STSJ Cataluña 2681/2019, 24 de Mayo de 2019
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 2681/2019 |
| Fecha | 24 Mayo 2019 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0000402
EL
Recurs de Suplicació: 676/2019
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 24 de maig de 2019
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2681/2019
En el recurs de suplicació interposat per Frida a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 23 de octubre de 2018 dictada en el procediment núm. 155/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part Sitel Ibérica Teleservices, S.L. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL .
ANTECEDENTS DE FET
En data 23 de octubre de 2018 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 d'octubre de 2018,, que contenia la decisió següent:
Que DESESTIMO la demanda interpuesta por doña Frida frente a SITEL IBERICA TELESERVICES, S.L. y declaro el DESPIDO OBJETIVO que tuvo lugar en fecha 21/12/2017, con efectos de 6/01/2018, es PROCEDENTE.
Que debo declarar y declaro extinguida la relación laboral con efectos a la fecha de despido y sin derecho a la actora a mayor indemnización que la satisfecha por la empresa.
Que absuelvo a las demandadas de todos los pedimentos esgrimidos en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- La demandante, Frida estuvo trabajando por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada, "SITEL IBÉRICA TELESERVICES, S.L.", con la categoría profesional de TELEOPERADORA/ OPERADOR ESPECIALISTA, contrato indefinido, por 32 horas, antigüedad desde 27/06/2016 y salario mensual bruto 1180,08 euros con inclusión del prorrateo de pagas extras, sin ostentar cargos de representación unitaria ni sindical.
Han existido tres contratos que han regido la relación laboral entre la actora y la demandada, en los siguientes períodes: 27/06/2016 a 30/09/2016; el segundo de 3/10/2016 a 3/02/2017 y el último se inicia en fecha 6/02/2017.
El convenio colectivo aplicable es el convenio estatal para las empresas dedicades al call center.
Mediante carta de21/12/2017, que se da por reproducida en su integridad (folios14 a 18, documento 2 de la demandada), la empresa demandada comunicó a la demandante la extinción de su contrato de trabajo con efectos del día 6/01/2018 y, según la carta, al amparo de lo dispuesto en el artículo 52.d) del Estatuto de los Trabajadores, reconociendo el derecho de la demandante a percibir una indemnización de 1225,30 euros.
La empresa entregó dicha carta a la demandante mediante burofax el mismo día de la carta, siendo comunicada asimismo al Comité de Empresa y a los representantes sindicales (folios 19 a 22 del bloque documental de la demandada).
La empresa puso a disposición de la actora la indemnización mediante transferencia bancaria realizada en fecha 20/12/2017 indicando PAGO INDEMNIZACIÓN (folio 37 del bloque documental de la demandada).
En el periodo transcurrido entre el 20/02/2017 a 19/04/2017 (41 días hábiles), la demandante faltó al trabajo un total de 11 días, lo que supone un 26,83% del absentismo objetivo. Y en el periodo transcurrido entre enero de 2017 y enero de 2018 (248 días hábiles), faltó al trabajo un total de 14 días. La totalidad de dichas faltas se debió a procesos de incapacidad temporal. Los días de incapacidad temporal fueron los siguientes:
2017
- 20, 21 y 22 de febrero
- 1,2,3,6,7,8,9 y 10 de marzo
- 2 y 3 de mayo
- 3 de julio
Las patologías por las que la demandante estuvo en situación de incapacidad temporal los días mencionados en el ordinal anterior fueron las siguientes: enfermedad común, no constando la causa.
Desde el 4/01/2018 la trabajadora se halla en situación de IT por "transtorno de ansiedad inespecífico", folios 40 y ss de la prueba documental aportada por la actora.
Mediante resolución de 10/10/2018, con efectos del 21/09/2018, que se da por reproducida en su integridad (folios47 a 49 del bloque documental de la actora), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya acordó declarar que la demandante tenía un grado de discapacidad del 33% con y que no superaba los baremos de necesidad de asistencia de tercera persona y movilidad. Las patologías que dieron lugar a dicho grado de discapacidad fueron lupus eritematoso diseminado, trastorno de ansiedad generalizado, deficiència del sistema osteoarticular.
Con carácter previo al despido de la actora la empresa se puso en contacto con la mutua para interesarse sobre el motivo de las bajas, si éstas eran debidas a enfermedad grave o embarazo, recibiendo correo electrónico de la mutua 27/11/2017 donde se niega que se trate de enfermedad grave o embarazo. (folio 67 del bloque documental de la demandada).
La parte demandante presentó papeleta de conciliación ante de conciliación se celebró el 9/02/2018y terminó como intentado sin efecto, por no comparecer la empresa"
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància ha desestimat la demanda interposada i ha declarat que l'acomiadament de la demandant, fonamentat en la causa objectiva establerta a l' art. 52 d) ET, és procedent.
Interposa recurs de suplicació l'empresa demandant, per la via de la revisió de fets provats i l'examen del dret aplicat.
El primer motiu de recurs, a l'empara de l' art. 193 b) LRJS, postula que, a l'actual redactat del fet provat cinquè, s'hi afegeixi un primer i un darrer paràgrafs, del tenor literal que s'exposarà més endavant.
Abans, però, d'abordar aquesta pretensió revisora escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements " sine qua non ", a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador "a quo", sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.
D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.
A la llum d'aquests criteris doctrinals, s'aborda la pretensió revisora de la demandant, consistent en que a l'actual redactat del fet provat cinquè, s'hi afegeixi un primer i un darrer paràgrafs, en la forma que s'exposa a continuació:
L'actual redactat del fet provat cinquè és el següent:
"Quinto.- Desde el 4/1/2018 la trabajadora se halla en situación de IT por "trastorno de ansiedad inespecífico", folios 40 y ss. de la prueba documental aportada por actora".
I es postula un nou redactat del següent tenor literal:
"Quinto.- La actora estuvo ininterrumpidamente en situación de I.T. por enfermedad común desde el 18 de octubre de 2017 hasta el 3 de enero de 2018.
Desde el 4/1/2018 y hasta el momento del juicio la trabajadora se halla en situación de IT por "trastorno de ansiedad inespecífico", folios 40 y ss. de la prueba documental aportada por actora".
Fonamenta aquesta pretensió revisora la part demandant, en primer lloc, en el fet de tractar-se d'un fet conforme, degudament invocat al fet tercer de la demanda, que, en no haver estat controvertit a l'acte del judici, ha esdevingut conforme. I, a més i en tot cas, en els folis 103-104 de les actuacions (bloc documental 8, folis 44-47 aportat per la part demandada, que recull el dies de baixa mèdica de la demandant els 12 mesos anteriors a l'acomiadament) i els folis 89 a 93, on hi consten els fulls de salari d'octubre 2017 a gener 2018 i on hi consta la situació d'incapacitat temporal.
Cal destacar, però, un error de la part...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba