STSJ Cataluña 1536/2021, 11 de Marzo de 2021
Jurisdicción | España |
Fecha | 11 Marzo 2021 |
Número de resolución | 1536/2021 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0004715
MC
Recurs de Suplicació: 4487/2020
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LM. SR. MIQUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 11 de març de 2021
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1536/2021
En el recurs de suplicació interposat per Eladio a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 21 d'agost de 2020 dictada en el procediment núm. 513/2020, en el qual s'ha recorregut contra AKSON CABLES, S.L., AKAN CABLES, S.L., EUROFIRMS E.T.T., S.L.U., FONDO DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA) i MINISTERIO FISCAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre tutela de drets fonamentals, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'agost de 2020, que contenia la decisió següent:
Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda interpuesta por D. Eladio contra AKAN CABLES, S.L., AKSON CABLES, S.L.,EUROFIRMS ETT, S.L.U., FONDO DE GARANTIA SALARIAL y MINISTERIO FISCAL,declarando como despido improcedente la extinción del contrato de trabajode la parte actora de fecha 4-5-2020, condenando de modo solidario a losempleadores demandados a que, en el plazo de cinco días desde lanotificación de la presente sentencia, opten ante este Juzgado entre lareadmisión del trabajador o por el abono de la indemnización en cuantía de2.909,72 € netos, con la advertencia de que la no opción supone lareadmisión del demandante. En caso de opción por la readmisión, deberá elempleador demandado (de modo solidario) abonar únicamente los
salarios detramitación desde la fecha del despido (4-5-2020) hasta la fecha efectiva dela readmisión a la parte actora, a razón de 66,13 euros brutos diarios, sinperjuicio de los descuentos que, por cotizaciones y retenciones o nuevosempleos, legalmente procedan.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"1º .- D. Eladio prestó servicios para la entidaddemandada desde el 1-2-2019 (contratado inicialmente, vía EUROFIRMS ETTy mediante contrato de puesta a disposición -1.2.2019 a 31.5.2019,prorrogado desde el 1.6.2019 al 31.1.2020-, por AKAN CABLES -empresausuaria-) y, desde el 1.2.2020 y mediante contrato indefinido directo, porAKSON CABLES, con categoría profesional de oficial de tercera, grupo 6, nosiendo representante de los trabajadores y desempeñando su actividad en lalocalidad de Sallent, en el centro de trabajo sito en Carrer Els Plans de la Salanº 26, con jornada a tiempo completo y en turnos rotativos. El encargado deldepartamento o sección en el que prestaba su trabajo el actor, era el sr. Horacio (folios nº 84 a 89, 160 a 167, 173 a 179).
-
.- El salario mensual diario, con prorrata de pagas extras, a efectosde esta litis, es de 66,13 € (folios nº 90 a 105, 159 y 168 a 172).
-
- AKAN CABLES, S.L. y AKSON CABLES, S.L. tienen domicilio social,en Rubí, dedicándose ambas al sector del metal. AKAN CABLES es propiedad,igual que AKSON CABLES, al 100%, de la empresa TOPALCOR HOLDING, S.L.,teniendo ambas apoderados comunes y compartiendo equipos detrabajadores (folios nº 106 a 120; interrogatorio de la sa. TORIBI).
-
- En fecha 30-4-2020, la empresa remitió burofax al actor,comunicándole la extinción disciplinaria de la relación laboral con efectos de4-5-2020, alegando la demandada "falta de compromiso, abuso de confianza,indisciplina o desobediencia en el trabajo, transgresión de la buena fecontractual, disminución continuada y voluntaria en el rendimiento de sutrabajo", pese a las "advertencias previas, en varias ocasiones, sobre lanecesidad de un cambio de actitud y más implicación", citando la misivanotificada, como apoyo legal, el Anexo 11, apartados 48 y 49, del CC, asícomo el art. 54 ET, letras b), d) y e). Se relacionan tales imputaciones,además, con los cambios, en el mes de enero, en la dirección de logística (elalmacén logistico "deja de ser un almacén de materia primera del área deproducción para ser un almacén de distribución, perteneciendo al árealogística del grupo empresarial", no alcanzando el actor, dice la carta, los"objetivos" requeridos para el personal del almacén logístico, "haciendo eltrabajo mínimo, con falta de compromiso y bajo rendimiento constante"(folios nº 82, 83, 157 y 158).
-
.- Intentada la conciliación ante la SCI tras papeleta de conciliaciónde 1.6.2020, el acto estaba señalado para el 28.7.2020 (folios nº 29 y 61).Mediante diligencia de ordenación de 22-6-2020, se rechazó la petición desuspensión de la vista oral en tanto que la finalidad de la conciliaciónadministrativa previa (de obligada petición, pero no de obligada celebración)es la misma que la conciliación celebrada en sede judicial, siendo firme dicharesolución en tanto que no fue recurrida en reposición (folio nº 56).
-
.- En el grupo de Whatsapp denominado "Paramos a tiempo!?", fuecreado por el sr. Leonardo en marzo de 2020, representante de lostrabajadores, y en el mismo participaban el sr. Mariano, tambiénrepresentante de los trabajadores, así como el actor y otros empleados. El sr. Melchor, director de planta, y la sra. Sonsoles
, administrativa de RRHH, noformaban parte del mismo, no participando en el mismo ningúnrepresentante -directivo o mando intermedio- de la empresa (folios nº 121 a153; testifical del sr. Melchor y del sr. Leonardo ).
-
.- El sr. Mariano, el sr. Melchor, el sr. Romeo y la sra. Sonsoles hablaronsobre la aplicación de la normativa laboral por el COVID19 y la situación de laempresa. El actor habló con el sr. Horacio, encargado, sobre lasituación/reincorporación del sr. Torcuato, de baja laboral por fiebre (testifical dela sra. Sonsoles y del sr. Mariano )."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i AKSON CABLES, S.L. i AKAN CABLES, S.L. el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància, de data 21.8.20, estimà parcialment la demanda i declarà la improcedència de l'acomiadament impugnat.
Contra l'esmentada sentència interposa recurs de suplicació el demandant, recurs que ha estat impugnat per la demandada.
L'únic motiu del recurs, a l'empara de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS,
denuncia -com a preceptes infringits- els articles 54 i 55 de l'Estatut dels Treballadors, en relació a l' art. 4 del Conveni 158 de la OIT i de l' art. 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, en considerar que l'acomiadament s'havia d'haver qualificat de nul.
La sentència d'instància, descartada la pretensió de nul.litat per vulneració de la Llibertat Sindical al quart fonament jurídic, arriba a la conclusió que " la ausencia de causa cierta es palmaria", és a dir, que la invocada causa disciplinària de baix rendiment és fictícia, però acaba concloent -amb invocació de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem a les STS de 2.11.93, 15.12.94, 30.1.95, 2.6.95, 23.5.96 i
30.12.97- que l'acomiadament sense causa s'ha de qualificar, com a regla general, d'improcedent i no amb la qualificació de nul.litat.
El recurrent, partint d'aquesta premissa establerta pel magistrat d'instància, la inexistència de causa real en l'acomiadament impugnat, denuncia extensa i fonamentadament que la qualificació de l'acomiadament impugnat comporta les següents infraccions:
-de l' art. 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans (en endavant, CEDH), amb específica invocació de la STEDH
10.7.12 (KMC c/ Hungria), i de l' art. 24 CE, per la indefensió que suposa el desconeixement de la causa a l'hora d'impugnar un acomiadament.
-de la doctrina constitucional recollida a les STC 22/81 i 192/03, que rebutja la llibertat "ad nutum" de l'acomiadament i recorda que el dret al treball consagrat a l' art. 35.2 CE integra el dret a no ser acomiadat sense justa causa.
-dels arts. 6.4 i 7.2 CC, en comportar aquests acomiadaments sense causa un manifest frau de llei o abús de dret.
-de l'art. 4rt del Conveni 158 de la OIT, que estableix que "No se pondrá término a la relación de trabajo de un trabajador a menos que exista para ello una causa justificada, relacionada con su capacidad o su conducta o basada en las necesidades de funcionamiento de la Empresa, establecimiento o servicio".
L'empresa demandada, en el seu escrit d'impugnació, s'oposa a l'esmentada denúncia invocant, fonamentalment, la doctrina del Tribunal Suprem ja esmentada a la sentència d'instància, a la que es farà referència específica en el següent fonament jurídic.
Centrat en aquests termes el debat a la instància i a suplicació, hem de posar de manifest que aquest mateix debat, en termes argumentals pràcticament idèntics, fou objecte de la Sala de General celebrada el passat
21.6.20, del que resultà la sentència núm. 3550/20, de data 21.7.20 (recurs núm. 4708/20), amb pronunciament majoritari en favor de la qualificació d'improcedència, front a un vot particular, signat per nou magisrats/da, en favor de la qualificació de nul.litat.
Certament, aquell cas es tractava d'un acomiadament formalitzat com "per causes objectives" mentre que el present l'aparença o excusa formal és de tipus disciplinària, però aquest factor diferencial esdevé irrellevant atesa la fonamentació jurídica de la sentència de la majoria com la del vot particular, que es reprodueixen a continuació.
La sentència de Sala de General núm. 3550/20, de data 21.7.20 (recurs núm. 4708/20)...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba