STSJ Cataluña 5634/2022, 26 de Octubre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 5634/2022 |
| Fecha | 26 Octubre 2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08121 - 44 - 4 - 2021 - 8015726
MJ
Recurso de Suplicación: 3030/2022
ILMO. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
ILMO. SR. AMADOR GARCIA ROS
ILMO. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
En Barcelona a 26 de octubre de 2022
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 5634/2022
En el recurso de suplicación interpuesto por INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) frente a la Sentencia del Juzgado Social 2 Mataró de fecha 14 de enero de 2022 dictada en el procedimiento Demandas nº 280/2021 y siendo recurrida Susana, ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. Amador Garcia Ros.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Seguridad Social en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 14 de enero de 2022 que contenía el siguiente Fallo:
ESTIMAR la demanda interposada per la demandant Susana, dirigida contra l'INSS, RECONEIXENT EL DRET de la Sra. Susana al complement econòmic de l'article 210.2 de la Llei General de la Seguretat Social, consistent en un percentatge addicional del 27'5% sobre la base reguladora de la pensió reconeguda, amb efectes des de la data 30 de setembre de 2018, amb les revaloritzacions que corresponguin, CONDEMNANT a l'INSS a estar i passar per aquesta declaració i a satisfer la pensió resultant.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"PRIMER.- A la demandant Susana, amb DNI NUM000, nascuda en data NUM001 de 1.942, amb domicili a Tordera i que havia presentat en data 28 de setembre de 2018 sol.licitud de pensió de jubilació activa a l'INSS, se li va denegar aquesta sol.licitud en resolucions de l'INSS de dates 3 d'octubre de 2018 i 28 de novembre de 2018, però se li va reconèixer la pensió en sentència dictada per aquest Jutjat en data 19 de juny de 2019, confirmada per la sentència del TSJ de Catalunya de data 5 de març de 2020.
En les resolucions administratives denegatòries de la pensió es deia que la Sra. Susana ocupava un lloc de treball o alt càrrec en el sector públic incompatible amb la percepció de la pensió, més concretament "amb l'argument de què la venda minorista de tabac en territori nacional, a excepció de les Illes Canàries, constitueix un monopoli de l'Estat, de tal manera que els expenedors de tabac són concessionaris estatals, habilitant la concessió la venda minorista de tabac en règim d'exclusivitat, afegint la resolució que les llicències d'estancs es concedeixen per subhasta pública, sent necessari per a concórrer a la subhasta ser una persona física i que l'interessat, entre d'altres requisits, no estigui inclòs en cap circumstància que li impedeixi contractar amb l'administració, a la que l'adjudicatari ha de satisfer un cànon anual. Entén en definitiva
l'INSS que l'activitat de la Sra. Susana es desenvolupa en el sector públic, per la qual
cosa no es troba en situació compatible amb la percepció de la jubilació activa que
reclama".
En la sentència dictada per aquest Jutjat es reconeixia a la demandant una pensió amb base reguladora de
1.520'99 euros, amb percentatge del 100% i amb efectes des del dia 30 de setembre de 2018.
El percentatge del 100% derivava de constar persones contractades, havent-se mostrat també d'acord les parts, per al cas d'estimació d'aquella demanda, amb un percentatge del 50% per al cas contrari.
L'INSS va emetre en data 22 de juliol de 2020 comunicació a la demandant conforme se li reconeixien retards en la pensió entre el 30 de setembre de 2018 i el 31 de juliol de 2020, aplicant concretament a la base reguladora de la pensió un 155 de complement de maternitat, amb efectes des del dia 30 de setembre de 2018, per quantia mensual de 228'15 euros.
La Sra. Susana va reclamar a l'INSS, en relació a la liquidació practicada, l'aplicació d'una bonificació per anys de demora en la sol.licitud de la pensió, concretament a partir de l'article 210.2 de la Llei General de la Seguretat Social, reclamant per en conseqüència un increment sobre la base reguladora del 27'5%.
L'INSS va dictar resolució en data 3 de novembre de 2020 en la que desestimava la petició de la Sra. Susana, indicant que la pensió havia estat reconeguda en sentència judicial amb uns determinats termes que eren els que havia aplicat l'INSS en el moment de fer aquella liquidació.
La Sra. Susana va presentar reclamació prèvia que va ser desestimada per resolució de l'INSS de data 3 de març de 2021 també en base als termes en els que havia estat reconeguda la pensió en sentència judicial que a parer de l'INSS produïa
efectes de cosa jutjada."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que formalizó dentro de plazo, y que la parte actora Susana, a la que se dio traslado, impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Motivos del recurso.
Frente a la decisión del Juzgado que estima íntegramente la demanda, ahora el INSS no conforme con el fallo de la sentencia interpone el presente recurso mediante el cual, sin solicitar la revisión de los hechos, denuncia a través del apartado de censura jurídica la infracción del art. 222 LEC y del artículo 53 del TRLGSS.
En esencia lo que reclama es que se aplique el efecto de cosa juzgada material derivado de lo ya decidido en la sentencia firme dictada por esta Sala el 5.03.2020, y que los efectos económicos para el supuesto de que sea rechazada la primera de las censuras, se fijen a partir del 13-08-2020 que es la fecha en que la actora solicitó la revisión de su pensión por aplicación del art. 210.2 de la LGSS.
El recurso ha sido impugnado por la actora alegando en esencia que no es de aplicación lo dispuesto en el art. 222.2 de la LEC. Ofrece en su argumentario dos razones fundamentales: porque el complemento de jubilación demorada nunca fue reclamado en el primer procedimiento, y por tanto, la reclamación que se hace en este nada tiene que ver con el anterior aunque con este esté relacionado; y segundo, porque siendo cierto que el
complemento de jubilación mejorada nunca se reclamó en el primer procedimiento, también lo es que tampoco en ese se reclamó el complemento de maternidad y a pesar de ello, una vez que se instó la ejecución de la sentencia de esta Sala de 5 de marzo de 2020 por la que se condenaba al INSS a reconocer a la actora la pensión de jubilación activa sobre una base reguladora de 1.520,99€ en un porcentaje de 100% y con efectos económicos de 30-09-2018, la Entidad Gestora de oficio...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba