SAP Barcelona 486/2015, 13 de Noviembre de 2015
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2015:10656 |
| Número de Recurso | 174/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 486/2015 |
| Fecha de Resolución | 13 de Noviembre de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM. 174/14
Procedent del procediment ordinari núm. 1785/12
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Hospitalet de Llobregat
S E N T È N C I A NÚM. 486
Barcelona, a 13 de novembre de 2015.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA i Il lma. Sra. Mª Teresa MARTÍN DE LA SIERRA GARCÍA FOGEDA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 174/14, interposat contra la sentència dictada en data 10 d'octubre de 2013 en el procediment núm. 1785/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Hospitalet de Llobregat . Ha estat recurrent el Sr. Baltasar i apel lada SEGUROS PELAYO. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por la representación de D Baltasar contra D. TSHIMANGA BAKATANA y la entidad aseguradora PELAYO CONDENO solidariamente a los demandados a satisfacer a la actora el importe de 1.413,26 euros, teniendo en cuenta que la cantidad de 639,66 euros ya fue consignada para pago a la demandante.
Respecto de la cantidad de 703,30 euros que corresponden por secuela, se aplicará el interés moratorio previsto en el art. 20 de la Ley de Contrato de Seguro .
No se imponen las costas a ninguna de las partes."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi.
Don. Baltasar formula recurs contra la sentència que, d'una banda, desestima la reclamació que havia formulat per les 10 sessions de tractament amb teràpies naturals que ha efectuat i que, d'altra banda, només li reconeix un període d'incapacitació de 21 dies més una seqüela d'un punt més 10% de factor de correcció i interessos per mora d'aquella part de la indemnització concedida que no li havia estat oferta i consignada. Ni la mecànica ni la responsabilitat de l'accident han estat qüestionats. En el recurs, invoca el demandant errònia valoració de la prova documental i pericial practicada en relació al nexe de causalitat entre l'accident i el focus d'osteocondritis dissecant a nivell de la cúpula astragaliana i l'existència d'edema a les parts de la regió perimaleolar medial. Sol licita que s'estimi la indemnització que reclama per aquelles 10 sessions, se li reconeguin 120 dies d'incapacitació i 2 punts per seqüeles i es condemni a l'asseguradora a satisfer interessos sobre el total de la indemnització perquè la oferta es va presentar extemporàniament.
L'asseguradora demandada sol licita la total confirmació de la sentència.
Indemnització per incapacitat temporal i seqüeles. Despeses per tractament
L'accident que va patir el demandant va consistir en una topada per darrera mentre estava aturat davant d'un pas de vianants. Quatre dies desprès, el Sr. Baltasar va acudir a urgències perquè tenia dolor a la cara anterior del turmell. Explica la pèrit d'aquesta part que el Sr. Baltasar hauria frenat instintivament perquè en el moment de rebre l'impacte passaven algunes persones pel pas de vianants. Aquest moviment instintiu és el que explicaria que, a conseqüència d'un impacte com el descrit, el turmell d'aquell conductor hagués resultat contusionat.
La demandada no ha qüestionat que fos així i tampoc ho va posar en dubte el metge forense que va establir un període d'estabilització de 21 dies. Aquest mateix període és el que li reconeix la demandada a més d'una seqüela pel lleu agreujament de la situació lesional que ja amb anterioritat presentava aquell turmell i que valora en 1 punt.
El demandant reclama per un període d'incapacitació de 120 dies més dos punts de seqüela que en primera instància no li han estat reconeguts i en els que insisteix en apel lació invocant errònia valoració de la prova practicada, en especial de la pericial.
Plantejat el recurs en aquest punt en els termes exposats, resultarà convenient recordar que les proves han de ser lliurament valorades pels Jutges i Tribunals els quals en aquest procés valoratiu, queden sotmesos a les regles de la sana crítica com són les del raciocini lògic i el bon sentit o les més elementals directrius de la lògica humana ( SSTS 16 de novembre de 1999, 14 d'octubre i 22 de desembre del 2000, 20 de mar ç i 24 de juliol del 2001 ). En aquesta lliure apreciació de les proves, la convicció judicial es pot obtenir atorgant un valor superior a determinades proves en relació a unes altres com ha recordat reiteradament la jurisprudència.
En concret i pel que fa a la prova pericial, assenyala aquesta jurisprudència que la prova de perits és igualment d'apreciació lliure, no taxada i valorable pels tribunals segons el seu prudent criteri, sense que existeixin regles preestablertes que regeixin la seva estimació fins el punt que el jutge no està obligat a subjectar-se als dictàmens emesos ( SSTS de 19 de febrer de 1996, 16 d'octubre de 1998 i 18 de maig de 1999, 14 d'octubre del 2000, 20 de novembre del 2002 ).
En cas de dictàmens contradictoris, els tribunals hauran de ponderar la competència professional dels perit que els han emès, les circumstàncies que porten a presumir la seva objectivitat, les operacions, anàlisis i estudis realitzats per arribar a aquelles conclusions i en definitiva les dades en les què es fonamenten i raonar de forma motivada la seva decisió respectant d'aquesta manera l'apreciació racional dels dictàmens, que és el que, en definitiva, preveu actualment l' article 348 LEC . En aquest sentit raona el Tribunal Suprem que "estas facultades de valoración son inherentes al ejercicio de la potestad jurisdiccional y están justificadas por las posibles discrepancias hermenéuticas provenientes del nivel relativo alcanzado por la ciencia, del diverso grado de conocimiento que sobre ella tienen los distintos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba