de septiembre de 2004 y

considera que la tierra contaminada acciden-

talmente por un vertido de hidrocarburos ha

de ser considerada como residuo.Algunos es-

tados miembros como Alemania han consi-

derado desde siempre que los residuos son ex-

clusivamente bienes muebles, mientras que

los bienes inmuebles tienen otra considera-

ción y deben ser tratados de manera separa-

da. La interpretación realizada por la men-

cionada Sentencia puede llevar a la no

aplicación de la legislación específica existen-

te en esos estados miembros como Alemania

o bien a la necesidad de adecuación de la

normativa existente.La doctrina alemana tie-

ne un posicionamiento claro y entiende que

en ningún caso se puede hacer una interpre-

tación como la expuesta en la sentencia, en

base a diferentes argumentaciones jurídicas

que justifican principalmente que la norma-

tiva vigente en aquel país cumple sobrada-

mente la finalidad de la directiva marco rela-

tiva a los residuos, que es proteger el medio

ambiente y la salud de las personas.

Palabras clave: residuo; suelo contaminado;medio ambiente; protección del suelo; Ley

de residuos; Directiva marco de residuos; derecho ambiental.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 437

Aitana de la Varga Pastor

438

Revista catalana de dret públic, núm. 33, 2006, p. 405-438

ABSTRACT

Revista catalana de dret públic, 33,ISSN 1885-5709, 2006

Classification source: Universal Decimal Classification (UDC)

Key words source:Key words are given by authors

349.6(460)

Aitana de la Varga Pastor,professor of Administrative Law at Rovira i Virgili University

ca La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la STJCE de 7 de se-

tembre de 2004 i les seves repercussions en el dret alemany

en The consideration of polluted soil as waste in accordance with the September 7, 2004

ruling by the European Union Court of Justice and its repercussions for German law

p. 405-438

Because of its characteristics and differing

meanings, the concept of waste has been the

subject of doctrinal debate aimed at fixing its

legal boundaries. Even today doubts emerge

in this regard.Where does the limit of the con-

cept of waste lie? Council Directive of 15 July

1975 on Waste (75/442/EEC) initially estab-

lished the notion of waste within the bound-

aries of Europe, but the lack of specificity of

the Directive led to the modification of the

article regarding waste in 1991 through Coun-

cil Directive of18 March 1991 (91/156/EEC).

This directive offered clearer guidelines for

determining what constitutes waste under the

regulation, and the definition established

therein is still in force. This modification

notwithstanding, doubts continue to arise re-

garding what is encompassed by the term

waste.One of these doubts is whether the con-

cept of waste should be limited to personal

property or whether the concept may also be

applied to real property.The European Union

Court of Justice handed down a ruling in this

regard on September 7, 2004, where it holds

that land that has been accidentally contam-

ination by a hydrocarbon spill should be con-

sidered to be waste.Some member states, such

as Germany,have always held that waste is ex-

clusively personal property,whereas real prop-

erty is viewed differently and must be treated

separately.The interpretation contained in the

September 2004 ruling may lead to specific

legislation on the issue in member states like

Germany being held unenforceable, or,may

make it necessary to bring such legislation in

line with the existing standard. The German

position is clear. It holds that under no cir-

cumstances can an interpretation such as that

set forth in the European Union Court of Jus-

tice ruling be entertained. German doctrine

is based on different legal arguments that lend

support to the premise that the regulations

now in effect in Germany more than amply

satisfy the goals of the Framework Directive

on Waste,i.e., to protect the environment and

people’s health.

Key words: waste; contaminated soil;environment; protection of the soil; waste Law;

framework Directive on waste; environmental law.

13 AITANA DE LA VARGA 13/11/06 15:38 Página 438

Los suscriptores pueden acceder a la versión informada de este caso.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de toda la legislación y jurisprudencia citada de un documento.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todos los documentos que citan el caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todas los versiones de la ley con las distintas afectaciones

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver todas las afectaciones de un caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden acceder a una representación visual de un caso y sus relaciones con otros casos. Como alternativa a las listas de casos, el Mapa de Precedentes facilita la tarea de encontrar que caso tienes más relevancia en tu búsqueda. Al mismo tiempo también tendrás una referéncia del grado de aceptación del caso.

Request your trial

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de resultados conectados a su documentos vía tópicos y citas encontradas por Vincent.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

La consideració del sòl contaminat com a residu a partir de la stjce de 7 de setembre de 2004 I les seves repercussions en el dret alemany

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados