SAP Barcelona 360/2013, 21 de Junio de 2013
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2013:6836 |
| Número de Recurso | 349/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 360/2013 |
| Fecha de Resolución | 21 de Junio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 349/12
Judici Ordinari núm. 1605/2010
Jutjat de 1a. Instància núm. 56 de Barcelona
S E N T È N C I A n. 360/2013
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA
Barcelona, vint-i-u de juny dos mil tretze.
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 1605/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona a instàncies de Romulo contra Luis Angel, Cia de Seguros Mapfre Empresas, Grupo Hospitalerio Quirón y Cia Aseguradora Zurich que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per les demandades contra la sentència dictada el dia 4 de gener de 2012 pel Jutjat de 1a . Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando íntegramente la demanda formulada por la representación procesal del Sr. Romulo, contra: Luis Angel, especialista del aparato digestivo y la aseguradora Zurich compañia de Seguros y Grupo Hospitalario Quirón y la mercantil Mapfre Empresas les condeno ha: 1. Abonar al Sr. Romulo la cantidad de ciento quince mil noventa y nueve euros con cincuenta céntimos (115099,50 euros) en concepto de daños y perjuicios sufridos como consecuencia de la intervención endoscópica y la asistencia médica efectuada por los demandados en fecha 22 de mayo de 2008. 2.- Las cantidades mencionadas devengarán el interés legal del dinero desde la interposición de la demanda para el grupo Hospitalario Quirón y para el Dr. Luis Angel que serán los 576 LEC desde la presente resolución y hasta total pago y siendo los del art. 20 LCS para las mercantiles aseguradoras.
-
No se hace imposición de costas".
Les demandades apel·len contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 9 de maig d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Resum d'antecedents El Sr. Romulo formula demanda contra el Sr. Luis Angel, el centre hospitalari Quirón i les seves respectives asseguradores en reclamació d'una indemnització que xifra en 115.099,50# pels danys i perjudicis que se li han derivat d'una colonoscòpia que li provocà una perforació del sigma i diàstesis del cec. Explica que la perforació es va detectar hores més tard per falta d'immediat seguiment i no va ser intervingut fins vuit hores més tard.
La sentència estima la demanda en considerar acreditada mala praxis per part del Sr. Luis Angel i responsabilitat de la clínica, no només per la relació de dependència amb aquell, sinó també per la mala assistència en el post-operatori. A més, entén que el Sr. Romulo no va ser degudament informat de la prova que se li anava a practicar i dels seus riscos.
Contra aquesta resolució recorren tots els codemandats.
En centre hospitalari i la seva asseguradora denuncien, en primer lloc, la incongruència en què hauria incorregut la sentència perquè la responsabilitat que se li reclamava era per l'assistència després de la colonoscòpia, no per una relació de dependència amb el Dr. Luis Angel i per tant per l'actuació d'aquest metge. Subsidiàriament, nega qualsevol responsabilitat per l'actuació del Dr. Luis Angel el qual formava part de l'equip del metge que havia elegit el mateix demandant entre els del quadre mèdic de la seva assegurança de salut i que tenien llogades unes dependències en el seu centre. Descarta qualsevol irregularitat en el consentiment informat respecte els riscos d'una prova que el mateix equip mèdic li havia practicat en dues ocasions anteriors. Afirma, finalment que l'actuació del personal assistencial del centre després de la prova va ser correcte i discrepa de la indemnització concedida.
El Sr. Luis Angel i l'asseguradora Zurich denuncien falta de motivació respecte la mala praxis de la que hauria de derivar la seva responsabilitat, més enllà que s'hagi produït el que és un dels riscos més greus però també típics de les colonoscòpies. Invoca error en la valoració de la prova tant pel que fa al consentiment informat com en la posterior assistència. Finalment discrepa de la indemnització concedida i de la condemna al pagament de interessos.
Congruència de la sentència dictada en la primera instància
La primera de les qüestions que ha de ser examinada és la incongruència de la sentència que denuncia Grupo Hospitalario Quirón per haver alterat respecte aquesta entitat la causa petendi .
Reiteradament ha assenyalat el Tribunal Suprem que es produeix incongruència per excés o extra petitum quan el Jutjat o Tribunal concedeix o es pronuncia sobre una pretensió que no ha estat oportunament deduïda pels litigants provocant d'aquesta manera un desajust o inadequació entre la part dispositiva de la sentència i els termes en què les parts han formulat les seves respectives pretensions en el procediment (entre d'altres a les SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 ). Correspon a les parts la delimitació de l'objecte del litigi, fixant els termes del debat judicial. El principi iura novit curia no autoritza a modificar les qüestions de fet i de dret que els litigants han sotmès al seu coneixement, o sia, a alterar la causa petendi ni a transformar el problema plantejat en un altre de distint ( SSTS. 10 Maig. 1986, 24 Mar ç i 30 Setembre. 1987,
26 Maig. 1988, 24 Juliol. 1990 i 18 Juny. 1992, entre d'altres). Per contra el simple canvi de punt de vista jurídic ( da mihi factum, dabo tibi ius ) de manera general, no suposa o determina la incongruència de la sentència.
En el cas que s'examina i en el punt que denuncia Grupo Hospitalario Quirón, certament la sentència ha incorregut en incongruència perquè ha alterat els termes en els que el demandant va formular la seva pretensió contra aquella demandada. El Sr. Romulo no li reclamava responsabilitat per l'actuació mèdica del Dr. Luis Angel per una suposada relació de dependència, com erròniament s'ha entès pel Jutjat. La responsabilitat del centre hospitalari es demanava per l'assistència que va rebre el pacient per part del personal sanitari després que li fessin la colonoscòpia en considerar que fou inadequada. Per tant, només per aquesta imputació concreta havia i ha de ser examinada la responsabilitat d'aquesta demandada. No obstant, es constata que ha estat aquesta mateixa litigant qui, en certa manera, ha propiciat l'error del Jutjat perquè en contestar a la demanda es referí a la inexistent relació de dependència amb el Dr. Luis Angel i per tant a la falta de responsabilitat del centre per l'actuació d'aquell especialista.
Consegüent, la responsabilitat del centre hospitalari s'examinarà en els estrictes termes pels que se li imputava.
Actuació i responsabilitat del Dr. Luis Angel La sentència dictada en la primera instància inclou un ampli recull de la doctrina jurisprudencial dictada pel Tribunal Suprem en matèria de responsabilitat mèdica. La gran profusió de cites i de raonaments jurisprudencials transcrits fa que, en aquesta alçada, no es consideri necessari efectuar més que certa menció, a modus de recordatori dels que són les línies essencials del criteri jurisprudencial, fonamentalment, perquè el que es discuteix en aquesta instància és la valoració que se n'ha fet de la prova practicada.
En aquest àmbit purament probatori i amb aquella finalitat serà suficient amb recordar que reiteradament ha mantingut la jurisprudència ( SSTS 18 d'octubre de 1999, 11 d'abril del 2000 ) que l'obligació del metge (llevat de en determinades actuacions mèdiques que no són del cas), no és una obligació de resultats sinó que el seu deure és realitzar l'actuació professional sol×.licitada d'acord amb la lex artis i amb la diligència que li és exigible, com a professional sanitari, per tal d'obtenir el resultat que es pretén. Aquesta obligació de mitjans o d'activitat consisteix en proporcionar les atencions mèdiques que requereix segons l'estat de la ciència, dedicant en la seva actuació l'activitat i diligència que deriva de la seva preparació científica i pràctica ( STS de 18 d'octubre de 1999 ). D'acord amb aquesta doctrina jurisprudencial, correspon, doncs, al demandant, que imputa al metge una determinada actuació negligent, acreditar que el dany (resultat lesiu) que ha patit deriva d'una actuació mèdica (u omissió, segons el cas) que ha de ser sancionada amb el retret culpabilístic que es reclama.
En el present cas, el Sr. Romulo va acudir al centre hospitalari Quirón perquè se li practiqués una colonoscòpia de control. Un any abans, en una exploració de fibrocoloscòpia se li detectà un pòlip de 2cm. L'11 d'abril de 2007 se li practicà una polipectomia endoscòpica. La colonoscòpia que és objecte del present litigi era la primera dels controls que anualment se li havia de practicar.
S'explica a la demanda que la prova es va programar a primera hora de la tarda i va finalitzar a les 17h. No és un fet controvertit que durant les maniobres, es produí una "perforació dels sigma i diàstasis del cec" (f.27). Ha estat el Dr. Carlos Alberto (cirurgià i únic dels pèrits amb experiència en la pràctica de colonoscòpies) qui millor ha explicat el que va succeir. Exposà a l'acte del judici que probablement la perforació fou deguda a la pressió lateral exercida a l'assa sigmoidea per l'endoscopi per avançar cap al colon proximal....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 10 de Junio de 2014
...la Sentencia dictada, en fecha 21 de junio de 2013, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 14ª), en el rollo de apelación nº 349/2012 dimanante de los autos de juicio ordinario nº 1605/2010 del Juzgado de primera Instancia 56 de - Por Diligencia de ordenación de fecha 26 de septi......