SAP Lleida 215/2018, 16 de Mayo de 2018
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2018:345 |
| Número de Recurso | 99/2017 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 215/2018 |
| Fecha de Resolución | 16 de Mayo de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 2 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2507242120148121681
Recurs d'apel lació 99/2017 C
Matèria: Judici ordinari altres supòsits
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Cervera
Procediment d'origen: Procediment ordinari 452/2014
Part recurrent / Sol licitant: CDAD.PROP.EDIF. DIRECCION000, NUM000, GENERALI
Procurador/a: Montserrat Xucla Comas, Montserrat Xucla Comas
Advocat/ada: Victor-Domingo Bonet Torrijos
Part contra la qual s'interposa el recurs: REALE AUTOS Y SEGUROS GENERALES,S.A., FABIO PERRUQUERIA I ESTETICA S.L.
Procurador/a: Antonio Trilla Oromi, Sagrario Fernandez Graell
Advocat/ada: Santiago Mas Cami
SENTÈNCIA NÚM. 215/2018
President:
Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrados/as:
Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il.lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Lleida, 16 de maig de 2018
FETS
Es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 452/2014, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Cervera, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Montserrat Xucla Comas, en representació de CDAD.PROP.EDIF. DIRECCION000, NUM000 i GENERALI, contra la Sentència de data 28/07/2016, en què consta com a part apel lada la procuradora Sagrario Fernandez Graell, en representació de REALE AUTOS Y SEGUROS GENERALES,S.A. i FABIO PERRUQUERIA I ESTETICA S.L..
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"ESTIMO la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Antonio Trilla Oromi, en nombre y representación procesal de FABIO PERRUQUERIA I ESTETICA S.L. y REALE SEGUROS GENERALES S.A., contra la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS del Edificio de Cl DIRECCION000 no NUM000 de Tárrega y la compañía de seguros GENERALI ESPAÑA S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, representados por el Procurador de los Tribunales Doña Montserrat Xuclá Comas,y en su virtud:
-
-CONDENO solidariamente a la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS del Edificio de C/ DIRECCION000 n° NUM000 de Tárrega y la compañía de seguros GENERALI ESPAÑA S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSa abonar aREALE SEGUROS GENERALES S.A. la cantidad de 4.336,05 euros, y a FABIO PERRUQUERIA I ESTETICA S.L., la cantidad de 8.000 euros,
-
-CONDENO ala COMUNIDAD DE PROPIETARIOS del Edificio de Cl DIRECCION000 n° NUM000 de Tárrega a abonar a FABIO PERRUQUERIA I ESTETICA S.L. la cantidad de 1.020 euros.
-
-CONDENO a FABIO PERRUQUERÍA I ESTETICA S.L. y REALE SEGUROS GENERALES S.A.al abono de los intereses legales desde la interposición de la demanda y ala compañía de seguros GENERALI ESPAÑA S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSal pago de los intereses legales del artículo 20 de la Ley de Contrato de Seguro .[...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 16/05/2018.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia.
FONAMENTS DE DRET
Les apel lants es queixen de la manca de fonamentació de la sentència de primera instància. Hem de compartir, perquè és evident, que els raonaments exposats a la resolució apel lada no són gaire exhaustius. És cert que es relaten les respectives al legacions de les parts; s'identifica l'acció exercitada; s'exposen els seus requisits; es transcriuen referències jurisprudencials; i es realitza una exposició doctrinal sobre la càrrega de la prova en l'àmbit de l'objecte de la controvèrsia plantejada per les parts, és a dir, la responsabilitat extracontractual ex. art. 1902 del C.c . Encara que la fonamentació de la sentència de primer grau sigui concisa pel que fa a l'anàlisi que realitza de la prova practicada no per això se li pot atribuir la infracció imputada per la part recorrent, de manca de fonamentació, atès que, tal i com diu expressament, estima la reclamació plantejada per la demandant en base a la valoració conjunta de les proves testifical i pericial practicades. Implícitament inclou també la prova documental atesa l'exposició que realitza de les al legacions efectuades per les parts litigants. És d'aplicació, doncs, la jurisprudència constitucional i del TS sobre l'exhaustivitat de la motivació de les resolucions judicials, i que fa: "como destaca la Sentencia del Tribunal Constitucional 165/1.999, de 27 de septiembre, el mencionado derecho no faculta a las partes a exigir una argumentación jurídica exhaustiva, que alcance a todos los aspectos y perspectivas que puedan tener de la cuestión que se decide. La Sentencia 100/1.987, de 9 de julio, puso de relieve que el deber de motivar las resoluciones judiciales no exige del Juez o Tribunal una exhaustiva descripción del proceso intelectual que le ha llevado a resolver en un determinado sentido, ni le impone una determinada extensión, intensidad o alcance en el razonamiento empleado, ya que para su cumplimiento es suficiente que conste de modo razonablemente claro cuál ha sido el fundamento en derecho de la decisión adoptada, criterio de razonabilidad que ha de medirse caso por caso, en atención a la finalidad que con la motivación ha de lograrse, y que queda confiado al órgano jurisdiccional competente. La Sentencia 56/1.987, de 5 de junio, reitera, en fin, que lo determinante es que el interesado conozca las razones decisivas, el fundamento de las resoluciones que le afectan, en tanto que instrumentos necesarios para su posible impugnación o para saber en general qué remedios procesales puede utilizar, exigiendo su información" (vide SSTS de 1-7-11, 21-9-11, 7-11-11 i 2-11-2012, entre moltes altres).
No es discuteix la responsabilitat y la obligació d'indemnitzar, atès que només és objecte de controvèrsia l'import de la indemnització reclamada i que ha estat admesa en primera instància. Pel que fa al lucre cessant pel tancament de la perruqueria i centre d'estètica des del dia 6 al dia 30 de setembre 2012, ambdós inclosos, planteja l'asseguradora apel lant que l'actora va poder planificar amb temps el tancament del seu negoci per reparar els danys causats amb els sinistres produïts el juny de 2011, per la qual cosa, podria haver fet coincidir el tancament per vacances en aquelles dates, especialment quan al seu web, publicita que tanca per vacances del 15 al 20 de setembre. És cert, però, que aquesta informació del web es refereix a l'any 2014 i no al 2012 en què es van fer les obres. A més, ha declarat una testimoni, Sra. Josefina, clienta habitual de la perruqueria, que va afirmar que va romandre tancada de tres setmanes a un mes per les obres. No va poder dir quan feia vacances aquest establiment, per bé que el perit Sr. Eliseo, va indicar que l'any 2012 les van fer al mes d'agost, no al setembre, atès que va ser quan van liquidar els treballadors, tot afegint, a més, que el fet que les fessin al mes d'agost o al setembre, a efectes de calcular el lucre cessant era indiferent atès que tots dos mesos pertanyen al tercer trimestre de l'any, que és la unitat temporal que ha tingut en compte alhora d'obtenir les dades de l'establiment per, després, obtenir el resultat mensual. Ara bé, aquestes explicacions del perit no poden amagar que atès que no eren unes obres d'urgent realització, es podria haver programat la seva execució material fent-les coincidir amb el període de tancament per vacances dels empleats, que si fem cas del web de 2014, el tancament es produeix durant tota una setmana, dissabte inclòs. D'aquesta manera, s'hauria pogut minimitzar la reducció d'ingressos del comerç. Cap explicació s'ha donat sobre l'existència d'un motiu que justifiqui no haver pogut fer coincidir la setmana de vacances amb les tres setmanes que el comerç va haver de tancar per obres, malgrat constar que en altres anys (el 2014), s'ha tancat durant una setmana del mateix mes en què es van fer les obres l'any 2012. No es pot acceptar que això no incideixi en els càlculs dels guanys del tercer trimestre, atès que va suposar que pel 2012 va arribar a tancar quatre setmanes ben bones, una setmana per vacances al mes d'agost i unes altres tres per obres al setembre, quan podrien haver estat només tres setmanes, del 6 al 30 de setembre, de manera que en lloc de no generar cap tipus d'ingrés durant quatre setmanes, podrien haver estat només durant tres setmanes. Per tant, escau reduir proporcionalment la quantitat calculada pel perit.
Pel que fa al nombre de dies que van ser necessaris per realitzar les obres, ha quedat acreditat que va haver de substituir-se tot el parquet del local, i no només la part afectada per les humitats, atès que el testimoni Sr. Norberto, legal representant de "Gueldos", va indicar que encara que només estava afectada la part central del parquet, la part no danyada que estava als costats, també va haver de ser...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba