AAP Lleida 111/2022, 5 de Mayo de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 05 Mayo 2022 |
| Número de resolución | 111/2022 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512048220170049858
Recurs d'apel·lació 383/2022 D
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 1 de Lleida
Procediment d'origen: P.S. Oposició a l'execució 53/2021
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012038322
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012038322
Part recurrent / Sol·licitant: Celia
Procurador/a: MONICA PIÑOL TOMAS
Advocat/ada: Rosa Maria Lunar Martin
Part contra la qual s'interposa el recurs: Gabino
Procurador/a: SUSANA RODRIGO FONTANA
Advocat/ada: NEUS VILALTA GRAU
INTERLOCUTÒRIA 111/2022
President:
Ilmo. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades :
Ilma. Sra. Mª Carmen Bernat Alvarez lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 5 de maig de 2022
FETS
El 10 de març de 2022 es van rebre les actuacions de P.S. Oposició a l'execució 53/2021, procedents del Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 1 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Monica Piñol Tomas, de en representació de Celia, contra Interlocutòria de data 13/01/2022, en què consta com a part apel·lada la procuradora Susana Rodrigo Fontana, en representació de Gabino .
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
" Acuerdo ESTIMAR ÍNTEGRAMENTE la oposición a la ejecución formulada por la procuradora de los tribunales Dña. Susana Rodrigo Fontana, en nombre y representación de D. Gabino, y en consecuencia NO CONTINUAR EL DESPACHO DE LA EJECUCIÓN.
Condeno a la parte ejecutante a pagar las costas de la oposición."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 05/05/2022.
Es va designar com a ponent al magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
La primera part del recurs d'apel·lació interposat per l'executant Sra. Celia pretén que sigui declarada la nul·litat de les actuacions practicades a partir de l'acte de la vista, per a que es torni a celebrar i amb una Jutgessa diferent a la què ha dictat la resolució recorreguda, per evitar la seva "contaminació". Els vicis de nul·litat que considera han estat comesos són quatre. En primer lloc, al·lega la falta de fonamentació de la interlocutòria que estima l'oposició a l'execució on no es fa cap referència ni anàlisi dels 100 documents aportats amb la demanda d'execució ni als documents continguts al pendrive aportat amb l'escrit d'impugnació de l'oposició que, a parer seu, acrediten l'exercici unilateral de la potestat per part del progenitor. Doncs bé, si s'examina la fonamentació de la resolució apel·lada, encara que sigui concisa pel que fa a l'anàlisi que realitza de la prova practicada, no per això se li pot atribuir la infracció imputada per la part recorrent, de manca de fonamentació. I encara que no s'esmenti amb detall cap dels nombrosos documents aportats per una i altra part litigant (i no només per l'apel·lant), si que se'n fa esment, atès que per arribar a la conclusió d'estimar l'oposició, ja indica que valora tant l'interrogatori practicat a totes dues parts litigants com els correus electrònics que entre ells s'han girat i que han estat aportats per un i altra. S'indica expressament que de les comunicacions aportades entre tots dos progenitors es desprèn que la mare recrimina al pare les mateixes qüestions que són objecte de la demanda executiva mentre que el pare dona resposta a tot el que se li pregunta. En definitiva, la prova documental aportada ha estat examinada per la Jutge d'Instància i, d'aquest examen, arriba a la conclusió plasmada expressament al Raonament Primer de la interlocutòria apel·lada. És d'aplicació, doncs, la jurisprudència constitucional i del Tribunal Suprem sobre l'exhaustivitat de la motivació de les resolucions judicials, i que fa: "como destaca la Sentencia del Tribunal Constitucional 165/1.999, de 27 de septiembre, el mencionado derecho no faculta a las partes a exigir una argumentación jurídica exhaustiva, que alcance a todos los aspectos y perspectivas que puedan tener de la cuestión que se decide. La Sentencia 100/1.987, de 9 de julio, puso de relieve que el deber de motivar las resoluciones judiciales no exige del Juez o Tribunal una exhaustiva descripción del proceso intelectual que le ha llevado a resolver en un determinado sentido, ni le impone una determinada extensión, intensidad o alcance en el razonamiento empleado, ya que para su cumplimiento es suficiente que conste de modo razonablemente claro cuál ha sido el fundamento en derecho de la decisión adoptada, criterio de razonabilidad que ha de medirse caso por caso, en atención a la finalidad que con la motivación ha de lograrse, y que queda confiado al órgano jurisdiccional competente. La Sentencia 56/1.987, de 5 de junio, reitera, en fin, que lo determinante es que el interesado conozca las razones decisivas, el fundamento de las resoluciones que le afectan, en tanto que instrumentos necesarios para su posible impugnación o para saber en general qué remedios procesales puede utilizar, exigiendo su información" (vide SSTS de 1-7-11, 21-9-11, 7-11-11 i 2-11-2012, entre moltes altres).
Pel segon vici de nul·litat al·legat s'imputa a la Sra. Jutge d'instància que va impedir a la lletrada ara apel·lant poder efectuar a la seva clienta totes les preguntes necessàries sobre la impossibilitat d'exercir la potestat de manera conjunta amb el progenitor i considera que "ha de haber al menos un equilibrio de tiempo entre el interrogatorio de la madre del menor, y el tiempo dedicado al interrogatorio del progenitor paterno". És cert que l'interrogatori del progenitor va durar més temps que el de la progenitora, la qual cosa està directament relacionada amb el nombre de preguntes que els formulin tots dos lletrats actuants. L'examen de l'enregistrament de l'acte de la vista deixa palès que la lletrada de la part executant va poder efectuar a la seva clienta totes les preguntes que va voler llevat de les que van ser declarades impertinents, especialment les relacionades amb qüestions que no tenien res a veure amb el despatx de l'execució ( art. 306.1 de la LEC, posat en relació amb els art. 301.1 i 302.1 també de la LEC), i aquelles que contenien judicis de valor ( art. 303 de la LEC). Tant és així que la pròpia lletrada va dir terminantment a l'acabament de l'interrogatori de la Sra. Celia que "No hay más preguntas".
S'al·lega a l'escrit de recurs que va ser indegudament admès a l'acte de la vista la prova consistent en vuit enregistraments de vídeo continguts en suport CD aportats per la part executada. Argumenta la lletrada apel·lant que li va ser lliurat en aquell mateix acte sense poder tenir possibilitat de visualitzar-los, per la qual cosa se li va causar indefensió, però que a l'haver estat admesos, havien de ser valorats a la interlocutòria que ha resolt l'oposició, cosa que no ha fet. Considera que els enregistraments s'haurien d'haver reproduït a l'acte de la vista, a l'igual que el pendrive aportat per l'apel·lant. Començant per això darrer, és evident que cap indefensió pot haver causat a l'ara recurrent la manca de visualització dels arxius continguts al pendrive al qual es refereix, tota vegada que va ser ella mateixa qui els va aportar al procés i, per tant, és prou bona coneixedora del seu contingut. Pel que fa a la reproducció a l'acte de la vista del CD i del pendrive, oblida l'ara apel·lant que, per a que la reproducció s'hagués d'efectuar davant de les parts o dels seus lletrats, prèviament ho hauria d'haver sol·licitat, tal i com disposa l' art. 382.1 de la LEC, i com es pot comprovar de l'enregistrament de l'acte de la vista, l'ara apel·lant ni va demanar la reproducció ni tampoc va sol·licitar que s'acompanyés transcripció de les converses enregistrades, tal i com podia haver demanat en base al mateix precepte. Finalment, tampoc calia que la reproducció es realitzés en aquell mateix acte de la vista, atès que es realitza en acte a part segons resulta de l' art. 383 de la LEC. Qüestiona l'apel·lant l'admissió efectuada del CD aportat a l'acte de la vista per l'executat perquè considera que va ser efectuada de forma extemporània, sorpresiva, i li causa indefensió al no haver pogut examinar el seu contingut. Oblida, però, que en els procediments matrimonials o d'unions estables de parella, inclosos els d'execució, les limitacions existents a la resta de procediments pel que fa al moment en el qual ha de ser aportada la prova estan relativitzades quan es refereix a les pretensions no disponibles per les parts, com és el cas aquí de pretensions relacionades amb l'exercici de la potestat parental i al règim de comunicacions materna filial. Així ho estableix l' art. 752.1 de la LEC que diu: "Los procesos a que se refiere este Título se decidirán con arreglo a los hechos que hayan sido objeto de debate y resulten probados, con independencia del momento en que hubieren sido alegados o introducidos de otra manera en el procedimiento ." Per altra banda, per poder al·legar en via de recurs d'apel·lació una infracció processal causant d'indefensió calia que, prèviament, la part hagués fet valer la mateixa en primera instància interposant el corresponent recurs de reposició contra l'admissió d'aquesta prova en el mateix acte de la vista,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba