SAP Tarragona 322/2011, 19 de Julio de 2011
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2011:1574 |
| Número de Recurso | 73/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 322/2011 |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 73/2011
JUDICI ORDINARI Nº 2185/2009
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6 - REUS
SENTÈNCIA
PRESIDENT
Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ
Tarragona, a 19 de juliol de 2.011.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per
D. Everardo representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Muñoz Pérez i defensat pel Lletrat Sr. Calero García, contra la sentència de 19 d'octubre de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Reus, judici ordinari núm. 2185/2009, al qual figura com a part demandant l'ara apel·lant, i com a part demandada D. Jeronimo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i defensat pel Lletrat Sr. Tramuns Camps, així com ZURICH INSURANCE PLC, SUCURSAL EN ESPAÑA representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i defensada per la Lletrada Sra. Torra Riera.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"FALLO.- ESTIMANDO PARCIALMENTE LA DEMANDA formulada por el procurador SRA. MONCLUS en representación de D. Everardo contra D. Jeronimo y ZURICH ESPALA SA, DEBO CONDENAR Y CONDENO a dichos demandados a que abonen al actor la cantidad de DOS MIL EUROS (2.000 EUROS), y a la Cía aseguradora, al abono del interés previsto en el art.-20 de la LCS desde la fecha de esta resolución, sin hacer expresa condena en costas a ninguna de las partes."
Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Everardo d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 16 de febrer de
2.011. Per diligència d'ordenació de 31-03-2011 es va acordar requerir al Procurador Sr. Fabregat per tal de que acredités la representació del Sr. Jeronimo que manifestava ostentar, la qual cosa va efectuar mitjançant escrit presentat el dia 14-04-2011.
CINQUE. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
Vist i essent Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat MANUEL GALÁN SÁNCHEZ,
FONAMENTS JURÍDICS
Interposa la representació processal de D. Everardo el present recurs d'apel·lació al· legant, en primer lloca, manca de motivació de la sentència d'instància, i en segon lloc, impugna l'import de la indemnització que atorga la resolució recorreguda en concepte de dany moral, així com la desestimació de la indemnització reclamada per despeses suportades per la part actora - recurrent.
Respecte a l'al·legada falta de motivació de la sentència d'instància, sorprèn a la Sala aquesta al·legació, ja que assenyalant la Jurisprudència (v. per totes STS de 14 de Juliol de 2010 ) que "La motivación de las sentencias tiene como finalidad exteriorizar el fundamento de la decisión adoptada y permitir su eventual control jurisdiccional - SSTS de 1 de junio de 1999 y de 22 de junio de 2000 -, así como la crítica de la decisión y su asimilación por quienes integran el sistema jurídico interno y externo, garantizando el cumplimiento del principio de proscripción de la arbitrariedad que se proyecta sobre todos los poderes públicos y también sobre el poder judicial ( SSTS 4 de diciembre de 2007, RC n.º 4051/2000, 13 de noviembre de 2008, RC n.º 680/2003, 30 de julio de 2008, RC n.º 1771/2001 ).Concurre motivación suficiente para satisfacer estas finalidades siempre que la argumentación de la sentencia sea racional y no arbitraria y no incurra en un error patente (pues entonces no cabe decir que se halla fundada en Derecho - STC de 20 de diciembre de 2005 -), aun cuando la fundamentación jurídica pueda calificarse de discutible - SSTS de 20 de diciembre de 2000 y de 12 de febrero de 2001 -. La exigencia de motivación no impone el deber de realizar una argumentación extensa ni de dar una respuesta pormenorizada, punto por punto, a cada una de las alegaciones de las partes, sino que basta que la respuesta judicial esté argumentada en Derecho y ofrezca un enlace lógico con los extremos sometidos a debate ( SSTS 4 de diciembre de 2007, RC n.º 4051/2000, STS 13 de noviembre de 2008, RC
n.º 680/2003, STS 30 de julio de 2008, RC n.º 1771/2001 )", és suficient una simple lectura de la resolución objecte del present recurs per a poder apreciar la completa motivació que la mateixa efectua de les qüestions sotmesas a la consideració de la Jutgessa a quo, essent cosa molt diferent que la part apel·lant no estigui d'acord amb la valoració de la prova efectuada a l'esmentada resolució.
Partint de que el pronunciament de la Jutgessa d'instància referent a que "la conducta del demandado [advocat] no fue conforme a la diligencia exigible, siendo dicha actuación imputable al demandado y determinante de su responsabilidad contractual, provocando un daño al actor con tal proceder consistente en la privación de que su reclamación fuera examinada y ello constituye un daño moral indemnizable" (Fonament Jurídic Segon, foli 502) no ha estat impugnat i, per tant, ha esdevingut ferma i inatacable a aquesta segona instància, impugna des d'un punt de vista substantiu el recurrent l'import de la indemnització que atorga la resolució recorreguda en concepte de dany moral (2.000.- euros) davant de la quantitat que reclamava per aquest concepte (24.000.- euros).
Declara la STS de 09 de Març de 2011 que "Cuando el daño consiste en la frustración de una acción judicial, el carácter instrumental que tiene el derecho a la tutela judicial efectiva determina que, en un contexto valorativo, el daño deba calificarse como patrimonial si el objeto de la acción frustrada, como sucede en la mayoría de las ocasiones -y, desde luego, en el caso enjuiciado- tiene como finalidad la obtención de una ventaja de contenido económico. No puede, en este supuesto, confundirse la valoración discrecional de la compensación (que corresponde al daño moral) con el deber de urdir un cálculo prospectivo de oportunidades de buen éxito de la acción (que corresponde al daño patrimonial incierto por pérdida de oportunidades, que puede ser el originado por la frustración de acciones procesales : SSTS de 20 de mayo de 1996, RC n.º 3091/1992, 26 de enero de 1999, 8 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba