SAP Barcelona 294/2011, 9 de Junio de 2011
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2011:6012 |
| Número de Recurso | 535/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 294/2011 |
| Fecha de Resolución | 9 de Junio de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 535/10
Judici Ordinari núm. 1002/2009
Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Badalona
S E N T È N C I A N. 294/2011
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA
Barcelona, nou de juny dos mil onze
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 535/2010, seguides
pels tràmits del judici ordinari núm. 1002/2009 en el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Badalona a instàncies de la Sra. Encarna representada pel Procurador Sr. Francesc Fernández Anguera contra el Sr. Emiliano i la Sra.
Hortensia representats pel Procurador Sr. Ezequiel Martínez Sánchez, que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la part actora contra la sentència dictada el dia 4 de març de 2010 pel Jutjat de 1a. Instància .
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que desestimando la demanda formulada por Dª. Encarna, representada por el Procurador Sra. Montserrat Salgado Lafont y defendida por Letrado Sr. Emilio Blanch Robo, contra D. Emiliano y contra Dª. Hortensia, representados por el Procurador Sr. David Pastor Miranda y defendidos por Letrado Sr. Jordi Ballesteros Ventura, debo declarar y declaro:
-
- No haber lugar a la misma absolviendo a los demandados de todos los pedimentos formulados en su contra.
-
- Hacer expresa imposición de costas a la parte demandante".
La representació processal de la part actora apel·là contra la sentència dictada en data 4 de març de 2010 pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Badalona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar en temps i forma mitjançant l'oportú escrit. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a la deliberació del Tribunal el dia 14 d'abril d'enguany. La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
La propietària de dues entitats de l'immoble situat en el número NUM000 - NUM001 del c/ DIRECCION000 de Badalona formula demanda contra els propietaris de l'entitat número 2 (local) per tal que es declari la il·legalitat de les obres que han fet perquè afecten elements comuns, li causen perjudici i no li han demanat consentiment. Invoca els apartats 1,2 i 3 de l' article 553-36 CCCat i altres i sol·licita que se'ls condemni a enderrocar-les.
Al·lega que, després d'una llarga estança d'hospitalització, va detectar que en el local (entitat 2) els propietaris havien fet unes obres que anys abans no li havien deixat fer a ella i les va haver d'enderrocar, precisament perquè afectava elements comuns. A més han obert una finestra amb vistes directes.
Els demandats oposaren, en primer lloc, falta de legitimació activa. Respecte el fons, explica que la constitució de l'immoble en règim de propietat horitzontal és només teòric perquè, ni físicament presenta els trets paradigmàtics d'aquest règim ni s'ha constituït cap òrgan, ni s'ha fet mai un pressupost de manteniment ni es paguen quotes. L'únic element comú és el sòl sobre el que es troben les dues cases, i que el nou propietari Sr. Luis Manuel (per herència) va constituir per poder adjudicar un llegat al Sr. Luis Manuel . Com que les normes urbanístiques impedien la segregació, es va optar per dividir la finca i sotmetre-la al règim de propietat horitzontal. Les anteriors circumstàncies no s'haurien d'obviar alhora de resoldre aquest litigi. Afegeixen que el pati és privatiu i que la voluntat de realitzar aquestes obres a mig termini es va comunicar al difunt espòs de la demandant que no va formular cap oposició i que si no s'ha comunicat l'inici de la seva execució a la Sra. Encarna és perquè no va poder ser localitzada. L'obra no causa perjudici a la demandant que actua amb abús de dret, només per venjança pel que no li van deixar fer uns anteriors propietaris. Altrament amb l'obra s'adequa la construcció existent a la normativa urbanística. Finalment, sostenen que la petició que tornin les coses al seu estat anterior és d'impossible compliment perquè les normes urbanístiques ho impedeixen.
La sentència aprecia legitimació en la Sra. Encarna i desestima la demanda perquè, davant la falta de descripció d'elements comuns en el títol constitutiu (no adaptat a la nova normativa), no és possible concloure que l'obra excedeixi dels elements privatius, que d'altra banda, no consta causi perjudicis a la demandant. Amb tot, van voler comunicar-li l'execució de les obres i no els va ser possible.
Contra l'anterior resolució recorre la demandant que denuncia, com a primer motiu d'apel·lació, la incongruència de la sentència. Manté, a continuació, que no s'ha aplicat correctament la normativa reguladora de la propietat horitzontal a la que estan sotmesos els demandats i que s'han infringit els apartats 1, 2 i 3 de l'article 553-36 i 553-41, perquè les obres suposen una alteració dels elements comuns establerts en la mateixa normativa, si més no, la configuració exterior del conjunt i li han demanat permís.
La demandant en el seu recurs denuncia que la sentència incorre en incongruència omissiva. Per analitzar i determinar si realment és així, s'ha de partir de la doctrina dictada al respecte tant pel Tribunal Constitucional com pel Tribunal Suprem.
De manera constant ha mantingut el Tribunal Suprem ( SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998 ) que la incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 10 d' abril de 2002, 28 de juny de 2006 ). S'apreciarà, per tant, incongruència ex silentio o omissiva si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).
Altrament, no es pot confondre incongruència per omissió de falta de motivació o d'exhaustivitat d'una sentència. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, en la sentència 187/2000, de 10 de juliol després d'assenyalar que la incongruència ex silentio és l'omissió o falta total de resposta, assenyala que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions plantejades, de manera que " si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva " sempre que la resposta expressa no fos necessària o imprescindible ( SSTC 68/1988, de 30 de març, 95/1990, de 23 de maig ; 91/1995, de 19 de juny, 85/1996, de 21 de maig . En el present cas, el Jutjat, amb major o menor detall en els raonaments, ha donat resposta a la qüestió plantejada en el present litigi. La demandant sostenia que les obres realitzades pels demandats, que descrivia a la demanda i que no han estat objecte de controvèrsia, afectaven elements comuns i per tant necessitaven del preceptiu consentiment de la comunitat, que no s'ha demanat. Sol·licitava, en definitiva que es declarés en aquest sentit i per tant s'obligués als demandats a enderrocar-les. A aquestes pretensions, s'ha donat puntual i raonada resposta per desestimar-les. Per tant s'ha donat compliment al deure de congruència.
Al respecte, només afegir que el fet que en els "antecedents de fet" de la sentència s'hagi efectuat un resum de la qüestió plantejada i de les pretensions que no agrada a la demandant, no afecta a la congruència de la sentència.
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba