SAP Lleida 413/2019, 28 de Agosto de 2019
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2019:690 |
| Número de Recurso | 655/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 413/2019 |
| Fecha de Resolución | 28 de Agosto de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120188045739
Recurs d'apel·lació 655/2018 B
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 193/2018
Part recurrent / Sol·licitant: Guillerma
Procurador/a: Mªjosé Altisent Camarasa
Advocat/ada: RAFAEL GONZALEZ TORRES
Part contra la qual s'interposa el recurs: Luz, Mateo
Procurador/a:
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 413/2019
Magistrat únic: Albert Montell Garcia
Lleida, 28 d'agost de 2019
FETS
El 26 de setembre de 2018 es van rebre les actuacions de Judici verbal (250.2) (VRB) 193/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Mª josé Altisent Camarasa en representació de Guillerma, contra Sentència - 29/05/2018, la qual ha estat aclarida per Interlocutòria de data 5 de juny de 2018.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"F A L L O
Por todo lo expuesto,
ESTIMO PARCIALMENTE a demanda interpuesta por Guillerma representada por el/la procurador/a Sr/a. Altisent y asistida por el/la letrado/a Sr/a. González contra Mateo y Luz en rebeldía en las presentes actuaciones y por ello,
CONDENO a Mateo y Luz a pagar a Guillerma el importe de 738'67 euros más el interés legal desde la fecha de la demanda.
CADA PARTE pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad. "
Aquesta resolució ha esta aclarida per Interlocutòria de data 5 de juny de 2018, la qual diu literament:
[...] "TERCERO - Por lo que se refiere a este caso debe aclararse la sentencia al haberse producido un error material y omisión de pronunciamiento, de modo se ha de añadir al fallo que la condena es SOLIDARIA.
Igualmente se ha de corregir el fallo en el sentido de que frente a esta sentencia CABE RECURSO DE APELACIÓN. Se acumulan varias acciones y para una rige el tipo de juicio por la materia pero para las otras no. No obstante y aras a la tutela judicial efectiva cabe estimar la procedencia del recurso de apelación.
No procede aclaración de conceptos ya que se han sumado rentas, consumos e IPC pero se ha descontado la fianza y calefacción, y se ha desestimado expresamente la indemnización por resolución y por daños.
En cuanto a los gastos judiciales cabe aclarar que no procede su inclusión puesto que rige el criterio del vencimiento con independencia de lo pactado en el contrato y por ello cada parte ha de satisfacer sus costas al estimarse parcialmente la demanda.
Por todo lo expuesto,
SE ESTIMA LA SOLICITUD DE ACLARACIÓN presentada por el/la Procurador/a Sr/a. Vila, en nombre y representación de la parte demandante y por ello se aclara la sentencia en el sentido expuesto en el fundamento de derecho tercero de esta resolución. "
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
FONAMENTS DE DRET
El recurs interposat per la demandant arrendadora planteja, en primer lloc, la nul·litat d'actuacions per un seguit d'infraccions processals causants d'indefensió que s'haurien comés a la mateixa sentència de primera instància. Els vicis denunciats, segons sosté la recorrent, produeixen la vulneració de tota una corrua de drets i principis processals. Els primers que haurien estat infringits estan tots ells relacionats amb la denúncia de la infracció de les normes sobre la càrrega de la prova, que haurien estat incorrectament aplicades pel Sr. Jutge de primera instància, així com la infracció de les normes reguladores de les presumpcions legals i judicials. Ara bé, la vulneració de les normes reguladores de la distribució de la càrrega de la prova i de la regla de judici determinant de a quina part litigant ha de perjudicar la falta de prova d'allò que hauria d'haver acreditat com a conseqüència de les primeres, així com de les normes sobre les presumpcions, certament que suposa la vulneració de normes adjectives, per bé que la conseqüència no és la declaració de nul·litat d'actuacions amb retroacció al moment on es cometen aquests vicis (la sentència), atès que aquesta conseqüència està reservada pels actes processals originadors de nul·litat d'actuacions ( arts. 465.4, 225.3 i 227.1 de la LEC ). La seva subsanació escau per la via del recurs ordinari d'apel·lació ( arts. 459 i 465.3 de la LEC ), que és el mecanisme adient per corregir o subsanar els possibles errors i omissions comesos en la valoració de la prova que tinguin rellevància suficient i adequada com per provocar l'efecte revocatori de la resolució objecte de recurs.
Com a infracció processal causant de nul·litat d'actuacions també s'al·lega la comissió de vici d'incongruència omissiva. Ara bé, tal i com admet el propi apel·lant, aquest defecte processal va ser corregit a través de la interlocutòria d'aclariment de sentència de 5-6-18 . Es queixa l'apel·lant, però, de la manca de fonamentació d'aquesta resolució i, en efecte, s'ha de compartir, perquè és evident, que els raonaments que s'hi exposen no són gaire exhaustius. Ara bé, tot i que la fonamentació tant de la sentència de primer grau com de la interlocutòria d'aclariment sigui concisa pel que fa als raonaments fàctics i jurídics, no per això se li pot atribuir la infracció imputada per la part recorrent, de manca de fonamentació, atès que encara que succinta, existeix i és suficient per conèixer els motius que determinen els pronunciaments desestimatoris de part de les accions exercitades. És d'aplicació, doncs, la jurisprudència constitucional i del TS sobre l'exhaustivitat de la motivació
de les resolucions judicials, i que fa: "como destaca la Sentencia del Tribunal Constitucional 165/1.999, de 27 de septiembre, el mencionado derecho no faculta a las partes a exigir una argumentación jurídica exhaustiva, que alcance a todos los aspectos y perspectivas que puedan tener de la cuestión que se decide. La Sentencia 100/1.987, de 9 de julio, puso de relieve que el deber de motivar las resoluciones judiciales no exige del Juez o Tribunal una exhaustiva descripción del proceso intelectual que le ha llevado a resolver en un determinado sentido, ni le impone una determinada extensión, intensidad o alcance en el razonamiento empleado, ya que para su cumplimiento es suficiente que conste de modo razonablemente claro cuál ha sido el fundamento en derecho de la decisión adoptada, criterio de razonabilidad que ha de medirse caso por caso, en atención a la finalidad que con la motivación ha de lograrse, y que queda confiado al órgano jurisdiccional competente. La Sentencia 56/1.987, de 5 de junio, reitera, en fin, que lo determinante es que el interesado conozca las razones decisivas, el fundamento de las resoluciones que le afectan, en tanto que instrumentos necesarios para su posible impugnación o para saber en general qué remedios procesales puede utilizar, exigiendo su información" (vide SSTS de 1-7-11, 21-9-11, 7-11-11 i 2-11-2012, entre moltes altres).
Directament...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba