STSJ Cataluña 11/2014, 24 de Febrero de 2014
| Ponente | JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2014:1922 |
| Número de Recurso | 85/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 11/2014 |
| Fecha de Resolución | 24 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 85/2013
SENTÈNCIA núm. 11
President:
Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 24 de febrer de 2014
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats per la Sra. Serafina , representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Oscar Berbegal Añol i dirigida per l'advocada Sra. María Iseta Hernández, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 20 de març de 2013 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 19 de Barcelona el 5 de desembre de 2011 en el procediment de modificació de mesures de divorci núm. 22/11. El Sr. Alonso , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra, Mª Isabel Pereira Mañas i dirigida per l'advocat Sr. Joan A. Balcells Sesplugues.
El procurador Sr. José Manuel Luque Toro, en representació de Doña. Serafina , va formular demanda de judici de modificació de mesures de divorci núm. 22/11 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 19 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 5 de desembre de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DESESTIMO la demanda formulada per la representació processal de Serafina davant de Alonso i acordo que es mantingui la sentència dictada per aquest mateix Jutjat de data 26 de gener de 2006 en el procediment de modificació de mesures definitives núm. 281/2005.
No es fa cap pronunciament en matèria de costes processals".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 20 de març de 2013 , amb la següent part dispositiva:
"Que debemos desestimar y desestimamos el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Serafina frente a la sentencia del Juzgado de primera instancia número 19 de Barcelona de 5 de diciembre de 2011 , que en consecuencia queda confirmada en su integridad, con imposición a la apelante de las costas de esta alzada"
Tercer. Contra la Sentència anterior, la Sra. Serafina va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 16 de setembre de 2013, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre els recursos a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 23 de gener de 2014, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER .- La representació processal de la Sra. Serafina va interposar recurs d'infracció processal i de cassació contra la sentència, de data 20 de març de 2013, dictada per la Secció 12 de l'Audiència Provincial de Barcelona . Esdevé procedent analitzar, en primer lloc, el recurs extraordinari d'infracció processal. En aquest sentit, la recurrent el fonamenta en els següents motius. En primer terme, a l'empara de l' article 469.1.2 LEC , en relació als articles 209 i 218 LEC , considera que la sentència recorreguda infringeix, de forma flagrant, l' article 209, quant a la forma i contingut de les sentències, i l ' article 218 LEC , pel que es refereix a l'exhaustivitat, congruència i motivació de les mateixes. Afirma que de la lectura dels escrits de les parts i del recurs d'apel·lació esdevé evident que la sentència recorreguda no disposa de la exhaustivitat exigible i que la seva motivació és insuficient. Manifesta que la vulneració és especialment greu respecte de l'apartat segon de l' article 218 LEC perquè la motivació emprada és nul·la, no s'adequa a la realitat i empra dades i arguments de la jutjadora d'instància, quan a la instància no es va valorar res al respecte. El segon dels motius no es formula a l'empara de cap ordinal de l' article 469 LEC , però refereix que la valoració de la prova és arbitrària, il·lògica i irracional i no supera el test de la raonabilitat de l' article 24 C.E . Entén que la sentència d'instància i d'apel·lació incorren en una errada en l'apreciació dels mitjans probatoris. Així, no efectuen una anàlisi detallada i exhaustiva dels mitjans practicats, i no existeix cap referència a proves determinades. Entén que ha restat provat a les actuacions que la malaltia de la Sra. Serafina existia en el procés anterior, però s'ha obviat la prova documental aportada que acredita més malalties i l'agreujament de les existents, així com que el greu accident que va patir li ha provocat pèrdua de força en un braç i seqüeles psicològiques. Respecte dels mitjans econòmics de les parts, s'ha provat que els ingressos de la recurrent són de 617 euros al mes, més la pensió compensatòria per import de 157 euros, mentre que el Sr. Alonso percep com a pensió de jubilació uns 1.500 euros mensuals, encara que la sentència diu 1.400, de manera que ha millorat perquè l'any 2006 percebia 1.276 euros. Entén que mereix una menció especial la venda d'un pis, de propietat exclusiva del recorregut, al carrer DIRECCION000 de Barcelona. No esdevé creïble que s'hagués venut el pis ni pels 15000 euros, com va indicar a la vista de les mesures provisionals, ni per 25000 euros, com va indicar a la vista principal. I malgrat això, aquestes circumstàncies no han estat valorades, com tampoc l'incompliment del requeriment per aportat l'escriptura i la liquidació de la plusvàlua. També l'adquisició d'un cotxe, que va manifestar que era vell, quan era de l'any 2008, constituïa una nova contradicció. Pel que s'ha exposat, sustenta que la sentència no pren en consideració partides equivalents en ambdues parts i cal valorar els ingressos i les despeses d'ambdós, a la vegada que sorprèn quan fa referència a una possible indemnització, quan la mateixa és solament una possibilitat. Així de les proves de les actuacions resulta una major necessitat per motius econòmics i de salut de la recurrent i assenyala que no es vol una atribució indefinida de l'ús de l'habitatge familiar, sinó mantenir-la mentre ella sigui la més necessitada de protecció. I el tercer dels motius del recurs, sense indicar tampoc l'ordinal de l' article 469.1 LEC en el qual s'empara, entén que s'ha infringit l' article 386 LEC , respecte de les proves de presumpcions. Així, indica que la conclusió obtinguda per la Sala és irracional, il·lògica i arbitrària i que s'han vulnerat les normes sobre presumpcions quan a la veritable situació econòmica del Sr. Alonso , tota vegada que de la venda d'un pis l'any 2006, abans de la crisi i essent contrari a la lògica el preu que es manifesta haver rebut, i no haver aportat la documentació requerida, es pot presumir que va obtenir una quantitat molt més elevada i rellevant per a resoldre el present litigi.
SEGON .- Quant al primer dels motius del recurs d'infracció processal, la part recurrent, a l'empara de l' article 469.1.2 LEC , denuncia la vulneració de l' article 209 i 218 LEC , perquè entén que la sentència de la Sala no conté una motivació exhaustiva i que la mateixa és insuficient. Afegeix que resulta especialment greu respecte de l'apartat segon de l' article 218 LEC perquè la motivació emprada és nul·la, no s'adequa a la realitat i empra dades i arguments de la jutjadora d'instància, quan a la instància no es va valorar res al respecte.
Convé posar de manifest com a qüestió prèvia que esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala i del Tribunal Suprem que quan es denuncia la infracció o vulneració d'un precepte que conté diversos apartats és necessari identificar en relació a quin d'aquests apartat s'ha produït la infracció que es denuncia. Malgrat aquest escull, i en ares de defugir del formalisme excessiu, del contingut del motiu s'extreu que si bé no es concreta en quin dels quatre apartats de l' article 209 LEC es produeix l'eventual infracció, de la referència que s'efectua a l'apartat segon de l' article 218 LEC , es pot centrar l'objecte d'estudi en si la sentència de la Sala d'apel·lació ha infringit el mandat de motivació que es conté a l' article 218.2 LEC , el qual s'adreça no solament al control de les resolucions judicials per part dels tribunals que ostenten competència funcional per a portar-ho a terme, sinó que constitueix una garantia rellevant pel justiciable, tota vegada que mitjançant la motivació obté el coneixement de les raons que han portat al tribunal a estimar o desestimar les seves pretensions.
Des d'aquesta òptica, l' article 218.2 LEC disposa que les sentències s'han de motivar, tot expressant els raonaments fàctics i jurídics que portin a l'apreciació i valoració de les proves, així com a l'aplicació i interpretació del dret. La motivació haurà d'incidir en els diferents elements fàctics i jurídics del plet, considerats de forma individual i en conjunt, ajustant-se sempre a les regles de la lògica i de la raó. I aquesta Sala, en relació al deure de motivació, ha tingut ocasió de pronunciar- se en repetides vegades. Així, tant la STSJC de 14-01-2008 (" Per comprovar si la Sentència incorre en el vici invocat ha d'examinar-se si s'ha produït una motivació suficient per resoldre les qüestions formulades oportunament en el plet i si la motivació explicitada resulta arbitrària o manifestament infundada com succeiria si estigués basada en un error palès en la determinació o selecció del material de fet per no haver-lo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 445/2015, 16 de Junio de 2015
...con la venta. Ahora bien tal y como hemos señalado en resoluciones anteriores con cita de la sentencia de 24-2-2014 del TSJC (ROJ: STSJ CAT 1922/2014 ) que ha diferenciado la regulación del Codi de Familia y del CCCat sobre la temporalidad de la atribución del uso señalando que "el Codi civ......
-
SAP Barcelona 354/2014, 21 de Mayo de 2014
...el artículo 233-20 del CCCat y la atribución del uso es temporal (apartado 5). En este sentido la sentencia de 24-2-3014 del TSJC (ROJ: STSJ CAT 1922/2014) ha diferenciado la regulación del Codi de Familia y del CCCat sobre la temporalidad de la atribución del uso señalando que "el Codi civ......
-
SAP Barcelona 84/2016, 4 de Febrero de 2016
...a considerar elementos indirectos o indiciarios de prueba, como las presunciones ( STSJ, Civil sección 1 del 24 de febrero de 2014 (ROJ: STSJ CAT 1922/2014 - ECLI:ES:TSJCAT:2014:1922), en razón de los encuentros más o menos continuados de los implicados, de la permanencia con pernocta en do......
-
SAP Barcelona 346/2014, 21 de Mayo de 2014
...( art. 233-20, 3 CCCat ) y la atribución del uso es temporal (apartado 5). En este sentido la sentencia de 24-2-3014 del TSJC (ROJ: STSJ CAT 1922/2014) ha diferenciado la regulación del Codi de Familia y del CCCat sobre la temporalidad de la atribución del uso señalando que "el Codi civil d......