El butlletí «lingua e administración»
| Autor | Carles Duarte i Montserrat |
| Cargo | Cap de la Secció d'Estudis de Llengua Catalana i Llenguatge Administratiu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Páginas | 225-226 |
Page 225
Durant el mes de febrer d'enguany ha aparegut el primer número del butlletí «Lingua e Administración» editat per YAsociación de funcionarios para a normalización lingüística en Galícia. Aquesta iniciativa neix de la decidida voluntat d'un grup de funcionaris de diverses entitats públiques gallegues i té la col·laboració econòmica dels Ajuntaments de Santiago de Compos-tela i de Redondela, institució que ha dut a terme una tasca fonamental fins ara en el recobrament de l'ús oficial del gallec -a través de publicacions, campanyes, conferències, cursos, etc.- (recordem també les Xornadas de Lingua e Administración de què donem notícia en aquest mateix número).
Lingua e Administración
té una extensió de vuit pàgines en el primer número i de dotze a partir del segon, apareix cada dos mesos i s'inspira en el butlletí «Llengua i Administració» que publica a Catalunya la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Escola d'Administració Pública. Ara bé, el seguiment d'aquest model català (que comprovem en altres aspectes com ara el format, el nom d'algunes seccions, etc.) no és pas absolut. I potser la diferència més significativa és l'entitat editora -a Galícia una associació privada, a Catalunya la Generalitat- i el suport universitari que el butlletí gallec rep de YInstituto da Lingua Galega i que en els primers números es concreta en articles d'Antón Santamarina o Enrique Monteagudo -coautor d'un article publicat en el número 2 de la Revista de Llengua i Dret.
Pel que fa als objectius d'aquest butlletí, essencialment són l'extensió de l'ús del gallec en l'Administració (a través de la informació i la sensibilització) i l'establiment i la difusió del llenguatge admnistratiu gallec (a través del tractament de qüestions relatives a l'estil, a la terminologia, a la gramàtica, al disseny de documents). Les primeres reaccions a la publicació de «Lingua e Administración» han estat de manifestar-hi un interès real (la premsa gallega ha dedicat una important atenció a la presentació del butlletí) i el suport universitari que té ens fa pensar que, pel que fa a l'elaboració del llenguatge
Page 226
administratiu, és factible d'aconseguir un reconeixement general de les solucions que s'hi proposin.
Quant a l'extensió de l'ús del gallec dins l'Administració, no hi ha dubte que el fet que es publiqui el butlletí ja és un pas endavant, però el progrés que efectivament es pugui aconseguir en aquest sentit depèn molt del ressò que el butlletí tingui en les corporacions públiques (subscripcions dels diversos organismes, difusió entre el funcionariat, etc.)- De moment l'èxit aconseguit amb l'acolliment i la difusió dels primers números justifica una posició optimista en aquest punt.
En tot cas, l'encertat plantejament global, la serietat amb què es presenta i l'interès dels treballs publicats contribuiran, de segur, a l'extensió de la lectura i de la consulta d'aquest important'instrument de normalització per a la llengua gallega.
Recordem, encara, les seccions de què es compon «Lingua e Administra-ción»: O marco legal, A linguaxe administrativa, Modelos de documentos ad-ministrativos, As dependencias administrativas, Terminoloxía, Cuestións de gramàtica, Novas i Correo do lector. Hi trobem per tant una completa gamma d'articles que, sempre relacionats amb l'ús del gallec dins l'Administració, ens introdueixen de manera rigorosa però alhora volgudament clara i planera en la problemàtica tractada.
Felicitem, doncs, el consell de redacció de «Lingua e Administración» i VAsociación de funcionarios para a normalización lingüística en Galícia per l'encert d'aquest projecte, que comportarà de segur un reviscolament de la sensibilitat col·lectiva dels gallecs i de les seves institucions per la normalització lingüística, i esperem-ne amb confiança resultats eficaços i enriquidors per als treballs que en aquest mateix camp es porten a terme en les altres comunitats nacionals de l'Estat espanyol.
