AAP Girona 198/2020, 14 de Septiembre de 2020
| Ponente | JAIME MASFARRE COLL |
| ECLI | ES:APGI:2020:856A |
| Número de Recurso | 358/2020 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 198/2020 |
| Fecha de Resolución | 14 de Septiembre de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1706642120148104620
Recurs d'apel·lació 358/2020 2
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Figueres
Procediment d'origen: Execució hipotecària 296/2014
Part recurrent / Sol·licitant: BBVA
Procurador/a: Anna Romaguera Colom
Advocat/ada: FRANCISCO JAVIER MONZON CAPAPE
Part contra la qual s'interposa el recurs: Gumersindo
Procurador/a: Jessica Garcia Casadevall
Advocat/ada:
INTERLOCUTÒRIA 198/2020
Il·lms. Srs.:
PRESIDENT
Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 14 de setembre de 2020
FETS
El 24 de juliol de 2020 es van rebre les actuacions de Execució hipotecària 296/2014, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Anna Romaguera Colom, en representació de BBVA, contra la interlocutòria de data 10 de març de 2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Jessica Garcia Casadevall, en representació d' Gumersindo .
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
"PARTE DISPOSITIVA
ACUERDO ESTIMAR ÍNTEGRAMENTE la oposición formulada y declarar la nulidad de la cláusula sexta bis relativa al vencimiento anticipado y el sobreseimiento de la presente ejecución, sin condena en costas".
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 14/09/2020.
Es va designar com a ponent al magistrat Jaume Masfarré Coll.
FONAMENTS DE DRET
La interlocutòria d'instància ja fa cita de la recent jurisprudència del Tribunal Suprem pel que fa a la qüestió del venciment anticipat que aquí es planteja. També extracta la Llei de Crèdit Immobiliari que ha de servir de referència per a la resolució d'aquesta qüestió. Ens hi remetem per evitar reiteracions innecessàries.
La resolució impugnada estableix que al moment de donar-se per vençut el préstec no s'havien impagat les dotze quotes que són exigibles pel que fa a la primera part del préstec i, per tant, desestima la demanda.
El recurrent impugna aquesta decisió perquè, sense qüestionar que van ser 11 les quotes impagades, sí es va complir amb el requisit alternatiu fixat a l'article 24 LCI: un impagament de quotes que supera el 3% del principal concedit en préstec quan té lloc en la primera meitat de la duració del préstec.
Certament, la norma esmentada estableix dos supòsits diferents, i cal interpretar que s'han establert de manera alternativa, de manera que el compliment de qualsevol dels dos comporta incorre en l'incompliment a què fa esment la norma. Si sempre calgués exigir l'impagament d'un mínim de 12 quotes no tindria cap sentit fixar també el paràmetre del percentatge impagat. Si es correspongués a més de 12 quotes ja quedaria inclòs en aquest supòsit. Si fos inferior i quedés condicionat al impagament d'aquest nombre de quotes no tindria cap raó de ser.
De la documentació aportada a les actuacions es desprèn com l'impagament supera el 3% esmentat. No hi ha en aquest cas cap clàusula sòl o IRPH que, afectant a la determinació dels interessos remuneratoris, permeti pensar que el deute per quotes impagades pogués ser inferior al que reclama la demandant. L'aplicació de l'Euribor com a índex de referència s'estima correcte, com es raonarà posteriorment.
Per tant, té raó la recurrent quan diu que, d'acord amb la mateixa normativa i jurisprudència invocada a la instància, s'ha d'acordar el despatx de l'execució en marxa.
Cal entrar a conèixer d'aquells motius d'oposició que han quedat imprejutjats a la instància.
La part executada també considera abusiva la clàusula de liquidació unilateral del deute que inclou el contracte subscrit entre els ara litigants. Tanmateix, la seva validesa ja ha estat declarada per aquesta Sala en múltiples resolucions. Podem esmentar, a títol d'exemple, el que dèiem en la nostra interlocutòria de data 30/9/2014: " D'entrada hem de precisar que no ens trobem davant de cap clàusula eventualment abusiva del contracte de préstec en què es fonamenta l'execució, sinó d'un requisit d'admissibilitat de la demanda. (...) Si afegim que ha presentat, d'acord amb el que exigeix l' article 573. 1. 1 de la LEC, l'extracte de totes les operacions derivades del darrer contracte de préstec, arribem a la conclusió que les operacions matemàtiques fetes queden clares, fins el punt que han estat corroborades per un fedatari públic i que ni tan sols han estat impugnades per la part executada.
Per tot això, no hi ha cap motiu per entendre que la demanda no s'hauria d'haver admès a tràmit per aquesta raó".
Juntament amb la demanda s'ha adjunta l'acta notarial de liquidació i fixació del saldo deutor que recull de manera desglossada quines quantitats es reclamen i en quin concepte. La part executada, per la seva banda, no ha concretat quin hauria estat, si s'escaigués, l'error de càlcul que pogués sorgir de la liquidació presentada.
Per les raons esmentades hem de rebutjar també aquest motiu d'apel·lació".
Quant a la clàusula de responsabilitat universal inclosa en el contracte subscrit per les parts cal dir que no fonamenta l'acció que s'exercita i, per tant, el seu coneixement queda exclòs del present procediment d'execució hipotecària.
Pel que fa a la possible nul·litat derivada d'indexar els interessos variables a l'Euribor cal dir que diferents Audiències ja s'han pronunciat en un sentit contrari al que sosté la recurrent. Podem extractar, en aquest sentit, el que estableix la SAP Granada 19/3/2019, que fa cita d'altres resolucions d'Audiències:
"Y en relación al Euribor, nos dice el auto de la Audiencia Provincial de Cáceres (sección primera) de 14 de Marzo de 2018 que
"como ya dijimos en nuestra sentencia de fecha 22 de diciembre de 2017 (Rollo 762/17 ) y reproducimos aquí literalmente " la tesis de la parte actora apelante en modo alguno puede ser atendible, en la medida en que no existe causa sustantiva alguna que autorice la declaración de nulidad del índice de referencia Euribor, ni existe causa o motivo que pudiera condicionar las consecuencias que predica, en tal sentido, la parte actora apelante (ni con efectos en este Proceso ni - entendemos- que tampoco en el de Ejecución Hipotecaria que, igualmente, se encuentra en tramitación). Los fundamentos (motivación jurídica) en los que se sustenta la decisión adoptada por el Juzgado de instancia en la Sentencia recurrida son absolutamente correctos, de tal modo que el índice de referencia cuestionado es válido (índice oficial) y no es abusivo, ni siquiera por falta de transparencia, dado los términos (claros, precisos y explícitos) en los que se encuentra contemplado en el contrato de préstamo hipotecario, otorgado en Escritura Pública de fecha 24 de Junio de 2.005.".
La tesis de la manipulación del Euribor fue contestada por nuestra sentencia señalando que "Olvida con ello, que como ya se expone en la resolución recurrida con cita al Auto de la Audiencia Provincial de Madrid de 18 de febrero de 2015 Jurisprudencia citadaAAP, Madrid, Sección 14 ª, 18-02-2015 (rec. 668/2014 ), que el EURIBOR es precisamente uno de los tipos de referencia oficiales actualmente establecidos en el artículo 27 de la Orden del Ministerio de Economía y Hacienda 2899/2011, de 28 de octubre y definido en el anejo 8 de la Circular del Banco de España 5/2012 y que es necesario diferenciar entre los acontecimientos que motivaron las sanciones impuestas por la Comisión Europea, por la manipulación del Euribor, con la pretendida nulidad de la cláusula que lo toma como referencia para determinar el interés retributivo, pues, se insiste, un índice de referencia no altera el equilibrio de las prestaciones, la investigación desplegada por la Comisión Europea sobre la vulneraciones de las normas comunitarias de defensa de la competencia por las entidades bancarias entonces afectadas, tuvo por objeto esclarecer la comisión de conductas...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba