SAP Barcelona 284/2019, 8 de Mayo de 2019
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2019:4573 |
| Número de Recurso | 395/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 284/2019 |
| Fecha de Resolución | 8 de Mayo de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Secció núm. 01 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16 - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866050
Fax: 934866034
A/e: aps1.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0810242120168233090
Recurs d'apel lació 395/2018 A
Matèria: Judici verbal
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Igualada
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 453/2016
Part recurrent / Sol licitant: REALE SEGUROS GENERALES, SA
Procurador/a: Patricia Yuste Martinez
Advocat/ada: Francesc Torras Enrich
Part contra la qual s'interposa el recurs: Romulo, Asunción, Segismundo, Silvio
Procurador/a: M. REMEI PUIGVERT ROMAGUERA
Advocat/ada: JAUME ORGUE BALCELLS
SENTÈNCIA NÚM. 284/2019
Magistrada: Maria Dolors Montolio Serra
Barcelona, 8 de maig de 2019
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel lació número 395/18 interposat contra la sentència dictada en data 17 d'octubre de 2017 en el procediment núm. 453/16, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 4 d'Igualada . Ha estat recurrent REALE SEGUROS GENERALES, S.A. i apel lats el Sr. Segismundo, la Sra. Asunción i el Sr. Silvio i pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "ESTIMO PARCIALMENTE la demanda promovida por la Procuradora, Doña Remei Puigvert Romaguera, en nombre y representación
de Don Silvio, Doña Asunción, y Don Segismundo, contra la Compañía de Seguros REALE SEGUROS GENERALES, S.A., y Don Romulo, representados por la Procuradora, Doña María Concepció Gabarro Rosell, y, en consecuencia, CONDENO a los demandados, a que indemnicen conjunta y solidariamente: a Segismundo
, 1.562,11 euros; a Asunción, 1.040,52 euros; a Silvio, 390 euros. Con aplicación, respecto a la compañía de seguros REALE SEGUROS GENERALES, S.A., de los intereses establecidos en el artículo 20 de la Ley del Contrato de Seguro .
No procede la imposición de las costas procesales a ninguna de las partes."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi en apel lació.
Contra la sentència que estima en part la demanda formulada pels demandants recorre en apel lació l'asseguradora Reale.
La controvèrsia en apel lació queda limitada a:
a).-a la determinació del dia final del període d'incapacitat temporal dels tres lesionats
b).- a la qualificació com a particular bàsic d'una part dels dies d'incapacitació temporal del Sr. Segismundo
c).- seqüeles
Refereix l'apel lant que la sentència que es recorre ha incorregut en incongruència omissiva i que s'ha valorat erròniament la prova practicada.
Incongruència omissiva
L' article 218 LEC exigeix que la sentència resolgui totes les qüestions debatudes en el procediment, donant a cadascuna d'elles una resposta suficientment raonada ( per totes SSTS 14 de març i 20 de juliol del 2011, 10 de gener de 2012, 4 de desembre de 2013, 20 de novembre de 2018 ). Per tant una sentència incorre en incongruència omissiva si ha deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( STS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998 ).
En el cas que s'examina, la sentència no ha incorregut en incongruència perquè ha resolt el litigi que es plantejava entre les litigants en relació a la determinació del període d'incapacitat temporal dels lesionats i l'existència de seqüeles en dos d'ells d'acord amb el peritatge dels demandants.
És cert que, més enllà del que consta en la documentació del tràumatoleg de l'Hospital d'Igualada, no s'exposen a la sentència les raons per les que fonamenta la decisió en aquesta pericial i no en la del demandat. Aquesta falta ( com entén l'apel lant) o insuficiència de motivació o exhaustivitat o la correcció o incorrecció del que s'ha decidit no afecta, però, a la congruència de la resolució.
Ni tan sols afectaria a la congruència si no s'hagués donat una resposta concreta, que no és el cas. En aquest sentit es raonava a la STC 187/2000, de 10 de juliol que " si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva ".
A tot això, no estarà de més afegir que la necessitat de motivació no significa que s'hagi d'exigir una exhaustiva descripció del procés intel lectual ni tampoc imposa una concreta intensitat en el raonament ni exigeix un detallat raonament de tots i cada un dels elements i al legacions fàctiques o jurídiques que s'hagin pogut efectuar per les parts ni sobre tots els aspecte o perspectives que les parts puguin tenir de l'objecte litigiós, sinó que és suficient amb que la resolució ofereixi els raonaments que exposen la ratio decidendi ( STC de 16-11-92 i SSTS de 3 de juny 1999, 16 de maig del 2000, 31 de gener del 2001 ...). Només cal que es plasmi suficientment el procés intel lectual que ha dut al Tribunal a un determinat pronunciament ( STC de 28-9-1998 ).
En seu de congruència no es pot examinar si la decisió presa pel jutjat és o no correcte ni tan sols si ha estat motivada. En qualsevol cas aquestes al legacions de l'apel lant no han de tenir major transcendència perquè no es sol licita la nul litat de la sentència (aquest tribunal no la podria declarar d'ofici - art.227.2.2 LEC ) sinó
un nou anàlisi de la prova per part d'aquest tribunal que igualment s'efectuaria si es pretén la revisió de la prova i en base a ella la revocació de la sentència perquè es resolgui d'acord ambla seva prova pericial.
Lesions. Valoració de la prova
-
Consideracions prèvies
El Tribunal Suprem, ja durant la vigència de la Llei d'enjudiciament civil-LEC- de 1881, havia reiteradament assenyalat que les proves han de ser lliurament valorades pels Jutges i Tribunals ( STS de 22 de desembre del 2000 ) els quals en aquest procés valoratiu, queden sotmesos a les regles de la sana crítica (resolucions de 16 de novembre de 1999 i de 20 de març del 2001). Aquestes regles no són altres que les del raciocini lògic i el bon sentit ( STS de 24 de juliol del 2001 ) o les més elementals directrius de la lògica humana ( STS 2 d'octubre de 1997, 14 d'octubre del 2000 ) la qual cosa és contrària a l'admissió de conclusions arbitràries, incoherents, irracionals o absurdes ( STS de 27 de juliol i 15 de desembre del 2005, 30 de març del 2007 ). En resum,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba