SAP Barcelona 783/2005, 15 de Septiembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:7796 |
| Número de Recurso | 225/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 783/2005 |
| Fecha de Resolución | 15 de Septiembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 225/05-C
Procediment Abreujat nº 98/05
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, quinze de setembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 98/05 del Jutjat Penal nº 9 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat
Agustín, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 23 de maig de 2005 per delicte de violència psicofísica, lesions i amenaces en l'àmbit familiar. Ha estat
designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Agustín como responsable criminal en concepto de autor de un delito de violencia física y psíquica habitual, dos delitos de lesiones, y un delito de amenazas, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de: por el primer delito, DOS AÑOS DE PRISIÓN con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo, y la accesoria de prohibición de porte o tenencia de armas por un período de 3 años. Por cada uno de los dos delitos de lesiones, se le impone la pena de OCHO MESES DE PRISIÓN con idéntica inhabilitación y la privación adicional de tenencia de armas por otros dos años. Por el delito de amenazas no condicionales, le impongo la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN con inhabilitación del derecho de sufragio pasivo durante la condena. Asimismo, se le impone la prohibición de acudir a la vivienda en la que resida la víctima Susana, o a su lugar de trabajo, así como aproximarse a ella a menos de 1.000 mts y/o comunicarse con la misma por cualquier medio durante un período de 5 años. Tambén se condena al penado al pago de las costas procesales".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 10 de juny de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 13 de juliol es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentariament establert, i es va senyalar punibilitat del delicte d'amenaces previst en l' art. 169.2 CP, dons -com explicarem- dita conducta intimidatòria no va tenir entitat substancial pròpia aïllada, i per això escau incloure-la dins l'àmbit de l' art. 77, norma que recull literalment ( sic) " lo dispuesto en los dos artículos anteriores, no es aplicable en el caso de que un solo hecho constituya dos o más infracciones de este código, o cuando una de ellas sea medio necesario para cometer la otra. En tal caso, se aplicará en su mitad superior la pena prevista para la infracción más grave, sin que pueda exceder de la que represente la suma de las que correspondería aplicar si se penaran separadamente dichas infracciones".
L'actual delicte de maltractament en l'àmbit familiar tipificat en l' art. 153.1 i 2 CP, recull precisament un canvi substancial en l'anterior tipificació legal dels fets avui jutjats, puix converteix "de iure" l'anterior falta recollida en l'art. 617.1 en delicte, precisament en base a la dada objectiva consistent en que entre la persona agredida i l'autor existeix vincle familiar en primer grau ( marital o d'anàloga condició afectiva conjugal). Ja no és l'abast més o menys greu de la lesió causada el que defineix la tipicitat, en relació amb l' art. 147 del Codi, sinó l'element nuclear de la relació personal amb la víctima. Conseqüentment amb dita reforma, el legislador ha resituat l'anterior delicte de violència familiar habitual en l'actual art. 173.2, tot diferenciant-lo del resultat lesiu concret, també punible en règim de concurs ideal, assignant-li una mètrica penològica força més greu .
Cal tenir en compte en aquest afer, que estem davant de tres accions físiques lesives i dues de violència o menyspreu psicològic, executades dins l'habitatge familiar en el període inclòs entre 29.9.03 a 23.10.04, i per això, la jutge penal "a quo" ha apreciat l'habitualitat com a element definidor del tipus penal sens perjudici de condemnar també per cada una de les lesions corporals objectivades. Per tal d'arribar a dita declaració, la sentència recull tres elements cabdals: la pròpia confessió parcial de fets violents admès per l'acusat en el plenari; la declaració de la perjudicada, i l'informe mèdic d'assistència sanitària aportat al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba