STSJ Cataluña 388/2015, 19 de Mayo de 2015
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 19 Mayo 2015 |
| Número de resolución | 388/2015 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ QUARTA BARCELONA
Recurs núm.: 456/2013
Sentència núm. 388/2015
President
IL·LM. Sr. EDUARDO BARRACHINA JUAN
Magistrats
IL·LMA. SRA. Mª LUISA PÉREZ BORRAT
IL·LMA. SRA. MARÍA ABELLEIRA RODRÍGUEZ
Barcelona, 19 de maig de 2015
La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per examinar aquest recurs entre les parts que s'esmenten tot seguit: com a part demandant, Demetrio, representat pel procurador Sr. Eladio Roberto Lujan Olivo i assistit pel lletrat Sr. Ademar Hurtado Fernández, com a Administració demandada, DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS, representat i assistit per l'advocada de la Generalitat de Catalunya Sra. Cristina Cano Pérez.
Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei.
Fets
Interposat el recurs en el termini establert en la Llei jurisdiccional, se li va donar el tràmit processal adequat, es va ordenar reclamar l'expedient administratiu i es va anunciar la incoació de les actuacions.
Un cop rebut l'expedient administratiu, es va posar de manifest en aquesta Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda, la qual va deduir en el termini legal. La part recurrent va al·legar els fets i fonaments de dret que va considerar necessaris, d'acord amb les seves pretensions, i va demanar a la Sala que dictés una sentència en què s'estimés el recurs, atès que els actes administratius impugnats eren contraris a l'ordenament jurídic.
Es va traslladar l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè el contestés, cosa que va fer en la forma legal i en el termini escaient. La part demandada va oposar-se a la demanda i va demanar a la Sala que dictés una sentència que confirmés els actes administratius objecte de recurs.
El resultat de la prova acordada consta en les actuacions.
Mitjançant una provisió es va declarar conclosa la discussió descrita i es va ordenar portar les actuacions a la vista per dictar-hi sentència. Es va citar les parts i es va acordar que aquestes formulessin les conclusions per escrit, cosa que van fer. Es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 13 de maig de 2015, dia que van tenir lloc.
De conformitat amb el que disposa l' article 206 LOPJ 6/1985, d'1 de juliol, es fa constar que la Magistrada Ponent, la Il·lma Sra. Mª LUISA PÉREZ BORRAT, no ha estat conforme amb el vot de la majoria expressat en el moment de la votació, raó per la qual el President del Tribunal va designar ponent la Magistrada Il·lma. Sra. MARÍA ABELLEIRA RODRÍGUEZ, que expressa la decisió majoritària de la Sala i a qui es lliuren les actuacions a aquest efecte. I, un cop, el Tribunal ha signat aquesta resolució, acordada per majoria, juntament amb la magistrada discrepant, es lliuren les actuacions a la Il·lma. Sra. Mª LUISA PÉREZ BORRAT perquè hi pugui emetre el seu vot particular en el termini i la forma legals.
Hi ha actuat com a ponent la magistrada II·Ima. Sra. MARÍA ABELLEIRA RODRÍGUEZ.
Fonaments de dret
La representació Don. Demetrio, funcionari de carrera del Cos de Titulació Superior Veterinari, adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, interposa recurs contenciós administratiu contra la Resolució de 8 de juliol de 2013, del Director General de la Funció Pública, per la qual es deixa sense efectes la prolongació de la permanència en el servei actiu de l'avui actor i es declara la jubilació forçosa per edat, amb data d'efectes del 13 de setembre de 2013.
Sol·licita l'actora en la seva demanda que, després dels tràmits pertinents, es dicti una sentència per la qual es deixi sense efectes la resolució impugnada i se'l restitueixi en la seva situació de prolongació en el servei actiu.
En la demanda al·lega:
-
- Que l'actor és funcionari de carrera en servei actiu del Cos Superior Veterinari de la Generalitat de Catalunya, amb destinació al Departament de Salut, Agència de Salut Pública.
-
- Que la seva integració en els Cossos de la Generalitat va ser conseqüència dels traspassos de funcions de l'Administració de l'Estat a la Generalitat (RD 233/1981, de 9 de gener), pels quals ha passat de ser funcionari en actiu dependent de l'Estat a estar en actiu en els cossos que depenen de la Generalitat de Catalunya.
-
- En data 11.3.2013 va sol·licitar la prolongació en el servei actiu davant l'Agència de Protecció de la Salut fins als 70 anys. Per Resolució de 31.5.2013 de la Direcció General de la Funció Pública es va denegar la prolongació en el servei actiu del Sr. Demetrio .
-
- En data de 5.6.2013 es va dictar proposta de jubilació forçosa per edat del Sr. Demetrio . Per Resolució de 8 de juliol es va declarar la jubilació forçosa del Sr. Demetrio amb efectes del NUM000 de 2013.
-
- Que la mesura és contrària al principi de seguretat jurídica. Que no és possible que tingui efectes retroactius. Que la motivació no només pot ser pressupostària. I que, si és així, ens trobem davant una autèntica desviació de poder. S'ha aplicat a l'actor estrictament la DT 9 de la Llei 5/2012 . Aquesta norma és contrària a Dret i atempta contra els principis de l' article 3 de la Llei 30/1992 . STS 2.7.2008, 28.3.2006 .
-
- Atès que és personal transferit se li està vulnerant de manera flagrant el seu "estatus jurídic", segons el que disposa la Llei 12/1983, ja que per als funcionaris de l'Administració de l'Estat no s'ha previst aquesta rescissió anticipada i retroactiva de la prolongació del servei actiu, i, per tant, no es respecta aquesta possibilitat que té per haver estat transferit, cosa que trunca la seva carrera professional, atès que, en virtut d'aquesta rescissió anticipada, perd la condició de funcionari, i ja no podria en cap cas tenir els mateixos drets que el personal no transferit de l'Estat, tenint qui subscriu aquest vincle encara amb l'Administració General de l'Estat. Aquesta rescissió, per tant, és nul·la de ple dret ja que vulnera normes de rang superior, de competència exclusiva de l'Estat, ja que les CA no poden regular qüestions sobre les quals no tenen competència. Nul·litat radical.
-
- Aquesta rescissió representa, a més, un perjudici econòmic avaluable, ja que existeix diferència entre el que percep com jubilat i el que percebia en actiu.
L'advocada de la Generalitat de Catalunya presenta escrit de contestació a la demanda de contrari, en què sol·licita la desestimació del recurs d'acord amb: a.- Qüestió prèvia. Falta de concordança entre l'acte impugnat i el sol·licitat de contrari de contrari. Deixar sense efecte la prolongació prèviament concedida a l'actor és un altre acte administratiu no impugnat de contrari. És procedent la inadmissió del recurs respecte a aquest acte, a l'empara del que estableix l' article 69 c) LJCA, pel que fa a aquest acte (la no-concessió de la prolongació més enllà del 31 d'agost de 2013). Desviació processal entre el que se sol·licita i l'acte verdaderament impugnat. L'acte verdaderament impugnat en aquestes actuacions es limita a declarar la jubilació forçosa per edat de l'actora i el que se sol·licita de contrari és que es reposi a l'actora en la seva situació de prolongació en el servei actiu. No hi ha prolongació en el servei actiu perquè en data de 31 de maig de 2013 es va denegar més enllà del 13.9.2013. El recurs s'ha de centrar en la legalitat o no de la declaració de la jubilació forçosa per edat de l'actora. En l'escrit de demanda no se cita cap argument sobre això, per la qual cosa aquesta part entén que la demanda hauria de ser desestimada per manca de fonamentació.
b.-Marc legal d'aplicació. L' article 67.3 de l'EBEP va establir que la jubilació forçosa s'ha de declarar d'ofici en complir el funcionari l'edat de 65 anys. No obstant això, i en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l'EBEP, es pot sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins als 70 anys. S'estableix també que l'Administració Pública competent ha de resoldre de manera motivada l'acceptació o denegació de la prolongació. La Llei 5/2012, de 20 de març, va modificar l' article 38.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre . En el que aquí respecta la DT 9a de la Llei 5/2012 estableix un règim transitori per a un període de temps concret que és precisament el que afecta l'avui actora. Concretament estableix que durant els tres anys posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta Llei no s'autoritzaran prolongacions i es resoldran en el període màxim de 6 mesos les permanències ja autoritzades, llevat d'excepcions. Amb aquestes incorporacions s'incorpora i es modifica l' article 67.3 EBEP a la normativa de funció pública de la Generalitat.
c.- La Generalitat de Catalunya és competent per dictar la norma qüestionada per l'actor. A més el mateix EBEP reconeix de manera específica en la seva exposició de motius i en la seva disposició final segona la capacitat de desenvolupament normatiu de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències. Fa referència també a l ' article 67.3 EBEP i a la Llei 5/2012, de 20 març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que modifica l' article
38.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 octubre, el contingut del qual respecta el mínim comú normatiu ja que incorpora el contingut bàsic de la prolongació en el servei actiu dels funcionaris, i imposa els mateixos requisits, relatius a l'edat i a la resolució motivada. La Llei catalana de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba