STSJ Cataluña 221/2012, 25 de Abril de 2012
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:2028 |
| Número de Recurso | 181/2010 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 221/2012 |
| Fecha de Resolución | 25 de Abril de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs Ordinai (Llei 1998) núm. 181/2010
S E N T È N C I A Nº 221/2012
Il·lms. Srs.:
President
Sr. JOAQUÍN JOSÉ ORTIZ BLASCO
Magistrats
Sr. ALBERTO ANDRÉS PEREIRA
Sr. JUAN FERNANDO HORCAJADA MOYA
Sr. EDUARD PARICIO RALLO
A la Ciutat de Barcelona, a 25 d'abril de 2012.
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ CINQUENA) ha pronunciat la següent SENTÈNCIA en el recurs contenciós administratiu núm. 181/2010, interposat per la mercantil OCA, INSPECCIÓN TÉCNICA DE VEHICULOS. S.A., representada pel Procurador Sr. ILDEFONSO LAGO PÉREZ i dirigida pel Lletrat Sr. ALBERTO RAVENTÓS SOLER, contra el DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ, representat i dirigit pel Sr. LLETRAT DE LA GENERALITAT, i com a parts codemandades, l'entitat APPLUS ITEUVE TECHNOLOGY, S.L., representada pel Procurador Sr. ANTONIO MARIA DE ANZIZU FUREST i dirigida pel Lletrat Sr. MIQUEL ROCA JUNYENT, la mercantil GRUPO ITELEVESA, S.L. Sociedad Universal, representada pel Procurador Sr. ANGEL JOANIQUET TAMBURINI i dirigida per la Lletrada Sa. SILVIA RODIÑO SORLI, la mercantil CERTIO ITV, S.L., representada pel Procurador Sr. FRANCISCO JAVIER MANJARIN ALBERT i dirigida pel Lletrat Sr. ROMÀ MIRÓ MIRÓ, i la societat mercantil ASISTENCIA TÉCNICA INDUSTRIAL, S.A.E ., representada per la Procuradora Sa. MARIA CARMEN FUENTES MILLÁN i dirigida per la Lletrada Sa. ISABEL GALOBARDES MENDOZA.
Ha estat Ponent el Magistrat Il·lm. Sr. EDUARD PARICIO RALLO, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 5 de maig de 2010, la representació de l'entitat "OCA Inspección Técnica de Vehículos SA" va presentar en la secretaria d'aquesta Sala, un escrit d'interposició de recurs contra el Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya 30/2010, de 2 de març, que aprova el Reglament de Desenvolupament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial, publicat en el DOGC el 8 de març de 2010, i contra el Decret 45/2010, de 30 de març, d'aplicació i desenvolupament de l'anterior, que aprova el Pla Territorial de noves estacions d'inspecció tècnica de vehicles de Catalunya pel període 2010-2014, publicat al DOGC el 1 de abril de 2010.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, es va tramitar el recurs d'acord amb el procediment previst a la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció. En el seu moment, la part actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari la nul·litat del Decret 30/2010 de 2 de març en els preceptes que s'esmenten i alhora la nul·litat del Decret 45/2010, de 30 de març en la seva integritat, amb imposició de les costes processals a les demandades.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ La regulació de la seguretat industrial en general i la relativa a la inspecció tècnica de vehicles, en particular, queda afectada per la Directiva 2006/123/CE i per la Llei 17/2009 de 23 de novembre, en el ben entès que no pot ser considerada una activitat que impliqui exercici d'autoritat; B/ En conseqüència resulta nul·la l'exigència d'autorització als organismes de control i a les estacions d'inspecció tècnica de vehicles, particularment la limitació de les mateixes. Per connexió es planteja la nul·itat dels articles 22.1, 22.3, 24.1.d /, 24.4, 24.6, 24.7, 46.1.c /, 66.2, 80.2, 80.3, 80.4, 81 i 82 del Decret 30/2010 . En aquest sentit, considera igualment nuls els articles 14, 92 i 93 referits a l'autorització de les entitats d'avaluació i articles 15, 104 i 105 referits a l'autorització de les entitats d'avaluació de riscos industrials per oposició a l ' article 5 de la Llei 17/2009 ; C/ Resulten igualment nuls els preceptes que estableixen supòsits de silenci negatiu ( articles 22.5, 69.7, 82.9 93.7, 105.6, DA 3ª.7 i DA 4ª.7 del Decret 30/2010 ), per manca de cobertura en la Llei de seguretat industrial i per no quedar justificats en raons imperioses d'interès general com exigeix l' article 6 de la Llei 17/2009; D/ També son nul·les les restriccions injustificades per accedir a l'activitat com ara l'obligació de les entitats d'actuar en tots els àmbits de la seguretat industrial, mantenir un desplegament territorial mínim per comarques, els requeriments de solvència de les empreses, pòlissa d'assegurances i dipòsit d'un fiançament ( articles 61, 60, 63.1.a / i c /, 78.1.a / i c/ del Decret 30/2010 ), en aquest cas per vulneració de l'article 9 de la Llei de transposició; E/ Respecte la prohibició d'actuar en territori català als titulars d'autoritzacions atorgades per Administracions alienes ( article 12) considera que aquesta restricció deixa de tenir sentit si no resulta admissible el règim de limitació contingentada d'autoritzacions, vulnerant l ' article 7 de la Llei 17/2009; F/ Tampoc resulta admissible la limitació de la quota de mercat establerta a l' article 74 i disposició transitòria 5ª del Decret 30/2010 ni la imposició de distàncies mínimes de compatibilitat o les exigències de personal dels articles 62 i 77 per oposició als articles 10.e/ i 11.1 de la Llei de transposició i per incidir injustament en la facultat de gestió empresarial. En el mateix sentit es considera que la necessitat que el personal inspector sigui prèviament autoritzat ( articles 13, 38, 39 i 40) vulnera els articles 5 i 9 de la Llei 17/2009; G/ Respecte la imposició de les tarifes del servei ( article 51), s'entén que resulta nul·la per oposició al règim de llibertat establert a l ' article 11.1 de la Llei 17/2009; i H / L'adjudicació del patrimoni públic als operadors històrics ( articles 66.2, 80.2 i disposicions addicionals segona, tercera i quarta) es considera contrària als articles 5, 8.2, i 9.2 de la Llei 17/2009, als articles 18.3 i disposició addicional 2ª de la Llei de seguretat industrial i a l ' article 107 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques en la mida que comporta un privilegi injustificat i una omissió del procediment de licitació que resulta exigible.
