SAP Girona 208/2015, 24 de Septiembre de 2015
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2015:887 |
| Número de Recurso | 282/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 208/2015 |
| Fecha de Resolución | 24 de Septiembre de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 282/2015
Actuacions: procediment ordinari núm. 781/2013
Jutjat Primera Instància 1 Blanes
SENTÈNCIA NÚM. 208/15
PRESIDENT
Fernando Ferrero Hidalgo
MAGISTRATS
Carles Cruz Moratones
Nuria Lefort Ruiz de Aguiar
Girona, vint-i-quatre de setembre de dos mil quinze
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 282/2015, en el qual ha estat part apel·lant CAJAMAR SEGUROS GENERALES SA DE SEGUROS Y REASEGUROS, representada per la procuradora MARIA DOLORS SOLER RIERA i dirigida pel lletrat MIQUEL CAMOS COLOM, i part apel· lada COMUN PROP EDIF DIRECCION000, representada pel procurador Fernando Janssen Cases. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Primera Instància 1 Blanes, en les actuacions 781/2013, que se segueixen a instància CAJAMAR SEGUROS GENERALES SA DE SEGUROS Y REASEGUROS, representat pel procurador Mª Dolors Soler Riera i defensat pel lletrat Miquel Camos Colom, contra COMUN PROP EDIF DIRECCION000
, representat pel procurador Fernando Janssen Cases, i defensat pel lletrat Francisco Bueno Alvarez, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: " Desestimando la demanda formuladas a instancia de la Procuradora de los tribunales Doña Dolores Soler Riera, en representación de CAJAMAR SEGUROS GENERALES Y REASEGUROS contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS " DIRECCION001 ", EDIFICI DIRECCION000 Nº NUM000 BLANES que ha sido representada por el Procurador de los Tribunales, Don Ferran Janssen Cases, y en consecuencia, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la COMUNITAT DE PROPIETARIS " DIRECCION001 ", EDIFICI DIRECCION000 Nº NUM000 DE BLANES de las pretensiones deducidas en su contra, con imposición de costas al demandante ".
La part Demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC. Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
No acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
En el present cas ens trobem davant d'un propietari d'un apartament que es veu perjudicat per unes filtracions d'aigua de pluja provenint de la terrassa element comunitari però d'us privatiu del pis superior ( article 553-42.2 en relació l ' article 553-44 del Codi Civil de Catalunya abans de la reforma de la Llei 5/2015) i que és indemnitzat per la seva companyia asseguradora. Aquesta, en aquest procediment i per la via de la subrogació de l' article 43 de la Llei 50/80, reclama l'import dels danys pagats al seu assegurat contra el propietari del pis superior, la Comunitat de Propietaris. La sentència d'instància desestima la demanda. Contra aquesta decisió, s'alça només la Comunitat Propietària.
La sentència d'instància considera 1) que no es d'aplicació la responsabilitat objectiva de l' article 1910 perquè aquest quan parla de "cap de família" s'ha està referint al que ocupa de fet l'habitatge i no al propietari que l'ha llogat. 2) A més considera que perquè li sigui d'aplicació l ' article 1902 del CC la part demandant hauria d'haver demostrat que l'arrendador havia estat advertit del defecte en el seu habitatge i no haver procedit a reparar-lo. I en estudiar la responsabilitat per culpa arriba a la conclusió que estem davant d'un cas de força major ( art. 1105 del CC ).
Cal resoldre en la resolució del present recurs tres coses distintes: 1) si es d'aplicació l' article 1910 del Codi Civil per justificar una responsabilitat objectiva del propietari de la terrassa que es va inundar per efecte de la pluja caiguda en el dia 24.10.11; 2) si estem davant d'un supòsit de causa major; 3) el quantum dels danys ocasionats en l'apartament inferior.
Com es sabut, l' article 1910 del CC juntament amb els previstos en els articles 1905 i 1908 del mateix Codi han estat denominats per la doctrina com casos exemplars de responsabilitat objectiva o sense culpa del propietari o l'ocupant i amb la facultat de repetició per part d' aquest enfront el que s' estimi culpable per negligència ( STS 12-4-84, 26-6-93, 27-3-98, 6.4.01 i 21.5.01 entre d' altres). I en aquest cas ha resultat acreditat que el desguàs de la terrassa del pis superior no va poder engolir tota l'aigua de pluja caiguda en aquell per la qual cosa l' aigua es va acumular i no va sortir per la canal de desguàs i va infiltrar-se a l'apartament inferior. Aquest apartament estava assegurat en la companyia demandant la qual va satisfer la suma de 8.426,78 # més IVA en concepte de danys i perjudicis i, posteriorment, a l' empara de l' article 43 de la llei de contracte d' assegurança 50/80 reclama per subrogació a la Comunitat de Propietaris perquè la terrassa inundada era un element comú.
Fins aquí la conformitat en els fets.
Dèiem en la nostra sentència de 25.5.11, número 222/2011 el següent:..." Ante todo debe quedar claro que una cosa es la relación de causalidad y otra la culpa. Ciertamente, la relación de causalidad debe ser demostrada por la parte demandante, no así la culpa o responsabilidad que por la inversión de la carga de la prueba corresponde a la parte causante del daño. La responsabilidad objetiva o cuasi objetiva, o la inversión de la carga de la prueba en materia de responsabilidad extracontractual, se refieren exclusivamente al elemento subjetivo o a la culpa, pero no a los otros elementos necesarios para que nazca la responsabilidad extracontractual, por lo que, siempre el sujeto que reclama la correspondiente indemnización por hechos ocasionados fuera del ámbito contractual, deberá probar siempre el acto u omisión, el daño y la relación de causalidad entre aquél y éste, y una vez probado, no será necesario que concurra culpa sí nos encontramos ante un supuesto de responsabilidad objetiva o se presume la misma, en los casos de responsabilidad por riesgo, correspondiendo al que realizó el acto o la omisión probar que actuó con total diligencia. Dice el Tribunal Supremo, en sentencia de 30 de junio del 2000 que la obligación de reparar el daño causado ( Sentencias 14 de febrero 1994, y 14 febrero 1985, 11 febrero 1986, 4 febrero y 4 junio 1987, 17 diciembre 1988, entre otras)", matizando la 30 de noviembre de 2.001 que "la determinación del nexo causal no puede fundarse en conjeturas o posibilidades, aunque no siempre se requiere la absoluta certeza, por ser suficiente (en casos singulares) un juicio de probabilidad".>>
A la vista de la prueba practicada no puede dudarse que el origen de las filtraciones procede de la terraza del piso superior y así lo manifestó la perito y se deduce de la prueba testifical, sin que exista ningún otro elemento o indicio del que pudiera desprenderse la existencia de otra posible procedencia y como vemos el Tribunal Supremo acepta como suficiente un juicio de probabilidad, y este no puede conllevar más que a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba