SAP Barcelona 122/2006, 2 de Febrero de 2006
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2006:753 |
| Número de Recurso | 304/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 122/2006 |
| Fecha de Resolución | 2 de Febrero de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció Desena penal
Rotlle d'apel·lació nº 304/05-C
Procediment Abreujat nº 115/05
Jutjat Penal nº 09 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, dos de febrer de dos mil sis
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa procedent
de procediment abreujat nº 115/05 del Jutjat Penal nº 09 dels de Barcelona, en tràmit en aquest
tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Juan Luis contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 27 de juny de 2005
per delicte de falsedat documental derivada d'alteració de placa de matricula. Ha estat designat
ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Juan Luis como autor responsable de un delito de falsedad en documento oficial, sin concurrir circunstancias modificativas, a la pena de UN AÑO DE PRISIÓN e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, asi como a la pena de OCHO MESES DE MULTA con cuota diaria de 6 euros y un día de responsabilidad personal subsidiaria por cada dos cuotas impagadas. Le impongo el abono de las costas procesales. Dése a los efectos intervenidos el destino legal".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 1 de setembre de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 25 de gener de 2006 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament preestablert, i es va senyalar el proppassat dia 1 de febrer d'enguany per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat el recurrent.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic que conté la sentència apel.lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel.lació en dos motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en : 1) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència i error en l'apreciació de la prova; 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 392 en relació al 390.1 del Codi Penal .
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24.1 CE en clau genèrica, aquest tribunal de segona instància ha de consignar que l'apel.lant no explicita pas en el seu recurs quin és el motiu concret de la presumpta infracció del principi constitucional que -al seu parer- ha comès el jutge d'instància. L'escrit no fa esment a cap dada que ens permeti inferir s'ha produït dita vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90, doncs es limita a afirmar que no s'han aportat proves que acreditin l'autoria del delicte imputat.
Tanmateix, l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han practicat diverses proves de càrrec, en concret la documental i la testifical. Consta igualment, que la seva pràctica en el plenari s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les dades que ha analitzat i han format la convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim.
Una vegada més, cal recordar que no és pas el mateix -en clau constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec,cosa que comportaria inexorablement el deure judicial de dictar una sentència absolutòria, que la discrepància legítima de la part en la valoració més o menys incriminatòria de la que efectivament s'ha practicat en el plenari. Atès que a l'acte del judici oral va comparèixer un dels Agents de l'Autoritat que van detenir l'acusat i van decomissar la peça de convicció "in...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba