STSJ Cataluña 1/2011, 7 de Enero de 2011
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:19 |
| Número de Recurso | 112/2009 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 1/2011 |
| Fecha de Resolución | 7 de Enero de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 112/2009
SENTÈNCIA núm. 1
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 7 de gener de 2011
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el
recurs de cassació 112/2009 interposat per Juliana , representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr.
Jordi Enric Ribas Ferre i dirigida per l'advocat Sr. David Ferran Reina, contra la Sentència dictada per la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 31 de març de 2009 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 56 de Barcelona el 12 de setembre de 2007 en el procediment ordinari núm. 162/07.
MONFORTE SCP, Epifanio , Hilario , Valle i Benita , aquí part contra la qual es recorre, han estat representats en aquest Tribunal pel procurador Sr. Alejandro Torelló Campañá i dirigits per l'advocat Sr. Ricardo Abram Pabón.
El procurador Sr. Alejandro Torelló Campañá, en representació de Monforte SCP, Epifanio , Hilario , Valle i Benita , va formular demanda de judici ordinari núm. 162/07 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 56 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 12 de setembre de 2007, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Desestimo la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales DON ALEJANDRO TORELLO CAMPAÑA en nombre y representación de MONFORTE SCP, DON Epifanio , DOÑA Benita , DOÑA Valle y DON Hilario frente a DOÑA Juliana , asumiendo cada pare las costas causadas a su instancia.
Estimando la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales DON JORGE ENRIQUE RIBAS FERRE en nombre y representación de DOÑA Juliana :
declaro rescindida por lesión en más de la mitad de su justo precio el derecho de opción de compra ejercitado por MONFORTE SCP, DON Epifanio , DOÑA Benita , DOÑA Valle y DON Hilario con relación al inmueble sito en la calle DIRECCION000 número NUM000 de Barcelona, debiendo la actora reintegrar a los optantes la cantidad de 601 euros y los intereses legales de dicha cantidad desde el 1 de Febrero de 1997.
Podrán los optantes evitar la rescisión si complementan el precio consignado en la cantidad de 523.454 euros. En tal caso, deberá la Sra. Juliana otorgar la correspondiente escritura.
Cada parte abonará las costas causadas a su instancia".
Segon. Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel·lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 31 de març de 2009 , amb la següent part dispositiva:
"Que estimando el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de la sociedad MONFORTE, SCP, Don Epifanio , Doña Benita , Don Hilario y Doña Valle , y desestimando el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Doña Juliana , contra la sentencia dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 56 de Barcelona en los autos de Procedimiento Ordinario nº 162/07 de fecha 12 de septiembre de 2007 , debemos revocar y revocamos dicha sentencia, y en su lugar, desestimamos la demanda formulada por Doña Juliana contra la sociedad MONFORTE, SCP, Don Epifanio , Doña Benita , Don Hilario y Doña Valle , sin efectuar imposición de costas, y estimando la demanda presentada por la sociedad MONFORTE SCP, Don Epifanio , Doña Benita , Don Hilario y Doña Valle , condenamos a la demandada Doña Juliana a cumplir lo pactado en el contrato de opción de compra de fecha 1 de febrero de 1997 y otorgar la correspondiente escritura de compraventa de la finca sita en Barcelona, DIRECCION000 , nº NUM000 , inscrita en el Registro de la Propiedad nº 3 de Barcelona. Tomo NUM001 , Libro NUM002 , de la sección NUM003 , folio NUM004 , finca NUM005 , a favor de los actores, procediendo en caso contrario el Juzgado al otorgamiento de la misma, sin efectuar especial imposición de costas. Todo ello sin hacer pronunciamiento de las costas de esta alzada".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Doña. Juliana va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 15 de març de 2010, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 7 de juny de 2010, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
PRIMER.
Abans d'estudiar els concrets motius de cassació estima la Sala que no resulta ociós recordar els antecedents històrics que donaren lloc al nus gordià d'aquest litigi, que més endavant escaurà ésser abordat:
1- Els agents en aquesta contesa: la Societat Monforte, SCP, Epifanio , Benita , Valle e Hilario , exerciren en la demanda una acció de compliment d'allò pactat davant notari amb data 12 de març de 1997, en concret d'un dret d'opció de compra en relació a la finca objecte del litigi, dirigint la demanda contra l'atorgant del susdit dret, la senyora Juliana .
2- La citada demandada s'oposà a l'acció esgrimida pel contrari i contestà a la comunicació que li va remetre la part actora adduint que el preu fixat en el moment d'estendre el contracte d'opció era inferior a la meitat del preu "just" de la finca.
3- La sentència dictada en Primera Instància el 12 de setembre de 2007, va posar de relleu l'existència de jurisprudència un tant contradictòria (depenia en alguns casos del factum concret objecte d'anàlisi) emanada d' aquesta Sala i també del Tribunal Suprem, en relació a quin era el "preu just" a tenir en compte per decidir si hi havia hagut lesió en més de la meitat del mateix, (segons el que expressa l' article 321 de la Compilació de dret civil de Catalunya ): a) si el "preu just" que s'havia de considerar per a la finca litigiosa era el que tingués aquesta consideració (prova pericial, valor finques anàlogues etc...) al temps d'atorgar l'opció de compra, o b) si contràriament a aquesta asseveració, s'havia de partir del "preu just" en el moment de exercir el dret derivat de l'opció de compra, o sigui quan el desplaçament patrimonial es portés efectivament a terme.
La sentència dictada en primera instància es decanta per la segona tesi exposada, o sigui que pren com a data a determinar el "preu just" de la finca en litigi el moment de exercir el dret derivat de l'opció de compra i atorgament del corresponent contracte de compravenda.
4- Conseqüència de l'exposat fou que, en considerar que el "preu just" de l'immoble litigiós en el moment d'exercir el dret d'opció era el de 620.379 euros, (segons pericial valorada en la sentència), i en haver pactat un preu solament de 12.000.000 pessetes, la sentència de primer grau, desestimà la demanda, i en canvi estimà la reconvenció, declarant rescindit el dret d'opció de compra donant als optants la possibilitat d'evitar la rescissió amb expressa consignació de la diferència entre el preu fixat i l'estimat com a "preu just".
SEGON.
Contràriament a la tesi seguida en 1a instància, la sentència dictada per l'Audiència Provincial, de 31 de març de 2009 , basant- se en la doctrina d'aquest TSJ de Catalunya recollida en la sentència de 19 de maig de 2003 va considerar que el "preu just" de que parla l' art. 323 de la Compilació Catalana no es el derivat de la data de l'exercici del dret, si no el que es dedueix del moment d'atorgar el dret a l'opció.
L'avantdita sentència dictada per l'Audiència Provincial, diu, pel que ara interessa: "fixar el moment de determinació del -preu just- en la data d'exercici de l'opció o de perfecció de la compra venda suposaria introduir un element totalment pertorbador i aliè a la naturalesa del contracte i a la voluntat de les parts, que per tant ha d'ésser erradicat".
Conseqüentment l'Audiència va concloure: "Corol·lari de les anteriors argumentacions es que la Sala s'inclina totalment per la tesi sustentada per la recurrent, en el sentit que el "preu just" s'ha de determinar d'acord al valor en venda de l'immoble en litigi, en la data d'atorgament de l'opció, i, com es dirà, aquest en cap cas excedeix en més de la meitat del que pactaren les parts, i que s'ha concretat en el fonament primer d'aquesta sentència" .
Des de la perspectiva anterior, l'Audiència va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Monforte, CP, i d'altres, estimant, en conseqüència la demanda presentada per Monforte i d'altres, en el sentit de condemnar a la demandada, senyora Juliana , a acomplir allò disposat en el contracte d'opció de compra d'1 de febrer de 1997, desestimant, en canvi les pretensions reconvencional esgrimides per aquesta última.
Contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial,que va desatendre els seus interessos, hi interposa recurs de cassació l' esmentada senyora Juliana , la qual esgrimeix contra la sentència recorreguda dos motius de cassació íntimament entrelligats per circumstàncies notòries, a la lletra:
"PRIMER. INFRACCIÓ DE L' ARTICLE 321 DE LA COMPILACIÓ DE DRET CIVIL DE CATALUNYA EN RELACIÓ AMB ELS ARTICLES 322. I 322.2 DEL MATEIX TEXT LEGAL I DE LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE L'APLICA.
SEGON. INFRACCIÓ DE L' ARTICLE 323 DE LA COMPILACIÓ DE DRET CIVIL DE CATALUNYA I DE LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE L'APLICA".
TERCER.
Per raons de sistemàtica es necessari que la Sala abordi, en primer lloc el segon motiu del recurs, que com s'acaba de dir, denuncia la infracció de l' article 323 de la Compilació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 455/2013, 8 de Octubre de 2013
...por el carácter aleatorio o litigioso de lo adquirido o por el deseo de liberalidad del enajenante...". La sentencia del TSJ de Cataluña de 07 de Enero del 2011, con cita de la de 9 de octubre de 2008, expone que " la rescindibilidad de los contratos de compraventa por laesio enormis o en m......