STSJ Cataluña 37/2012, 11 de Junio de 2012
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:7530 |
| Número de Recurso | 206/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 37/2012 |
| Fecha de Resolución | 11 de Junio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 206/2010
SENTÈNCIA núm. 37
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 11 de juny de 2012
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per l'AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈS, representat davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio Mª de Anzizu Furest i dirigit per l'advocada Sra. Mercedes Jiménez Mera, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 19 de juliol de 2010 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Sabadell el 24 de novembre de 2008 en el procediment ordinari núm. 943/07. L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Luisa Infante Lope i dirigida per l'advocada Sra. Julia Infante Lope.
El procurador Sr. Alvaro Cots Duran, en representació de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, va formular demanda de judici ordinari núm. 943/07 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Sabadell. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de novembre de 2008 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimo la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales Don Álvaro Cots Duran en nombre y representación de Excmo. Ayuntamiento de Castellar del Vallés, contra la entidad ESCOLA PIA DE CATALUNYA, representada por el Procurador de los Tribunales Don Josep Gubern Vives debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de todos los pedimentos deducidos en su contra, debiendo cada parte sufragar las costas devengadas a su instancia y las comunes por mitad".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 19 de juliol de 2010 , amb la següent part dispositiva:
"1. Desestimamos el recurso de apelación.
-
Imponemos las costas del recurso al apelante".
Tercer. Contra la Sentència anterior, l'Ajuntament de Castellar del Vallès va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 23 de juny 2011, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 17 d'octubre de 2011, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
PRIMER.-
Són antecedents de caire fàctic que resulten de notable interès per tal de resoldre per aquesta Sala el recurs de cassació presentat per l'Excm. Ajuntament de Castellar del Vallès contra la sentència dictada per la Secció XIV de l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 19 de juliol de 2010 , els següents:
Aquest litigi s'inicià amb demanda que tingué entrada en el Deganat dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de Sabadell amb data 27 de juliol de 2007.
La demanda la dirigia l'entitat demandant Excm. Ajuntament de Castellar del Vallès contra la demandada Escoles Pies de Catalunya, i en ella s'exercia una acció per mor de la qual l'agent demanava que es declarés a favor seu la propietat per usucapió d'una finca, situada al terme municipal de dita localitat, amb la següent descripció formulada de forma succinta: "urbana casa colegio y patio de recreo, cuya finca mide ... equivalentes a 1464 metros cuadrados...".
La demanda es fonamentava essencialment en el següent:
En el fet que la finca objecte del litigi va ésser cedida el 9 de setembre de 1986 a les "Escuelas Pías de Cataluña" per part de la senyora Alejandra como a representant del "Patronato Escuelas Tolrà". Segons es deia en la demanda, per raons polítiques, el Col·legi va tancar el setembre de 1939, deixant els Escolapis, de forma definitiva la població.
En el fet que des de llavors ha estat l'Ajuntament de la localitat el que actuat com a vertader "amo" de la finca en litigi, de forma totalment pacífica, pública i ininterrompuda. Precisament per tal d'acreditar els seus interessos encaminats a assolir el reconeixement definitiu dels seus drets (inclòs a través de la publicitat registral mitjançant la corresponent inscripció en el Registre de la Propietat), el demandant, Ajuntament de Castellar del Vallès, va presentar un acta estesa al 3 d'octubre de 1944 d'una sessió de l'esmentat Ajuntament en la qual (segons versió de l'agent que no comparteix l'Audiència Provincial) s'acordà la cessió de la finca per tal de instal·lar-hi una "Casa Cuartel de la Guardia Civil".
La sentència dictada en Primera Instància després de fer un estudi acurat i pormenoritzat dels requisits de l'usucapió com a forma d'adquirir el dret de propietat, conclogué que en el supòsit tractat: el titular registral Escola Pia de Catalunya des que va abandonar la finca al 1939, no ha exercit cap acte de titularitat o domini sobre la mateixa; que la possessió de la finca des de 1939 fins a la data de presentació de la demanda, o sigui a l'any 2007, ha estat sempre pública i pacífica (evidentment, deixant de banda les circumstàncies polítiques i socials que durant la guerra civil varen conduir als citats titulars registrals a deixar la finca); que, nogensmenys, el que no resultava acreditat, tal com va dir l'entitat demandada en la seva contesta a la demanda, és que l'Ajuntament de Castellar del Vallès hagi posseït la finca en concepte de "dominus". Des d'aquesta perspectiva, la sentència dictada en Primera Instància fa referència a que l'esmentada entitat de caràcter municipal era una "mera detentadora" per la simple tolerància del titular. Corol·lari d'aquestes consideracions és que la citada sentència desestimà les pretensions de l'agent.
La sentència dictada per l'Audiència Provincial confirmà en la seva integritat la dictada en Primera Instància, en considerar que la demandant no havia acreditat que havia posseït la finca de Castellar del Vallès en el concepte de "dominus", requisit essencial que li permetria esdevenir propietari de la mateixa per virtut de l'usucapió.
SEGON.-
Contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial hi interposa recurs de cassació la demandant en primera instància, la qual com a primer motiu de cassació invoca infracció de l'article 342 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, que com és sabut disposava: " la usucapió del domini i dels altres drets reals sobre coses immobles, àdhuc les servituds no compreses a l'article 283, tindrà lloc per la possessió en concepte d'amo pel temps de trenta anys, sense necessitat de títol ni de bona fe. Això mateix serà aplicable al domini i tots altres drets reals sobre coses mobles , però el temps serà de sis anys."
També se cita com a infringit en el primer motiu de cassació el que disposa l' article 531-27 del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya , relatiu als drets reals, aprovat en virtut de Llei 5/2006 de 10 de maig, que deroga l'anterior precepte legal suara transcrit i estableix un període de tres anys per tal d'usucapir béns mobles i de trenta anys per tal d'assolir l'usucapió de béns immobles.
En aquest motiu del recurs la recurrent combat la sentència dictada per l'Audiència dient que la mateixa es basa per denegar el compliment del requisit que podríem qualificar com a essencial per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 307/2015, 10 de Noviembre de 2015
...de las fincas nº NUM001 y NUM000 en concepto de propietarios de los actores reconvencionales, ni de sus predecesores. Señala la STSJ de Cataluña de 11-06-2012 (ROJ: STSJ CAT 7530/2012 ) que "La institució de l'usucapió en dret civil català ha donat lloc a múltiples resolucions dictades per ......
-
SAP Tarragona 281/2013, 23 de Julio de 2013
...más de treinta años (plazo aplicable al estar sujeta al artículo 342 de la Compilación de Derecho Civil de Cataluña). Señala la STSJ de Cataluña de 11-06-2012 (ROJ: STSJ CAT 7530/2012 ) que "La institució de l'usucapió en dret civil català ha donat lloc a múltiples resolucions dictades per ......