STSJ Cataluña 2767/2013, 17 de Abril de 2013
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:2927 |
| Número de Recurso | 6679/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2767/2013 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 17 d'abril de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2767/2013
En el recurs de suplicació interposat per Gaspar i CEMEX ESPAÑA, SA a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 10 de juliol de 2012, dictada en el procediment núm. 418/2008, en el qual s'ha recorregut contra la part, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 2 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juliol de 2012, que contenia la decisió següent:
"Que estimo íntegramente la demanda interpuesta por D. Gaspar contra la empresa CEMEX ESPAÑA S.A. y declaro no justificada la modificación sustancial de las condiciones de trabajo del Sr. Gaspar relativa a las funciones que venía realizando, y condeno a la empresa a reponer al actor en sus anteriores condiciones de trabajo y por tanto en las funciones que venía realizando con anterioridad a la fecha 23 de mayo de 2008. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
1) El actor ha venido desarrollando su actividad laboral por cuenta y orden de la empesa demandada con la categopría p`rofesional de administrativo y con una antigüedad desde el día 26 de enero de 1981 con la categoría profesional de administrativo con la categoría nivel 2B, y en fecha 31-08.2002 ppaso a desempeñar el puesto de trabajo "Adjunto jefe oficina mantenimiento" con la categoría profesional nivel C y salario mensual sin prorrateo de pagas extras de 3.388,652 euros.
2) El trabajador en fecha 4 de octubre de 2007 interesó de laempleadora precitada y demandada, información sobre elementos esencviales de su contrato de trabajo, relativos a categoría profesional, fucniones, etc, recibiendo dicha información y teniendo constancia documental de la misma en fecha 25 dfe mayo de 2008.La demandada notificó al actor cuales eran sus nuevas funiones, conforme al documento nº 30 de los aportados por la demandada en el acto de la vista."
Contra aquesta sentència les parts actora i demandada van interposar recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini i que es van impugnar respectivament. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
El recurs formulat per la part actora conté un únic motiu de suplicació, articulat per la via de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS, denunciant la infracció d'allò previst a l' art. 191 TRLPL, en considerar que la sentència del primer grau, atès que es tramità per la modalitat processal de l' art. 138 TRLPL, no té accés a la suplicació.
El motiu, i amb ell, el recurs en la seva integritat, ha de ser desestimat. I això per vàries causes. En primer lloc, perquè la via processal correcta per a articular aquesta oposició no és el recus, sinó la formulació de la qüestió processal referida en el moment en el què s'admeté a tràmit la suplicació de la contrapart, a través del recurs de reposició. O, en el seu cas, formulant aquesta reflexió en la corresponent impugnació del recurs de l'empresa (màxim quan la present tramitació es regula ja per la nova norma reguladora del ritus laboral) Però en cap cas escau un recurs impeditiu del recurs de la contrapart, atès que la suplicació s'adreça contra la part dispositiva de les sentències i no contra les declaracions addicionals del pronunciament.
I en segon lloc, perquè encara que acceptéssim que la irrecubilitat és un motiu autònom de suplicació, caldria tenir present que la demanda -que no, com s'ha dit, el recurs- es regeix per l'anterior redacció processal, això és, el TRLPL. I quan la dita normativa estava en vigor el criteri cassacional consolidat passava per la consideració que si l'empresa no havia acudit en la novació contractual impròpia a la regulació de l' art. 41 TRLET, com és el cas, el procés no es regia per la modalitat processal de l' art. 138 TRLPL, sinó per la modalitat ordinària, en especial pel que fa a la possibilitat de recurs ( SSTS UD 18.07.1997, 07.04.1998,
08.04.1998, 11.05.1999, 17.12.1999, 10.04.2000, 18.09.2000, 20.10.2000, 15.01.2001, 08.11.2002,
18.03.2003, 25.06.2003, 04.10.2004, 15.03.2005, 10.10.2005, 15.11.2005, 02.12.2005, 18.12.2007,
16.01.2009, 27.01.2009, 20.10.2009, 10.11.2009, 11.11.2009, 22.03.2010, 23.03.2010, 19.04.2010,
14.09.2010, 25.10.2010, 09.12.2010, etc) Caldrà afegir, a més, que resulta insòlita aquesta al legació quan prèviament el propi actor ha obtingut una sentència favorable en el previ recurs formulat contra el primer pronunciament del primer grau.
Per la seva banda, la demandada articula també un únic motiu per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denunciant la infracció dels articles 39 i 41 TRLET : La tesi del recurs, succintament narrada, passa per la consideració que en el present cas no ha existit en puritat una modificació substancial de les condicions de treball, sinó un exercici de les seves competències organitzatives com ocupadora o, en el seu cas, del ius variandi.
Escau referir que en la versió aplicable a les presents actuacions l' art. 41 TRLET regulava una institució modificativa contractual específica (que hom pot qualificar com "modificació reglada"), que limitava la tradicional dicotomia dels poders d'organització de l'ocupador ( arts. 5.1 a ) i 20 TRLET ) i/o el "ius variandi" ( art. 39 TRLET ), atorgant més tuteles i garanties a les persones assalariades. Con s'afirma en la STC 92/1992, d'11 de juny : "El supuesto de que parte el art. 41.1 ET es el de la apreciación, por la dirección de la empresa, de la existencia de "probadas razones técnicas, organizativas y productivas" que requieren modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo. Esa apreciación, y la adopción de las correspondientes modificaciones aparecen, pues, como una manifestación del poder de dirección del empresario; ahora bien, de una manifestación que excede del ius variandi o potestad directiva empresarial ordinaria, tal como ésta viene configurada en el Estatuto de los Trabajadores [arts. 11.1, 5 c ) y 8.1, entre otros]" . En sentit similar, STS UD...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba