SAP Barcelona 289/2019, 31 de Mayo de 2019
| Ponente | SERGIO FERNANDEZ IGLESIAS |
| ECLI | ES:APB:2019:7299 |
| Número de Recurso | 969/2017 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 289/2019 |
| Fecha de Resolución | 31 de Mayo de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció núm. 14
Recurs d'apel lació 969/2017 A
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Badalona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 1360/2016
SENTÈNCIA NÚM. 289/2019
Rotllo núm. 969/2017
Il lustres senyors magistrats:
Agustin Vigo Morancho
Esteve Hosta Soldevila
Sergio Fernandez Iglesias
Barcelona, 31 de maig de 2019
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo núm. 969/2017 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el núm. 1360/2016 pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Badalona a instància de GESTIONES INMOBILIARIAS ASOCIADOS NOUCASA, SL, contra el Sr. Teofilo i la Sra. Virtudes
, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 7 de setembre de 2017 i aclarida per interlocutòria de 14 de setembre de 2017 per la magistrada del Jutjat expressat.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:
"Que con desestimación de la demanda presentada por NOUCASA GESTIONES INMOBILIARIAS, S.L debo condenar y condeno solidariamente a don Teofilo y a Doña Virtudes a pagar a la actora la suma de SEIS MIL EUROS (6000 euros) más el interés legal, con imposición de costas a la parte demandada.."
La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 16 de maig de 2019.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. Sergio Fernandez Iglesias.
FONAMENTS DE DRET
No s'accepta la fonamentació de la Sentència d'instància que es substitueix per la que es desenvolupa a continuació.
Antecedents
Presentada per GESTIONES INMOBILIARIAS ASOCIADOS NOUCASA, SL, en endavant Noucasa, demanda contra el senyor Teofilo i la Sra. Virtudes en reclamació del pagament dels seus honoraris de 6.000 € (IVA inclòs) establerts en el document d'encàrrec formalitzat l'1 d'abril de 2016 amb els demandats per a la venda de l'immoble d'aquests al carrer DIRECCION000 NUM000 - NUM001, NUM002 NUM003 de Badalona, després d'haver rebut, el mateix dia, document 3 de l'actora, 500 € en concepte de reserva del pis, no arres, condicionada a l'acceptació de la propietat, per la Sra. Camila interessada en la compra de la finca, i malgrat això van vendre el pis a uns tercers; els demandats van presentar escrit de contestació a la demanda en la pètita de la qual, sense formular reconvenció, van sol licitar que es dictés sentència en què es desestimés la demanda i s'absolgués als demandats.
La Sentència d'instància va desestimar certes excepcions de la contestació a la demanda, i, a la part dispositiva de la resolució, un cop aclarida, va estimar íntegrament la demanda, tot condemnant solidàriament els demandats a pagar els 6.000 € reclamats per la part actora, més els interessos legals, amb condemna al pagament de les costes.
Hi va interposar recurs d'apel lació la part demandada que -en un escrit no gaire estructurat- reitera l'al legació de vicis en el consentiment dels demandats i la nul litat de algunes de les clàusules del contracte d'encàrrec de venda, per abusives. A més, ens sembla entendre que en el full 8 de l'escrit també al lega sobre el diferent control d'inclusió de certa clàusula segons la Llei 7/1998, de condicions generals de la contractació. A més, esmenta error en la valoració de la prova i comença i finalitza al ludint a la incongruència per omissió de la Sentència apel lada, d'acord amb els articles 459 i 469.1.2n LEC, i indefensió i vulneració de la tutela judicial efectiva de l' article 24 de la Constitució .
La part actora va sol licitar la desestimació del recurs.
La incongruència per omissió, la indefensió i la infracció processal.
Aquests arguments comencen i conclouen l'escrit d'apel lació no queda clar si són d'impugnació, ja que comencen a tall d'introducció pels propis motius d'impugnació i acaben amb una frase críptica: "tampoco se ha valorado la relación existente entre las partes con la numerosa prueba aportada por esta parte, y ni tan siquiera se ha citado aunque fuese para desestimarla y para resolver la primera instancia, y es por lo que entendemos incurre también la Sentencia en incongruencia omisiva", després de queixar-se de nou que no es valoressin els seus fonaments de dret imperatiu, incongruència per omissió i vulneració de la tutela judicial efectiva.
En tot cas, no acceptem els motius, perquè encara que l' article 459 LEC permet que al recurs d'apel lació es puguin al legar infracció de normes o garanties processals a la primera instància, cal per això: (i) citar les normes considerades infringides; (ii) al legar, quan escaigui, la indefensió patida; i (iii) acreditar la part que apel la que va denunciar oportunament la infracció, si hagués tingut oportunitat processal per fer-ho.
Però no s'acredita la incongruència per omissió invocada, malgrat que la Sentència apel lada no esmenta alguna de les raons invocades en la contesta, senyaladament la de nul litat per abusivitat en tant que la part recurrent tenia la condició de consumidora, que ningú li va negar, al ser tan clar que la Sentència apel lada desestima tàcitament o implícita els arguments omesos als seus fonaments, sense que la pètita de la contesta hagués demanat cap anul lació explícita del contracte d'intermediació immobiliària, ni formulat cap reconvenció, per la qual cosa resolia totes les pretensions incloses a la pètita de la part apel lada en exclusiva que tancaven l'objecte processal travat a la contesta, sent per tant congruent conforme a jurisprudència, a banda que la petició del recurs no és de cap nul litat processal, sinó únicament i exclusiva de revocació de la resolució recorreguda y de desestimació de la demanda amb costes.
Així, recorda la STS de 12/2/2014 : " Con carácter general, venimos considerando que "el deber de congruencia se resume en la necesaria correlación que ha de existir entre las pretensiones de las partes, teniendo en cuenta el petitum [petición] y la causa petendi [causa de pedir] y el fallo de la sentencia" (Sentencia 173/2013, de 6 de marzo ). En particular, y en relación con la denunciada incongruencia omisiva, la jurisprudencia entiende que el deber de congruencia previsto en el art. 218 LEC (con anterioridad en el art. 359 LEC 1881 ) "exige que la sentencia resuelva todas las cuestiones debatidas en el proceso, dando a cada una de ellas la respuesta suficientemente razonada o motivada que sea procedente" ( sentencia 972/2011, 10 de enero de 2012, con cita de las anteriores sentencias 176/2011, de 14 de marzo y 581/2011, de 20 de julio )".
" En el caso de las sentencias absolutorias, como la presente, es jurisprudencia que "las sentencias absolutorias no pueden ser por lo general incongruentes, pues resuelven sobre todo lo pedido, salvo que la desestimación de las pretensiones deducidas por las partes se hubiera debido a una alteración de la causa de pedir o a la estimación de una excepción no opuesta por aquellas ni aplicable de oficio por el juzgador" ( sentencias 476/2012, de 20 de julio, y 365/2013, de 6 de junio ). De tal forma que, como puntualiza esta última Sentencia 365/2013, de 6 de junio, "la sentencia desestimatoria de la demanda es congruente salvo que ignore injustificadamente un allanamiento, la desestimación de la demanda principal venga determinada por la estimación de una reconvención o una excepción no formuladas (en este último caso, salvo cuando sea apreciable de oficio), o pase por alto una admisión de hechos, expresa o tácita, realizada por el demandado ".
Com no és el cas, no pot titllar-se d'incongruent la Sentència motivada a primera instància, segons ratifica la STS de 14 de març de 2011, nº 176/2011, al seu fonament jurídic desè:
" Para agotar la repuesta al motivo ha de precisarse que no hay incongruencia por omisión de pronunciamiento.
-
Entendido el deber de congruencia como el deber de dar a cada cuestión objeto de debate respuesta suficientemente razonada, solo cabe tildar dicha respuesta judicial de incongruente por falta de argumentación concreta acerca de una cuestión cuando no cabe entender que hay una desestimación implícita derivada claramente de lo razonado en el cuerpo de la resolución ( STS de 1 de abril de 2008, recurso 222/2001 ). Por esto ha declarado reiteradamente esta Sala que las decisiones absolutorias resuelven todas las cuestiones planteadas en la instancia y solo pueden ser tachadas de incongruentes en el caso de que haya habido una alteración de la causa de pedir o se haya estimado una excepción no planteada o susceptible de ser estimada de oficio ( STS de 18 de junio de 2008, RC n.º 599/2001 ).
-
Sobre el requisito de motivación de las sentencias el Tribunal Constitucional ha manifestado en numerosas ocasiones que la exigencia constitucional de motivación no impone una respuesta pormenorizada, punto por punto, a cada una de las alegaciones de las partes, sino que la respuesta judicial esté fundada en Derecho y que se anude con los extremos sometidos por las partes a debate ( STC 101/92, de 25 de junio ), de manera que sólo una motivación que, por arbitraria, fuese inexistente o extremadamente formal quebrantaría el artículo 24 CE ( STC 186/92, de 16 de noviembre ) ."
En particular, és doctrina jurisprudencial que no concorre incongruència per omissió quan el silenci judicial pot, raonablement, interpretar-se com desestimació implícita segons indica el Tribunal Suprem, de manera que la resposta judicial només és incongruent per falta de argumentació concreta sobre una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba