STSJ Cataluña 3483/2006, 5 de Mayo de 2006
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:5513 |
| Número de Recurso | 3161/2005 |
| Número de Resolución | 3483/2006 |
| Fecha de Resolución | 5 de Mayo de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 5 de maig de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3483/2006
En el recurs de suplicació interposat per Visionlab, S.A. a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 30 d'octubre de 2003 dictada en el procediment núm. 946/2002 i acumulats 948, 949, 950 i
985 del 2002, en el qual s'ha recorregut contra la part Patricia , María Angeles , Flor , Marí Jose , Eva , Patricia , Yolanda , Fátima , Plácido , Carina , Juan Alberto , Remedios , Daniela , Sonia , Franco , Julia , Alicia , Jose Pedro , Alejandro , Rosa , Encarna , María Inmaculada , Luz , Bárbara , Rebeca , Esperanza , María Esther , Melisa , Carlos Manuel , Gloria , Enrique , Emilia Y Sebastián otros, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19 de novembre de 2002 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual els actors al.legan els fets i fonaments de dret que van considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 d'octubre de 2003 , que contenia la decisió següent:
"Que desestimando la excepción de prescripción alegada por la empresa y estimando íntegramente la demanda interpuesta por los actores que se expresan a continuación frente a VISIONLAB, S.A. en materia de reclamación de cantidad, debo condenar y condeno a la empresa demandada a abonar las cuantíassiguientes:
María Angeles 709,64 EUROS
Flor 306,78 EUROS.
Marí Jose 273,21 EUROS.
Eva 1394,40 EUROS.
Patricia 613,66 EUROS.
Yolanda 690,81 EUROS.
Fátima 553,33 EUROS.
Plácido 606,46 EUROS.
Carina 580,93 EUROS.
Juan Alberto 142,54 EUROS.
Remedios 179,57 EUROS.
Daniela 267,67 EUROS.
Sonia 103,76 EUROS.
Franco 500,79 EUROS.
Julia 61,64 EUROS.
Alicia 514,19 EUROS.
Jose Pedro 51,88 EUROS.
Alejandro 613,66 EUROS.
Rosa 861,60 EUROS.
Encarna 1400,18 EUROS.
María Inmaculada 554,75 EUROS.
Luz 265,93 EUROS.
Bárbara 110,75 EUROS.
Rebeca 434,78 EUROS.
Esperanza 119,64 EUROS.
María Esther 736,47 EUROS.
Para los siguientes actores la cuantía total (por no existir desglose) de: 1.156,39 euros
. Melisa , Carlos Manuel , Gloria , Enrique , Emilia y Sebastián ."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
Las actoras Dª María Angeles , DNI NUM000 , Dª. Flor , DNI NUM001 ; Dª. Marí Jose DNI NUM002 , Eva DNI. NUM003 ; Patricia DNI NUM004 ; Yolanda DNI NUM005 ; Fátima DNI NUM006 ;Plácido DNI NUM007 ; Carina DNI NUM008 ; Juan Alberto DNI NUM009 ; Remedios DNI NUM010 ; Daniela DNI NUM011 ; Sonia NUM012 , Franco DNI NUM013 ; Julia DNI NUM014 ; Alicia DNI NUM015 ; Jose Pedro DNI NUM016 ; Alejandro DNI NUM017 , Rosa DNI NUM018 ; Encarna DNI NUM019 ; María Inmaculada DNI NUM020 ; Luz DNI NUM021 ; Bárbara NUM022 ; Rebeca DNI NUM023 ; Esperanza NUM024 ; María Esther DNI NUM025 ; Melisa DNI NUM026 ; Carlos Manuel NUM027 ; Gloria DNI NUM028 ; Enrique DNI NUM029 ; Emilia NUM030 ; Sebastián DNI NUM031 ; de las demás circunstancias personales que constan en el encabezamiento de su demanda y con las antiguedades, categorias profesionales y salarios que constan en la misma y que se dan por reproducidos. Todos ellos prestando servicios para la empresa VISIONLAB, S.A.
La empresa demandada adeuda a las trabajadoras el incremento del salario previsto en convenio Colectivo del Comercio de óptica al detall de la provincia de Barcelona para los años 2001-2003 (PERIODO ENERO A ABRIL-02)
TERCERO,- bos trabajadores reclaman las diferencias por los conceptos de salariales de antiguedad y salario base.
Las tablas salariales del año 2001, se publicaron en fecha 10-01-02 en el B.O.Generalitat.
La empresa adeuda a cada uno de los actores, las cuantías siguientes:
María Angeles 709,64 EtJROS, Flor 306,78 EUROS, Marí Jose 273,21 EUROS, Eva 1394,40 EUROS, Patricia 613,66 EUROS, Yolanda 690,81 EUROS, Fátima 553,33 EUROS, Plácido 606,46 EUROS, Carina 580,93,EUROS, Juan Alberto 142,44 EUROS, Remedios 179,57 EUROS, Daniela 267,67 EUROS, Sonia 103,76 EUROS, Franco 500,79 EUROS, Julia 61,64 EUROS, Alicia 514,19 EUROS, Jose Pedro 51,88 EUROS, Alejandro 613,66 EUROS, Rosa 861,60 EUROS, Encarna 1400,28, María Inmaculada 554,75 EUROS, Luz 265,93 EUROS, Bárbara 110,75 EUROS, Rebeca 434,78 EUROS, Esperanza 119,64 EUROS, María Esther 736,47 euros.
Para Melisa , Carlos Manuel , Gloria , Enrique , Emilia y Sebastián , la cantidad total de 1.156,39 euros. (Por no existir desglose aportado a la demanda).
Presentadas papeletas de conciliacion en fecha 29-10-02, se celebraron los actos de conciliacion en fecha 13.11.02, con el resultado de sin avenencia.
Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui ho va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La part demandada planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la reclamació de quantitat. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment anterior a infringir-se normes o garanties del procediment que causen indefensió, la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l'article 191 a), b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
Com a qüestió prèvia s'ha d'examinar el primer motiu de l'escrit d'impugnació del recurs de les demandants, en el qual es postula la seva no admissió per manca de consignació de l'import de la condemna. El 10 de març de 2005 va ser consignat aquest import, quan l'anunci del recurs, un cop la Sala va estimar el recurs de queixa de la demandada sobre la possibilitat de recórrer la sentència, va ser el dia 23 d'abril de 2004 , al qual la part va adjuntar el comprovant de l'ingrés del dipòsit. Malgrat que el jutjat requerís d'ofici per provisió de 30 de juny de 2004 per a què en el termini d'una audiència consignés l'objecte de la condemna, la part no va fer l'ingrés fins que va recaure Aute de 17 de febrer de 2005 desestimant el seu recurs de reposició contra aquella provisió. Si ve la part demandant pot entendre que el Jutjat de la instància va actuar amb excés de cel, atès que els articles núm. 193.2 i núm. 228 de la Llei de Procediment Laboral són taxatius i imperatius en el sentit de què en el moment d'anunciar el recurs s'ha de consignar l'import de la condemna amb la conseqüència de què en cas contrari no s'admetrà el recurs de suplicació a tràmit, el cert és que el Jutjat de la instància va entendre que havia mediat voluntat de consignació per part de l'empresa condemnada un cop determinada la procedència del recurs de la sentència per l'Aute d'aquesta Sala que estimava el recurs de queixa. Efectivament, tal com assenyala la part demandant en l'escrit d'impugnació, l'omissió total de la consignació no és pot remediar i s'ha de tenirper no anunciat el recurs de suplicació, tota vegada que és la part qui ha de vetllar de forma diligent pel compliment dels requisits exigits legalment per admetre el recurs ( STS en unificació de la doctrina de 11 de desembre de 2002, Rec. 727/2002 ). No obstant, en el cas present la decisió del jutjat de la instància en els Autes de 17 de febrer de 2005 que resolien recursos de reposició de les parts sobre la manca de consignació de l'import de la condemna i sobre el termini per a consignar, resol aquesta qüestió, de manera que, requerida judicialment la part per a posar remei, va consignar l'import de la condemna. Per tant la Sala no pot alterar aquestes decisions judicials en detriment d'una part a la qual se li va atorgar el dret a posar remei al requisit, ateses les concretes circumstàncies processals sobre la possibilitat o no de recórrer la sentència, de manera que s'admet el recurs a tràmit.
El primer objecte del recurs és per a denunciar la manca de la motivació de la sentència i reprodueix un escrit d'aclariment de la sentència en què fa constar que els tres treballadors que cita van desistir del procediment i per tant no se'n ha de fer esment. En base a aquesta afirmació, invoca també incongruència de la sentència perquè la condemna inclou els imports d'aquests demandants. També entén que la manca de motivació de la sentència es fa palesa en la frase incompleta referida a la consulta de l'empresa a la Comissió Mixta.
L'escrit d'aclariment va ser desestimat per Aute del Jutjat de la instància de 2 de febrer de 2003, atès que els tres demandants que cita la recurrent no consten en la part dispositiva de la sentència, com es comprova en la relació dels treballadors als quals la sentència condemna la recurrent que els pagui els augments de conveni que reclamen. Per tant no es produeix incongruència entre el demanat i el decidit. Tampoc la manca de motivació pot basar-se en la frase...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba