Eleccions i governs autonòmics: dades sobre resultats electorals, investidures presidencials i consells de govern de les comunitats autònomes
| Autor | Miguel Revenga Sànchez |
| Cargo | Facultat de Dret de la Universitat de Cadis |
| Páginas | 285-334 |
- El llistó del 45 per cent com a barrera que separa el govern quasi-majoritari del minoritari, el prenc del treball de Valentine Herman i John Pope, «Minoriry Governmenr in Wesrern Democràcies», al Britih jourtial of Political Sarna, 3 (1973), pp. 191 i ss.
Page 285
Les pàgines que segueixen presenten un recull de dades, el nexe unificador de les quals és, per a cada Comunitat Autònoma, el procés que desemboca en la formació de l'òrgan executiu corresponenr. La publicació de totes aquestes dades juntes no té altre objectiu que intentar pal·liar, en la mesura que sigui possible, el caràcter dispers de les fonts d'informació pel que fa a un aspecte tan fonamental del funcionament del parlamentarisme autonòmic com és la formació dels Consells de Govern. D'aquesta dispersió se segueix que l'obtenció de qualsevol dada sobre el subsistema polític de les Comunitats Autònomes obliga l'estudiós a emprendre una feixuga tasca de recerca de fonts en què sovint només reïx després de consultar les mateixes institucions i els òrgans interessats. Sens perjudici que en un nou article completem la informació d'avui recollint alguns aspectes com són l'estructura dels governs i el nombre de remodelatges governamentals, ens centrem ara com ara en els resultats electorals, la investidura parlamentària dels presidents de les Comunitats Autònomes i els criteris generals a què aquests s'han atès per a la designació de consellers, sempre, però, prenent com a termini temporal de referència el període que va des de la celebració de les primeres eleccions autonòmiques al mes de setembre de 1987. Pertocant a la composició dels Governs, ens ha semblat convenient cridar l'atenció sobre una doble circumstància: la presència ocasional de tècnics independents sense adscripció partidista i el poc percentatge de casos en els quals s'acumula la condició de membre del Consell de Govern i l'acta de parlamentari. Juntament amb aquestes dades, pel que fa als Parlaments sorgits de les eleccions autonòmiques de juny de 1987, incloem així mateix l'adscripció política del president i dels altres membres de les seves respectives meses per tal de fer ressaltar un aspecte, sovint oblidat, de la dinàmica negociadora que s'ha produït després d'aquestes eleccions.
La caracterització dels Governs s'ha fet (d'acord amb els criteris majoritàriament acceptats en la doctrina) en raó dels nombre d'escons que té la força política encarregada de formar-lo. Qualifiquem de majoritari el Consell al qual dóna suport un grup parlamenrari que ré la majoria absoluta dels escons; de quasi-majoritari el que, sense tenir majoria absoluta, disposa del 45 per cent o més dels escons; i de minoritari el que no arriba a aquest percentatge.» Tot això, però, amb independència del percentatge de vot parlamenrari favorable al candidat en el moment de la investidura, car l'evenrual atorgament de confiança procedent de forces polítiques diferents del partit del candi-Page 286dat no ha comportat, en general, la instauració d'un contracte de legislatura o compromís permanent de sosreniment. Una qüestió diferent és que, al llarg de la legislatura, s'hagi produït la integració formal en el Consell de Govern de representants de forces afins. Així s'esdevingué, per exemple, en el govern format per Gerardo Fernàn-dez Albor el gener de 1982, originàriament minoritari, però convertit en majoritari per l'absorció per CP, ei 1983, dels membres de l'extingida UCD. He de fer constar que les dades dels Consells de Govern es refereixen al moment originari de la seva formació; d'aquí ve que puguin existir discordances entre aquestes dades i la composició actual dels Consells.
Per als resultats electorals, mentre no es digui altrament, he utilitzat les dades del Ministeri de l'Interior i només hi he inclòs les forces polítiques amb representació parlamentària; pel que fa ais vots d'investidura, són els que consten als Diaris de Sessions. Finalment, pertocant a la composició dels Consells, ultra la informació facilitada pels organismes corresponents de l'Administració autonòmica, he utilitzat com a font principal de referència les guies Quién manda en Espana (Madrid, Agencia Seis S. A., 1984 i 1985) i els diferents anuaris d'E/ País, encara que procurant verificar-ne l'exactitud de les dades. Per últim, desitjo fer constar el meu agraïment a Florencio Sousa, que m'ha ajudat en l'elaboració dels quadres. Sóc deutor de la mateixa gratitud als lletrats dels Parlaments autonòmics que han respost amb rapidesa i eficàcia a les meves demandes de documentació i informacions addicionals. Tot arriscant-me a algun oblit, no puc deixar d'esmentar els noms de Lluís Aguiló, Ana Argos, Jesús Arroyo, Ignacio Astarloa, Mariano Calvo, José Còlera, Eugenio de Santos, José Anto-nio García Hernàndez, Manuel Jiménez Abad, Marian Latorre, Antonio Lliteras, Ismael Pitarch, Martín Razquín, José Tunón i Aureliano Yanes.
Page 287
[ VEA LAS TABLAS EN EL PDF ADJUNTO ]