L'actora considera que les mateixes raons incideixen en la nul·litat del Decret 45/2010 en la mida que defineix el pla territorial que limita les autoritzacions en funció de criteris de planificació econòmica.
Alternativament i en el cas que l'abast de la normativa comunitària aplicada al cas concret sigui dubtós, l'actora planteja la necessitat de formular la corresponent qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada i les codemandades van formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, van demanar la desestimació d'aquest recurs i la confirmació dels preceptes impugnats.
Mitjançant decret de data 14 de setembre de 2011 es va fixar la quantia d'aquest recurs com indeterminada. Acte seguit i atès que les parts no van impugnar l'autenticitat dels documents aportats, es va declarar la improcedència d'un tràmit específic de prova. Finalment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Acte seguit, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
L'actora fonamenta aquest recurs en un plantejament de base en el sentit que la regulació de la seguretat industrial en general i la relativa a la inspecció tècnica de vehicles en particular queda afectada per la Directiva 2006/123/CE de serveis i per la Llei 17/2009 de transposició, essent així que no pot ser considerada una activitat que impliqui exercici d'autoritat. Un plantejament al que s'oposen les demandades tot entenent que la seguretat industrial queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la Directiva i de la Llei de transposició, en el ben entès que també en aquesta hipòtesi les disposicions impugnats troben encaix legal.
Doncs bé, els decrets que s'impugnen en aquest recurs despleguen la Llei 12/2008 de seguretat industrial, en la redacció prèvia a la Llei 10/2011. Aquesta norma configura la seguretat industrial com un servei públic d'interès general el qual objecte és prevenir els riscos industrials, tant per a les persones com pels béns i el medi -article 1.2 -. Cal destacar en allò que ací interessa que la Llei organitza la policia de les activitats industrials i els vehicles a partir dels organismes de control i les estacions d'inspecció tècnica de vehicles, entitats privades que han de complir un seguit de requeriments de solvència tècnica i empresarial i que queden sotmeses a prèvia autorització. Alhora, les autoritzacions poden quedar limitades per reglament en el cas dels organismes de control -article 31- i també, en el cas de les estacions d'ITV, per remissió a un pla territorial configurat amb els objectius d'assegurar la bona prestació del servei, garantir l'objectivitat i la qualitat de la inspecció -article 37-. La Llei autoritza així mateix a fixar reglamentàriament unes distàncies mínimes entre estacions de la mateixa empresa o grup empresarial -article 37.3-. Aquestes entitats privades operen en tot cas sota el control de l'Administració -article 39- i es financen a partir de tarifes que fixen els operadors privats en el marc dels imports màxims que determini l'Administració -article 28-.
D'aquesta forma s'organitza la intervenció en el sector de la seguretat industrial, que ha passat del sistema de concessió administrativa a un règim d'autorització d'entitats privades amb eventual limitació de les mateixes. En aquest sentit, la Llei preveu la transició i admet als antics operadors la possibilitat de continuar en règim d'autorització sempre que compleixin els requeriments exigibles, cas en el que es permet que puguin mantenir l'ús dels béns i drets revertits a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 30 de Octubre de 2015
...recurrida. Y, a los efectos del presente recurso, ninguna incidencia pueden tener las Sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 25 de abril de 2012 - recurso núm. 181/2010 - y de 30 de septiembre de 2013 -recurso núm. 174/2011 -, invocadas por la recurrente, pues en ningún......
-
STS 870/2016, 21 de Abril de 2016
...por la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, en el recurso número 181/2010 , sobre impugnación de los Decretos de la Generalitat de Catalunya 30/2010, de 2 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de desarrollo de la ......
-
STS 952/2016, 29 de Abril de 2016
...de 2016 (recurso 2574/2012 ), que estimó el recurso de casación contra la sentencia del TSJ de Catalunya de 25 de abril de 2012 (recurso 181/2010 ), que había servido de fundamento de la sentencia impugnada, en la que razonábamos lo siguiente: (FD "CUARTO.- Todas las partes recurrentes han ......
-
ATS, 7 de Febrero de 2013
...25 de abril de 2012, dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección Quinta, en el recurso nº 181/2010 , sobre impugnación del Decreto del Gobierno de la Generalidad de Cataluña nº 30/2010, de 2 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de desar......