SAP Barcelona 216/2013, 5 de Abril de 2013
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2013:3750 |
| Número de Recurso | 13/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 216/2013 |
| Fecha de Resolución | 5 de Abril de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 13/2012
Judici Ordinari núm. 596/2009
Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Esplugues de Llobregat
S E N T È N C I A Nº 216/2013
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÁMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lm. Sr. ENRIC ALAVEDRA FARRANDO
Barcelona, cinc d'abril dos mil tretze
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 13/2012, seguides pels tràmits del judici ordinari núm. 596/2009 en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 d'Esplugues de Llobregat a instàncies de Distorsoebre S.L. representada per la Procuradora Sra. Susana Fernández Isart contra Nestlé España S.A. representada per la Procuradora Sra. Ester García Cortés i contra Lactalis Nestlé Productos Lácteos Refrigerados Iberia S.A. representada pel Procurador Sr. Jorge Navarro Bujía que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la part actora contra la sentència dictada el dia 28 d'abril de 2011 pel Jutjat de 1a . Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Desestimo la demanda interpuesta por Distorsoebre S.L. frente, Nestlé España S.A. y Lactalis Nestlé productos lácteos refrigerados Iberia S.A. absolviendo a ambos de todos los pedimentos solicitados en el suplico de la demanda, con imposición de costas a la parte actora".
La representació processal de la part actora apel·là contra la sentència dictada en data 28 d'abril de 2011 pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 d'Esplugues de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 17 de gener d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Distorsoebre,SL recorre en apel·lació la sentència dictada en la primera instància que desestima la reclamació de indemnització per lucre cessant, per trencament de pacte d'exclusivitat i per pèrdua de clientela i que formula contra Nestlé España SA i Lactalis Nestlé Productos Lácteos Refrigerados Ibéria, SA. La sentència, després de qualificar el contracte que vinculava les parts com de distribució, declara provat que Lactalis (que en adquirir l'activitat de producció i venda de productes làctics es va subrogar en la posició de Nestlé España, SA respecte aquests productes) va resoldre el contracte respectant el termini de preavís. I pel que fa a la distribució de productes Buitoni, malgrat que no es va respectar el termini, la demandant ho va acceptar. Descarta, finalment per la prova practicada, que les demandades haguessin incomplert el pacte d'exclusivitat.
En el recurs manté la demandant que:
a).- els contractes que la vinculaven amb les demandades des del 2001 presentaven elements propis tant de l'agència com del de distribució (contracte mixt).
b).- aquesta naturalesa del contracte no impedeix, segons la jurisprudència, que pugui reclamar indemnització per lucre cessant, per trencament del pacte d'exclusivitat i per pèrdua de clientela si s'acredita la identitat de raó amb els supòsits previstos a la llei reguladora del contracte d'agència.
c).- la relació amb Lactaris es va mantenir fins l'octubre de 2008. Amb Nestlé no va finalitzar amb la carta de 28 d'abril.
d).- errònia valoració de la prova respecte l'increment de clientela (es reclama la mitja anual de remuneracions en el període 2003-2008), l'incompliment del pacte d'exclusivitat des del 10 de setembre de 2004 (ingressos obtinguts per les demandades per operacions efectuades a la zona d'exclusivitat) i lucre cessant que es concreta en les inversions que va efectuar per ampliar la zona de repartiment a TarragonaReus tal i com se li havia promès més els beneficis que no ha pogut obtenir durant el 2008 per les operacions efectuades en aquesta zona.
d).-la sentència ha estimat una de les pretensions formulades (resolució del contracte per incompliment de Nestlé) i per tant, no s'hauria de fer condemna en costes.
A la demanda, la demandant qualificava el contracte que tenia subscrit amb Nestlé España SA com d'agència amb la pretensió de poder emparar-se en la Llei reguladora del contracte d'agència.
Ara en apel·lació, Distorsoebre SL, encara que no accepta que la relació existent amb Nestlé España SL i posteriorment també amb Lactalis Nestlé fos de distribució com entén la sentència de 1a instància, ja admet que no és pròpiament la d'agència. Es qualifica per aquesta part com un contracte mixt.
El contracte que el 2 de juliol de 2001 van subscriure Distorsoebre SL i Nestle España, SA (en el que posteriorment es va subrogar en part Lactalis Nestlé) és realment un contracte de distribució que tenia una doble vessant: d'una banda, els anomenats CST (operador logístic: transport, entrega i col·locació de mercaderies en el punt de venda) i d'altra la distribució ordinària dins d'una determinada zona. Expressament es fa constar en aquests termes en el mateix contracte i, de les declaracions efectuades a l'acte del judici, el que no resulta és una relació pròpia del contracte d'agència.
Com ha assenyalat la jurisprudència el contracte de distribució presenta la particularitat que el concessionari actua en nom i per compte pròpia, a la zona geogràfica assignada, assumint per ell els riscos de les operacions comercials que realitza amb els clients. Actua amb capital propi i independència negocial del concedent, sens perjudici que les activitats es portin a terme en interès d'aquell i també en el propi. La seva autonomia es manifesta en la fase final de la distribució dels efectes o mercaderies a la clientela, ja que es produeix una efectiva revenda dels productes que procedeix i subministra el principal ( SSTS de 8 de novembre de 1995, 12 de juny de 1999 ...). En la de 31 d'octubre del 2001 el Tribunal Suprem defineix l'agent com aquell que "conclou actes i operacions de comerç, per compte d'altri, com intermediari independent, estable i remunerat" i el distribuïdor, com aquell que "assegura la col·locació en el mercat dels productes del concedent, per compte pròpia". Mentre l'agent seria un intermediari independent, el distribuïdor es dedica a comprar i revendre als seus clients els productes del principal, per la qual cosa la clientela no forma un patrimoni comú ( STS de 10 de juliol del 2006 ).
En el present cas, en apel·lació, ja no es qüestiona que la relació contractual, pel que fa als CST, no és una relació d'agència, com es volia mantenir en la primera instància. El Sr. Vicente (legal representant de Distorsoebre, SL) ha admès explicat que per la col·locació de productes refrigerats cobrava una quantitat predeterminada per quilo de producte col·locat.
Però tampoc la part de promoció de venda pròpia o directa pot tenir cabuda en la relació pròpia del contracte d'agència. El legal representant de Lactaris a l'acte del judici ha explicat que aquesta empresa, a part del CST, venia a Distorsoebre, SL gènere en les condicions econòmiques establertes a fi i efecte que Distorsoebre SL el revengués al preu que considerés convenient, és a dir aplicant el marge que a Distorsoebre SL considerés convenient. Pel seu cantó el legal representant de la demandant ha explicat que, a part del CST, promovia vendes i venia directament a petits comerços de la zona que li havia estat assignada.
En definitiva, Distorsoebre, SL no concloïa o promovia aquestes vendes en nom de Nestlé o de Lactaris sinó en nom i per compte pròpia i revenia els productes que comprava als seus clients. La seva remuneració era el sobrepreu o marge de venda el qual no pot equiparar-se al sistema de remuneració que preveu l' article 11 de la Llei de contracte d'agència, per molt ampli que sigui, tal i com ha assenyalat la jurisprudència ( STS de 31 d'octubre del 2001 ).
En tractar-se d'un contracte de distribució i no d'agència, a la seva resolució no pot la distribuïdora reclamar una indemnització per automàtica aplicació de la Llei reguladora del contracte d'agència. D'acord amb reiterada jurisprudència la reclamació en aquests termes només procedirà quan s'observi una "identitat de raó" que justifiqui l'aplicació del mètode analògic no tant de la norma en ella mateixa sinó dels seus principis inspiradors ( STS 21 de novembre del 2005, 23 de gener del 2007, 15 de gener i 26 de març de 2008 ).
El contracte de distribució subscrit pels ara litigants es va concertar el 2 de juliol de 2001. Tenia una durada de dos anys i per tant finalitzava l'1 de juliol de 2003. A partir d'aquella data es prorrogava tàcitament per anys a no ser que qualssevol de les parts el denunciés amb dos mesos d'antelació.
Lactalis Nestlé (que recordem que es va subrogar en el contracte en aquella part que es referia a productes làctics) va resoldre el contracte respectant aquell termini de preavís. Ha quedat acreditat que comunica la resolució el 28 d'abril de 2008 perquè produeixi efectes l'1 de juliol d'aquell any (f.222).
No ho fa així Nestlé España que comunicà la resolució aquell mateix dia perquè produís efectes el 5 de maig de 2008 (f.224). El legal representant de Distorsoebre SL va signar el document però de la seva literalitat no podem deduir (com ho fa el Jutjat) que fos a modus de conformitat o en definitiva de renuncia al termini de preavís pactat en el seu dia. El que refereix en aquest documentació és que s'informa del " fin de las relaciones comerciales a partir del próximo día 5 de mayo del 2008, como consecuencia de la simplificación de logística ". Que es doni per assabentat de la comunicació resolutòria que se li ha fet arribar a partir d'una data i per unes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba