STSJ Cataluña 4/2023, 9 de Enero de 2023
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 09 Enero 2023 |
| Número de resolución | 4/2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
RECURS DE CASSACIÓ núm. 83/2022
49/2020 Procediment ordinari - Jutjat Primera Instància 5 Badalona (ant.CI-9)
579/2021 Recurs d'apel·lació - Secció Civil 11 Audiència Provincial Barcelona
Part recurrent: Elisenda
Procuradora: M. Isabel Martínez Navarro
Lletrat: Patricio Manzano González
Part recurrent: Estefanía i Erasmo
Procuradora: Susana Manzanares Corominas
Lletrada: Anna Maria Vidal Cardona
SENTÈNCIA núm. 4
President:
Excm. Sr. Jesús M. Barrientos Pacho
Magistrats:
Il·lma. Sra. M. Eugènia Alegret Burgués Il·lm. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 9 de gener de 2023
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 83/2022 interposat contra la Sentència núm. 164/2022 de data 16 de març de 2022 dictada per la Secció Civil 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el recurs d'apel·lació núm. 579/2021, com a conseqüència del procediment ordinari núm. 49/2020, seguit davant el Jutjat de Primera Instància 5 de Badalona.
La recurrent Elisenda ha estat representada per la procuradora M. Isabel Martínez Navarro i defensada pel lletrat Patricio Manzano González.
L'altra part recurrent, Estefanía i Erasmo, ha estat representada per la procuradora Susana Manzanares Corominas i defensada per la lletrada Anna M. Vidal Cardona.
PRIMER. El procurador dels tribunals Jaime Luis Asó Roca va actuar en representació de Elisenda i va formular la demanda de procediment ordinari núm. 49/2020, del qual va conèixer el Jutjat de Primera Instància 5 de Badalona. Un cop seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència amb data 27 de gener de 2021, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Desestimo la demanda interpuesta por Elisenda, contra Estefanía y Erasmo y, en consecuencia, absuelvo a los demandados de las pretensiones formuladas en su contra con imposición de costas a la actora."
SEGON. Contra aquesta Sentència, la part demandant va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre a tràmit i es va substanciar a la Secció 11a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 16 de març de 2022, amb la part dispositiva següent:
"Estimem substancialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 27 de gener de 2021 pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Badalona a les actuacions de procediment ordinari núm. 49/2020 (Rotlle núm. 579/2021) que revoquem íntegrament.
En conseqüència, estimem substancialment la demanda i condemnem els demandats a abonar conjunta i solidàriament a l'actora la suma de 38.137'10 € més interessos legals al tipus ordinari des de 17-8-2018 fins a data d'aquesta sentència, incrementats en dos punts fins al total pagament, sense imposició de les costes ni de primera instància ni de l'alçada."
TERCER. Contra aquesta Sentència la representació processal de l'apel·lant Elisenda i la representació processal de les persones objecte d'apel·lació, Estefanía i Erasmo, van interposar recurs de cassació. Per mitjà d'una interlocutòria de data 20 de juliol de 2022 aquest Tribunal es va declarar competent i va acordar, d'una banda, inadmetre el recurs de la part objecte d'apel·lació i, d'altra banda, admetre a tràmit el de la part apel·lant, que es va traslladar a la contrària per formalitzar l'oposició per escrit en el termini de vint dies.
QUART. Per mitjà d'una provisió de data 6 d'octubre de 2022 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, d'acord amb l' article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar el dia 22 de desembre de 2022 per a la votació i decisió.
N'ha estat ponent la magistrada M. Eugènia Alegret Burgués.
PRIMER. Plantejament
-
La defensa de la part actora presenta recurs de cassació per interès cassacional contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona en data 16 de març de 2022.
-
El recurs s'aborda sobre la base de la infracció de tres normes, que són: l' article 451-5, l' article 451-8 i novament l' article 451-5. a, tots ells del llibre IV del Codi civil de Catalunya (CCC ), que es refereixen a la llegítima catalana.
En tots els motius es planteja, tanmateix, la mateixa qüestió sobre la qual es diu que no hi ha jurisprudència d'aquesta Sala, raó per la qual els tres motius s'examinaran conjuntament.
-
La demandant va reclamar en aquest plet la llegítima de l'herència de la seva mare després de la seva defunció el mes d'agost de 2018. L'Audiència va calcular la llegítima sobre la meitat del cabal relicte en la data de la seva mort, amb l'argument que la mateixa legitimària ja havia cobrat la llegítima de l'herència del pare i que la meitat del cabal relicte de la mare estava format pels béns heretats del pare després de la seva defunció l'any 2010.
-
El recurs de cassació pretén que la Sala declari que la decisió de l'Audiència és errònia i que no es poden descomptar de l'haver hereditari els béns relictes procedents de l'herència del pare pel fet d'haver estat en indivís quan ambdós progenitors vivien i haver percebut la llegítima de l'herència paterna.
-
Abans d'analitzar el recurs de cassació, hem de recordar que l' article 451-5 del CCC regula la quantia i el còmput de la llegítima i l'article 451-8, la imputació de donacions i atribucions particulars a la llegítima.
-
Segons disposa l'article 451-5, pel que fa al que ara interessa, per al càlcul de la llegítima es parteix del valor que els béns de l'herència tenen en el moment de la mort del causant, amb la deducció dels deutes i les despeses de l'última malaltia i de l'enterrament o la incineració; i al valor líquid que resulta d'aplicar la regla anterior, cal afegir-hi el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant durant els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d'ús.
-
Segons l' article 451-8 del CCC, són imputables a la llegítima les donacions entre vius atorgades pel causant amb pacte exprés d'imputació o fetes en pagament o a compte de la llegítima, i també són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa: a) Les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni independència personal o econòmica; b) Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns al pagament de llegítimes, fetes també en pacte successori, quan es facin efectives.
SEGON. Doctrina general sobre la llegítima
-
Com ja vam dir en la nostra Sentència núm. 23/2017, de 8 de maig, la llegítima és una atribució de contingut patrimonial que la llei reserva en una successió a determinades persones per la seva relació familiar amb el causant. És una institució de dret necessari.
-
Encara que hagi estat una constant en el nostre dret el progressiu debilitament de la institució des de la Compilació del dret civil de Catalunya, amb la promulgació del llibre IV del CCC, que és l'aplicable en el nostre cas, segueix conservant- se la institució, malgrat la polèmica doctrinal sorgida, ja que part de la doctrina advocava per la seva supressió.
-
També hem declarat reiteradament, per totes, TSJC de 20 de maig de 2019 (ROJ: STSJ CAT 4065/2019 - ECLI:ES:TSJCAT:2019:4065), que la computació legitimària és aquella operació que tendeix a determinar la llegítima global, que comporta per al legitimari la possibilitat de revisar les disposicions del testador que la vulnerin. Es tracta d'una operació d'agrupació comptable de tots els béns, fins i tot el que s'hagi donat, amb la finalitat de protegir el legitimari, i les seves normes són de caràcter imperatiu ( STSJ Catalunya núm. 19/1996, de 29 de juliol, i núm. 27/1993, de 16 de desembre).
-
A diferència de la computació que tendeix a establir la quota legitimària global i que es regeix, com hem dit, per normes d' ius cogens, la imputació legitimària s'encamina a determinar la llegítima individual i està regulada per normes dispositives.
TERCER. Resolució del recurs de cassació
-
Un cop exposat tot el que s'ha dit anteriorment, és clar que la Sentència de l'Audiència infringeix les normes sobre el càlcul de la llegítima que s'invoquen en el recurs com a infringides, i perjudica els drets de l'única legitimària.
-
Els béns heretats per la causant del seu difunt espòs que romanguessin en el seu patrimoni en el moment de la seva mort formen part del cabal relicte perquè cap norma no n'autoritza la deducció o descompte. D'acord amb l' article 451-5. a del CCC , únicament es poden descomptar els deutes i les despeses de l'última malaltia i de l'enterrament.
-
Tampoc no hi ha cap donació, segons la Sentència de l'Audiència, que pugui ser imputada a la llegítima de la demandant, ex article 451-8.
-
No es tracta aquí del que a la Sala d'Apel·lació o als hereus els sembli just o injust. El cobrament i el pagament de la llegítima es regulen per normes imperatives que s'han de complir estrictament.
-
Les successions són individuals i el fet que els progenitors tinguessin en coindivís tots o una part dels seus béns no permet considerar la successió com una de sola. Es tracta de dues successions i en cadascuna d'elles la filla té dret a la seva llegítima, com un dret de crèdit contra qui siguin els hereus en cada cas.
El pare va morir l'any 2010 i la mare l'any 2018. La mare va poder disposar o alienar el que va rebre en herència del seu marit o bé integrar aquells béns, ja com a única titular, en el seu patrimoni, i conservar-los fins a la seva mort, de la mateixa manera que en va poder adquirir altres de nous.
-
Tot això és irrellevant, com l'existència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba