SAP Barcelona 33/2004, 16 de Enero de 2004
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2004:413 |
| Número de Recurso | 892/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 33/2004 |
| Fecha de Resolución | 16 de Enero de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 892/03
Judici ordinari 607/02
Jutjat de 1a Instància núm. 46 de Barcelona
S E N T È N C I A nª 33/2004
Magistrats:
Il·lm. Sr. RAMÓN FONCILLAS SOPENA
Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA
Barcelona, 16 de Gener de 2.004.
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel.lació les
actuacions número 607/02, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm.
46 de Barcelona a instàncies del Sr. Marcos contra el Real Club de Polo de
Barcelona i l'asseguradora Banco Vitalicio, que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs
d'apel.lació interposat pel demandant contra la sentència dictada el dia 11 de juny del 2003 pel
Jutjat de Primera Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Desestimo la demanda interpuesta por la representación de Marcos , contra REAL CLUB DE POLO DE BARCELONA, absolviendo a esa de las pretensiones contra la misma formuladas con imposición de las costas al demandante. Contra la presente resolución cabe recurso de apelación ante la Audiencia provincial de Barcelona, que podrá prepararse mmediante escrito ante este juzgado en el plazo de cinco dias en la forma establecida en el art. 457 de la LEC. Unase la presente resolucion al libro de su clase dejando en los autos testimonio de la misma. Asi por esta mi sentencia, la pronuncio, mando y firmo".
El demandant apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 46 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapartque s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 15 de gener d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il¿lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLÍO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El Sr. Marcos reclama una indemnització per les lesions que va patir en caure per unes escales de les instal·lacions de la demandada que connecten la zona de la piscina amb els vestidors. Tanmateix es reclamen determinades despeses que ha hagut de suportar. Al·lega el demandat que les escales estan construïdes amb un material molt relliscant com és el marbre, sobretot quan està polit, sense estar provistes d'un correcte sistema antirrelliscant atesa la seva ubicació que les feia especialment perilloses. A més en aquell moment les escales estaven mullades i per tant encara relliscaven més.
La sentència desestima la demanda en considerar que les escales estaven construïdes en un material habitual i correcte i el sistema antirelliscant emprat era adequat. A més no hi ha prova de què el Sr. Marcos caigués per la presència d'aigua, no provada, i no pas per circumstàncies accidentals pròpies i no imputables a la demandada.
El Sr. Marcos era membre del Club de Polo i en aquesta condició feia ús de les seves instal·lacions. Existia per tant una relació contractual entre els ara litigants que no ha de impedir, però l'aplicació de les normes reguladores de la responsabilitat extracontractual citades pel demandant en el seu escrit de demanda ni de la doctrina jurisprudencial dictada a l'efecte. El Tribunal Suprem, tal i com es raona entre d'altres a les sentències de 7 de novembre del 2000 i 3 de desembre del 2001, ha acceptat la juxtaposició d'accions en la responsabilitat contractual i extracontractual, que responen als mateixos principis i a la mateixa realitat, quan un determinat fet lesiu constitueix una violació de l'obligació contractual contreta i al mateix temps, del deure general de no causar dany a altri. En aquests casos -- dins dels qual s'ha d'incloure el que ara s'examina-- s'admet per la jurisprudència la compatibilitat de l'exercici conjunt de les dues accions que poden ser exercides de forma alternativa o subsidiària.
El demandat exercità l'acció de responsabilitat a l'empara de l'article 1902 CC que exigeix, a part d'una acció u omissió vinculada amb el dany causat (nexe de causalitat), un retret culpabístic per part d'aquell contra qui es dirigeix l'acció, doncs tal i com preveu l'article 1105 CC, llevat dels casos expressament mencionats en la llei i d'aquells en què així ho disposi l'obligació, ningú respondrà d'aquells successos que no s'hagin pogut preveure o que, previstos , fossin inevitables.
En la interpretació d'aquest element culpabilístic com a pressupòsit de l'acció de responsabilitat, el Tribunal Suprem , a partir de la coneguda sentència de 10 de juliol de 1943 ha iniciat una important evolució des d'un sistema purament subjectivista cap a un de més objectiu que, sense fer una total abstracció del factor psicològic i de la valoració de la conducta de l'agent, admet determinades solucions de tendència quasi-objectiva. Aquesta evolució respon, o és una conseqüència, de l'exigència social que comporta l'increment d'activitats perilloses i la necessitat de que sigui qui genera el risc de l'activitat el que se'n hagi de fer càrrec de les conseqüències lesives (STS 8 d'octubre de 1996). Aquesta doctrina jurisprudencial és d'aplicació, però, en "aquelles activitats de la vida humana que portin inherent un factor o component de perillositat" ( STS 20 de maig de 1993 i 20 de març de 1996), considerablement anormal. No obstant, com també ha precisat en diverses resolucions el Tribunal Suprem, aquesta evolució no significa, ni tan sols en aquest supòsits, que, llevat dels casos legalment previstos, es pugui prescindir d'una declaració inculpatòria d'aquell a qui se li exigeix responsabilitat. Excepte aquells previstos per llei, el risc no es pot erigir com l'element de culpabilitat i element únic de responsabilitat sinó que continua sent necessari que s'apreciï una conducta més o menys culposa del demandat (STS 28 de març de 1985 , 11 de desembre de 1996, 13 de febrer de 1997 i 14 d'abril de 1999), si bé aquesta evolució objectivadora, el que exigeix és que aquest element inculpatori o culpabilístic sigui interpretat d'acord...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba